La cara del rei

Etiquetes

Corrupció, Democràcia, Estat Espanyol, Felip VI, JoanCarles I, Monarquia, Política, Protocol, República, Tribunal Suprem

Les cares dels reis d’Espanya sobre columnes de pedra picada.

El rei d’Espanya és rei per la cara. Per la cara del que no era rei però se’n va auto-proclamar sota el tàlem feixista per dictar-nos durant quaranta anys i deixar-nos en herència una monarquia ressuscitada. Per la cara de l’emèrit del desmèrit que primer es va arrapar sense cap vergonya als faldons del general i després, sense immutar-se, es va disfressar de conductor de la neo-democràcia. I per la galta que hi va posar per aixecar el patrimoni particular fent-se convidar a totes les taules i totes les festes que li repartien senyores i penyores gràcies a una inesgotable caixa de solidaritat de llepa-soles, comissionistes raspallers i polítics sordmuts. I, naturalment, també ho és per la seva pròpia cara, acceptant sense cap escrúpol un llegat dinàstic corrupte en els afers privats i sota sospita en els públics, quan és el seu rostre el que ha d’avalar la repressió contra els ciutadans. Què té, doncs d’estrany, que el Tribunal Suprem obligui que la seva cara presideixi les sales plenàries de les institucions públiques, si és la síntesi de la qualitat democràtica del país?

Cercle de cinisme

Etiquetes

155, Barcelona, Catalunya, Cercle Economia, Felip VI, Independència, Indults, Presos polítics, Recuperació Econòmica

La XXXVI Reunió del Cercle d’Economia, que s’ha celebrat aquests dies a Barcelona, ha estat una demostració immillorable de com s’exercita el cinisme i de com es fa servir d’argamassa per relligar els interessos de l’economia amb els de la política. Una de les aportacions la van oferir els mateixos amfitrions quan el seu president, Javier Faus, va assegurar que el Cercle està a favor dels indults als presos polítics. I com que les urgències de l’actualitat ens empenyen a seguir totes les pilotes que se xuten endavant, ja ningú no recorda –o no vol recordar- el paper d’estrassa que ha fet i fa el Cercle davant dels empresonaments i de la repressió contra una part important de la societat catalana, de l’aplicació del 155 i de l’èxode empresarial orquestrat des del govern espanyol i la Casa Reial. I una altra, el mateix Felip VI, el telefonista de la fuga i locutor portaveu de la indignació espanyolista, que ha aprofitat la invitació del Cercle per proclamar que són essencials els lideratges de la Barcelona i la Catalunya que ell mateix ha contribuït a castigar i empobrir. Qui té més cara que esquena, un bon dia hi ensopega.

La monarquia és en un cul-de-sac

Etiquetes

Coronavirus, Corrupció, Covid-19, Democràcia, Felip VI, JoanCarles I, Monarquia, Política, Política espanyola, Referèndum, República

Si el rei Felip VIè s’hagués adreçat als espanyols la nit del 13 de març, hores després que el president del govern  anunciés l’estat d’alarma, els ciutadans potser haurien tingut la impressió que el monarca es preocupava per ells i ho haurien desvinculat del comunicat que la Casa Reial va emetre el dia 15 per desentendre’s del fons que Joan Carles I mantenia amagat a l’estranger, procedent de presumptes comissions de l’Aràbia Saudí.

Aniversari Feli(p)ç

Etiquetes

Democràcia, Felip VI, Monarquia, Política, Política espanyola, República

D’aquí dues setmanes, el dia 28 d’abril, La República fa un any. El setmanari en el que es publica originalment aquest article, no la catalana, que és als llimbs. Ni tampoc l’espanyola, que tot just és un sospir als llavis, encara que aquest finíssim ble sembla que ha estat prou intens com per arribar a bufar-li les orelles a Felip VIè. O així ho hem entès a través de les paraules de David Jiménez, exdirector del diari El Mundo, que publica El director també en aquestes dates properes a la festa del llibre, Sant Jordi a Catalunya. Jiménez explica que el rei li va confessar que, si la majoria d’espanyols no el volia, no tindria cap problema a renunciar al tro i dedicar-se a una altra cosa. Al·leluia! El rei no és borni! Ni sord del tot. Oh, quina il·lusió ens faria que el monarca espanyol obrís les portes a la III República coincidint amb el nostre primer aniversari! No pas perquè això culmini les nostres aspiracions separatistes, sinó perquè ens proporcionaria una campanya de màrqueting que ens faria desdir de totes les malpensades que li hem dedicat i que mai li podríem agrair prou. S’imaginen? Podríem titular: “La República fa un any, i Felip VIè l’ha descobert avui!”