Arguments i energumen(t)s

Etiquetes

Catalanisme, Catalunya, Consulta, Democràcia, Estat, Independència, Independentisme, Política, Política catalana, Política espanyola, Referèndum, Sobiranisme

Portada El Punt Avui 23/09/2015

L’independentisme català ha tingut sempre una bona bateria d’arguments per a reclamar la sobirania del país amb abundants justificacions històriques, culturals i econòmiques. El canvi de la dictadura a la monarquia parlamentària va fer pensar que un estat plurinacional, equitatiu i respectuós era possible. Però a mesura que anaven passant els anys, les irreformables estructures polítiques i d’estat corcaven aquesta idea, fomentaven la liquidació de les hipoteques històriques i convidaven a formular arguments sobiranistes. Uns arguments que ofereixen dades i projecten models sobre el finançament, la política cultural i lingüística, els sistemes de salut i d’ensenyament, la seguretat pública, el benestar social, les infraestructures, etcètera.

In crescendo

Etiquetes

Catalanisme, Catalunya, Consulta, Democràcia, Estat, Independència, Independentisme, partits polítics, Política, Política catalana, Política espanyola, Referèndum, Sobiranisme

Malgrat els comentaris insultants i despectius dels partits unionistes sobre el referèndum d’autodeterminació de Catalunya i malgrat els arguments profilàctics de Catalunya en Comú, el 1-O no serà cap nova versió del 9-N. La primera diferència és el posicionament de les institucions catalanes. El 2014 tot i estar a favor de la consulta, van haver de cedir-ne el control a les entitats cíviques i abstenir-se de donar-li cap aparença formal.

Opinions respectables (o no)

Etiquetes

Catalanisme, Catalunya, Consulta, Democràcia, Girona, Independentisme, partits polítics, Política, Política catalana, Política espanyola, Referèndum, Sobiranisme

Quino

El partits contraris al Referèndum d’Autodeterminació de Catalunya –que no és el mateix que els partits partidaris del No, que, de moment, no se’n coneixen com a tals- es fan els ofesos perquè hi ha independentistes que els ataquen verbalment. Esgrimeixen el dret a la llibertat d’expressió i a defensar la seva opció política com una més. Ningú no els pot negar aquests drets i bona prova d’això és que els exerciten. I, si ens ho mirem amb atenció, ho fan fins i tot amb els privilegis que donen la dominació institucional i jurídica i amb l’ajut dels favors tornats per les corporacions econòmiques de pressió i els grans grups de comunicació.

Catalunya, tenim un problema

Etiquetes

Catalanisme, Catalunya, CiU, Corrupció, Democràcia, Independència, Independentisme, partits polítics, Política, Política catalana, Política espanyola, Sobiranisme

Parafrasejant la frase pronunciada pels tripulants de l’Apolo XIII en conversa amb la base de Houston, els catalans que naveguem per l’espai sideral a la recerca del planeta independent correm el risc de perdre’ns per la nebulosa Margallo perquè una part dels dipòsits d’oxigen han estat omplerts amb contingut adulterat. La metàfora no es refereix directament al caire que va prenent el judici pel cas del Palau de la Música Catalana, però sí al substrat que aquest fet va posant al descobert i que té a veure amb el finançament dels partits.

El bolero espanyol

Etiquetes

Catalunya, Democràcia, Estat, finançament, Independència, Independentisme, partits polítics, Política, Política catalana, Política espanyola, Referèndum, Sobiranisme

Il·lustració de Vilaweb.

La relació política entre Espanya i Catalunya està abocada a la ruptura i quan més es tardi a assumir-ho i a gestionar-ho, més en patirem les conseqüències uns i altres. Aquesta convicció se sustenta, en primer lloc i principal, en l’evident incapacitat dels diferents poders espanyols (partits polítics, estructures administratives, cossos de seguretat i exèrcit, elits financeres…) d’acceptar que l’encaix de Catalunya a l’estat espanyol passava pel reconeixement de la nostra identitat nacional i de la plena autonomia –política i financera– de govern.

Estat i Democràcia

Etiquetes

administració, Catalanisme, Catalunya, Democràcia, Estat, Independència, Independentisme, partits polítics, Política, Política catalana, Política espanyola, Referèndum, Sobiranisme

Una de les coses que Francisco Franco va aprendre de la II República espanyola –per contrast- és que l’Estat ha de ser orgànicament fort per sobreviure a totes les convulsions internes i externes. Des del primer dia de la guerra civil es va dedicar a aquesta empresa i a mesura que guanyava territoris, els incorporava a una estructura que tenia com a prioritat la vertebració absoluta i absolutista del conjunt.

Tirant milles

Etiquetes

Catalanisme, Catalunya, Consulta, Democràcia, Estat, Independència, Independentisme, Política, Política catalana, Política espanyola, Referèndum, Sobiranisme

Enric Millo, delegat del govern espanyol a Catalunya i Soraya Sàenz de Santamaria, vicepresidenta del gabinet presidit per Mariano Rajoy.

A Enric Millo, que té una gran destresa oratòria, ens havíem acostumat a sentir-lo en intervencions com a portaveu del Partit Popular amb tot el que això desprèn de connotacions ideològiques, però també sociològiques: ara diu que el conflicte és entre els governs de Catalunya i Espanya i no entre catalans i espanyols, però mai li hem sentit cap acte de contrició per les barrabassades que els seus han escampat sobre Catalunya i els catalans arreu de l’Estat per crear un estat d’opinió hostil vers nosaltres, que ha fet forat allí i aquí.

Pedigrís sobiranistes

Etiquetes

Catalanisme, Catalunya, Democràcia, Estat, Independència, Independentisme, partits polítics, Política, Política catalana, Política espanyola, Sobiranisme

Diversos analistes han coincidit darrerament a subratllar que el moviment independentista de Catalunya contrasta amb una societat que viu majoritàriament submergida en el consum de productes culturals i mediàtics en espanyol i que limita la demanda d’un estat propi a un objectiu de caràcter econòmic o a una superficial comunió amb la geografia física i humana del país. Troben a faltar una certa coherència nacional, un propòsit decidit per construir un estat-nació en comptes d’un estat desnacionalitzat i ignorant de les arrels que documenten i acrediten la reivindicació de Catalunya.

Per cada un, milers

Etiquetes

Catalanisme, Catalunya, Democràcia, Estat, Independència, Independentisme, partits polítics, Política, Política catalana, Política espanyola, Sobiranisme

Missatges encoratjadors a la manifestació de diumenge passat a Barcelona. Foto Adrià Costa / Nació Digital.

L’actual majoria parlamentària catalana va encetar aquesta legislatura esborrant qualsevol dubte sobre la determinació d’aconseguir un estat propi. Amb aquesta declaració, ja no es tractava només de convocar masses al voltant d’un lema sinó de fer que les institucions catalanes agafessin el relleu de les entitats per transformar les voluntats en fets. És l’hora de la política, es va dir aleshores. I des d’aquell moment, el Govern, el Parlament i molts ajuntaments han estat treballant en aquesta direcció. La prova més evident la tenim en el creixent nombre de càrrecs electes catalans als quals se’ls va obrint investigació judicial.

El sistema de pensions: trampes i esperances

Etiquetes

Catalunya, Democràcia, Estat, Independència, Independentisme, Pensions, Política catalana, Política espanyola, Sobiranisme

Cartell de l’Assemblea Nacional Catalana per anunciar xerrades sobre el sistema de pensions.

L’ANC i Economistes per la independència han demostrat amb detallats estudis que a les persones jubilades també els convé que Catalunya esdevingui un estat sobirà. Primer, perquè l’abonament d’una paga de jubilació a tothom que hagi estat pagant quotes a la Seguretat Social és un deure de base contractual per a l’Estat Espanyol que està garantit per la legislació pròpia i també per l’europea. I, en segon lloc, perquè el volum de les cotitzacions de la població activa de Catalunya és superior al volum de les pensions a percebre per la població passiva, de manera que, si Espanya eludís les seves obligacions, Catalunya les podria assumir a curt i, per descomptat, a llarg termini. Vegeu-ho amb detall a http://economistes.assemblea.cat/wp/?page_id=4750

Aquí podríem fer un parèntesi per referir-nos a dos elements que poden desestabilitzar aquestes previsions. Un seria la piràmide d’edat, que s’està transformant en un triangle invertit mentre alhora augmenta la longevitat de les classes passives. I l’altre serien els efectes devastadors que el neoliberalisme està provocant en els nivells d’ocupació, en els salaris i, conseqüentment, en les cotitzacions. En resum: tendim a ser més jubilats que viuen més anys, i menys treballadors que, a més a més, treballen quan poden, cobren menys i cotitzen encara menys. Això és el que explica el retard de l’edat mínima de jubilació i el buidatge del fons de pensions i el que explicarà una reducció de l’import de les prestacions a la que badem.