El 2050 dels hipòcrites

Etiquetes

Canvi Climàtic, consum, Contaminació, Deslocalització, Emergència climàtica, Energia, Joe Biden, Medi Ambient, Política

“Hem d’actuar ara, no podem esperar al 2050” ha dit Joe Biden sobre la necessitat de frenar el canvi climàtic. Doncs va, posem-nos-hi. Què fem primer? Traiem del segon i del tercer món la producció dels béns de consum que tant contamina i que els hem derivat per abaratir-nos-en els preus i la mà d’obra i la tornem al primer món? Apujarem aquí els salaris i els preus i baixarem els beneficis sense despentinar-nos? O cargolarem encara més les classes populars perquè siguin més pobres i no hagin de consumir contaminants? Aturem el transport intercontinental per mar i aire? Traiem de les mans especuladores la producció i la distribució de l’energia perquè no es boicotegi la transició cap a la sostenibilitat? Ens ho permetran els amics i patrocinadors de Biden i de tots els mandataris que aquesta setmana papallonegen per Glasgow? Res de tot això passarà abans del 2050. Això sí: ens bombardejaran sense compassió per inculcar-nos sentiments de culpa i assenyalar-nos com a principals actius per canviar el guió d’aquesta hipòcrita comèdia que no hem escrit, que no dirigim i que només protagonitzem com a subjectes passius.

Enrampats

Etiquetes

Aigua, Catalunya, Economia, Electricitat, Empreses energètiques, Energia, Gas, Medi Ambient, partits polítics, pobresa, Política, Política espanyola, serveis públics, transició energètica

Si el preu de l’electricitat es dispara quan les calefaccions o els aires condicionats van a tot drap és perquè està sotmès a una combinació perversa entre les lleis de la demanda i les dels oligopolis i, a la vegada, a les de la corrupció política que les van instaurar. Per tant, si ara l’AELEC, (l’Associació d’Empreses d’Energia Elèctrica que agrupa Endesa, Iberdrola, Viesgo i EDP) ha reclamat que es reformi la tarifa perquè les factures siguin més estables no ha estat per mala consciència sinó per la por a ser assenyalats com a usurers. I com que els que han de promoure aquesta reforma són els mateixos que un dia o altre s’asseuran als consells d’administració de les companyies energètiques, no cal que n’esperem gran cosa.

Espanya és el cinquè país comunitari amb un tant per cent més alt de població dins dels paràmetres de pobresa (darrere de Romania, Letònia, Bulgària i Estònia) amb 9’6 milions de persones, dels quals un milió viuen a Catalunya. Amb aquest panorama i el que ve, el debat no ha de ser sobre les fórmules del càlcul de les tarifes energètiques i de l’aigua, sinó sobre si aquests subministres han de ser considerats un servei públic al marge dels mercats especulatius, igual que el procés de transformació de la producció cap a la nul·la contaminació ambiental. Gestionar els recursos des de la proximitat i sense la intermediació d’especuladors facilita l’eliminació de les desigualtats.

L’Estat és el problema

Etiquetes

Democràcia, ERC, Estat, Independència, Independentisme, Medi Ambient, partits polítics, Política, PSOE

Dos exemples ben clars ens demostren, aquests dies, que el principal problema dels ciutadans (genèricament parlant) és l’Estat que se suposa que administra el bé comú però que, en realitat, ha usurpat la representativitat popular i que no dubta a actuar fins i tot contra aquells a qui hauria de protegir.

Menys cimeres i més ètica

Etiquetes

crisi, Deslocalització, Economia, Emergència climàtica, Globalització, Medi Ambient, Mercat Únic

A l’hora de predicar la universalitat i el món sense fronteres, no són pas els defensors dels drets humans els que triomfen, sinó els que s’aprofiten de l’aparença filantròpica d’aquests conceptes per substituir els mercats locals i regionals per un mercat únic. I en aquest mercat –qualificat en el sentit més etimològic possible- hi cap tant tot allò que quotidianament ens fa la vida més fàcil, més plaent i més llarga, com tot el que contribueix al desenvolupament de la humanitat.

Darrere del foc

Etiquetes

Bombers, Catalunya, incendi forestal, Medi Ambient, Medi Natural

Incendi forestal. Imatge de Bombers per la Independència.

Cada estiu, amb cada incendi forestal, es repeteixen les mateixes preguntes, se senten les mateixes respostes i s’obtenen els mateixos resultats (cap). Les flames hipnotitzen, tant si són d’una llar com si són d’un bosc, i sovint no ens deixen veure més enllà del crepitar del foc.

“Fly me to the moon and let me play among the stars” o l’Odissea espacial de Pedro Sánchez

Etiquetes

Catalunya, Estat, Independentisme, Medi Ambient, Política, Política catalana, Política espanyola

Fer una moció de censura des d’un partit on et tallen l’herba sota els peus i amb suports parlamentaris fragmentats, és somniar truites amb els ous a la mà. Però un cop conegut el seu primer govern –i probablement, l’únic- és ben clar que si Pedro Sánchez no és als núvols, hi vol anar. Nomenar cap de la diplomàcia algú que fa ostentació de no practicar-la, que proposa desinfectar els que li porten la contrària i que s’exhibeix en manifestacions ultranacionalistes, farà desconfiar Europa i també enxerinar els catalans, Com posar al capdavant de Medi Ambient la persona a qui van “colar” el pla Castor o a Hisenda (i al FLA) la mà dreta (i foradada) de Susana Díaz. Amb Pedro Duque, però, sí que l’ha encertat: és l’únic que el podrà anar a buscar quan una guitza l’enviï a l’espai sideral.

Taxi i/o driver

Etiquetes

Barcelona, Medi Ambient, Taxi, Transport públic

Desplaçar-se en vehicle requereix quelcom que no s’exercita prou: la reflexió. Pensar, primer, on volem anar i quant de temps tenim, i després, quin mitjà és el que ens hi portarà amb un cost més raonable. Si ho fem, descobrirem que ser propietari d’un vehicle no és sempre una bona inversió i comprendrem per què hi ha nous models de negoci que ofereixen sistemes alternatius com el cotxing -que ja s’ha començat a implantar amb el mateix plantejament que el bicing– o com Uber, que vol fer forat en l’àmbit del lloguer de vehicles amb conductor i que ha provocat l’aixecament del sector del taxi.

De-bat de campanes a Girona

Etiquetes

Contaminació, Girona, hotels, Medi Ambient, Turisme

Campanes de la catedral de Girona.

Girona debat aquests dies sobre el silenci nocturn imposat a les campanes horàries de la catedral, per la queixa d’un dels establiments hotelers que hi ha als encontorns, encara que sobta que d’altres de similars no se n’hagin queixat. Aquesta mena de polèmiques no és nova en aquest país, on alguns residents sobrevinguts han denunciat campanes, galls, granges o el costum natural de femar els conreus en diferents localitats. Però els bronzes de la seu gironina són potents i la polèmica ressona en els carrers de la ciutat tant o més fort que els batecs provinents de la catedral.

Civisme ciclista

Etiquetes

ajuntaments, Circulació, Civisme, Girona, Medi Ambient, Salut, urbanisme, Vialitat

Imatge de la campanya Ciclista a la Vista, de l’ajuntament de Girona.

Girona té en marxa la campanya Ciclista a la vista per sensibilitzar sobre l’ús de la bicicleta a la ciutat. El darrer tram d’aquesta campanya consisteix a controlar i sancionar els ciclistes que infringeixin les normes de circulació i això ha provocat una onada de protestes. Per què? Doncs perquè a totes les ciutats hi ha usuaris de la bicicleta que es pensen que no munten un vehicle i que el sol fet de no contaminar els dóna dret a no portar casc, a circular per les voravies per fer drecera o a saltar-se els semàfors en vermell. Actituds que cal fer recular no només pel seu propi bé, sinó pel bon nom del col·lectiu i per respecte a la resta de ciutadans.

L’arròs d’ahir i d’avui

Etiquetes

Agricultura, Costa Brava, Economia, Empordà, Medi Ambient, Memòria Històrica, pagesia, Turisme

El conreu de l’arròs a l’Escala a la postguerra. Foto: Joan Lassús. Arxiu Històric de l’Escala,

El Centre d’Estudis Escalencs i el Museu de l’Anxova i de la Sal tenen oberta en aquest centre una exposició sobre els arrossars de l’Empordà. Una activitat que del segle XVIII a mitjans del XX va arribar a ocupar molts més conreus que ara, al voltant dels darrers meandres del Ter, del Daró, de la Muga i del Fluvià, i que avui es conserva limitadament gràcies a la sortosa obstinació uns pocs agricultors. Gràcies a la tenacitat de gent enamorada del seu ofici, del país on viuen i del seu futur. Ara que el turisme ens dóna pa, és bo que sapiguem d’on el trèiem quan les úniques calces curtes que coneixíem eren les dels que treballaven als camps d’arròs.