Càncers urbanístics

Etiquetes

ajuntaments, construcció, Costa Brava, urbanisme

Una urbanització en mal estat al municipi de l’Escala. Foto: El Punt Avui / Jordi Ribot / Iconna.00oo

L’Escala té unes quantes urbanitzacions deficitàries en serveis i manteniment i l’ajuntament ha posat en marxa un pla a llarg termini per posar-les al dia que parteix d’un pressupost previ d’uns 40 milions d’euros. Però com que el cas de l’Escala es repeteix mimèticament arreu del país, convé dir que la majoria d’urbanitzacions en mal estat són fruit de l’especulació i l’avarícia dels promotors i de la ignorància i la temeritat dels compradors, relacionats a través de contractes privats. I quan l’administració hi pren part per suplir les responsabilitats d’uns i altres, dóna per bo un model urbanístic que és un veritable càncer per als municipis.

Estacions malaguanyades

Etiquetes

administració, construcció, Transports

L’estació antiga de Ripoll. Foto: Jordi Casas / El Punt Avui.

La monumental estació de Ripoll està en situació de perdre’s. L’Estat està disposat a vendre-la, però a un preu que desperta més rialles que interès. I cap altra institució –totes escanyades per la política pressupostària– té recursos ni valor per afrontar-ne l’adquisició ni la recuperació que, només en finestres, ja té un mínim de 300.000 € assegurats. Els que passa a Ripoll no és gaire diferent del que passa a Portbou –per citar dos conjunts arquitectònics monumentals– ni del que ha passat i passa a tants pobles amb estacions menystingudes per Renfe i per Adif, que ni les han sabut reaprofitar ni deixen que ningú més ho faci, mentre construeixen estacions d’141400 al bell mig del no-res. Al més pur estil del funcionariat hispànic.

Girona: pont nou, vicis vells

Etiquetes

administració, construcció, Girona, Infrastructures, Obres Públiques

El nou pont sobre el Ter a Girona. Foto: Dani Vilà / El Punt Avui.0

Quan vostès llegeixin aquestes ratlles, potser el nou pont de Girona sobre el Ter serà obert. O no. En tot cas, en el moment d’escriure-les, s’acaba d’aturar l’obertura perquè els tres dies de dol per l’accident aeri als Alps ha fet suspendre tots els actes oficials i les autoritats han de tornar a casar agendes. Es veu que –contràriament al sentit comú- una obra pública no es pot fer servir si abans no tallen la cinta les autoritats. Però no vindrà d’aquí: aquest nou pont que uneix el sector de Pedret i el de Fontajau-Sant Ponç, li ha costat més de 20 milions d’euros a l’Estat i ha trigat cinc anys a fer-se. Ja es veia que no hi havia pressa.

Aparadors dinàmics a Lloret de Mar

Etiquetes

ajuntaments, comerç, construcció, Costa Brava, crisi, urbanisme

Un dels aparadors de Lloret ocupats per a mostrar-hi activitats de les entitats i associacions locals.

L’Associació de Comerciants de Lloret de Mar ha posat en marxa una encomiable iniciativa per omplir de contingut els aparadors dels establiments de temporada tancats, per donar més vida als carrers comercials de la vila durant l’hivern i evitar una imatge desolada. Hi mostraran les respectives activitats les entitats i associacions locals i en alguns casos també s’hi exposaran obres d’art. Aquesta acció, que a Lloret sembla que té un abast només hivernal, s’hauria d’expandir per tots els pobles i ciutats del país que un dia van deixar omplir la xarxa urbana d’una quantitat de locals comercials tan excessiva que molts difícilment podran tenir mai cap rendabilitat.

La hipoteca del creixement a Banyoles

Etiquetes

ajuntaments, construcció, Medi Ambient, urbanisme

La xarxa urbana de Banyoles, al costat de l’Estany.

Malgrat les imperfeccions que els crítics li deuen poder trobar, Banyoles és una vila plàcida, amable i serena a ulls dels que en som només visitants. I probablement és així perquè ha sabut acomodar-se amb mesura i intel•ligència al voltant de l’estany. Ara l’equip de govern municipal ha posar en marxa un nou Pla d’Ordenació Urbana amb dos elements d’alt risc per a aquest estatus: planificar sobre un supòsit d’un creixement poblacional del 35 per cent en 10 anys i no augmentar la xarxa urbana perimetral. Ni més ni menys: augmentar la densitat. El creixement permanent és una asfixiant hipoteca progressiva per a qualsevol municipi i Banyoles faria bé d’estudiar-s’ho amb seny.

Més hotels a la Costa Brava

Etiquetes

construcció, Costa Brava, Economia, hotels, Medi Ambient, Turisme

L’Hotel Bellevue de Sant Feliu es reobrirà aquest estiu. Foto Joan Sabater / El Punt Avui.

Sant Feliu de Guíxols recuperarà, entre aquest any i l’any vinent, unes 150 places hoteleres, després d’haver-ne perdut més de 800 a partir del 2008 per diferents causes. Si bé aquest cas és excepcional, la recuperació d’aquestes places s’emmarca en una tendència discreta però ferma a diferents punts del litoral i del rerepaís de la marca Costa Brava. És una bona notícia per molts motius, però sobretot perquè ens anem adonant que els establiments d’estada (hotels, càmpings, apartaments de lloguer, B&B) i no les segones residències, són la millor manera de gaudir de la Costa Brava sense hipotecar-la amb creixements urbanístics cars i difícils de mantenir.

Sensibilitat social o por al conflicte?

Etiquetes

Banca, construcció, crisi, Desnonaments, Economia, Hipoteques, Política, sindicats

Acció de la CUP contra els desnonaments

El Partit Popular i el PSOE havien d’arribar ahir a un acord per fer front als problemes derivats de l’impagament de les hipoteques i dels desnonaments. No ens hem de fer gaires il•lusions: a la decisió de la banca d’aturar aquests procediments durant dos anys potser s’hi afegirà l’accés a un lloguer social. Serà molt, però no suficient.

Un país de buròcrates, el nostre?

Etiquetes

administració, burocràcia, construcció, habitatge, nacional, pagesia, rural

M’explica J.G.R. els tràmits que ha hagut de fer a les diferents administracions per a obtenir el permís de rehabilitació d’una casa de la seva propietat en un petit nucli rural de quatre cases mal comptades. Quedo tant petrificat com el dintell bicentenari d’aquesta casa: encara no hi ha entrat cap paleta i la burocràcia -que fa dos anys que dura- ja li ha costat 36.000 €. Em pregunto si estem construint un país que necessita justificar (i finançar) la seva administració recargolant els ciutadans.
Des de l’Ajuntament fins als Departaments de Cultura i  de Medi Ambient, aquest propietari ha hagut de recórrer unes quantes oficines, demanar meticulosos informes sobre collonades com possibles restes arqueològiques o mines subterrànies d’aigua i pagar-ne les costes corresponents. Entre una cosa i una altra, 36.000 euros que ja li haurien permès refer la teulada. Entre la relació d’informes demanats hi he trobat a faltar, però, el de Defensa (per si hi hagués material bèl·lic enterrat), el d’Hisenda (per si hi hagués algún tresor ocult o alguna de les famoses olles amb unces d’or que les llegendes diuen que hi ha a totes les masies), el d’Indústria (per si hi hagués mines d’algún mineral sòlid o líquid en el subsòl) i, perquè no, el de la Direcció General d’Esports per si les nits de lluna plena hi ha curses de llebres en el prat del davant.

El problema no és exclusiu d’aquest ciutadà. Això ja es veu. La nostra administració ens fa pagar per tantes coses com pot i per justificar-ho ens fa fer més voltes que un molinet i una inacabable processó de papers. És natural, doncs, que la gent es cansi i opti per no moure’s o, més directament, per fer trampes. I una societat tramposa és una societat descreguda de sí mateixa. Malament podem ambicionar la cohesió nacional, l’estímul col·lectiu si el que fem és dotar-nos d’una administració que ho ofega. El peix es mossega la cua i, a més a més, se la menja.