Els ajuntaments guarden bous i esquelles

Etiquetes

administració, ajuntaments, Covid-19, Deute públic, Economia, Estat, finançament, partits polítics, Política, Política catalana, Política espanyola, PSOE

La iniciativa del govern espanyol d’apropiar-se dels superàvits municipals no s’ha d’interpretar només amb els contextos immediats de la lluita contra els efectes de la pandèmia del Covid-19,  amb una acusada disminució dels ingressos i un fort augment de la despesa social.

Catalunya 2022

Etiquetes

administració, Catalunya 2022, Covid-19, Independència, Independentisme, partits polítics, Política, Política catalana

El Govern de la Generalitat, format per dues famílies polítiques que no s’avenen ni per al dia a dia, ha presentat aquesta setmana el Pla Catalunya 2022 amb el qual pretén que 400 experts li diguin com s’ha d’articular el futur del país després dels efectes socials i econòmics del Covid 19.

Vuit milions indigestos

Etiquetes

administració, Catalunya, Demografia, Despoblació, Economia, Immigració, Política, Política catalana, Treball

El Punt Avui publicava dilluns un informe de l’IDESCAT segons el qual d’aquí a deu anys Catalunya arribarà als 8 milions d’habitants. Encara que tenir més membres és una qüestió que generalment alegra qualsevol comunitat, en aquest cas l’assoliment d’aquesta xifra és una fita negativa per a Catalunya.

Quatre duros captius

Etiquetes

administració, Catalunya, crisi, Economia, Estat, finançament, Independència, Independentisme, Política catalana, Sobiranisme

La vaga del personal sanitari i les mobilitzacions dels treballadors públics de Catalunya conviden a reflexionar sobre l’origen i el futur dels problemes que denuncien. L’esclat de la crisi econòmica va posar en evidència que el sobre-endeutament amenaçava greument les finances públiques i la Unió Europea va imposar mesures de restricció pressupostària que, passades pel sedàs d’Espanya, van esdevenir una excel·lent oportunitat per falsejar el comptes propis, endossar el mort a les comunitats autònomes i controlar-ne directament les finances.

Serveis públics, beneficis privats

Etiquetes

administració, ajuntaments, Economia, Política, serveis públics

El juliol del 2014, l’ajuntament de la vila alacantina de Montfort anunciava que deixava de contractar una empresa de recollida d’escombraries per fer-ho directament i a l’antiga: amb un carro tirat per un cavall. La raó d’aquesta decisió –polèmica i titllada d’antiquada- era ben simple: d’aquesta manera estalviaven el 50 per cent del cost que els representava la recollida de deixalles en mans d’una concessionària.

Estat i Democràcia

Etiquetes

administració, Catalanisme, Catalunya, Democràcia, Estat, Independència, Independentisme, partits polítics, Política, Política catalana, Política espanyola, Referèndum, Sobiranisme

Una de les coses que Francisco Franco va aprendre de la II República espanyola –per contrast- és que l’Estat ha de ser orgànicament fort per sobreviure a totes les convulsions internes i externes. Des del primer dia de la guerra civil es va dedicar a aquesta empresa i a mesura que guanyava territoris, els incorporava a una estructura que tenia com a prioritat la vertebració absoluta i absolutista del conjunt.

Assessors a dit

Etiquetes

administració, ajuntaments, Democràcia, partits polítics, Política

Il·lustració d’EKO per al diari El Universal.

Cap dels partits polítics que han tingut ocasió de governar institucions d’aquest país –Generalitat, diputacions, consells comarcals i ajuntaments de ciutat- no han renunciat a designar càrrecs de confiança i assessors de la més variada tipologia. I en aquestes darreres setmanes en què ha arrancat una nova legislatura, hem pogut veure que aquest costum no ha pas desaparegut per més que vulguem caminar cap a un país nou, on sembla que tots hem de ser tan bons i tan purs que farà l’efecte que el regne dels cels haurà baixat a la terra.
La pràctica del govern de les institucions públiques passa per desembarcar-hi escamots d’especialistes que supleixen la inseguretat executiva dels càrrecs electes i que falquen la feblesa pragmàtica dels respectius. I entremig se n’hi encabeixen d’altres que tenen les principals qualitats dels serveis prestats, de saber obeir i de transmetre consignes sense preguntar.

Protecció ciutadana dispersa

Etiquetes

administració, ajuntaments, Protecció Civil, Seguretat Ciutadana

A Banyoles s’acaba de crear un cos de protecció civil format per una dotzena de voluntaris. Aquesta dotació actua d’acord i coordinadament amb l’ajuntament i els cossos de seguretat i d’emergències i són moltes les poblacions que disposen de formacions similars. Aquests voluntaris mai no reben prou agraïment ni de les institucions ni dels ciutadans per la feina desinteressada que fan. Però dit això, també cal preguntar-se per què anem deixant que una qüestió tan delicada com la protecció ciutadana quedi a càrrec d’un dispers eixam d’organitzacions, moltes d’elles farcides de voluntaris, en comptes d’unificar-los i pagar-los com cal.

Estacions malaguanyades

Etiquetes

administració, construcció, Transports

L’estació antiga de Ripoll. Foto: Jordi Casas / El Punt Avui.

La monumental estació de Ripoll està en situació de perdre’s. L’Estat està disposat a vendre-la, però a un preu que desperta més rialles que interès. I cap altra institució –totes escanyades per la política pressupostària– té recursos ni valor per afrontar-ne l’adquisició ni la recuperació que, només en finestres, ja té un mínim de 300.000 € assegurats. Els que passa a Ripoll no és gaire diferent del que passa a Portbou –per citar dos conjunts arquitectònics monumentals– ni del que ha passat i passa a tants pobles amb estacions menystingudes per Renfe i per Adif, que ni les han sabut reaprofitar ni deixen que ningú més ho faci, mentre construeixen estacions d’141400 al bell mig del no-res. Al més pur estil del funcionariat hispànic.

Incògnites submergides a les Illes Medes

Etiquetes

administració, Costa Brava, Medi Ambient, Turisme

L’entorn marí de les illes Medes són un actiu important d’atracció turística tant per a navegants com per a submarinistes. Però és també una reserva d’espècies marines dins d’un parc natural que abasta tota l’àrea geogràfica del Montgrí. Trobar l’equilibri entre una cosa i l’altra és difícil, però indispensable. Ara bé, si uns suposats estudis d’impacte havien fixat el límit d’immersions permeses en 396 diàries, canviar-les ara per un límit anual de 73.000, que es repartiran pràcticament en quatre mesos, es fa difícil d’entendre. Estava mal fet l’estudi d’impacte inicial? S’han tornat més resistents les espècies marines? S’ha tornat massa tova l’administració?