Pont sobre aigües tèrboles

Etiquetes

Amnistia, Autodeterminació, Catalunya, Estatut, finançament, Independència, Independentisme, Indults, Pacte de govern, pactes, partits polítics, Política, Política catalana, Política espanyola, Presos polítics, Referèndum, Taula de diàleg, Unilateralitat

Les paraules se les enduu el vent, diu la dita. Ho hauríem de recordar sempre que llegim articles o sentim declaracions, sobretot si són de política. Per més que la memòria dels mitjans de comunicació i dels servidors les hi donin una falsa consistència, les paraules només són aire. El que transcendeix són els fets i, ara, a la política catalana de fet essencial només n’hi ha un: el pacte subscrit per les forces independentistes que accedeix a vint-i-quatre mesos d’exploració de la via dialogada amb Espanya i que les obliga a reivindicar l’amnistia i el referèndum d’autodeterminació. Aquest és l’únic pont que travessa les aigües tèrboles i per sota hi passaran promeses de finançament i d’autogovern, falses conciliacions i, fins i tot, els indults, que ja veurem si s’enroquen, si aparten el presos dels esculls o els aboquen cap a remolins sense escapatòria. No convé encantar-se gaire amb el que corre aigua amunt o avall ni amb els esquitxos que pugin al pont. L’objectiu és travessar-lo i veure per quina, de les dues portes que hi ha, s’ha de sortir: la del pacte o la de la unilateralitat.

No et manifestaràs en va

Etiquetes

1-O, 11 de Setembre, Catalanisme, Catalunya, Coronavirus, Covid-19, Diada, Independència, Independentisme, Política, Política catalana, Referèndum, Sobiranisme

Les massives mobilitzacions de la Diada, tal com les hem conegut durant aquesta darrera dècada, van morir a mans de l’1-O. Durant aquests anys, la convocatòria més gran i transversal coneguda fins ara tenia un sentit en el marc del crescendo que experimentava el sentiment independentista i les expectatives d’un estat propi: era com una haka maorí que anunciava una demostració de força, un cop de puny sobre la taula que es gestava al darrere dels centenars de milers de veus que es feien sentir al carrer.

L’entremès de Sànchez

Etiquetes

Catalanisme, Catalunya, Diàleg, ERC, Estat, Independència, Independentisme, Junts per Catalunya, Política, Política catalana, Política espanyola, Referèndum, Relator, Sobiranisme

Pedro Sánchez no troba mai el moment de convocar la taula de diàleg entre els representants del govern espanyol i els del català: quan no és per la situació política catalana és per les agendes ministerials.

Higiene, mascareta, distància

Etiquetes

Catalanisme, Catalunya, Eleccions, ERC, Independència, Independentisme, Junts per Catalunya, partits polítics, Política catalana, Referèndum, Sobiranisme

Ves per on, les tres recomanacions bàsiques per a la prevenció del Covid-19 també seran útils perquè els militants de l’independentisme transversal puguem afrontar amb prudència i seguretat el panorama polític que es presenta a Catalunya per als propers mesos. Higiene per mantenir net el record de l’1-O i el significat que van tenir els esdeveniments d’aquells dies per a la cohesió de la determinació independentista; i per rentar-nos les mans tan sovint com puguem perquè no se’ns hi quedi impregnat el tacte suat dels revisionistes que ens les volen encaixar.

Espanya també és en un cul-de-sac

Etiquetes

Catalunya, Corrupció, Democràcia, Estat, Independència, Independentisme, partits polítics, Política, Política catalana, Política espanyola, Referèndum, República

Si la setmana passada sosteníem que la institució monàrquica espanyola és en un cul-de-sac, l’Espanya que la sosté també hi és. No pas per la mateixa raó, perquè l’adveniment d’una República no dissimularia el problema de fons: les pobres expectatives que ofereixen els diferents partits que opten a governar-la.

La monarquia és en un cul-de-sac

Etiquetes

Coronavirus, Corrupció, Covid-19, Democràcia, Felip VI, JoanCarles I, Monarquia, Política, Política espanyola, Referèndum, República

Si el rei Felip VIè s’hagués adreçat als espanyols la nit del 13 de març, hores després que el president del govern  anunciés l’estat d’alarma, els ciutadans potser haurien tingut la impressió que el monarca es preocupava per ells i ho haurien desvinculat del comunicat que la Casa Reial va emetre el dia 15 per desentendre’s del fons que Joan Carles I mantenia amagat a l’estranger, procedent de presumptes comissions de l’Aràbia Saudí.

Peatges polítics

Etiquetes

Catalunya, crisi, CUP, Democràcia, Eleccions, ERC, Independència, Independentisme, Junts per Catalunya, partits polítics, Política, Política catalana, Referèndum, República, Sobiranisme

Són molts els independentistes que, des de fa temps, circulen encongits per la vida i no pas perquè se’ls hagin arronsat les espatlles ni les conviccions sinó per mirar d’esquivar els plats que es foten pel cap els partits que els representen. A tota aquesta gent no els ha sorprès gens que el president Quim Torra hagi denunciat la pèrdua de confiança entre els dos socis del Govern de la Generalitat ni que aquesta situació hagi comportat l’exhauriment de la legislatura.

Elogi de l’anàlisi crític

Etiquetes

1 d'Octubre, Catalanisme, Catalunya, Estat, Independència, Independentisme, Política, Política catalana, Presos polítics, Referèndum, Sobiranisme

Si l’independentisme ha passat de ser minoritari a disputar la majoria social no ha estat només perquè l’Estat hagi volgut estrènyer encara més una cotilla autonòmica manifestament escanyada sinó també perquè ens hem injectat altes dosis de valor moral, com ho faria un equip modest que aspira a guanyar-ne un de gran.

Aquesta fortalesa ens ha dotat de raonaments considerablement sòlids, però potser hem negligit en la mesura de les nostres forces i en la mesura dels terminis, com ho demostra que siguem on som ara i no on ens pensàvem que érem els dies posteriors a l’1 d’Octubre. Per això, les reflexions i les preguntes que es fa Francesc Marc Álvaro al llibre Assaig general d’una revolta són una aportació interessant que ens hauria de permetre corregir defectes del discurs, de les estratègies i de la concepció dels lideratges del procés independentista. Ja que ens exultem sovint amb aquells versos del Cant de la Senyera, tant de bo que, a més a més de la força al braç que estem disposats a esmerçar-hi, siguem capaços de trobar més llum per als ulls.

El president, les eleccions i les paraules

Etiquetes

Catalanisme, Catalunya, CUP, Democràcia, Eleccions, ERC, Independència, Independentisme, partits polítics, PDECat, Política, Política catalana, Presos polítics, Referèndum, República, Sobiranisme

Moltes informacions sobre unes possibles eleccions anticipades a Catalunya remarquen que la potestat de convocar-les correspon al president de la Generalitat, com si aquesta decisió fos gairebé un caprici personal de Quim Torra per damunt de qualsevol consideració objectiva. Fa tot l’efecte que es busca convertir aquesta idea en un sarró on s’hi puguin encabir totes les excuses possibles si els esdeveniments no anessin pel camí esperat. Però si el decret de convocatòria el signa el president, la decisió la prenen col·lectivament tots els que primer van acceptar la responsabilitat de governar i després no se’n veuen amb cor. És veritat que hi ha dificultats per fer-ho però unes noves eleccions tenen més probabilitats de provocar confusió interna i una polarització de l’independentisme que no pas d’aportar res de substancial a la demostració de rebuig a la sentència contra els presos polítics. El consens per activar les institucions catalanes i la unitat estratègica del sobiranisme depenen de les voluntats i no de les paraules. D’aquestes, cada dia en sobren més.

Qui hi ha darrere d’Iceta?

Etiquetes

Catalanisme, Catalunya, Democràcia, Eleccions, partits polítics, Política, Política catalana, Política espanyola, PSC, PSOE, Referèndum

El rebuig de la majoria del Parlament de Catalunya a la designació de Miquel Iceta com a senador autonòmic ha aixecat una considerable polseguera i encara està pendent d’arribar el rebuf del Tribunal Constitucional. Perquè ves que no sigui anticonstitucional que segons qui perdi una votació democràtica en una cambra parlamentària. Aquesta empolsimada, però, ens ha distret i no hem acabat d’aclarir els motius pels quals el PSOE volia fer Iceta president del Senat a tres setmanes d’unes eleccions a les Corts en què no el va presentar com a candidat per a la cambra alta. No hi comptava el PSOE ni hi comptava Iceta, que fa fer cara de pòquer quan la notícia es va filtrar a la premsa i encara va trigar un dia a fer-se’n a la idea. Tots els indicis fan pensar que el secretari general del PSOE vol al capdavant del PSC un perfil diferent: algú que no vagi de manifestar-se amb el feixisme granat a considerar que determinats percentatges favorables a l’autodeterminació justifiquen un referèndum. Un perfil que balli menys, vaja.