Desactivant demagògies

Etiquetes

Antifeixistes, Ciudadanos, Consell Executiu, CUP, Demagògia, Drets, ECP, ERC, Govern, Independència, JuntsxCat, Parlament, Populisme, PP, PSC, Vox

L’estratègia conjunta que han anunciat PSC, ECP, ERC, Junts i la CUP per aïllar l’extrema dreta al Parlament té totes les traces de no anar més enllà d’una foto profilàctica per a servar els escrúpols democràtics. Per més que sigui necessari frenar els filibusters que proven de boicotejar el normal funcionament de la cambra –i aquí no hi trobaríem només a VOX-, al Parlament li convé, sobretot, defensar la seva autonomia i és evident que ni els socialistes niels comuns s’afegirien a un pacte d’aquest abast, després d’haver estat bel·ligerants contra la llibertat de debatre-hi i de votar-hi. Per això ERC, Junts i la CUP ja han signat pel seu compte un acord a part sobre aquesta qüestió. Perquè per a combatre el neofeixisme serà molt més útil una línia decidida en la majoria parlamentària i un Consell Executiu disposat a sumar eficàcia i resultats i a no passar per alt cap acció que promogui l’odi, la discriminació ni el retrocés en l’empara legal i social dels drets conquerits i dels drets a consolidar. Perquè res desactiva millor la demagògia i el populisme.

Lligats de mans

Etiquetes

Catalunya, Coronavirus, Covid-19, crisi, Estat, Independència, Pacte de Reconstrucció, partits polítics, Política, Política catalana, Política espanyola, PP, PSOE, Unidas Podemos

En el catàleg de dislèxies polítiques que acumula el govern de Pedro Sánchez, s’hi acaba d’afegir l’anomenat Pacte de Reconstrucció. Diu la llegenda popular que, antigament, sota l’ordre de publicació d’una decisió governamental al Butlletí Oficial de l’Estat, els ministres hi afegien “redáctese con la confusión de costumbre” perquè l’escrit sintonitzés amb el batibull dels textos legals.

La lliçó del Congrés

Etiquetes

Catalanisme, Catalunya, Congrés de Diputats, Democràcia, Estat, partits polítics, Política, Política catalana, Política espanyola, PP, PSOE, Vox

Durant la seva intervenció de dissabte al Congrés de Diputats, Pedro Sánchez va guarnir la incorporació d’ERC al pacte d’investidura adduint que les relacions entre els governs de Catalunya i d’Espanya havien de recomençar, de retornar al moment en què és van enquistar les diferències.

Negociacions, també a casa

Etiquetes

Catalanisme, Catalunya, Ciudadanos, CUP, ERC, Estat, Independència, Independentisme, Junts per Catalunya, partits polítics, Política, Política catalana, Política espanyola, PP, Presos polítics, PSOE, Unidas Podemos

Si el PSOE no ha tingut la prudència diplomàtica de retirar el decret llei contra el desenvolupament digital de l’administració catalana i se l’ha fet aprovar per PP i Ciudadanos, i si Unidas Podemos no té ni el valor ni la vergonya d’oposar-s‘hi, és del tot incomprensible que ERC continuï disposada a asseure’s en una taula de negociació formada per “quatre potes” que són absolutament incompatibles amb el que la Diputació Permanent del Congrés de Diputats va aprovar dimecres passat.

Vivim en un femer i ens agrada

Etiquetes

Corrupció, Eleccions, Estat, partits polítics, Política, Política espanyola, PP, PSOE

El PSOE ha tingut, en temps passats, rellevants personatges implicats i condemnats per finançament il·legal, per corrupció i per terrorisme d’estat; i, des d’aquesta setmana, per malversació i prevaricació. El PP, ha estat directament condemnat per finançament il·legal i corrupció juntament amb alguns dels seus màxims dirigents a Madrid, Balears i País Valencià.

El diàleg és impossible

Etiquetes

Catalanisme, Catalunya, Ciudadanos, Democràcia, Diàleg, Estat, finançament, Independència, Independentisme, partits polítics, Política, Política catalana, Política espanyola, PP, Presos polítics, PSOE, Sobiranisme

Per més que l’independentisme català mantingui parada la taula del diàleg, no n’hi haurà, almenys entre els dos interlocutors directes.Som a les portes d’una sentència del Tribunal Suprem que s’augura com un càstig exemplar contra els caps de les dues organitzacions més representatives del moviment cívic a favor de la independència de Catalunya i contra la presidenta del Parlament i els membres del govern que van traslladar a les institucions el debat públic sobre la plena sobirania.

Partits d’estat

Etiquetes

Democràcia, Estat Espanyol, pactes, partits polítics, Política, Política espanyola, PP, PSOE

Aquests dies de pactes no-nats i d’investidures en procés en què ens hem entretingut amb les anàlisis sobre la política espanyola, hem passat per alt que habitualment les fem a partir d’ un marc teòric que no es correspon exactament amb la realitat: partim del supòsit que el context absolut és un sistema democràtic, quan els dèficits que arrossega són tan considerables que alteren substancialment la seva funció teòrica i posen en qüestió que mereixin aquesta qualificació.

O endavant o endarrere

Etiquetes

Catalanisme, Catalunya, Ciudadanos, Democràcia, Eleccions, Estat, Independència, Independentisme, Podemos, Política, Política catalana, Política espanyola, PP, PSOE, Referèndum, Sobiranisme, Vox

Tots els catalans sabem que, al nostre país, res no serà mai més com abans de l’1-O. Ni tan sols si ajupíssim el cap submisament per a acceptar que la nostra determinació sobiranista s’hagués estavellat contra el mur d’una Espanya més unida contra Catalunya que a favor de la democràcia. El referèndum d’autodeterminació i, sobretot, l’arrelament popular que va fer possible portar-lo a terme i sumar més de dos milions de vots favorables, ha deixat una petja indeleble. 

Una taula mal parada

Etiquetes

Catalanisme, Catalunya, Ciudadanos, crisi, Democràcia, Estat, Política catalana, PP, PSOE, Referèndum, Sobiranisme

Tant el Partit Popular com Ciudadanos s’han proposat fer marxa enrere en el trajecte autonomista de l’Estat Espanyol. En primer lloc perquè les institucions financeres europees ja han avisat que aquest model dificulta la reducció d’un dèficit públic que, si bé no és imputable al sistema sinó a la mala gestió política, es fa servir per fer passar bou per bèstia grossa. I, a més a més, perquè mai s’han sentit còmodes amb cap ordenament territorial que no permeti un control exhaustiu plenipotenciari des del govern central. El conflicte amb Catalunya ve, precisament, d’aquí.