Tirar pedres a la lluna

Etiquetes

Covid-19, Govern, Govern espanyol, Pandèmia, Política catalana, Política espanyola, responsabilitat, Segona Onada

Amb els mesos que portem de pandèmia tots sabem com es transmet el Covid-19 i quines precaucions hem de prendre per evitar contagiar-nos i propagar-lo. Per tant, si ara entrem en una nova fase de restriccions és perquè no hem fet el que havíem de fer. No ho hem fet individualment perquè, per més que algunes persones s’hi esforcin, d’altres procuren fer tantes trampes com poden. I per a mostra, un botó: en una fotografia d’Emilio Morenatti (AP) que s’ha fet servir per a il·lustrar algunes informacions sobre la manifestació de protesta de restauradors i comerciants de dimecres passat davant del Palau de la Generalitat, s’hi poden veure dues dones amb la mascareta per sota del nas. No és una anècdota; és un indicador. Tampoc no han fet el que calia ni el govern d’Espanya ni el de Catalunya: quan es traspassa la garantia de compliment de les recomanacions a la responsabilitat dels ciutadans, si no es posen controls de seguiment i no s’exerceix l’autoritat sancionadora és com tirar pedres a la lluna.

Els ajuntaments guarden bous i esquelles

Etiquetes

administració, ajuntaments, Covid-19, Deute públic, Economia, Estat, finançament, partits polítics, Política, Política catalana, Política espanyola, PSOE

La iniciativa del govern espanyol d’apropiar-se dels superàvits municipals no s’ha d’interpretar només amb els contextos immediats de la lluita contra els efectes de la pandèmia del Covid-19,  amb una acusada disminució dels ingressos i un fort augment de la despesa social.

Nissan i la política

Etiquetes

Catalunya, Covid-19, crisi, Economia, Eleccions, En Comú Podem, ERC, Junts per Catalunya, partits polítics, Política, Política catalana, Treball

La qüestió de Nissan tindrà una transcendència central en l’agenda social i econòmica de Catalunya durant els propers mesos, però també pot repercutir d’una manera perversa en l’agenda política del nostre país.

En fase de desconfiament

Etiquetes

Alarma, Atur, Confinament, Coronavirus, Covid-19, crisi, Política, Política catalana, Política espanyola, Salut

Aquesta aparent confusió de significats en el titular preten, en realitat, descriure  l’aire que de veritat es respira per sota de la xerinola amb què entretenim el nostre confinament des dels balcons. Desconfiament és la paraula que defineix millor el veritable estat d’ànim del país.

Lligats de mans

Etiquetes

Catalunya, Coronavirus, Covid-19, crisi, Estat, Independència, Pacte de Reconstrucció, partits polítics, Política, Política catalana, Política espanyola, PP, PSOE, Unidas Podemos

En el catàleg de dislèxies polítiques que acumula el govern de Pedro Sánchez, s’hi acaba d’afegir l’anomenat Pacte de Reconstrucció. Diu la llegenda popular que, antigament, sota l’ordre de publicació d’una decisió governamental al Butlletí Oficial de l’Estat, els ministres hi afegien “redáctese con la confusión de costumbre” perquè l’escrit sintonitzés amb el batibull dels textos legals.

Menys cimeres i més ètica

Etiquetes

crisi, Deslocalització, Economia, Emergència climàtica, Globalització, Medi Ambient, Mercat Únic

A l’hora de predicar la universalitat i el món sense fronteres, no són pas els defensors dels drets humans els que triomfen, sinó els que s’aprofiten de l’aparença filantròpica d’aquests conceptes per substituir els mercats locals i regionals per un mercat únic. I en aquest mercat –qualificat en el sentit més etimològic possible- hi cap tant tot allò que quotidianament ens fa la vida més fàcil, més plaent i més llarga, com tot el que contribueix al desenvolupament de la humanitat.

Empobrint Catalunya

Etiquetes

Catalanisme, Catalunya, Dèficit fiscal, Democràcia, Estat, finançament, Independència, Independentisme, Política, Política espanyola, Sobiranisme

El govern espanyol es pot treure tots els informes que vulgui de la màniga dels assessors als quals paga el sou, però els acords i les pautes sobre el finançament autonòmic no formen part de pactes polítics puntuals sinó que se sostenen en la llei 22/2009 que, com totes les lleis, transcendeix la transitorietat d’un govern en funcions. Per tant, l’executiu de Pedro Sánchez reté injustificadament 1.317 milions d’euros que haurien de ser a les arques de la Generalitat, manté la desinversió de l’Estat a Catalunya al voltant dels 7.000 milions d’euros anuals i continua la política de devastació practicada pels seus antecessors que van imposar un sistema de transferències ordinàries basat en la fiscalització política (seqüeles del 155) i van impulsar la fuga de seus socials de les grans empreses. Després, si voleu, hi podem afegir el dèficit fiscal i, fent la suma-resta de tot plegat, conclourem que, entre el que deu, el que no gasta i el que impedeix gastar, el govern espanyol demostra un interès evident per empobrir Catalunya. Ai no, que és l’independentisme qui ho provoca, com el rebel que reclama la bufetada.

Sense sostre i sense principis

Etiquetes

Benestar Social, crisi, Economia, habitatge, Homeless, República, Sense Sostre, Treball

Quan gosem mirar què passa més enllà del nostre confort –fins i tot quan és escàs, limitat, relatiu, però sempre sota cobert- i ens trobem amb la realitat crua i innegable de les persones que no tenen cap més alternativa que viure al carrer, de seguida ens sotgen els vells fantasmes de la cultura inèrcica que hem heretat: quin deu ser el vici que les ha empès a perdre-ho tot? És veritat que, algunes vegades, els mals hàbits hi tenen un paper; però molts altres cops l’hi té l’infortuni. I sempre, la injustícia. Els nostres sistemes d’organització social i econòmica no han avançat cap a la protecció i l’impuls de tots els individus, com se suposa que hauria de ser tot allò que té una inspiració col·lectiva, una finalitat pública. Però sí que ho han fet cap a la instrumentalització de les persones al servei de l’economia -que és el mateix que dir al servei d’uns pocs- i cap a la precarització absoluta a través de la devaluació de tots els drets socials. Mai no hi haurà una veritable república mentre hi hagi exclosos.

Quatre duros captius

Etiquetes

administració, Catalunya, crisi, Economia, Estat, finançament, Independència, Independentisme, Política catalana, Sobiranisme

La vaga del personal sanitari i les mobilitzacions dels treballadors públics de Catalunya conviden a reflexionar sobre l’origen i el futur dels problemes que denuncien. L’esclat de la crisi econòmica va posar en evidència que el sobre-endeutament amenaçava greument les finances públiques i la Unió Europea va imposar mesures de restricció pressupostària que, passades pel sedàs d’Espanya, van esdevenir una excel·lent oportunitat per falsejar el comptes propis, endossar el mort a les comunitats autònomes i controlar-ne directament les finances.

Ni estat, ni Iglesias

Etiquetes

Catalanisme, Catalunya, Democràcia, Eleccions, ERC, Estat, Independència, Independentisme, partits polítics, PDECat, Podemos, Política, Política catalana, Política espanyola, PSOE, Referèndum, Sobiranisme

Encara que el títol d’aquest article recordi una antiga consigna anarquista –ni déu, ni pàtria ni rei– la intenció amb què la fem servir avui és més modesta: només pretén ser un comentari a les manifestacions fetes durant aquest passat cap de setmana per Ada Colau i per Pablo Iglesias. Tant l’alcaldessa de Barcelona com el líder de Podemos reclamen que PDECat i ERC donin prioritat als avantatges que els pressupostos del govern espanyol de Pedro Sánchez tindran per a les classes treballadores i que, alhora, serveixin per a impedir unes noves eleccions estatals que podrien portar al triomf de la dreta.