Més enllà dels indults

Etiquetes

Catalanisme, Catalunya, ERC, Independència, Independentisme, Indults, partits polítics, Pedro Sánchez, Política, Política catalana, Política espanyola, Presos polítics, PSOE, Sobiranisme

L’aparatosa escenografia amb la qual Pedro Sánchez s’ha envoltat per anunciar els indults als presos polítics (declaracions durant les visites oficials de la setmana anterior, la intervenció al Cercle d’Economia, l’acte específic al Liceu, la compareixença posterior al consell de ministres i les declaracions públiques de diferents actors polítics i socials i del mateix Oriol Junqueras, segurament pactades) fan aixecar l’orella i l’instint de malfiança. Potser s’equivoca qui pensi que tot aquest desplegament pretenia contrarestar l’informe del Consell d’Europa. Potser peca d’innocència qui es cregui que s’emmarca en el context de la taula de diàleg entre els governs d’Espanya i de Catalunya. I potser li ballaran les busques a qui cerqui l’hora exacta de la concòrdia. Perquè, potser, el mastegat retorn a la política només s’ha produït per a emblanquinar el PSOE i ajudar-lo perquè conservi el govern d’Espanya, a canvi de reforçar ERC com a interlocutor dialogant i no unilateralista de la Catalunya pretesament sobiranista. I qui dies passa, anys empeny.

Pont sobre aigües tèrboles

Etiquetes

Amnistia, Autodeterminació, Catalunya, Estatut, finançament, Independència, Independentisme, Indults, Pacte de govern, pactes, partits polítics, Política, Política catalana, Política espanyola, Presos polítics, Referèndum, Taula de diàleg, Unilateralitat

Les paraules se les enduu el vent, diu la dita. Ho hauríem de recordar sempre que llegim articles o sentim declaracions, sobretot si són de política. Per més que la memòria dels mitjans de comunicació i dels servidors les hi donin una falsa consistència, les paraules només són aire. El que transcendeix són els fets i, ara, a la política catalana de fet essencial només n’hi ha un: el pacte subscrit per les forces independentistes que accedeix a vint-i-quatre mesos d’exploració de la via dialogada amb Espanya i que les obliga a reivindicar l’amnistia i el referèndum d’autodeterminació. Aquest és l’únic pont que travessa les aigües tèrboles i per sota hi passaran promeses de finançament i d’autogovern, falses conciliacions i, fins i tot, els indults, que ja veurem si s’enroquen, si aparten el presos dels esculls o els aboquen cap a remolins sense escapatòria. No convé encantar-se gaire amb el que corre aigua amunt o avall ni amb els esquitxos que pugin al pont. L’objectiu és travessar-lo i veure per quina, de les dues portes que hi ha, s’ha de sortir: la del pacte o la de la unilateralitat.

Interior per la CUP o ECP

Etiquetes

CUP, ECP, En Comú Podem, ERC, Govern, Interior, JuntsxCat, Mossos d'Esquadra, partits polítics

Ja que la majoria parlamentària que ERC proposa és la de la via àmplia i ja que tant la CUP com ECP s’han declarat disposats a la coresponsabilitat, una d’aquestes dues formacions s’hauria de fer càrrec de la conselleria d’Interior. Si es manté en mans de partits avesats a la gestió de govern, com Junts o ERC, és fàcil augurar que hi haurà pocs canvis en la manera de procedir dels Mossos. I com que aquestes dues organitzacions d’esquerres no es cansen de dir i repetir que és urgent que n’hi hagi, de canvis, què pot ser millor que dedicar la seva energia de nouvinguts a posar-los en pràctica? Ens convé tenir una policia que sigui eficient sense lesionar els valors democràtics i aquestes dues formacions duen al cim una càrrega tan enorme de crítiques i de propostes, que els convé descarregar-les. Com els convé demostrar que poden afrontar qualsevol repte de govern sense haver de donar excuses com que no es poden asseure en un mateix executiu que determinats líders o partits, que és una manera de no voler reconèixer que s’estan fent caqueta.

I ara què, independentistes?

Etiquetes

ANC, crisi, Eleccions, Govern, Independència, Independentisme, Omnium, Parlament, partits polítics, PSC, Repressió

Sigui qui sigui que aconsegueixi formar govern després d’aquest 14-F, haurà de fer-se càrrec d’un país doblement ofegat: d’una banda, per l’espoli econòmic i el domini político-jurídic de l’Estat espanyol i, per l’altra, per la llarga i arrelada crisi econòmica que la pandèmia ha accentuat. Redreçar aquesta situació serà dur i difícil perquè les institucions catalanes estan condemnades a aprimar-se fins a semblar una Diputació. Tant si la nova majoria la lidera el PSC -perquè ho porta al seu ADN-, com si ho fan els partits independentistes, perquè l’Estat no renunciarà a l’ofegament ni a la repressió. Per això, el moviment independentista hauria de tenir clar que no pot dependre ni de la política institucional –que prou feina tindrà- ni de la dels partits, que ja han demostrat que no veuen més enllà del seu melic. S’imposa la necessitat de reconstruir-lo, de rejuntar-lo, de re-amassar-lo des de la transversalitat cívica. I ara és el moment de fer el pas o de deixar que els gerros d’aigua freda que baixen de les tensions partidistes l’acabin fonent com un sucre.

Gat escaldat, de tractes fuig

Etiquetes

Catalanisme, Catalunya, CUP, Democràcia, ERC, Independència, Independentisme, Junts per Catalunya, partits polítics, Política, Política catalana, Quim Torra

En aquest fotut país, on tenim la maleïda obsessió de ventilar les nostres opinions i obsessions a les xarxes socials i als mitjans de comunicació, els partits polítics no en són una excepció sinó un paradigma. I vet aquí que tots els altaveus van plens d’avisos i “recadets” enviats des de totes les sigles polítiques, especialment les independentistes, perquè Quim Torra expliqui què farà si es confirma la inhabilitació que li té guardada el Tribunal Suprem.

Salomó al Parlament

Etiquetes

Catalanisme, Catalunya, crisi, Democràcia, ERC, Independència, Independentisme, Junts per Catalunya, Parlament, partits polítics, Política, Política catalana, Sobiranisme

Que el secretari general del Parlament, Xavier Muro, tingui por de l’extorsió i la repressió que exerceixen els tribunals espanyols d’excepció sobre les institucions catalanes, és perfectament comprensible perquè a l’hora d’estesar els marges de l’independentisme no s’entretenen pas a triar mates grosses de petites ni cargols de sargantanes.

Els ajuntaments guarden bous i esquelles

Etiquetes

administració, ajuntaments, Covid-19, Deute públic, Economia, Estat, finançament, partits polítics, Política, Política catalana, Política espanyola, PSOE

La iniciativa del govern espanyol d’apropiar-se dels superàvits municipals no s’ha d’interpretar només amb els contextos immediats de la lluita contra els efectes de la pandèmia del Covid-19,  amb una acusada disminució dels ingressos i un fort augment de la despesa social.

El president transparent i el rei opac

Etiquetes

Corrupció, Democràcia, Espanya, Estat, Monarquia, partits polítics, Política, Política espanyola, República

Ja han passat uns dies, però si algú encara es pregunta com és possible que Pedro Sánchez hagi enviat la vicepresidenta Carmen Calvo a reunir-se amb Joan Carles de Borbó per tractar sobre la seva fuga, que hagi permès que el rei emèrit s’hagi esfumat i que no vulgui donar-ne explicacions ni detalls, que sàpiga que és davant d’un revelador exercici de transparència.

Ni fem por, ni fem pa

Etiquetes

Catalanisme, Catalunya, Independència, Independentisme, partits polítics, Política, Política catalana, Presos polítics, República, Sobiranisme

L’armament de la moral independentista fa fer titulars i eslògans perquè la multitud s’hi pugui arrapar i no naufragui. Amb la suspensió del tercer grau als presos polítics, n’hem tornat a sentir uns quants. Però les paraules sense els actes, són ficció.

Física i química

Etiquetes

Carles Puigdemont, Catalanisme, Catalunya, Eleccions, ERC, Independència, Independentisme, JuntsxCat, Oriol Junqueras, partits polítics, PDECat

Ignoro si va ser poc o molt casual l’encarament mediàtic que el cap de setmana passat es va produir entre l’entrevista a Oriol Junqueras que va emetre TV3 i els avançaments i reportatges que es van fer arreu –també a La República– sobre el llibre M’explico, de Carles Puigdemont i Xevi Xirgo.