Dignitat combativa

Etiquetes

Català, Catalunya, Govern, Justícia, Normalització Lingüística, Pablo Casado, PP

És una bona notícia que el Govern hagi decidit interposar una querella contra Pablo Casado per haver mentit deliberadament sobre el tracte que els nens castellanoparlants reben a les escoles catalanes. Una bona notícia que, tot sigui dit, arriba considerablement tard, tenint en compte els anys que fa que gent com aquest individu diuen barbaritats sobre el nostre país amb absoluta impunitat i amb la inequívoca intenció de crear malestar, rebuig i odi contra Catalunya per treure’n un benefici polític. Una altra cosa és que aquesta querella aconsegueixi el seu propòsit i que Casado s’hagi de ficar la llengua al cul per netejar tot el que embruta el seu discurs. El alts tribunals espanyols tendeixen a confondre barroerament la llibertat d’expressió amb la llengua llarga, les mentalitats agudes amb les obtuses i només són objecte penal les opinions que no encaixen amb la ideologia que els proporciona el càrrec. Però els dubtes sobre l’eficàcia de les querelles mai no hauria d’impedir presentar-les. Si algú ha de renunciar a la dignitat, que no siguem nosaltres.

El xotis del 6 %

Etiquetes

Catalalunya, Català, ERC, Gabriel Rufián, Govern espanyol, HBO, Indústria audiovisual, Independència, Netflix, Pablo Casado, Pedro Sánchez, PP, PSOE, Quotes català

Quan un té ganes de donar corda al PSOE de Pedro Sánchez perquè prefereix haver-se-les amb els seus malabarismes que amb els obscurs i obtusos averanys que anuncia Pablo Casado, qualsevol excusa és bona. Fins i tot pactar quotes de català per a les productores d’audiovisuals, bo i sabent que no s’hi podrà obligar les que no estan subjectes a la legislació espanyola, i que el grau de compliment de les que hi estan teòricament obligades també serà relatiu, per no dir residual. Perquè el que ara ha sortit de sota la catifa no s’hi ha pas fet de la nit al dia: la directiva europea que exclou els gegants HBO i Netflix de complir amb aquestes quotes, i que converteix l’almoina de les quotes pactades en ferralla, ja era vigent quan es va negociar aquest acord entre ERC i el PSOE. Aquesta mena de coses són les que poden passar quan es va a Madrid a fer frases pretesament enginyoses i no a tocar el voraviu que és el que se suposa que se li ha de fer a l’Estat espanyol quan te’n vols independitzar, i no ballar-hi un xotis.

Compte amb la base!

Etiquetes

Catalanisme, Català, Catalunya, Democràcia, Independència, Independentisme, Normalització Lingüística, Política, Política catalana, Sobiranisme

Molts processos d’independència han estat conduïts i desenvolupats pels descendents dels colons. Al continent americà, gairebé tots. És per aquest motiu que l’idioma oficial d’aquests països és l’anglès, el portuguès o el castellà i no les llengües natives dels pobles que n’eren naturals, en la majoria de casos ja anorreades per l’acció devastadora de les imposicions colonials quan se’n van alliberar. Preguntem-nos si per a nosaltres un procés d’aquesta mena seria satisfactori. Perquè quan parlem d’eixamplar la base social de l’independentisme –un desig en principi lloable- també ens hem de preguntar per què s’hi haurien d’incorporar a partir d’ara aquells que encara no ho han fet malgrat el que ha revelat el procés social i polític viscut a Catalunya des del 2010. En quin context, amb quins marcs polítics, econòmics, socials i culturals, pretenem convèncer-los de sumar-s’hi? Pensem-hi. Sobretot ara que l’ús del català experimenta un retrocés important i que revitalitzar-lo no serà possible sense una consistent consciència nacional.

Marxem de la taverna!

Etiquetes

Catalanisme, Català, Catalunya, Govern espanyol, Independència, Independentisme, Llei Audiovisual, Política, Política catalana, Política espanyola

Si el govern espanyol estava a punt d’aprovar un avantprojecte de llei de comunicació audiovisual que deixava nues les llengües perifèriques de l’Estat davant la voracitat de les grans productores i distribuïdores, no és ni per oblit ni per ignorància. És per incapacitat absoluta. Amb ministres, directors generals, alts càrrecs i assessors procedents de les terres on es parla català i aranès, gallec o basc, que pengen de l’organigrama governamental com insectes xucladors, no és possible negligir la salvaguarda de les llengües minoritàries ni ignorar que la refotuda constitució, que invoquen constantment com els escolans l’”oremus”, declara aquest estat com a plurilingüe i els obliga a defensar-les. Entre moltes altres coses, també es per això que volem marxar d’aquest Estat convertit en una taverna madrilenya a peu de ministeris. Perquè volem poder protegir la nostra llengua sense tutories inútils i malintencionades, com ho fan tots els països de la UE, entre ells els que tenen un nombre d’habitants semblant als de Catalunya o a la comunitat lingüística del català: Dinamarca (5,8 milions), Noruega (5,9 M), Finlàndia (5,5 M), Bulgària (7 M), Croàcia (4 M), Eslovàquia (5,5 M), Suècia (10,23 M), Grècia (10,70 M), Suècia (10 M), Hongria (9,7 M), Portugal (10,3 M) i República Txeca (10,6 M).

La realitat del drama

Etiquetes

Bilingüisme, Catalanisme, Català, Catalunya, Emigració, Espanyol, Identitat nacional, Immersió lingüística, Normalització Lingüística, TV3

Després d’uns dies d’haver-se encetat la polèmica per l’emissió a TV3 de la sèrie “Drama”, queden poques coses per dir-ne però potser encara és oportú aturar-se en alguns factors que són fonamentals perquè avui estiguem ocupats amb aquesta discussió.