Etiquetes
Catalunya, Democràcia, Eleccions, habitatge, Independència, Independentisme, partits polítics, Pedro Sánchez, Política, Política espanyola, PSOE, Sareb, Sobiranisme, Unidas Podemos

El prestidigitador Sánchez s’acaba de treure del barret de copa 183.000 hipotètics nous habitatges per ajudar a solucionar les dificultats que els sectors socials més febles tenen per accedir a un lloc digne per viure. I ho ha fet barrejant naps, cols i fulles de rave, posant en un mateix sac de meravelles els habitatges de la Sareb, un lot de sòl edificable del Ministeri de Defensa i un pla de crèdits de l’ICO. Com que el problema de l’habitatge no ha aparegut d’avui per demà com un encanteri, com que el PSOE i UP governen des de fa quatre anys i com que les eleccions espanyoles són d’aquí a pocs mesos, la qualificació de populisme electoralista que els hi ha dedicat l’oposició és queda francament curta: farien més bé de dir-ne cara-dura o pebrots de pedra picada perquè bona part dels habitatges promesos per Sánchez corren el risc de convertir-se en fum degut als obstacles polítics i burocràtics que hauran de superar. I els catalans, com que hem renunciat a fer les nostres pròpies lleis i a desobeir les dels espanyols, i ens hem resignat a pidolar. ens hem fet còmplices d’aquest engany.