La porta de Laporta

Etiquetes

Amnistia, Barça, Comunicació, Independència, Independentisme, Laporta, Presos polítics, Sobiranisme, Tsunami Democràtic

La gran pancarta de Joan Laporta a Madrid ha caçat un munt de pardals d’una sola perdigonada. Ha anunciat “urbi et orbe” el propòsit de tornar a presidir el Barça; es presenta a les portes del club més antagonista; s’adreça als seguidors rivals amb un to educat però desafiant; recorda als barcelonistes d’arreu d’Espanya que poden votar la seva candidatura i puja l’adrenalina de la culerada, per a la qual “mocar” el Real Madrid és una dèria vital. Té tota la raó el també aspirant Víctor Font quan el repta a contrastar projectes i no a tirar coets perquè, en certa manera, aquesta acció fa pensar en les del desaparegut Tsunami Democràtic. Però és evident que Laporta ens ha recordat que hi ha una via per curar ferides. Quan estem abatuts perquè administrem malament les victòries, perquè digerim amb dificultat les derrotes, perquè l’enemic s’acarnissa amb els presoners i perquè tota la llavor que sabem plantar és la zitzània, no hem de renunciar a fer servir la imaginació i la força de la comunicació per tornar a aixecar els estendards.

O Volhov ens desperta, o pleguem

Etiquetes

Exiliats, Guàrdia Civil, Independència, Independentisme, Procés, Tsunami Democràtic

Adaptació d’un dibuix original de Pablo San José Garcia (La Codorniz).

Que els escorcolls i les detencions de l’operació Volhov hagin fet diana en persones rellevants de l’independentisme no pot ser cap sorpresa. Directa o indirectament, tots han estat anomenats en la infinitat de llibres i reportatges que intenten explicar el Procés. Els personatges estaven marcats i només faltava assignar-los un guió d’aquells que fan amb tanta creativitat des de la Guàrdia Civil. Aquesta vegada, però, el poti-poti argumental pot acabar superant els deliris coneguts fins ara. És com si hi haguessin abocat, a sac, un brain storming dels germans Marx. Que si el Tsunami Democràtic, que si el finançament del Procés i de l’exili de Puigdemont, que si 10.000 soldats russos…. tot amanit i relligat amb un delicte de traïció a l’Estat. Si després d’aquesta, encara hi ha independentistes que es deixen hipnotitzar pel neo-possibilisme de Pedro Sánchez el Sord, ja podem confinar-nos a casa i no sortir-ne més encara que la vacuna de la Covid-19 sigui gratis i que ens facin seguides totes les farres que ens han anul·lat aquest 2020.

Les xarxes i el poder popular

Etiquetes

Catalanisme, Catalunya, CDR, Civisme, Democràcia, Eleccions, Estat, Independència, Independentisme, Picnics per la República, Política, Política espanyola, Sobiranisme, Tsunami Democràtic, xarxes socials

Estem donant moltes voltes sobre la qüestió de la violència –que és on l’Estat espanyol vol portar el discurs- quan es tracta d’un element circumstancial. En el cas dels cossos policials perquè els és inherent i la llei els ho autoritza. I en el cas dels manifestants, perquè sempre són susceptibles d’infiltracions interessades de les forces uniformades o dels sectors més extremistes.