La impossible taula d’Artur

Etiquetes

1-O, Catalanisme, Catalunya, CiU, Consulta, CUP, Independència, Independentisme, Junts per Catalunya, partits polítics, Política, Política catalana, Procés, Sobiranisme

Avui, 25 de febrer, es posa a la venda el llibre Cap fred, cor calent, la crònica d’Artur Mas per a explicar la seva visió del procés des de la primera fila de la presidència de la Generalitat, fins que va passar el clau roent a Carles Puigdemont. Ara que escriuen llibres tots aquells que tenen alguna cosa a dir –o que s’ho pensen- sobre els esdeveniments que han capitalitzat l’actualitat política al nostre país en els darrers anys, és obligat que també hi digui la seva qui va aixecar la llebre de l’estat propi, va ser la primera víctima de les disputes entre les diferents famílies de l’independentisme, va ser inhabilitat per la justícia espanyola per la consulta del 9-N i va tenir un paper rellevant com a un dels espiadimonis que rondaven les orelles del seu successor.

Ètica, estètica i pragmatisme

Etiquetes

Catalanisme, Catalunya, Civisme, Consulta, crisi, Democràcia, Independència, Independentisme, Política catalana, Política espanyola, Referèndum, Sobiranisme

Ètica és obrar d’acord amb uns principis morals de respecte; estètica és dotar els actes d’una escenografia equilibrada i pragmatisme és actuar amb una finalitat pràctica, d’obtenció de resultats positius. L’ètica dels objectius sobiranistes ja està ben definida: assumir responsablement el mandat democràtic de la ciutadania que es manifesta favorable a la independència de Catalunya.

Reflexions en la cruïlla

Etiquetes

Catalanisme, Catalunya, Consulta, Democràcia, Eleccions, Estat, Independència, Independentisme, partits polítics, Política catalana, Política espanyola, Sobiranisme

Quan es va fixar el rumb sobiranista per a Catalunya sabíem que l’Estat espanyol i els partits que defensen l’immobilisme rendista utilitzarien les forces judicials, político-administratives i policials per a impedir que aquest objectiu s’assolís. També se sabia que disposar d’unes estructures de país pròpies que les contra-restessin requeria uns marges de maniobra i uns recursos que difícilment tindríem a curt termini.

Dues mancances

Etiquetes

Catalanisme, Catalunya, Consulta, Corrupció, crisi, Democràcia, Estat, Independència, Independentisme, Política, Política catalana, Política espanyola, Referèndum, Sobiranisme

El moviment sobiranista català té dues mancances importants en el vessant mediàtic. Una és no haver sigut capaç de dotar-se de mitjans i canals de comunicació propis dirigits al públic internacional. Per fer córrer pel món la nostra veu dient el que pensem i volem, sí, però sobretot per a explicar què passa al voltant d’aquest procés d’autodeterminació: cada una de les passes que Catalunya fa per portar a terme un referèndum democràtic i totes les que fa l’estat espanyol per a impedir-ho, des del bloqueig constitucional i financer fins a la utilització desvergonyida i coercitiva de l’estructura diplomàtica, de la judicial i la policial sense oblidar-nos de la manipulació mediàtica.

Arguments i energumen(t)s

Etiquetes

Catalanisme, Catalunya, Consulta, Democràcia, Estat, Independència, Independentisme, Política, Política catalana, Política espanyola, Referèndum, Sobiranisme

Portada El Punt Avui 23/09/2015

L’independentisme català ha tingut sempre una bona bateria d’arguments per a reclamar la sobirania del país amb abundants justificacions històriques, culturals i econòmiques. El canvi de la dictadura a la monarquia parlamentària va fer pensar que un estat plurinacional, equitatiu i respectuós era possible. Però a mesura que anaven passant els anys, les irreformables estructures polítiques i d’estat corcaven aquesta idea, fomentaven la liquidació de les hipoteques històriques i convidaven a formular arguments sobiranistes. Uns arguments que ofereixen dades i projecten models sobre el finançament, la política cultural i lingüística, els sistemes de salut i d’ensenyament, la seguretat pública, el benestar social, les infraestructures, etcètera.

In crescendo

Etiquetes

Catalanisme, Catalunya, Consulta, Democràcia, Estat, Independència, Independentisme, partits polítics, Política, Política catalana, Política espanyola, Referèndum, Sobiranisme

Malgrat els comentaris insultants i despectius dels partits unionistes sobre el referèndum d’autodeterminació de Catalunya i malgrat els arguments profilàctics de Catalunya en Comú, el 1-O no serà cap nova versió del 9-N. La primera diferència és el posicionament de les institucions catalanes. El 2014 tot i estar a favor de la consulta, van haver de cedir-ne el control a les entitats cíviques i abstenir-se de donar-li cap aparença formal.

Opinions respectables (o no)

Etiquetes

Catalanisme, Catalunya, Consulta, Democràcia, Girona, Independentisme, partits polítics, Política, Política catalana, Política espanyola, Referèndum, Sobiranisme

Quino

El partits contraris al Referèndum d’Autodeterminació de Catalunya –que no és el mateix que els partits partidaris del No, que, de moment, no se’n coneixen com a tals- es fan els ofesos perquè hi ha independentistes que els ataquen verbalment. Esgrimeixen el dret a la llibertat d’expressió i a defensar la seva opció política com una més. Ningú no els pot negar aquests drets i bona prova d’això és que els exerciten. I, si ens ho mirem amb atenció, ho fan fins i tot amb els privilegis que donen la dominació institucional i jurídica i amb l’ajut dels favors tornats per les corporacions econòmiques de pressió i els grans grups de comunicació.

Tirant milles

Etiquetes

Catalanisme, Catalunya, Consulta, Democràcia, Estat, Independència, Independentisme, Política, Política catalana, Política espanyola, Referèndum, Sobiranisme

Enric Millo, delegat del govern espanyol a Catalunya i Soraya Sàenz de Santamaria, vicepresidenta del gabinet presidit per Mariano Rajoy.

A Enric Millo, que té una gran destresa oratòria, ens havíem acostumat a sentir-lo en intervencions com a portaveu del Partit Popular amb tot el que això desprèn de connotacions ideològiques, però també sociològiques: ara diu que el conflicte és entre els governs de Catalunya i Espanya i no entre catalans i espanyols, però mai li hem sentit cap acte de contrició per les barrabassades que els seus han escampat sobre Catalunya i els catalans arreu de l’Estat per crear un estat d’opinió hostil vers nosaltres, que ha fet forat allí i aquí.

Puigdemont, d’any en any

Etiquetes

Catalanisme, Catalunya, Consulta, Eleccions, Independència, Independentisme, Política, Política catalana, Referèndum, Sobiranisme

Foto: Paco Dalmau

Un periodista té l’obligació moral i professional de preguntar el que creu que és important per a completar la informació que està elaborant, però les respostes que obté no es poden descontextualitzar ni del moment concret de la pregunta ni del moment genèric en què està situat l’entrevistat. Per això, sembla evident que ni el president Carles Puigdemont anunciava res quan deia que no serà el proper candidat a la presidència de la Generalitat, ni tampoc ho feia la vicepresidenta Neus Munté quan afirmava que Artur Mas seria un bon candidat per tornar al càrrec.

Deixeu-nos expressar, deixem-los governar

Etiquetes

Catalanisme, Catalunya, Civisme, Consulta, Democràcia, Independència, Independentisme, partits polítics, Política, Política catalana, Sobiranisme

Tram de l’Avinguda Meridiana, de Barcelona, durant la formació de la Via per la República Catalana, el passat 11 de Setembre. Foto: Elisabeth Magre / El Punt Avui.

Aquests dies toca parlar dels fets que s’esdevenen o dels que esperem que s’esdevinguin d’un minut a l’altre. Estem impacients per comprovar si la majoria sobiranista del Parlament es traduirà en un gabinet estable, per conèixer els capdavanters de la transició i per saber els continguts i la cronologia del programa de govern. És inevitable. Primer perquè som mediterranis, gent d’àgora i de carrer, de tertúlia. I després, perquè el moment que vivim és extraordinari i apassionant; perquè som en un temps d’ebullició carregat de força, de determinació i d’il·lusió i l’intercanvi d’opinions i de sensacions és intrínsec dels col·lectius amb un objectiu compartit i ple de vibracions. I aquest estat d’inquietud és també símptoma de cultura cívica i de responsabilitat social, perquè debatre les qüestions transcendents és propi de civilitat mentre que xerrotejar de les neurosis alienes és símptoma d’embotament.