Serveis privats en hospitals públics

Etiquetes

Catalunya, Economia, Política catalana, Salut, Sanitat

Manifestació en favor d’una Sanitat pública, el passat 17 de febrer a Barcelona. Foto: CC OO / Salvador Casasnovas

Gratis no hi ha res -segon capítol-, però no confonguem les coses: un servei públic ha de ser accessible a tothom i els preus o taxes que s’hi requereixin no poden ser discriminatoris. Moltes vegades s’ha sentit dir a responsables del sistema sanitari d’aquest país, que els hospitals no són hotels i que alguns dels serveis que gestionen haurien de ser de pagament. Fruit d’aquest criteri, alguns centres públics de Catalunya han començat a posar preu a serveis addicionals, com la demanda expressa d’una habitació individual, posar a disposició de l’acompanyant una butaca o un llit, o contractar una intervenció quirúrgica saltant-se la llista d’espera.

Té molta feina, el conseller Ruiz

Etiquetes

administració, Catalunya, CiU, Política, Sanitat

Boi Ruiz, conseller de Sanitat i fins fa poc president de la Unió Catalana d’Hospitals que agrupa els centres sanitaris de caràcter privat, té al seu davant el repte de gestionar la sanitat pública catalana en un temps de recursos econòmics escassos i algunes de les declaracions que ha fet fins ara ja denoten que duu el punt de mira ben enfocat en algunes qüestions. L’eliminació de duplicitats, reduir les inversions en centres i equipaments que no duen requeriment d’urgència, la utilització compartida de recursos humans i tecnològics entre centres, l’aprimament de les estructures de gestió o l’acció pedagògica sobre els usuaris perquè facin un ús més eficient dels serveis de salut, són objectius del tot oportuns des del punt de vista del sentit comú, hi hagi o no hi hagi crisi però especialment si n’hi ha.

Estiu, estiuet, que no em posi malaltet

Etiquetes

Catalunya, Hospitals, Política, Sanitat

Com ja és habitual cada any, durant els mesos d’estiu, els hospitals del sistema de salut de Catalunya han tancat un nombre de llits que, a manca de xifres oficials, per simple càlcul estadístic podríem situar a la vora dels 2.500, repartits entre juliol, agost i setembre però amb el gruix més important centrat en el mes d’agost. Aquesta mesura, i una dràstica reducció de les intervencions quirúrgiques programades, serveixen per facilitar l’execució del calendari de vacances del personal sanitari i, el que és més important, per contractar molts menys substituts dels que necessitarien si l’activitat fos l’ordinària. Quan encara hi havia algun diner a gastar, s’aprofitava el tancament per fer reformes però ara que les vaques són magres, la veritat ensenya el cul com l’ensenyen els malalts vestits amb aquella bata indigna que els centres hospitalaris s’obstinen a subministrar als pacients: la contenció de la despesa ja no és preventiva sinó pal·liativa. S’obren, però, seriosos dubtes sobre aquesta pràctica organitzativa de l’administració sanitària. El primer, i més de fons, és que potser els seus responsables consideren que la sanitat pública és exactament el mateix que un servei administratiu, on posposar un tràmit burocràtic no ocasiona cap més perjudici que el de la paciència. També convé preguntar-se, en aquest punt, si es prenen l’estiu com unes vacances escolars que no compten ni per a fer els deures (la reducció de les llistes d’espera i dels índex de demora de les intervencions quirúrgiques), ni per a l’avaluació.
Tot sabem que Catalunya és una destinació turística de primer ordre i que el nombre de visitants que acollim a l’estiu supera amb escreix el nombre de catalans que puguin marxar fora de vacances. Això vol dir, ras i curt, que és impossible que a l’estiu disminueixi la necessitat de serveis sanitaris al nostre país, com ho demostra el fet que hi hagi algunes unitats d’urgències i d’hospitals de dia dels nostres centres sanitaris plens de malalts clínics perquè hi ha llits tancats a les plantes.
Fa l’efecte que la catifa sota la qual l’administració pública amaga tot allò que no sap netejar és cada vegada més curta i més prima. (Foto: Oriol Duran / El Punt)

Que el PP informi sempre completament

Etiquetes

Avortament, País Valencià, Política, Sanitat

El Partit Popular, decididament disposat a reforçar la trinxera nacionalcatolicista contra qualsevol norma legal que vulgui regular l’avortament i el dret de les dones a fer-ho, s’acaba de treure de la màniga, al País Valencià, diverses mesures encaminades a posar tots els obstacles possibles a l’aplicació de la nova llei de salut sexual i interrupció voluntària de l’embaràs que ha elaborat el govern espanyol. I ho fa promovent entre els professionals sanitaris l’exercici de l’objecció de consciència i impulsant diverses normatives internes perquè des dels centres sanitaris es mostrin fotografies de fetus en gestació a les dones que vagin a les consultes per sol·licitar la pràctica d’un avortament.
Una idea d’aquesta perversitat només pot haver sortit de cervells obturats amb els convenciment que les dones que decideixen avortar ho fan frívolament i que el pas que donen no els representa cap cost emocional. L’argument que el PP fa servir per justificar aquesta acció és que aquestes dones que demanen d’avortar han de tenir al seu abast tota la informació relacionada amb la gestació abans de prendre cap decisió. Segurament, els populars confien ben poc en la feina dels professionals de la salut i de l’assistència social que poden assessorar i certificar que la decisió d’interrompre un embaràs pugui ser la solució més adient per a una gestant o per al fetus en curs i prefereixen que sigui la pressió psicològica el que decanti la decisió final, a favor de les seves tesis, naturalment.
Caldria esperar, però, que el PP valencià apliqués en més àmbits –per exemple, en l’electoral– aquesta teoria sobre la bondat de posar tota la informació a l’abast de l’usuari. Així, ens seria molt útil que quan ens presentessin alguns dels seus candidats a càrrecs públics ens especifiquessin quants vestits estarien disposats a acceptar per prendre decisions al nostre favor. O en quina mesura consideren raonable que el seu patrimoni personal s’incrementi mitjançant les comissions per concessió de serveis. O el nombre d’electors que tenen la capacitat d’afavorir a canvi del vot captiu. No seria tot plegat molt més clar? (Foto: Manuel Cervera, conseller de Sanitat del govern de la Comunitat Valenciana.)