L’engany de l’habitatge

Etiquetes

Catalunya, Democràcia, Eleccions, habitatge, Independència, Independentisme, partits polítics, Pedro Sánchez, Política, Política espanyola, PSOE, Sareb, Sobiranisme, Unidas Podemos

El prestidigitador Sánchez s’acaba de treure del barret de copa 183.000 hipotètics nous habitatges per ajudar a solucionar les dificultats que els sectors socials més febles tenen per accedir a un lloc digne per viure. I ho ha fet barrejant naps, cols i fulles de rave, posant en un mateix sac de meravelles els habitatges de la Sareb, un lot de sòl edificable del Ministeri de Defensa i un pla de crèdits de l’ICO. Com que el problema de l’habitatge no ha aparegut d’avui per demà com un encanteri, com que el PSOE i UP governen des de fa quatre anys i com que les eleccions espanyoles són d’aquí a pocs mesos, la qualificació de populisme electoralista que els hi ha dedicat l’oposició és queda francament curta: farien més bé de dir-ne cara-dura o pebrots de pedra picada perquè bona part dels habitatges promesos per Sánchez corren el risc de convertir-se en fum degut als obstacles polítics i burocràtics que hauran de superar. I els catalans, com que hem renunciat a fer les nostres pròpies lleis i a desobeir les dels espanyols, i ens hem resignat a pidolar. ens hem fet còmplices d’aquest engany.

L’esquerra espanyola i la Guàrdia Civil

Etiquetes

Democràcia, Estat, Franquisme, Guàrdia Civil, partits polítics, PCE, Política, Política espanyola, PSOE, Transició, Unidas Podemos

Qui té anys i conserva la memòria no es pot sorprendre de tot el que ara aireja el progressisme espanyol sobre els informes que redacta la Guàrdia Civil. La història de totes les viles i pobles d’Espanya està plena de folis escrits a les seves comandàncies utilitzant una tècnica tan depurada i precisa com la de l’olfacte intuïtiu. El “me huele que…” ha estat sempre un detonant infal·lible per portar a conclusions interessades, construïdes a partir d’altres conclusions interessades o, si convenia, d’informacions “espontàniament” obtingudes gràcies a la seva “força de convicció”. Qui té anys i memòria tampoc no es pot sorprendre que la teòrica esquerra espanyola ara sigui incapaç de dominar des del govern aquesta institució armada i de frenar democràticament la parròquia ideològica que l’acompanya. Primer, va renunciar a demanar-li responsabilitats i a sotmetre-la a un implacable règim democràtic durant el traspàs del règim polític del 1939 al del 1978. I després va caure en la temptació d’utilitzar la seva força repressiva per acabar essent-ne hostatge.

Lligats de mans

Etiquetes

Catalunya, Coronavirus, Covid-19, crisi, Estat, Independència, Pacte de Reconstrucció, partits polítics, Política, Política catalana, Política espanyola, PP, PSOE, Unidas Podemos

En el catàleg de dislèxies polítiques que acumula el govern de Pedro Sánchez, s’hi acaba d’afegir l’anomenat Pacte de Reconstrucció. Diu la llegenda popular que, antigament, sota l’ordre de publicació d’una decisió governamental al Butlletí Oficial de l’Estat, els ministres hi afegien “redáctese con la confusión de costumbre” perquè l’escrit sintonitzés amb el batibull dels textos legals.

Negociacions, també a casa

Etiquetes

Catalanisme, Catalunya, Ciudadanos, CUP, ERC, Estat, Independència, Independentisme, Junts per Catalunya, partits polítics, Política, Política catalana, Política espanyola, PP, Presos polítics, PSOE, Unidas Podemos

Si el PSOE no ha tingut la prudència diplomàtica de retirar el decret llei contra el desenvolupament digital de l’administració catalana i se l’ha fet aprovar per PP i Ciudadanos, i si Unidas Podemos no té ni el valor ni la vergonya d’oposar-s‘hi, és del tot incomprensible que ERC continuï disposada a asseure’s en una taula de negociació formada per “quatre potes” que són absolutament incompatibles amb el que la Diputació Permanent del Congrés de Diputats va aprovar dimecres passat.

La llufa que ens han penjat Pablo Iglesias i Pedro Sánchez

Etiquetes

Democràcia, Eleccions, partits polítics, Política, Política espanyola, Presos polítics, PSOE, Unidas Podemos

L’abraçada que es van fer dimarts passat Pedro Sánchez i Pablo Iglesias és per als ciutadans espanyols com la que et fan quan et pengen la llufa el dia dels Sants Innocents. Per més que l’electorat progressista estigui eufòric i els politòlegs de tertúlia radiofònica es desfacin de gust elogiant l’habilitat, l’oportunitat, la rapidesa i la discreció del PSOE i d’UP per assolir un preacord de govern, ningú no es pot empassar que els negociadors d’ambdós partits hagin estat capaços de tancar els preàmbuls d’un tracte d’aquesta magnitud en les 32 hores transcorregudes des de l’escrutini electoral. Per més que els morts vivents dels franquisme s’hagin enfilat com a tercera força parlamentària. Per més que els retrets i les desqualificacions recíproques, que s’han abocat des de l’intent de pacte anterior, hagin relliscat per la seva pell de cocodril. La sospita més generalitzada és que, mentre ens gastàvem 140 milions d’euros en repetir unes eleccions que no han modificat res, ells han estat fent comèdia. I el més greu és que no podem tenir la certesa des de quan la fan.