Pel davant i pel darrere

Etiquetes

Amnistia, Catalunya, Comissió bilateral, Corts espanyoles, Govern, Govern espanyol, Independència, Independentisme, Indult, Pacte de govern, Pedro Sánchez, Pere Aragonès, Presos polítics, PSOE, Repressió, Taula de diàleg

Si algú dubtava encara que Pedro Sánchez forma part de la selecció olímpica de tafurs de la política espanyola, amb aquest re-invent de la comissió bilateral s’acaba d’apropiar del podi per a ell tot sol. Bilateral, diu. Bilateral vol dir pels dos costats: per la galta esquerra i per la dreta. O pel davant i pel darrere. I en Pere Aragonès encara cau en el parany de la cortesia diplomàtica per dir que s’hi posaran de seguida que els llepafils dels negociadors deixin de tocar els oremus estirant i arronsant el pacte de govern que retarda la seva ascensió a la Presidència. Ni acumulant tota la paciència universal atresorada des del profeta Jacob es pot arribar a creure que ni el PSOE ni cap altre partit espanyol tingui la voluntat de pactar res amb Catalunya. Remetem-nos a l’indult, a l’amnistia, a la situació dels presos polítics i els exiliats i a la causa general contra l’independentisme que aquesta setmana tambéh a inclòs la darrera mesa del Parlament. Que un orador disfressat d’enfant terrible, per més rufià que sigui, els digui que la democràcia espanyola és una barraca, només serveix per cremar palla. Els vots dels partits independentistes a les Corts espanyoles s’han de vendre molt més cars que les ofrenes a Maria que ara s’hi porten en processó.

Uns presos per uns altres

Etiquetes

1-O, Amnistia, Exiliats, Govern espanyol, Independència, Independentisme, Indult, Presos polítics, Sobiranisme, Tribunal Suprem

Els presos polítics, els exiliats i els 2.850 independentistes catalans encausats no tindran amnistia perquè aquesta via requereix una complexitat jurídica i política impossible d’articular. Els condemnats tampoc no tindran indults perquè la bavositat monàrquica del govern espanyol defugirà de posar el rei en el compromís de validar-los. En canvi, sembla que la reforma del codi penal que l’executiu de Pedro Sánchez rumia –en el sentit més zoològic de la paraula- podria portar els presos al carrer si és que el Tribunal Suprem perd els fums i es rebaixa a revisar les condemnes. Aquesta reforma legislativa, però, podria convertir els exiliats en una torna que la justícia espanyola acceptaria de bon grat: si el delicte de sedició es canvia pel d’atemptat contra la integritat constitucional el delicte s’homologaria amb altres legislacions europees i obriria les portes a la pèrdua d’immunitat dels parlamentaris i a l’acceptació de les euro-ordres. Diu Gabriel Rufián que s’ha deixat enrere el temps de les amenaces, les togues, la policia i la presó.

2.339 milions: trumfo o marrada?

Etiquetes

Bildu, Eleccions, ERC, Govern espanyol, Independència, Independentisme, pactes, Pressupostos

Que ERC i Bildu hagin decidit donar suport als pressupostos del govern espanyol podria portar-nos a discutir si la millor manera d’exercir l’independentisme és treure el màxim profit dels pactes polítics a Madrid perquè l’autonomisme arribi gras i refet al dia D o si és millor mantenir alçades les espases esperant que Sant Jordi baixi a matar el drac. Aquest és un debat viu al nostre país des de les convulsions derivades de l’1-O i, fins ara, sense aplicar-lo a un context, havia estat com entretenir-se amb un joc d’estratègia de sobretaula. Però això acaba de canviar: el moment i les formes amb què els portaveus oficials i mediàtics d’ERC s’han afanyat a anunciar l’acord al qual han arribat amb el govern espanyol per donar suport als pressupostos de l’Estat per al 2021, certifiquen que Pedro Sánchez els acaba de posar a la mà un trumfo electoral de 2.339 milions d’euros. Això sí que és un context. Com també ho és l’historial de promeses falses que el president socialista arrossega i que fa témer que el trumfo d’uns sigui una nova i ben calculada marrada per a tots.

Tirar pedres a la lluna

Etiquetes

Covid-19, Govern, Govern espanyol, Pandèmia, Política catalana, Política espanyola, responsabilitat, Segona Onada

Amb els mesos que portem de pandèmia tots sabem com es transmet el Covid-19 i quines precaucions hem de prendre per evitar contagiar-nos i propagar-lo. Per tant, si ara entrem en una nova fase de restriccions és perquè no hem fet el que havíem de fer. No ho hem fet individualment perquè, per més que algunes persones s’hi esforcin, d’altres procuren fer tantes trampes com poden. I per a mostra, un botó: en una fotografia d’Emilio Morenatti (AP) que s’ha fet servir per a il·lustrar algunes informacions sobre la manifestació de protesta de restauradors i comerciants de dimecres passat davant del Palau de la Generalitat, s’hi poden veure dues dones amb la mascareta per sota del nas. No és una anècdota; és un indicador. Tampoc no han fet el que calia ni el govern d’Espanya ni el de Catalunya: quan es traspassa la garantia de compliment de les recomanacions a la responsabilitat dels ciutadans, si no es posen controls de seguiment i no s’exerceix l’autoritat sancionadora és com tirar pedres a la lluna.

Medalles per a Marlaska

Etiquetes

Catalunya, Democràcia, Estat, Govern espanyol, Guàrdia Civil, Mossos d'Esquadra, Política, Política catalana, Política espanyola, Policia Nacional

Ja fa uns dies, el ministre d’Interior, Fernando Grande–Marlaska, va anunciar que concediria medalles als policies actuants a Catalunya, especialment als que han quedat ferits durant els enfrontaments amb els manifestants. Com que resulta difícil saber de quines medalles poden ser mereixedors els agents que cauen tot sols de la furgoneta, els que ensopeguen amb un voral o els que es disparen boles antidisturbis entre ells, des d’aquí els proposem que premiïn actuacions més notòries i que ho facin amb tres condecoracions especialment dedicades.