Enrampats

Etiquetes

Aigua, Catalunya, Economia, Electricitat, Empreses energètiques, Energia, Gas, Medi Ambient, partits polítics, pobresa, Política, Política espanyola, serveis públics, transició energètica

Si el preu de l’electricitat es dispara quan les calefaccions o els aires condicionats van a tot drap és perquè està sotmès a una combinació perversa entre les lleis de la demanda i les dels oligopolis i, a la vegada, a les de la corrupció política que les van instaurar. Per tant, si ara l’AELEC, (l’Associació d’Empreses d’Energia Elèctrica que agrupa Endesa, Iberdrola, Viesgo i EDP) ha reclamat que es reformi la tarifa perquè les factures siguin més estables no ha estat per mala consciència sinó per la por a ser assenyalats com a usurers. I com que els que han de promoure aquesta reforma són els mateixos que un dia o altre s’asseuran als consells d’administració de les companyies energètiques, no cal que n’esperem gran cosa.

Espanya és el cinquè país comunitari amb un tant per cent més alt de població dins dels paràmetres de pobresa (darrere de Romania, Letònia, Bulgària i Estònia) amb 9’6 milions de persones, dels quals un milió viuen a Catalunya. Amb aquest panorama i el que ve, el debat no ha de ser sobre les fórmules del càlcul de les tarifes energètiques i de l’aigua, sinó sobre si aquests subministres han de ser considerats un servei públic al marge dels mercats especulatius, igual que el procés de transformació de la producció cap a la nul·la contaminació ambiental. Gestionar els recursos des de la proximitat i sense la intermediació d’especuladors facilita l’eliminació de les desigualtats.

Tubers i youtubers

Etiquetes

Civisme, Hisenda, impostos, serveis públics, xarxes socials

Quan ets ciutadà d’un país que té un sistema fiscal corrent, mínimament exigent, i decideixes canviar el teu domicili cap a Andorra sense que l’amor o la feina t’hi hagin dut, és ben clar que el que vols és que no et retallin el feix de bitllets que van a la teva butxaca. I això és el que haurien de reconèixer sense escarafalls aquesta colla d’influenciadors mediàtics que justifiquen la seva emigració fiscal a les valls del Pirineu amb tantes fantasies argumentals com les que adornen les seves activitats digitals. Com també haurien de reconèixer que la poca educació que han estat capaços d’aprofitar forma part de l’herència que han rebut per poder fer-se com són. Juntament amb altres serveis públics que s’han posat al seu abast, gratuïtament o a preu de parrac, gràcies als impostos que els altres sí que paguem. Potser és molt enrollat això de ser un influenciador de les xarxes amb milers de seguidors, però no queda gaire bé fotre’ls pels morros que no són res més que tubers (tubercles) que engreixen youtubers.

Serveis públics, beneficis privats

Etiquetes

administració, ajuntaments, Economia, Política, serveis públics

El juliol del 2014, l’ajuntament de la vila alacantina de Montfort anunciava que deixava de contractar una empresa de recollida d’escombraries per fer-ho directament i a l’antiga: amb un carro tirat per un cavall. La raó d’aquesta decisió –polèmica i titllada d’antiquada- era ben simple: d’aquesta manera estalviaven el 50 per cent del cost que els representava la recollida de deixalles en mans d’una concessionària.

Lloret i Blanes: plegats faran molt més

Etiquetes

administració, ajuntaments, Costa Brava, serveis públics

La piscina municipal de LLoret. Foto: CN Lloret.

Els ajuntaments de Blanes i Lloret de Mar han decidit ampliar els projectes de col·laboració entre ambdós municipis, després de l’èxit aconseguit amb la mancomunació dels respectius teatres sota la marca Teatre de la Costa Brava Sud. Ara ho intentaran amb els equipaments esportius i en la prestació de diferents  serveis, com un tanatori o el transport urbà. És cert que ho fan empesos per la necessitat de reduir costos, però s’han posat d’acord malgrat ser municipis veïns i tenir governs de diferent signe polític: PSC a Blanes, i CiU-ERC a Lloret. Això només vol dir que no és impossible començar a fer les coses amb seny. Que s’escampi l’exemple.

La gratuïtat és una trampa

Etiquetes

administració, Comunicació, Economia, fiscalitat, impostos, internet, serveis públics, tecnologia

Cartell publicitari

Gratis no hi ha res. Tot allò que no ens costa diners directament, ens en costa de forma indirecta. La polèmica generada per la decisió dels propietaris de WhatsApp de cobrar una mínima quota anual per poder fer servir aquesta aplicació als nostres mòbils, és una polèmica aviciada per l’absurda creença que el desenvolupament tecnològic i el maquinari necessari per fer-lo funcionar no tenen cap cost o que algú els posa a disposició de tothom per altruisme. Ha, ha, ha! La tecnologia que no paguem directament, la paguem amb pèrdua d’intimitat i amb la servitud de les nostres dades personals abocades al sac del Gran Germà, on el màrketing les espera ensalivant els beneficis.