Etiquetes
Catalunya, Democràcia, ERC, Franquisme, Independència, Independentisme, Investidura, Junts per Catalunya, Pacte de govern, partits polítics, Peix al cove, Política, Política catalana, Política espanyola, PP, PSOE, Sobiranisme, Transició, Vox
Tots aquests que ara esvaloten Madrid, ho porten a la sang: els seus pares i avis ja es van alçar en armes contra la República, van sostenir una dictadura durant quaranta anys i es van engiponar una transició perquè allò que en deien democràcia fos només un decorat de titelles darrere del qual els seus hereus poguessin continuar movent-ne el fils. Mentre a Catalunya va sortir la gent al carrer perquè volia votar allò que no li permetien, a Espanya s’atien les masses contra els resultats d’allò que s’ha votat i qui encapçala la mobilització és el partit que lidera la dreta conservadora, que promou una sublevació trumpista al carrer i a les institucions legislatives i jurídiques de l’Estat. En aquest clima antidemocràtic, qualsevol pacte dels seus rivals és mort abans de néixer, i sorprèn que Junts i ERC l’hagin subscrit finalment amb el PSOE. Perquè el partit socialista no ha estat mai prou valent per fer net amb el franquisme residual i difícilment s’hi ha pogut comprometre ara. El peix potser és al cove, però hi és en un estat de descomposició que el farà immenjable.