Arguments i energumen(t)s

Etiquetes

Catalanisme, Catalunya, Consulta, Democràcia, Estat, Independència, Independentisme, Política, Política catalana, Política espanyola, Referèndum, Sobiranisme

Portada El Punt Avui 23/09/2015

L’independentisme català ha tingut sempre una bona bateria d’arguments per a reclamar la sobirania del país amb abundants justificacions històriques, culturals i econòmiques. El canvi de la dictadura a la monarquia parlamentària va fer pensar que un estat plurinacional, equitatiu i respectuós era possible. Però a mesura que anaven passant els anys, les irreformables estructures polítiques i d’estat corcaven aquesta idea, fomentaven la liquidació de les hipoteques històriques i convidaven a formular arguments sobiranistes. Uns arguments que ofereixen dades i projecten models sobre el finançament, la política cultural i lingüística, els sistemes de salut i d’ensenyament, la seguretat pública, el benestar social, les infraestructures, etcètera.

Serveis públics, beneficis privats

Etiquetes

administració, ajuntaments, Economia, Política, serveis públics

El juliol del 2014, l’ajuntament de la vila alacantina de Montfort anunciava que deixava de contractar una empresa de recollida d’escombraries per fer-ho directament i a l’antiga: amb un carro tirat per un cavall. La raó d’aquesta decisió –polèmica i titllada d’antiquada- era ben simple: d’aquesta manera estalviaven el 50 per cent del cost que els representava la recollida de deixalles en mans d’una concessionària.

Renda social i treball social

Etiquetes

Economia, Política, Treball

Imatge extreta de Tú Decides.

Aquests dies han coincidit l’acord per l’aprovació d’una renda mínima garantida i la publicació d’un ampli reportatge del setmanari l’Econòmic (www.leconomic.cat) sobre el futur de l’ocupació. L’una i l’altre estan relacionats perquè sembla evident que, ja avui, calen mesures polítiques per corregir les tendències de l’economia i redistribuir la riquesa de manera que s’evitin exclusions. Es tracta de no haver de triar entre afavorir les persones o afavorir l’economia sinó de fer-les compatibles i de corregir els efectes nocius sobre unes o sobre l’altra.

Savis que són ases

Etiquetes

Banca, crisi, Economia, Govern, Pensions, Treball

“El asno literato” de Goya.

Fa pocs dies, des del govern espanyol i des del Banc d’Espanya, s’apuntava un altre cop la necessitat de retardar més l’edat de jubilació, de subscriure fons de pensions privats per substituir les mancances del sistema públic i s’augurava als actuals i propers beneficiaris unes rebaixes de percepció dramàtiques. El govern que ens diu això és successor del que va orquestrar la bombolla financera i immobiliària que ha dut l’economia espanyola al barranc i és company de militància dels que han provocat el corrent d’aire més putrefacte dels darrers temps, tant per la pràctica de l’abús de poder com de l’abús de l’erari públic. I el Banc d’Espanya, al servei d’aquest govern, és la institució que va mirar cap a un altre costat quan la banca inflava la bombolla amb pràctiques immorals i que li va abocar milers de milions per tapar els efectes de la usura desmesurada i la incompetència financera.

Faula de l’os que dorm i la guilla que sotja

Etiquetes

crisi, Democràcia, Economia, Eleccions, Europa, partits polítics, Política, Populisme

Europa té convulsions. Els partits parlamentaris tradicionals tremolen perquè perden suport electoral i veuen que se’n va a forces polítiques més decantades cap als extrems. L’ultraconservadorisme xenòfob amb reminiscències de l’Alemanya d’entreguerres i la democràcia popular i participativa, que fa focs d’artifici encenent-los amb els carnets de l’esquerra aburgesada, sedueixen cada dia nous adeptes. És, en realitat, l’efecte de la llei del pèndol: despit i revenja contra unes propostes polítiques que no aporten res de nou per fer front als problemes de la societat actual, i devoció per les que anuncien solucions aparentment ràpides i fàcils.

El treball en un país lliure i millor

Etiquetes

Democràcia, Economia, Independència, Independentisme, Política catalana, Treball

El digital Lliure i Millor, on es publica aquest article, es va plantejar el seu nom pensant a materialitzar allò que ha de representar la independència de Catalunya: un país lliure i millor del que hem pogut tenir fins ara, subjectes com hem estat a l’administració espanyola, que no només ens oprimeix políticament sinó també econòmicament. L’èxit de diumenge passat –continuem essent molts més dels que ells volen i diuen i sumem més cada dia que passa-, ratifica que tenim la força per ser lliures. I aquesta fermesa no ens ha d’entelar el ulls ni fer-nos oblidar que no tots els nostres mals provenen del model institucional: som presoners d’un model social i econòmic que la política també ha de transformar si veritablement volem que els adjectius lliure i millor s’apliquin amb plenitud al nostre país i a les nostres vides.

Tecnologia miserable

Etiquetes

Economia, Noves tecnologies, Progrés, tecnologia

Foto: http://www.cassetteblog.com

Hi ha frases que sentim un dia i que el moment les hi treu transcendència. Però passat el temps les recordem de cop. Així ha estat amb una observació que em va fer un enginyer de sistemes, quan la meva ignorància provava de trobar aire en l’oceà de la tecnologia digital. “Pensa que el que sabem avui d’aquesta matèria és com el que sabien de l’Univers els nostres antecessors de l’antiguitat”, em va dir, volent advertir-me que la progressió dels descobriments es multiplica de forma incessant.

Reneixença sindical (o no)

Etiquetes

crisi, Economia, Política, sindicats, Treball

Capçalera de la manifestació del darrer Primer de Maig a Barcelona.

És plaent escoltar dels líders sindicals propostes d’acció contundents contra una llei de reforma laboral que se n’hauria d’haver dit de regressió laboral. Però també han d’entristir a qui tingui el bon costum de mirar-se les coses en perspectiva i veure els fets que han condicionat l’evolució de la situació de la classe treballadora.

Consciència turística

Etiquetes

Catalanisme, Economia, Estat, finançament, Política catalana, Sobiranisme, Turisme

Cartell de promoció turística de Catalunya.

Som en un país turístic i som al rovell de l’ou de la temporada alta. Anem on anem del territori trobarem una gentada i nombrosos establiments disposats a oferir els seus serveis als visitants. Aquest és un dels senyals que certifiquen que aquest sector és el primer dels que generen treball i moviment econòmic, si comptem bé els beneficis directes i els indirectes i un PIB aproximat del 12 per cent. Però què vol dir ser un país turístic? Tenir el nombre més alt de turistes? Ser el que més places ofereix? Presentar la guia de restaurants més extensa? Tenir la fortuna de ser els que més hores de sol gaudim?

Estacions malaguanyades

Etiquetes

administració, construcció, Transports

L’estació antiga de Ripoll. Foto: Jordi Casas / El Punt Avui.

La monumental estació de Ripoll està en situació de perdre’s. L’Estat està disposat a vendre-la, però a un preu que desperta més rialles que interès. I cap altra institució –totes escanyades per la política pressupostària– té recursos ni valor per afrontar-ne l’adquisició ni la recuperació que, només en finestres, ja té un mínim de 300.000 € assegurats. Els que passa a Ripoll no és gaire diferent del que passa a Portbou –per citar dos conjunts arquitectònics monumentals– ni del que ha passat i passa a tants pobles amb estacions menystingudes per Renfe i per Adif, que ni les han sabut reaprofitar ni deixen que ningú més ho faci, mentre construeixen estacions d’141400 al bell mig del no-res. Al més pur estil del funcionariat hispànic.