Aeroports de Catalunya

Etiquetes

Aeroports, Catalunya, Independència, Independentisme, Infrastructures, Política, Política catalana, Sobiranisme

De la complementarietat dels aeroports catalans i de la connexió ferroviària entre ells, fa molts anys que se’n parla. Fins i tot amb una certa intensitat quan es debatia sobre el traçat del TGV per les comarques que els allotgen. Però la música no ha passat mai del flabiol, segurament perquè tant els aeroports com els trens depenen de l’Estat -que té una mirada exclusivament radial– i perquè enxarxar els transports responia a criteris econòmics i polítics catalanocèntrics que tant repugnen a Madrid. Amb la represa de les comissions bilaterals, aquesta idea ha tornat sobre la taula. No cal ser gaire optimistes ni sobre les comissions ni sobre la materialització del projecte perquè d’aquí al 2030 el sol ha sortir 3.385 vegades. Però –més enllà de la polèmica sobre l’ampliació del Prat o, precisament, per compensar-ne les limitacions- no hem de menystenir l’oportunitat de treballar sobre una veritable infraestructura d’estat. La interconnexió dels aeroports, vull dir; no el macrocentre del Prat, que només es pot justificar si ens mirem el futur des de la competència amb Madrid i no des de la independència.

Superar el parlamentarisme

Etiquetes

Catalanisme, Catalunya, Independència, Independentisme, Parlament, partits polítics, Política catalana, Sobiranisme

Obra de la sèrie Vértigo, d’Ángeles Marco.

Tenim molt als llavis l’1-O i el volem aplicar a la vida política actual com si aquesta fos un paper llis i net. I no ho és. El govern de la Generalitat i el Parlament de Catalunya van assumir el repte de liderar el sobiranisme, de celebrar un referèndum d’autodeterminació i de proclamar-ne el resultat gràcies al consens i al pacte.

Entre l’espasa i el banquet

Etiquetes

Catalanisme, Catalunya, Girona, Independència, Independentisme, Política, Política catalana, Política espanyola, Sobiranisme, Turisme

Fotomuntatge sobre l’obra Banquet de la coronació de l’arxiduc d’Austria de Martin Van Meytens (S.XVIII).

Aquests dies, el Celler de Can Roca és objecte de dures crítiques pel fet que una part dels actes de lliurament dels Premis Fundació Princesa de Girona es faran a les seves instal·lacions del Mas Marroch de Vilablareix. Des d’amplis sectors del sobiranisme els han reclamat que renunciïn a aquest encàrrec, en línia amb el rebuig que tant l’ajuntament d’aquest municipi com el de Girona han manifestat per a ser amfitrions d’aquesta celebració. Una reclamació que ha vingut acompanyada d’una important pressió mediàtica i d’unes desqualificacions que són lamentables pel to i demagògiques pel fons: perquè només des de la ignorància o la mala fe es pot oblidar que la manera de fer dels germans Roca està impregnada d’amor per l’entorn i pel nostre país i que n’han deixat testimoni amb tanta generositat com discreció. L’1-O, sense anar més lluny.

Fotografia a Palafrugell

Etiquetes

Cultura, Fotografia

Miranda del Castañar (Segovia 1971) Fotografia de Rafael Sanz Lobato.

En una obra del fotògraf Rafael Sanz Lobato (Sevilla, 1932–Madrid, 2015) dues dones grans, endolades, assegudes a l’escala de pedra de casa seva, a Miranda del Castañar (Segovia 1971), es tapen la cara amb les mans perquè la càmera no enregistri la seva expressió. Probablement elles només eren conscients de la seva incomoditat, però el seu gest suggereix resistència a deixar que el seu rostre quedi emmarcat per la finestra indiscreta de la fotografia i examinat pels milers de persones que s’aturaran a contemplar–les des d’aquell moment.

De-bat de campanes a Girona

Etiquetes

Contaminació, Girona, hotels, Medi Ambient, Turisme

Campanes de la catedral de Girona.

Girona debat aquests dies sobre el silenci nocturn imposat a les campanes horàries de la catedral, per la queixa d’un dels establiments hotelers que hi ha als encontorns, encara que sobta que d’altres de similars no se n’hagin queixat. Aquesta mena de polèmiques no és nova en aquest país, on alguns residents sobrevinguts han denunciat campanes, galls, granges o el costum natural de femar els conreus en diferents localitats. Però els bronzes de la seu gironina són potents i la polèmica ressona en els carrers de la ciutat tant o més fort que els batecs provinents de la catedral.

L’aeroport Girona-Costa Brava, en procés

Etiquetes

Aeroports, Costa Brava, Economia, Girona

Vist asèpticament i en comparació a aeroports pels quals només vola el vent polsegós, els 215.985 passatgers que van passar per l’aeroport Girona-Costa Brava durant el juny no són una xifra lamentable. Però si tenim en compte que ha disminuït un 17 per cent respecte de l’any passat i que és el pitjor resultat d’un mes de juny dels darrers dotze anys, llavors tenim la confirmació que tot allò que santa Ryanair ens va donar, ens ho sostraurà inevitablement. La iniciativa local no té prou força per articular solucions, la Generalitat està lligada de peus i mans i a l’Estat fins i tot li costa d’entendre que hi hagi aeroport a Girona. Solucionar aquest atzucac també és #noupais.

Càncers urbanístics

Etiquetes

ajuntaments, construcció, Costa Brava, urbanisme

Una urbanització en mal estat al municipi de l’Escala. Foto: El Punt Avui / Jordi Ribot / Iconna.00oo

L’Escala té unes quantes urbanitzacions deficitàries en serveis i manteniment i l’ajuntament ha posat en marxa un pla a llarg termini per posar-les al dia que parteix d’un pressupost previ d’uns 40 milions d’euros. Però com que el cas de l’Escala es repeteix mimèticament arreu del país, convé dir que la majoria d’urbanitzacions en mal estat són fruit de l’especulació i l’avarícia dels promotors i de la ignorància i la temeritat dels compradors, relacionats a través de contractes privats. I quan l’administració hi pren part per suplir les responsabilitats d’uns i altres, dóna per bo un model urbanístic que és un veritable càncer per als municipis.

Joventut i política

Etiquetes

ajuntaments, Democràcia, Eleccions, partits polítics, Política

Núria Pérez, alcaldessa de Pardines (Ripollès). Foto: Manel Lladó / El Punt Avui.

A Pardines (Ripollès, 150 habitants, 128 amb dret a vot) tenen l’alcaldessa més jove de Catalunya: Núria Pérez, de 25 anys. No sé si algú se sorpren, pero seria injust que fos així perquè qui té edat per elegir té edat per ser electe, encara que en les batllies dels pobles petits és més freqüent veure-hi enquistada gent de més edat, uns per pragmatisme i pura vocació i d’altres per a evitar que res canviï. Que als ajuntaments hi entrin joves vol dir esperança per aconseguir que el seu poble sobrevisqui a la força absorbent dels pobles més grans i de les ciutats. I vol dir, sobretot, treure el rovell de la política.

Civisme ciclista

Etiquetes

ajuntaments, Circulació, Civisme, Girona, Medi Ambient, Salut, urbanisme, Vialitat

Imatge de la campanya Ciclista a la Vista, de l’ajuntament de Girona.

Girona té en marxa la campanya Ciclista a la vista per sensibilitzar sobre l’ús de la bicicleta a la ciutat. El darrer tram d’aquesta campanya consisteix a controlar i sancionar els ciclistes que infringeixin les normes de circulació i això ha provocat una onada de protestes. Per què? Doncs perquè a totes les ciutats hi ha usuaris de la bicicleta que es pensen que no munten un vehicle i que el sol fet de no contaminar els dóna dret a no portar casc, a circular per les voravies per fer drecera o a saltar-se els semàfors en vermell. Actituds que cal fer recular no només pel seu propi bé, sinó pel bon nom del col·lectiu i per respecte a la resta de ciutadans.

Protecció ciutadana dispersa

Etiquetes

administració, ajuntaments, Protecció Civil, Seguretat Ciutadana

A Banyoles s’acaba de crear un cos de protecció civil format per una dotzena de voluntaris. Aquesta dotació actua d’acord i coordinadament amb l’ajuntament i els cossos de seguretat i d’emergències i són moltes les poblacions que disposen de formacions similars. Aquests voluntaris mai no reben prou agraïment ni de les institucions ni dels ciutadans per la feina desinteressada que fan. Però dit això, també cal preguntar-se per què anem deixant que una qüestió tan delicada com la protecció ciutadana quedi a càrrec d’un dispers eixam d’organitzacions, moltes d’elles farcides de voluntaris, en comptes d’unificar-los i pagar-los com cal.