Física i química

Etiquetes

Carles Puigdemont, Catalanisme, Catalunya, Eleccions, ERC, Independència, Independentisme, JuntsxCat, Oriol Junqueras, partits polítics, PDECat

Ignoro si va ser poc o molt casual l’encarament mediàtic que el cap de setmana passat es va produir entre l’entrevista a Oriol Junqueras que va emetre TV3 i els avançaments i reportatges que es van fer arreu –també a La República– sobre el llibre M’explico, de Carles Puigdemont i Xevi Xirgo.

Esqueixos convergents

Etiquetes

Catalanisme, Catalunya, CDC, Crida Nacional, Eleccions, ERC, Independència, Independentisme, Junts per Catalunya, LLiga Democrática, LLiures, Nova Convergència, partits polítics, PDECat, Política, Política catalana, Units per Avançar

ERC ja té preparada la maquinària electoral des de fa temps, i al recel que regeix la seva relació amb els seus socis de govern ara hi acaba d’afegir la zitzània que escampa per reclamar la convocatòria de les eleccions que Quim Torra va prometre per després de l’aprovació dels pressupostos del 2020. Però l’espai post-convergent està encara en fase de recomposició.

La baula convergent

Etiquetes

Catalanisme, Catalunya, CDC, Convergència, Crida Nacional, Eleccions, ERC, Junts per Catalunya, partits polítics, PDECat, Política, Política catalana

Des de fa mesos, la relació difícil entre ERC i JuntsxCat i la progressió electoral dels republicans fomenten constants especulacions sobre l’avançament dels comicis al Parlament. I ara, la pèrfida combinació dels efectes que pugui tenir la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre la immunitat d’Oriol Junqueras, amb la inhabilitació del president Quim Torra pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), ajuda encara més a incrementar les fantasies sobre aquests comicis. Moltes de les anàlisis que aquests dies s’han fet, són de vol curt; gallinaci, que diria Josep Pla. Ningú no ha fet l’esforç d’incloure-hi dos factors que poden ser determinants. Un és el resultat de la recomposició –ja iniciada- de l’espai on conviuen i es fan nosa el PDECat, JuntsxCat i la Crida Nacional. I l’altre, el resultat d’harmonitzar –si es pot- els dos actius de lideratge més rellevants d’aquest espai. D’una banda el de Carles Puigdemont, reforçat per la visibilitat que li atorga la condició efectiva d’eurodiputat i per un suport electoral indiscutible, però mal vist pels sectors més tradicionals que s’han trobat arraconats per l’expresident malgrat llargues i fructíferes trajectòries. I de l’altre, Artur Mas, que liquida la seva inhabilitació el proper mes de febrer, que prové directament de l’escolania pujolista i que ha sabut donar joc tant als sectors moderats com als independentistes. De com encaixin aquestes baules dependrà que continuï dempeus el pont que fins ara ha sostingut les restes del castell pujolista.

El president, les eleccions i les paraules

Etiquetes

Catalanisme, Catalunya, CUP, Democràcia, Eleccions, ERC, Independència, Independentisme, partits polítics, PDECat, Política, Política catalana, Presos polítics, Referèndum, República, Sobiranisme

Moltes informacions sobre unes possibles eleccions anticipades a Catalunya remarquen que la potestat de convocar-les correspon al president de la Generalitat, com si aquesta decisió fos gairebé un caprici personal de Quim Torra per damunt de qualsevol consideració objectiva. Fa tot l’efecte que es busca convertir aquesta idea en un sarró on s’hi puguin encabir totes les excuses possibles si els esdeveniments no anessin pel camí esperat. Però si el decret de convocatòria el signa el president, la decisió la prenen col·lectivament tots els que primer van acceptar la responsabilitat de governar i després no se’n veuen amb cor. És veritat que hi ha dificultats per fer-ho però unes noves eleccions tenen més probabilitats de provocar confusió interna i una polarització de l’independentisme que no pas d’aportar res de substancial a la demostració de rebuig a la sentència contra els presos polítics. El consens per activar les institucions catalanes i la unitat estratègica del sobiranisme depenen de les voluntats i no de les paraules. D’aquestes, cada dia en sobren més.

El degoteig convergent

Etiquetes

ajuntaments, Catalanisme, Catalunya, CiU, Democràcia, Eleccions, Independència, Independentisme, parlament europeu, partits polítics, PDECat, Política, Política catalana, Política espanyola

La rotunda victòria que Carles Puigdemont ha obtingut en les eleccions europees s’ha d’atribuir a un ampli suport popular i espontani vers la seva situació personal i la seva representació institucional. Un reconeixement que ha traspassat sigles i logotips de tal manera que, en moltes ocasions, no hi ha hagut cap mena de correspondència entre aquest vot i els altres que un mateix elector ha dipositat en diferents urnes i diferents convocatòries.

D’esquerra a dreta, ERC i PDECat

Etiquetes

Catalanisme, Catalunya, Eleccions, ERC, Independència, Independentisme, partits polítics, PDECat, Política, Política catalana, Sobiranisme

La victòria d’Esquerra Republicana (abans dita de Catalunya) en les quatre circumscripcions catalanes deixa ben clar que els estrategues de l’equip d’Oriol Junqueras tenen el pas ferm i saben on trepitgen. Junts per Catalunya, en canvi, ha aconseguit mantenir el nombre de diputats que tenia amb penes i treballs.

L’ombra d’Artur Mas

Etiquetes

Artur Mas, Catalanisme, Catalunya, CiU, Independència, Independentisme, Junts per Catalunya, partits polítics, PDECat, Política, Política catalana, Puigdemont, Sobiranisme

MartaPascal i Artur Mas durant un consell nacional del PDECat. Foto: Oriol Duran / El Punt Avui.

Marta Pascal no està disposada a acceptar que ningú l’enviï al marge de la vida política i apunta que potser caldrà fundar un altre partit per a reivindicar un sobiranisme més moderat. Des del puigdemontisme se li ha dit que no faci nosa i que poca fortuna li espera promovent una reedició del peix al cove quan la majoria de catalans mira cap a la plena sobirania. Es pot estar d’acord o no amb l’ex-coordinadora del PDECat, però no es pot dir que la seva idea estigui mancada de base perquè una de les incògnites més rellevants de la vida política catalana és què acabarà passant amb l’àmplia militància ex-convergent.

Ni estat, ni Iglesias

Etiquetes

Catalanisme, Catalunya, Democràcia, Eleccions, ERC, Estat, Independència, Independentisme, partits polítics, PDECat, Podemos, Política, Política catalana, Política espanyola, PSOE, Referèndum, Sobiranisme

Encara que el títol d’aquest article recordi una antiga consigna anarquista –ni déu, ni pàtria ni rei– la intenció amb què la fem servir avui és més modesta: només pretén ser un comentari a les manifestacions fetes durant aquest passat cap de setmana per Ada Colau i per Pablo Iglesias. Tant l’alcaldessa de Barcelona com el líder de Podemos reclamen que PDECat i ERC donin prioritat als avantatges que els pressupostos del govern espanyol de Pedro Sánchez tindran per a les classes treballadores i que, alhora, serveixin per a impedir unes noves eleccions estatals que podrien portar al triomf de la dreta.

Preguntes què també criden (l’atenció)

Etiquetes

ANC, Catalanisme, Catalunya, crisi, Independència, Independentisme, partits polítics, PDECat, Política, Política catalana, Sobiranisme

La Crida Nacional per la República es presenta com una organització transversal, que vol sumar persones i no sigles per a convertir Catalunya en un estat independent i que promet la dissolució per a l’endemà d’assolir l’objectiu. A la vista d’això, cal preguntar-se si ha vingut a disputar-li l’espai i la funció a l’ANC. Ha quedat obsoleta l’organització que ha mobilitzat el sobiranisme fins ara?