Etiquetes
administració, ajuntaments, Covid-19, Deute públic, Economia, Estat, finançament, partits polítics, Política, Política catalana, Política espanyola, PSOE
15 dissabte ag. 2020
Etiquetes
administració, ajuntaments, Covid-19, Deute públic, Economia, Estat, finançament, partits polítics, Política, Política catalana, Política espanyola, PSOE
06 dissabte juny 2020
Etiquetes
administració, Catalunya 2022, Covid-19, Independència, Independentisme, partits polítics, Política, Política catalana
El Govern de la Generalitat, format per dues famílies polítiques que no s’avenen ni per al dia a dia, ha presentat aquesta setmana el Pla Catalunya 2022 amb el qual pretén que 400 experts li diguin com s’ha d’articular el futur del país després dels efectes socials i econòmics del Covid 19. Continua llegint
04 Dimarts febr. 2020
Etiquetes
administració, Catalunya, Demografia, Despoblació, Economia, Immigració, Política, Política catalana, Treball
El Punt Avui publicava dilluns un informe de l’IDESCAT segons el qual d’aquí a deu anys Catalunya arribarà als 8 milions d’habitants. Encara que tenir més membres és una qüestió que generalment alegra qualsevol comunitat, en aquest cas l’assoliment d’aquesta xifra és una fita negativa per a Catalunya. Continua llegint
27 Dimarts nov. 2018
Etiquetes
administració, Catalunya, crisi, Economia, Estat, finançament, Independència, Independentisme, Política catalana, Sobiranisme
La vaga del personal sanitari i les mobilitzacions dels treballadors públics de Catalunya conviden a reflexionar sobre l’origen i el futur dels problemes que denuncien. L’esclat de la crisi econòmica va posar en evidència que el sobre-endeutament amenaçava greument les finances públiques i la Unió Europea va imposar mesures de restricció pressupostària que, passades pel sedàs d’Espanya, van esdevenir una excel·lent oportunitat per falsejar el comptes propis, endossar el mort a les comunitats autònomes i controlar-ne directament les finances.
19 divendres maig 2017
Etiquetes
administració, ajuntaments, Economia, Política, serveis públics
El juliol del 2014, l’ajuntament de la vila alacantina de Montfort anunciava que deixava de contractar una empresa de recollida d’escombraries per fer-ho directament i a l’antiga: amb un carro tirat per un cavall. La raó d’aquesta decisió –polèmica i titllada d’antiquada- era ben simple: d’aquesta manera estalviaven el 50 per cent del cost que els representava la recollida de deixalles en mans d’una concessionària.
Continua llegint
07 Dimarts febr. 2017
Etiquetes
administració, Catalanisme, Catalunya, Democràcia, Estat, Independència, Independentisme, partits polítics, Política, Política catalana, Política espanyola, Referèndum, Sobiranisme
Una de les coses que Francisco Franco va aprendre de la II República espanyola –per contrast- és que l’Estat ha de ser orgànicament fort per sobreviure a totes les convulsions internes i externes. Des del primer dia de la guerra civil es va dedicar a aquesta empresa i a mesura que guanyava territoris, els incorporava a una estructura que tenia com a prioritat la vertebració absoluta i absolutista del conjunt.
23 Dimarts febr. 2016
Etiquetes
administració, ajuntaments, Democràcia, partits polítics, Política
Cap dels partits polítics que han tingut ocasió de governar institucions d’aquest país –Generalitat, diputacions, consells comarcals i ajuntaments de ciutat- no han renunciat a designar càrrecs de confiança i assessors de la més variada tipologia. I en aquestes darreres setmanes en què ha arrancat una nova legislatura, hem pogut veure que aquest costum no ha pas desaparegut per més que vulguem caminar cap a un país nou, on sembla que tots hem de ser tan bons i tan purs que farà l’efecte que el regne dels cels haurà baixat a la terra.
La pràctica del govern de les institucions públiques passa per desembarcar-hi escamots d’especialistes que supleixen la inseguretat executiva dels càrrecs electes i que falquen la feblesa pragmàtica dels respectius. I entremig se n’hi encabeixen d’altres que tenen les principals qualitats dels serveis prestats, de saber obeir i de transmetre consignes sense preguntar.
22 dilluns juny 2015
Posted Cartes gironines, General, Societat
inEtiquetes
administració, ajuntaments, Protecció Civil, Seguretat Ciutadana
A Banyoles s’acaba de crear un cos de protecció civil format per una dotzena de voluntaris. Aquesta dotació actua d’acord i coordinadament amb l’ajuntament i els cossos de seguretat i d’emergències i són moltes les poblacions que disposen de formacions similars. Aquests voluntaris mai no reben prou agraïment ni de les institucions ni dels ciutadans per la feina desinteressada que fan. Però dit això, també cal preguntar-se per què anem deixant que una qüestió tan delicada com la protecció ciutadana quedi a càrrec d’un dispers eixam d’organitzacions, moltes d’elles farcides de voluntaris, en comptes d’unificar-los i pagar-los com cal.
14 diumenge juny 2015
Posted Cartes gironines, Cultura, Economia, General, Política
inEtiquetes
La monumental estació de Ripoll està en situació de perdre’s. L’Estat està disposat a vendre-la, però a un preu que desperta més rialles que interès. I cap altra institució –totes escanyades per la política pressupostària– té recursos ni valor per afrontar-ne l’adquisició ni la recuperació que, només en finestres, ja té un mínim de 300.000 € assegurats. Els que passa a Ripoll no és gaire diferent del que passa a Portbou –per citar dos conjunts arquitectònics monumentals– ni del que ha passat i passa a tants pobles amb estacions menystingudes per Renfe i per Adif, que ni les han sabut reaprofitar ni deixen que ningú més ho faci, mentre construeixen estacions d’141400 al bell mig del no-res. Al més pur estil del funcionariat hispànic.
03 diumenge maig 2015
Posted Cartes gironines, General, Societat
inEtiquetes
L’entorn marí de les illes Medes són un actiu important d’atracció turística tant per a navegants com per a submarinistes. Però és també una reserva d’espècies marines dins d’un parc natural que abasta tota l’àrea geogràfica del Montgrí. Trobar l’equilibri entre una cosa i l’altra és difícil, però indispensable. Ara bé, si uns suposats estudis d’impacte havien fixat el límit d’immersions permeses en 396 diàries, canviar-les ara per un límit anual de 73.000, que es repartiran pràcticament en quatre mesos, es fa difícil d’entendre. Estava mal fet l’estudi d’impacte inicial? S’han tornat més resistents les espècies marines? S’ha tornat massa tova l’administració?