Lliçons de Moscou

Etiquetes

Catalanisme, Catalunya, Democràcia, Guerra, Independència, Independentisme, Política, Política catalana, Política espanyola, Rússia, Taula de diàleg, Ucraïna, UE

El conflicte entre Rússia i Ucraïna ocupa pràcticament tot l’espai informatiu i sembla que no hi càpiga res més en l’escenari de les nostres preocupacions. És comprensible, perquè, com titulava dimecres El Punt Avui, tenim moltes probabilitats de pagar molt cara aquesta guerra, no només per les repercussions econòmiques negatives que ens afectaran sinó també per les repercussions polítiques que tindrà sobre la línia de flotació d’allò que pretenia ser la UE. Tant de bo, però, que en el cost que haguem de suportar no hi vagi inclosa la distracció dels reptes pendents que els catalans encara tenim. Per exemple, hem de saber aprendre dels altres i, ara mateix, sobretot, de com han anat les coses fins a la invasió d’Ucraïna. Aprendre com n’és de fonamental conèixer amb molta precisió d’on ve i què vol de veritat l’adversari. Aprendre que les taules de conversa de sis metres o les que no acaben d’estar mai a punt són escenografies per a diàlegs de cinema mut, estratègies de dilació perquè qui té el domini de força pugui distreure la víctima abans de caure-li al damunt per devorar-la.

Terrorisme energètic

Etiquetes

Benestar Social, Crisi energètica, Economia, Electricitat, Emissions contaminants, Energia, Gas, Política, UE

La UE ha dit que no aportarà cap solució immediata per afrontar l’encariment accelerat i desorbitat del preu de l’electricitat i només se li acut suggerir als estats membres que en rebaixin els impostos. Es miri com es miri, la demanda d’explicacions sempre s’estavella contra el mur dels mercats. Es veu que els mercats són déu-nostre-senyor i tot comença i s’acaba en els seus taulells. Però aquesta és una mirada curta i miop. Per graduar-nos millor la vista, ens hauríem de fer algunes preguntes i mirar de respondre-les. Per exemple: qui pot tenir més interès a practicar el terrorisme energètic a través dels preus, quan la UE està immersa en un procés accelerat per a la reducció d’emissions contaminants derivades dels combustibles fòssils? L’energia és, actualment, un bé estratègic sense el qual no es pot portar a terme ni el desenvolupament de l’economia ni del benestar social? Per tant, és assenyat que continuï en mans de qui només en busca el rendiment financer i té la clau de pas de l’estabilitat sòcio-econòmica? Qui li posarà l’esquellerinc al gat?

Spexit

Etiquetes

Carles Puigdemon, Catalanisme, Catalunya, Democràcia, ERC, Escòcia, espanyolisme, Estat, Gran Bretanya, Independència, Independentisme, Justícia, Oriol Junqueras, Política, Política catalana, Política espanyola, Presos polítics, Sobiranisme, Spexit, UE

El constitucionalisme espanyol ranci de mena, format per polítics que tenen més d’espectre franquista que de democràtic, per periodistes amb més submissió que independència i per jutges més capacitats per exercir la imprudència que la jurisprudència, ha estat exhibint la seva supèrbia des de fa molts mesos opinant despectivament sobre la justícia alemanya i belga i advertint gens dissimuladament els òrgans de la Justícia comunitària que acceptin el predomini jurídico-polític espanyol per damunt de la legislació europea.

Refugiats: humanitat i seny

Etiquetes

Civisme, Economia, Inmigració, Política, Refugiats, UE, Unió Europea

El resultat de les reunions dels mandataris europeus per buscar solucions a la crisi dels refugiats han portat a una acusada sensibilització de l’opinió pública, reflectida, sobretot, en els mitjans de comunicació. En general es tendeix a assenyalar la situació com un fracàs d’ Europa i com una negació immoral dels drets humans, quan, ben al contrari, és una conseqüència de com els drets humans es tracten al nostre continent allò que provoca l’atracció d’aquests centenars de milers de fugitius de la guerra i de la misèria. Una atracció, d’altra banda, interessadament exagerada per les organitzacions de traficants que operen amb absoluta impunitat i amb probable connivència dels països propers a Síria, i no pas des d’Europa.

Contra el col·lapse econòmic, política

Etiquetes

Economia, Euro, Política, UE

Hi ha qui diu que som en una crisi financera i no en una crisi econòmica, però no és veritat: a la vulnerabilitat bancària s’hi ha d’afegir el desequilibri entre els sectors productius del país i som on som per la suma de tot plegat.

La incorporació a la CEE va delmar els sectors primari i secundari (agricultura i indústria) a causa de les presses per incorporar-nos al club europeu per al qual érem només una ampliació del seu mercat. En canvi, el sector terciari (els serveis) va créixer espectacularment oblidant que els serveis rutllen quan els diners que s’hi gasten vénen d’altres sectors, perquè, quan vénen del mateix àmbit, el sistema se satura i cau en sopols. Aquestes són les arrels de la nostra crisi econòmica. I, en part, ho són també de la crisi financera perquè la banca s’ha aprofitat dels beneficis a curt termini que podia extreure d’aquesta situació sense preocupar-se per analitzar si estava contribuint a finançar un sistema estable i futurible o una estructura econòmica d’alt risc. L’elevadíssim volum de deute acumulat que suporten les entitats bancàries expressa exactament que han estat provocant la segona situació.