Vaga mèdica, país fallit

Etiquetes

Catalunya, Economia, finançament, Independència, Metges de Catalunya, Política, Política catalana, Salut, Sanitat, Vaga-25G

No interpretin malament el títol. No vol acusar els metges de posar el país en fallida per la vaga del 25 i el 26 de gener, sinó reflexionar sobre l’origen dels problemes de la sanitat pública de Catalunya. Qui dissenya el sistema i les seves prestacions no és conscient que tot allò que vol posar a la pràctica no ho pot pagar. I qui cregui el contrari que no ho pregunti al Departament de Salut sinó al Departament d’Economia. I que no ho pregunti només als càrrecs polítics (que miren de conservar la cadira i l’harmonia del Govern) sinó sobretot als càrrecs tècnics. Això vol dir que hem de renunciar a tenir un sistema de salut com el que tenim o millor? Rotundament no. Com finançar-ho, doncs? Ofegats com ara, impossible. Tornant-ho a les mans de l’Estat perquè el sotmeti a un règim tan eficient com el de Renfe, segur que tampoc. I per fer-ne bandera com a estructura d’estat que fa el nostre model de societat millor i més avançat, cal que els metges també posin els seus bisturís en la resecció definitiva del tumor que no només ofega la sanitat catalana sinó tot el país.

Un deure amb la gent gran

Etiquetes

Catalunya, Civisme, Coronavirus, Covid-19, Gent Gran, Política catalana, República, Salut, Sanitat, Tercera Edat

La decisió del Govern català de traspassar al Departament de Salut el control de les residències de gent gran no s’hauria de limitar al període de seguiment de la pandèmia del Covid-19 sinó adscriure-les-hi definitivament. Hi ha, almenys, dues raons ben clares que ho justifiquen: d’una banda, perquè la lògica simple de la biologia fa que la majoria de les afeccions i de les malalties cròniques s’accentuïn a mesura que passen els anys; per l’altra, que l’augment de la longevitat és degut, entre altres coses, a la capacitat de la medicina de guarir o atenuar aquestes afeccions.

És la disciplina, imbècils!

Etiquetes

Civisme, Coronavirus, Covid-19, crisi, responsabilitat, Salut, Sanitat, Solidaritat

El confinament arriba al límit. L’oficial –perquè el govern espanyol està més acollonit per l’economia que pel Covid-19– i el domèstic perquè a molta gent ja li sembla bé aparentar que és responsable si només ha de ser una estona, però si ha de durar gaire, tot li tiba.

Estalviar per quan plogui

Etiquetes

Catalunya, Civisme, Coronavirus, Covid-19, crisi, Emergències, Estat, Política, Sanitat

Aquests dies de confinament tots fem moltes reflexions. Uns creuen que la crisi del coronavirus farà canviar algunes coses per bé, i d’altres, per pitjor. Jo em conformaria que en traguéssim, sobretot una lliçó pràctica. De la mateixa manera que les comarques que allotgen una central nuclear, una petroquímica o qualsevol indústria de productes tòxics han de tenir un pla d’emergència, Catalunya també l’hauria de tenir.

Veus sanitàries autoritzades

Etiquetes

Política, Política catalana, Salut, Sanitat

Cartell d’una campanya en favor de la sanitat pública a la Garrotxa.

Després que professionals de diferents centres sanitaris reclamessin l’obertura de llits i de quiròfans, temporalment tancats, per descongestionar procediments d’urgència, el conseller de Sanitat advertia fa pocs dies que ningú no gosi afirmar que aquestes reivindicacions són les que permeten atendre la gent. Boi Ruiz exercia possiblement el seu legítim dret de defensa política i alhora subratllava el valor del sistema públic de salut de Catalunya que és, certament, el que, en essència, permet l’atenció dels ciutadans.  Però  el conseller no pot pretendre que les virtuts conceptuals del sistema facin acceptables els defectes estructurals. Les retallades salarials i pressupostàries i les consegüents directrius de gestió basades en l’estalvi han portat a subordinar l’excel·lència professional a l’eficiència dels paràmetres comptables.

L’ABS de l’Escala

Etiquetes

administració, ajuntaments, Costa Brava, Salut, Sanitat

Interior del CAP de l’Escala. Foto: Joan Sabater / El Punt Avui

El concurs per a la concessió de la gestió de l’Àrea Bàsica de Salut de l’Escala s’ha aturat dues vegades perquè els ajuntaments de la comarca afectats i diferents col•lectius s’han oposat a la privatització, primer, i després han reclamat que les bases de la convocatòria només permetin que s’hi presentin societats amb experiència acreditada en la gestió de centres d’atenció primària. Dues reivindicacions sorprenents considerant que gairebé tota l’estructura d’atenció primària ja està gestionada per empreses i que si mai no se les hi dóna l’oportunitat de començar, difícilment podran arribar a acreditar experiència. És a dir: que l’origen del conflicte és en una altra qüestió.

La unificació hospitalària a Girona

Etiquetes

Girona, Política catalana, Salut, Sanitat, sindicats

Hospital Santa Caterina, a Salt.

El CIMS (Créixer, Innovar i Millorar en Salut) es va presentar a Girona com a un camí per a aprofitar el coneixement acumulat i crear sinergies entre els centres de l’Institut Català de la Salut (Generalitat) i els de l’Institut d’Assistència Sanitària (Diputació). Per economia i per eficiència, la coordinació sempre hauria de ser bona, però aquest projecte –també en marxa a la resta del país- apunta al menysteniment i a la pèrdua de coneixements i d’experteses acumulades i a considerar els pacients com un ramat que va cap on li diuen. Si –tret de les persones implicades en el projecte- tothom hi veu inconvenients, convé que el Parlament prengui en consideració la proposta d’ICV de tractar aquest assumpte a la cambra.

Sanitat sense cor

Etiquetes

administració, Catalunya, CiU, Girona, Política catalana, Salut, Sanitat

Hospital Dr. Josep Trueta, de Girona. Foto: El Punt Avui

L’hospital Josep Trueta, de Girona, i els professionals sanitaris de la demarcació han iniciat aquests dies la reivindicació de la cirurgia cardíaca major que es practica en el centre. Aquest programa, que està en funcionament des de fa vuit anys en col•laboració amb l’hospital Vall d’Hebron de Barcelona, ara és en risc de desaparèixer perquè la reordenació del mapa quirúrgic de Catalunya per intentar reduir les llistes d’espera, ha substituït el tutelatge de l’hospital Vall d’Hebron pel de Can Ruti, i els especialistes d’aquest hospital no es volen desplaçar a Girona.

El nou vell Trueta

Etiquetes

Economia, Política catalana, Salut, Sanitat

Bust del doctor Josep Trueta a l’entrada de l’Hospital de Girona que porta el seu nom.

L’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta es renovarà però no es farà nou. Si la notícia no tingués antecedents, seria una cosa ben normal en temps de crisi. Però els antecedents expliquen que, l’any 2006, el govern tripartit va presentar un projecte per refer el complex de cap i de nou. Es basava en un deteriorament estructural important de l’edifici en funcionament i en notables limitacions arquitectòniques i tècniques per a modernitzar-lo. Algú, d’entre els anteriors promotors, i algú altre d’entre els actuals responsables polítics, haurien d’explicar si aquells arguments eren falsos o si ara ens encolomen un gripau sense avaluar els riscos de mantenir un hospital més malalt que els pacients que alberga.

L’inacabable debat sobre la ubicació de l’Hospital Josep Trueta

Etiquetes

Política catalana, Salut, Sanitat

 

Hospital Josep Trueta, a Girona.

Els ciutadans de l’àrea de Girona tenen un dels immobles hospitalaris més desfassats del país (el Josep Trueta), per bé que la professionalitat dels que hi treballen i la dotació tecnològica ho dissimulen. Per això fa vergonya assistir a l’inacabable debat sobre la ubicació del nou edifici, que ningú no sap on es construirà ni com es pagarà. Per això fa vergonya observar la rivalitat entre Girona i Salt per quedar-se l’equipament. De la mateixa manera que fa vergonya que a Olot hi hagi un hospital acabat sense data d’obertura i a Figueres una presó que haurà trigat cinc anys a estrenar-se. Si el Trueta l’han de fer amb el mateix criteri, serà millor que continuin discutint, encara que sigui la més absurda de les banalitats.