Ui, si, l’esquerra…

Etiquetes

Banca, Catalunya, Democràcia, Desenvolupamnt, Energia, Govern espanyol, Pedro Sánchez, Política, Política catalana, Progrés, PSOE, Rescat bancari

Amb la insuportable xafogor que fa aquesta setmana, només ens faltava que els mitjans d’informació fessin titulars suats dient que el govern espanyol ha fet un tomb a l’esquerra. És veritat que gravar els beneficis extraordinaris de la banca i de les companyies energètiques i bonificar el preu del transport públic són mesures allunyades del conservadorisme i ja se n’han encarregat la Borsa i la CEOE de remarcar-ho. Però una política veritablement d’esquerres no consisteix a posar pedaços als efectes negatius del sistema polític i econòmic sinó a subjugar-lo al progrés dels ciutadans. Per exemple, regulant la producció i la distribució de l’energia, com el bé estratègic que és per al desenvolupament econòmic i per al progrés social. O recuperant els fons de rescat que en el seu moment es van destinar a sanejar la banca. O bastint un transport públic àgil, funcional i efectiu, allunyat de les macroestructures. O no corrompent les regles de la democràcia batejant de diàleg una compravenda de silencis i renúncies.

Privatitzar i nacionalitzar

Etiquetes

Bankia, Rescat bancari

Fixin-se que la tendència que prenen les mesures governamentals ens porta pràcticament a capgirar el concepte de servei públic fins a situar-lo just al pol contrari de com l’havíem entès fins ara. Si sempre havíem pensat que, al costat de l’activitat sanitària privada, era bo tenir un sistema públic de salut que garantís l’atenció universal, ara, cada dia amb més determinació, es va preparant la transformació d’aquest sistema en un altre de concessions privades que tingui l’administració com a client i en què els ciutadans siguin atesos per criteris de costos i no pels estrictament sanitaris. Cada dia amb més certesa, també, es porta l’ensenyament públic al col·lapse mitjançant la desinversió, la reducció de recursos humans i materials i la massificació, la qual cosa propicia l’èxode de les classes mitjanes que hi puguin quedar cap a escoles concertades en les quals els criteris de gestió amortiran i minimitzaran els efectes d’aquesta calculada política.