Etiquetes
23-F, Comunicació, Periodisme, Política, Política espanyola, Televisió
El fals documental Operación Palace que es va poder veure fa una setmana al programa Salvados, de Jordi Évole, és com un tret que ell sol s’ha disparat contra sí mateix, com qui manipula una arma carregada per jugar una estona i s’acaba engegant un tret al peu. No hem de menystenir, d’entrada, que Évole hagi volgut fer un crit sacsejador. Una fiblada perquè ens adonem de la necessitat d’espolsar-nos l’abúlia que ens domina quan consumim informació, si no volem convertir-nos en moltons. Un advertiment perquè siguem conscients de la incomprensible resignació d’espectadors amb què acceptem –després de trenta-tres anys dels fets- l’estrany silenci i la sospitosa etiqueta de matèria reservada que encara embolcallen i confonen diversos origens i episodis del 23-F.
Continua llegint