Etiquetes
Catalunya, ERC, Independència, Independentisme, Política, Política catalana, Política espanyola, PP, PSOE, Sobiranisme, Vox

En la sessió parlamentària de control al Govern de dimecres passat, el president Aragonès es va defensar preguntant a Junts si, amb la reforma del delicte de sedició que ERC ha propugnat, els independentistes condemnats o encausats quedaran en una situació pitjor o millor que abans d’aprovar-se. La pregunta és perversa: Catalunya està millor amb l’autonomia que sense? O amb les inversions que l’Estat hi destina que sense? Per a ERC potser és millor un peix al cove que una canya de pescar, però per a un ampli sector de l’independentisme qüestions com l’amnistia o el reconeixement del dret a l’autodeterminació no són divisibles ni es poden substituir per succedanis. Per més que el partit del Govern s’esforci a projectar il·lusió i esperança sobre la seva interlocució política amb el govern de l’Estat, la veritable transcendència d’allò que pacta no és en el text dels acords sinó en la interpretació i l’ús que en fan els que tenen la paella pel mànec. I en aquest sentit, els barons i els ministres del PSOE i els marmessors del franquisme emmascarat han estat prou clars.