Tots per l’amnistia: somniava, o no?

Etiquetes

ajuntaments, Amnistia, ANC, Autodeterminació, Catalunya, Ciudadanos, CUP, ERC, Indults, JuntsxCat, Omnium, PP, PSOE, Vox

Després d’un temps de desconcert, de disputes fratricides i d’un campi qui pugui electoralista, he tornat a sentir que el tsunami democràtic de veritat, el que somou de baix cap a dalt, es tornava a posar en marxa. I ha estat gràcies a la iniciativa dels partits i de les entitats cíviques independentistes de fer aprovar a cada ajuntament de Catalunya una moció reivindicant que les úniques vies possibles per a resoldre el conflicte amb Espanya són l’amnistia i l’autodeterminació. Perquè aquest pronunciament, a més de posar en evidència que l’indult reversible als presos polítics catalans és considerat per la ciutadania una mesura més de sotmetiment, també deixa rotundament clar que la campanya de la dreta espanyola contra qualsevol mesura de gràcia no té cap oportunitat a Catalunya. I per completar-ho, gairebé he pogut veure com una espessa pluja de llaços grocs de paper es precipitava sobre els assistents a la manifestació unionista de la plaça Colón de Madrid, abans que l’enteniment em fes pampallugues mentre em desvetllava. Somniava?

Cadascú a la seva bola

Etiquetes

ANC, Consell de la República, CUP, ERC, Independència, Independentisme, Junts per Catalunya, Omnium, Pacte de govern

La comunitat independentista no militant està venuda des del dia que les organitzacions cíviques van proclamar amb orgull que havia arribat l’hora de la política i van passar el testimoni als partits, els únics que, en teoria, poden traslladar el moviment a les institucions. Tocava fer-ho així, però no ha sortit bé. No han sabut gestionar ni les adversitats ni les oportunitats ni la cooperació recíproca. I tampoc les organitzacions cíviques han estat capaces de convergir i donar un cop de puny sobre la taula: Òmnium no ha volgut sortir de la conciliació entre famílies rivals, l’ANC no ha sabut organitzar-se com a força més enllà de les concentracions i el Consell per la República no acaba d’aterrar dels núvols. Potser tenim massa cercles centrífugs i poca perspectiva global. Potser ens conformem a enrogallar-nos dient bestieses a les xarxes socials. Però el que és cert és que ni els partits estan per un denominador comú i completament inclusiu ni la societat civil està prou estructurada per pressionar-los i/o competir amb ells a les urnes. I així va tot.

I ara què, independentistes?

Etiquetes

ANC, crisi, Eleccions, Govern, Independència, Independentisme, Omnium, Parlament, partits polítics, PSC, Repressió

Sigui qui sigui que aconsegueixi formar govern després d’aquest 14-F, haurà de fer-se càrrec d’un país doblement ofegat: d’una banda, per l’espoli econòmic i el domini político-jurídic de l’Estat espanyol i, per l’altra, per la llarga i arrelada crisi econòmica que la pandèmia ha accentuat. Redreçar aquesta situació serà dur i difícil perquè les institucions catalanes estan condemnades a aprimar-se fins a semblar una Diputació. Tant si la nova majoria la lidera el PSC -perquè ho porta al seu ADN-, com si ho fan els partits independentistes, perquè l’Estat no renunciarà a l’ofegament ni a la repressió. Per això, el moviment independentista hauria de tenir clar que no pot dependre ni de la política institucional –que prou feina tindrà- ni de la dels partits, que ja han demostrat que no veuen més enllà del seu melic. S’imposa la necessitat de reconstruir-lo, de rejuntar-lo, de re-amassar-lo des de la transversalitat cívica. I ara és el moment de fer el pas o de deixar que els gerros d’aigua freda que baixen de les tensions partidistes l’acabin fonent com un sucre.

L’ANC potser ha fet tard

Etiquetes

ANC, Catalanisme, Catalunya, Independència, Independentisme, partits polítics, Política, Política catalana, Sobiranisme

La renovada proposta de l’ANC d’avançar cap a la proclamació de la independència per la via unilateral, tant si plou com si trona, m’ha fet pensar en el partit del Barça al camp del Vila-real, aquest passat dimarts. L’eficàcia golejadora de la davantera blaugrana no va ser un valor suficient per a obtenir la victòria perquè el joc defensiu de l’equip va fer aigües. És el que té jugar a la babalà, confiant que la vàlua objectiva (i nominal) dels integrants de l’equip resoldrà el partit com per art d’encantament.
De la mateixa manera, els membres de l’independentisme català confien cegament en la justícia de la causa però van cadascú al seu aire, no es refien gens els uns dels altres i encara menys de qui pretén fer d’equip tècnic. La principal diferència entre el futbol i la política sobiranista és que en aquesta no hi ha jerarquia i un mal rumb de l’equip és més difícil de reconduir. Ja fa temps, l’ANC es va reservar el paper d’encarregat de material i ara que vol fer d’entrenador, potser ja ha fet tard.

Mirant l’ANC

Etiquetes

ANC, Catalanisme, Catalunya, Independència, Independentisme, partits polítics, Política, Política catalana, Sobiranisme

Ha sorprès que l’ANC s’hagi posat a primera línia per denunciar el govern de la Generalitat en entendre que no avança per fer efectiva la República, per més que a l’inici de la tardor ja hagués anunciat que posava deures al gabinet de Quim Torra. L’Assemblea reuneix milers de ciutadans conscienciats i mobilitzats però, fins ara, tots els governs formats a partir de majories parlamentàries independentistes havien estat el seu aliat i no el seu adversari. La raó d’aquest canvi només es pot atribuir al nerviosisme.

Preguntes què també criden (l’atenció)

Etiquetes

ANC, Catalanisme, Catalunya, crisi, Independència, Independentisme, partits polítics, PDECat, Política, Política catalana, Sobiranisme

La Crida Nacional per la República es presenta com una organització transversal, que vol sumar persones i no sigles per a convertir Catalunya en un estat independent i que promet la dissolució per a l’endemà d’assolir l’objectiu. A la vista d’això, cal preguntar-se si ha vingut a disputar-li l’espai i la funció a l’ANC. Ha quedat obsoleta l’organització que ha mobilitzat el sobiranisme fins ara?

Cartetes i altres cosetes

Etiquetes

ANC, Catalunya, Democràcia, ERC, Independència, Independentisme, partits polítics, Política, Política catalana, Sobiranisme

La carta d’Oriol Junqueras a la militància d’ERC, que Gabriel Rufián va llegir durant el congrés del partit el passat cap de setmana, ha fet nafretes i ha provocat alguns udols. De manera semblant, la proposta de l’ANC de celebrar primàries “republicanes” als municipis de més de 25.000 habitants, ha fet el mateix efecte.