Tubers i youtubers

Etiquetes

Civisme, Hisenda, impostos, serveis públics, xarxes socials

Quan ets ciutadà d’un país que té un sistema fiscal corrent, mínimament exigent, i decideixes canviar el teu domicili cap a Andorra sense que l’amor o la feina t’hi hagin dut, és ben clar que el que vols és que no et retallin el feix de bitllets que van a la teva butxaca. I això és el que haurien de reconèixer sense escarafalls aquesta colla d’influenciadors mediàtics que justifiquen la seva emigració fiscal a les valls del Pirineu amb tantes fantasies argumentals com les que adornen les seves activitats digitals. Com també haurien de reconèixer que la poca educació que han estat capaços d’aprofitar forma part de l’herència que han rebut per poder fer-se com són. Juntament amb altres serveis públics que s’han posat al seu abast, gratuïtament o a preu de parrac, gràcies als impostos que els altres sí que paguem. Potser és molt enrollat això de ser un influenciador de les xarxes amb milers de seguidors, però no queda gaire bé fotre’ls pels morros que no són res més que tubers (tubercles) que engreixen youtubers.

Les xarxes i el poder popular

Etiquetes

Catalanisme, Catalunya, CDR, Civisme, Democràcia, Eleccions, Estat, Independència, Independentisme, Picnics per la República, Política, Política espanyola, Sobiranisme, Tsunami Democràtic, xarxes socials

Estem donant moltes voltes sobre la qüestió de la violència –que és on l’Estat espanyol vol portar el discurs- quan es tracta d’un element circumstancial. En el cas dels cossos policials perquè els és inherent i la llei els ho autoritza. I en el cas dels manifestants, perquè sempre són susceptibles d’infiltracions interessades de les forces uniformades o dels sectors més extremistes.