Tubers i youtubers

Etiquetes

Civisme, Hisenda, impostos, serveis públics, xarxes socials

Quan ets ciutadà d’un país que té un sistema fiscal corrent, mínimament exigent, i decideixes canviar el teu domicili cap a Andorra sense que l’amor o la feina t’hi hagin dut, és ben clar que el que vols és que no et retallin el feix de bitllets que van a la teva butxaca. I això és el que haurien de reconèixer sense escarafalls aquesta colla d’influenciadors mediàtics que justifiquen la seva emigració fiscal a les valls del Pirineu amb tantes fantasies argumentals com les que adornen les seves activitats digitals. Com també haurien de reconèixer que la poca educació que han estat capaços d’aprofitar forma part de l’herència que han rebut per poder fer-se com són. Juntament amb altres serveis públics que s’han posat al seu abast, gratuïtament o a preu de parrac, gràcies als impostos que els altres sí que paguem. Potser és molt enrollat això de ser un influenciador de les xarxes amb milers de seguidors, però no queda gaire bé fotre’ls pels morros que no són res més que tubers (tubercles) que engreixen youtubers.

L’actitud dels Mossos, desquadra

Etiquetes

Catalanisme, Catalunya, Civisme, Democràcia, Independència, Independentisme, Mossos d'Esquadra, Política, Política catalana, Política espanyola, Policia

Il·lustració de Quino (1973)

Aquest passat divendres la cúpula dels Mossos d’Esquadra  va ser condecorada pel ministeri de l’Interior per la seva actuació en la repressió de les protestes contra la sentència pel Procés. No pot ser cap sorpresa que tant el govern socialista més progressista de la història com el govern conservador del partit més corrupte conegut fins ara considerin un mèrit policial l’atonyinament dels manifestants.

Ja ens ho han deixat ben clar amb les retribucions extraordinàries per l’Operació Copèrnic –per a nosaltres més coneguda com a Operació Piolín– i amb la transgressió de la contenció pressupostària apujant els salaris de policies i guàrdies civils un promig del 20 per cent, sempre amb el record de l’entusiasta dedicació esmerçada a Catalunya. El que sí que sorprèn és que els responsables de la policia catalana –els polítics i els jeràrquics– no hagin renunciat a rebre aquesta condecoració que és l’expressió màxima d’un model policial antiquat i rebutjable i d’una actitud servil que Catalunya ja no pot admetre. 

Emplastres iconoclastes

Etiquetes

Civisme, Coronavirus, Covid-19, Democràcia, Esclavitud, Iconoclàstia, Política, Racisme

Dissimulat sota la densa màscara amb què el Covid-19 ha embolicat les nostres vides, circula arreu del món un virus menys letal però especialment agressiu per al sentit comú: la iconoclàstia. Es pot comprendre que hi hagi monuments en honor de fets i de persones que siguin incòmodes o ofensius en determinades comunitats i que els vulguin eliminar però no es pot acceptar la imposició monolítica i universal de la seva aversió sota hipòcrites disfresses de solidaritats trans-històriques.

Els uniformats ens fan por

Etiquetes

Civisme, Democràcia, Mossos d'Esquadra, Policia

Els uniformats, militars i cossos de seguretat en general, sense distinció de plaques ni d’escuts, ens fan por. És difícil dir si és una por visceral i atàvica per la manera com han fet valer el poder de les armes al llarg de la Història, si és un temor provocat pels abusos i les coercions que n’anem sabent i o si ens fa basarda veure’ls com el reflex armat de la prepotència i la intolerància que nia dins de la nostra pròpia societat.

Un deure amb la gent gran

Etiquetes

Catalunya, Civisme, Coronavirus, Covid-19, Gent Gran, Política catalana, República, Salut, Sanitat, Tercera Edat

La decisió del Govern català de traspassar al Departament de Salut el control de les residències de gent gran no s’hauria de limitar al període de seguiment de la pandèmia del Covid-19 sinó adscriure-les-hi definitivament. Hi ha, almenys, dues raons ben clares que ho justifiquen: d’una banda, perquè la lògica simple de la biologia fa que la majoria de les afeccions i de les malalties cròniques s’accentuïn a mesura que passen els anys; per l’altra, que l’augment de la longevitat és degut, entre altres coses, a la capacitat de la medicina de guarir o atenuar aquestes afeccions.

En som, de republicans?

Etiquetes

Civisme, Coronavirus, Covid-19, crisi, Democràcia, FMI, Independència, Independentisme, Política, República

República és una paraula que evoca moltes coses però, en essència, convoca els ciutadans a assumir i defensar la responsabilitat d’auto-governar-se, de construir la societat que volen i de rebel·lar-se contra qualsevol imposició humana o divina sobre aquesta determinació.

És la disciplina, imbècils!

Etiquetes

Civisme, Coronavirus, Covid-19, crisi, responsabilitat, Salut, Sanitat, Solidaritat

El confinament arriba al límit. L’oficial –perquè el govern espanyol està més acollonit per l’economia que pel Covid-19– i el domèstic perquè a molta gent ja li sembla bé aparentar que és responsable si només ha de ser una estona, però si ha de durar gaire, tot li tiba.

Estalviar per quan plogui

Etiquetes

Catalunya, Civisme, Coronavirus, Covid-19, crisi, Emergències, Estat, Política, Sanitat

Aquests dies de confinament tots fem moltes reflexions. Uns creuen que la crisi del coronavirus farà canviar algunes coses per bé, i d’altres, per pitjor. Jo em conformaria que en traguéssim, sobretot una lliçó pràctica. De la mateixa manera que les comarques que allotgen una central nuclear, una petroquímica o qualsevol indústria de productes tòxics han de tenir un pla d’emergència, Catalunya també l’hauria de tenir.

Ètica, democràcia i monarquia

Etiquetes

Civisme, Democràcia, Estat, Monarquia, partits polítics, Política, Política espanyola, República

Els representants de l’estat espanyol –com els de tots els que no s’han espolsat les runes dels somnis de grandesa– tenen el mal costum d’apropiar-se de la legitimitat dialèctica i sovint parlen convençuts que dicten credos obligats i universals. Com Felip VIè, que aquesta setmana ha gosat dir que les víctimes del terrorisme “són una referència ètica per a les democràcies i simbolitzen la llibertat i l’estat de dret”, com si haver estat objecte de la violència dels grups armats o del terrorisme d’estat fos una categoria moral.

El repte femení

Etiquetes

Civisme, Democràcia, Feminisme, Política

A les manifestacions de diumenge passat per reivindicar els drets de la dona s’hi va trobar a faltar una pancarta que digués “A la manifestació cridant, però a les urnes votant”. Perquè a les fites d’alliberament que reclama el moviment feminista no s’hi arribarà només alçant la veu, que va bé per fer-se veure i sentir, sinó que farà falta una acció directa i decidida que transformi el context sociopolític que avui encara permet la discriminació de gènere i el totalitarisme masclista.