Etiquetes
La Jonquera ha estat, des de fa molts anys, una gran àrea comercial per a una majoria de públic francès i nord-català. Explicable quan les mercaderies eren més atractives si queien a un lloc o l’altre d’una frontera, és menys comprensible actualment, quan se suposa que l’Europa en què vivim ha obert les barreres nacionals. Sobre el paper, és clar, perquè les legislacions sobre comerç –i sobre tota la resta- continuen essent les pròpies de cada país. El que passa a la Jonquera és una altra evidència que Europa només és un decorat on els diferents actors declamen exclusivament el paper respectiu en comptes d’escenificar una obra completa i coral.
Si, sembla mentida que no existint fronteres , i estant tots integrats a la UE, hi hagi aquests grans inversors que apostin per macroprostíbuls i macrosuperficies comercials, instal.lats en zones fontereres. Només hi ha el justificant de les legislacions locals . Em pregunto si a l’estat francès també hi ha negocis que puguin interessar als habitants de l’altre cantó del pirineu