Té galons, Elena?

Etiquetes

Catalunya, Govern, Interior, Joan Ignasi Elena, Josep Lluis Trapero, Mossos d'Esquadra, Política, Política catalana, Seguretat Ciutadana

Quan un polític accedeix a un càrrec públic, la seva funció no és ser el primer funcionari del seu departament sinó aportar-hi criteri i procurar que s’executi. I si, per aconseguir-ho, ha de remoure l’organigrama,  no li ha de fer cap recança ni s’ha amagar darrere dels prejudicis del bonrollisme perquè no es molestin aquells que han d’aplicar les seves instruccions.  Això és el que hem de suposar que ha volgut fet el conseller Joan Ignasi Elena amb la direcció dels Mossos. Als ciutadans tant ens és que la direcció de la policia sigui solista, coral o simfònica. El que de veritat ens importa és que ens protegeixin dels malfactors. I el que ens disgusta és que ens prenguin a tots com a presumptes delinqüents. Servir o reprimir? I la veritat és que el cos que liderava el major Trapero era –és encara- tan capaç d’una cosa com de l’altra, per voluntat o per incapacitat seva. Podríem parlar del 17A i de l’1O, però també del control de les manifestacions, dels desnonaments o del trànsit. A veure si Elena tindrà prou galons.

El fracàs de Badalona

Etiquetes

Benestar Social, Drets Humans, habitatge, Immigració, pobresa, Seguretat Ciutadana

Que un grup flotant d’un centenar llarg de persones hagi estat malvivint en unes naus industrials abandonades de Badalona durant deu anys és un fracàs de les institucions d’aquest país i un clar exemple de la seva negligència. De qui tenia la responsabilitat de la seguretat ciutadana, que hauria d’haver impedit l’ocupació dels edificis per seguretat i per higiene pública i hauria d’haver actuat sense miraments quan aquestes naus s’han convertit en una cova d’Alí Babà i una font de problemes amb el veïnat. De qui havia de fer-hi arribar l’assistència social per atendre les persones necessitades i evitar que es cronifiqui la seva vulnerabilitat. De qui té la responsabilitat de gestionar el règim de residència dels estrangers per impedir que les situacions irregulars esdevinguin una patent de cors. I de la classe política, que des de la confortabilitat dels seus escons s’ho agafa tot amb paper de fumar quan es tracta de parlar de col·lectius marginals, però, quan ha de resoldre problemes concrets com el de Badalona, mira cap als núvols.

Protecció ciutadana dispersa

Etiquetes

administració, ajuntaments, Protecció Civil, Seguretat Ciutadana

A Banyoles s’acaba de crear un cos de protecció civil format per una dotzena de voluntaris. Aquesta dotació actua d’acord i coordinadament amb l’ajuntament i els cossos de seguretat i d’emergències i són moltes les poblacions que disposen de formacions similars. Aquests voluntaris mai no reben prou agraïment ni de les institucions ni dels ciutadans per la feina desinteressada que fan. Però dit això, també cal preguntar-se per què anem deixant que una qüestió tan delicada com la protecció ciutadana quedi a càrrec d’un dispers eixam d’organitzacions, moltes d’elles farcides de voluntaris, en comptes d’unificar-los i pagar-los com cal.