Etiquetes
Catalanisme, Catalunya, CDC, CiU, crisi, Independència, Independentisme, partits polítics, Política, Política catalana, Política espanyola, Referèndum, Sobiranisme, UDC
Duran i Mas en un mítin de CiU.
En el moment d’escriure aquestes ratlles desconec si Josep Antoni Duran i Lleida ha estat aplaudit en entrar al Congrés dels Diputats, o si ha estat elevat als altars del possibilisme pactista, però tinguin clar que és un fet més que possible. Sobretot un cop vistes, sentides i llegides les reaccions de bona part dels opinadors dels mitjans de comunicació situats dintre del marc unionista. Tant li fa que pertanyin al segment de partidaris del status quo autonòmic com al de la reconquesta manu militari. Per a tots ells, Duran és l’heroi que manté íntegra la dignitat política, la moderació esperada del seni catalán i, sobretot, la convivència (diuen que la dels catalans però volen dir amb Espanya, és clar). En canvi, Artur Mas és assenyalat com un manasses que ho esmicola tot: la germanor entre els pobles, el pacte amb Unió, la unitat d’Espanya… Es tracta, és clar, d’aprofundir i eixamplar tan com es pugui la falla que s’ha obert al bell mig de la formació majoritària de l’espectre polític català i fomentar el dubte entre els seus electors.
Continua llegint
Paraules Cosides 