La trampa de la desesperació

Etiquetes

Covid-19, crisi, Política, Política espanyola, Ultradreta, Vox

Dimecres passat, Ignacio Garriga, diputat de Vox al Congrés de Diputats, afirmava que la moció de censura contra Pedro Sánchez i el govern de coalició PSOE-UP, no era una operació de màrqueting de la ultradreta. Però, si ens guiem per la descodificació pràctica dels discursos polítics, hem d’entendre exactament el contrari. De què s’ha alimentat sempre el totalitarisme si no és dels descontents? I no és aquest, ara, l’estat d’ànim que més predomina a Espanya? Per què perdre l’oportunitat de pescar en un riu amb les aigües tan remogudes pel clima reaccionari que el “deep state” fomenta a través dels mitjans de comunicació, per la suma de desnonats a causa de la crisi econòmica de fons i de la que hi afegeixen les mesures de lluita contra la pandèmia? A tota aquesta gent de ben poc els serveixen les paraules de consol i les promeses dels que prou feina tenen a contenir el que poden. El que els enllamineix és que els prometin aire, perquè, per eteri que sigui, almenys els serveix per respirar. I si els ho promet el diable, l’ànima és un preu regalat en un país que ja no en té.

Tirar pedres a la lluna

Etiquetes

Covid-19, Govern, Govern espanyol, Pandèmia, Política catalana, Política espanyola, responsabilitat, Segona Onada

Amb els mesos que portem de pandèmia tots sabem com es transmet el Covid-19 i quines precaucions hem de prendre per evitar contagiar-nos i propagar-lo. Per tant, si ara entrem en una nova fase de restriccions és perquè no hem fet el que havíem de fer. No ho hem fet individualment perquè, per més que algunes persones s’hi esforcin, d’altres procuren fer tantes trampes com poden. I per a mostra, un botó: en una fotografia d’Emilio Morenatti (AP) que s’ha fet servir per a il·lustrar algunes informacions sobre la manifestació de protesta de restauradors i comerciants de dimecres passat davant del Palau de la Generalitat, s’hi poden veure dues dones amb la mascareta per sota del nas. No és una anècdota; és un indicador. Tampoc no han fet el que calia ni el govern d’Espanya ni el de Catalunya: quan es traspassa la garantia de compliment de les recomanacions a la responsabilitat dels ciutadans, si no es posen controls de seguiment i no s’exerceix l’autoritat sancionadora és com tirar pedres a la lluna.

L’actitud dels Mossos, desquadra

Etiquetes

Catalanisme, Catalunya, Civisme, Democràcia, Independència, Independentisme, Mossos d'Esquadra, Política, Política catalana, Política espanyola, Policia

Il·lustració de Quino (1973)

Aquest passat divendres la cúpula dels Mossos d’Esquadra  va ser condecorada pel ministeri de l’Interior per la seva actuació en la repressió de les protestes contra la sentència pel Procés. No pot ser cap sorpresa que tant el govern socialista més progressista de la història com el govern conservador del partit més corrupte conegut fins ara considerin un mèrit policial l’atonyinament dels manifestants.

Ja ens ho han deixat ben clar amb les retribucions extraordinàries per l’Operació Copèrnic –per a nosaltres més coneguda com a Operació Piolín– i amb la transgressió de la contenció pressupostària apujant els salaris de policies i guàrdies civils un promig del 20 per cent, sempre amb el record de l’entusiasta dedicació esmerçada a Catalunya. El que sí que sorprèn és que els responsables de la policia catalana –els polítics i els jeràrquics– no hagin renunciat a rebre aquesta condecoració que és l’expressió màxima d’un model policial antiquat i rebutjable i d’una actitud servil que Catalunya ja no pot admetre. 

Els ajuntaments guarden bous i esquelles

Etiquetes

administració, ajuntaments, Covid-19, Deute públic, Economia, Estat, finançament, partits polítics, Política, Política catalana, Política espanyola, PSOE

La iniciativa del govern espanyol d’apropiar-se dels superàvits municipals no s’ha d’interpretar només amb els contextos immediats de la lluita contra els efectes de la pandèmia del Covid-19,  amb una acusada disminució dels ingressos i un fort augment de la despesa social.

El president transparent i el rei opac

Etiquetes

Corrupció, Democràcia, Espanya, Estat, Monarquia, partits polítics, Política, Política espanyola, República

Ja han passat uns dies, però si algú encara es pregunta com és possible que Pedro Sánchez hagi enviat la vicepresidenta Carmen Calvo a reunir-se amb Joan Carles de Borbó per tractar sobre la seva fuga, que hagi permès que el rei emèrit s’hagi esfumat i que no vulgui donar-ne explicacions ni detalls, que sàpiga que és davant d’un revelador exercici de transparència.

L’espionatge no és cap broma

Etiquetes

Catalanisme, Catalunya, Democràcia, Espionatge, Independentisme, Política, Política catalana, Política espanyola, Sobiranisme

Descobrir que alguns polítics independentistes han estat espiats a través del sistema Pegassus –que només es ven a organismes governamentals- pot tenir un cert valor periodístic en el marc de la crònica general sobre la disputa entre Espanya i Catalunya, però no pot sorprendre ningú. L’espionatge és consubstancial dels mecanismes de defensa d’un estat, com ho és la construcció de relats per a justificar les actuacions dels poders institucionals i factuals que el governen.

L’entremès de Sànchez

Etiquetes

Catalanisme, Catalunya, Diàleg, ERC, Estat, Independència, Independentisme, Junts per Catalunya, Política, Política catalana, Política espanyola, Referèndum, Relator, Sobiranisme

Pedro Sánchez no troba mai el moment de convocar la taula de diàleg entre els representants del govern espanyol i els del català: quan no és per la situació política catalana és per les agendes ministerials.

La batxata de l’emèrit

Etiquetes

Corrupció, Democràcia, Estat, Independència, Independentisme, Joan Carles I, Monarquia, partits polítics, Política, Política catalana, Política espanyola, Rei emèrit, República

Algunes informacions apunten que el rei emèrit podria anar-se’n a viure a la República Dominicana. Fugir, n’hauríem de dir. Una sortida de baixa estopa per a qui anomenaven timoner de la transició i àrbitre de la democràcia, per al màxim representant de l’Estat adornat amb protocols, reverències, audiències, uniformes militars, discursos de lloguer, tones i milers d’hores de premsa rosa, una gran campetxania i altres sobiranes collonades.

L’esquerra espanyola i la Guàrdia Civil

Etiquetes

Democràcia, Estat, Franquisme, Guàrdia Civil, partits polítics, PCE, Política, Política espanyola, PSOE, Transició, Unidas Podemos

Qui té anys i conserva la memòria no es pot sorprendre de tot el que ara aireja el progressisme espanyol sobre els informes que redacta la Guàrdia Civil. La història de totes les viles i pobles d’Espanya està plena de folis escrits a les seves comandàncies utilitzant una tècnica tan depurada i precisa com la de l’olfacte intuïtiu. El “me huele que…” ha estat sempre un detonant infal·lible per portar a conclusions interessades, construïdes a partir d’altres conclusions interessades o, si convenia, d’informacions “espontàniament” obtingudes gràcies a la seva “força de convicció”. Qui té anys i memòria tampoc no es pot sorprendre que la teòrica esquerra espanyola ara sigui incapaç de dominar des del govern aquesta institució armada i de frenar democràticament la parròquia ideològica que l’acompanya. Primer, va renunciar a demanar-li responsabilitats i a sotmetre-la a un implacable règim democràtic durant el traspàs del règim polític del 1939 al del 1978. I després va caure en la temptació d’utilitzar la seva força repressiva per acabar essent-ne hostatge.

En fase de desconfiament

Etiquetes

Alarma, Atur, Confinament, Coronavirus, Covid-19, crisi, Política, Política catalana, Política espanyola, Salut

Aquesta aparent confusió de significats en el titular preten, en realitat, descriure  l’aire que de veritat es respira per sota de la xerinola amb què entretenim el nostre confinament des dels balcons. Desconfiament és la paraula que defineix millor el veritable estat d’ànim del país.