Seguretat i feblesa

Etiquetes

Amnistia, Autodeterminació, Catalunya, Independència, Independentisme, Pedro Sánchez, Perdó, Pere Aragonès, Política, Política catalana, Política espanyola, Reculada independentista, Referèndum, Sobiranisme, Taula de diàleg, Unilateralitat

Quan Pedro Sànchez afirma que l’independentisme va de baixa no ho fa pas amb la mateixa seguretat que es treu la corbata per estalviar energía. Si ho diu, és perquè li ho mostren les enquestes; perquè té a la butxaca el suport parlamenrari d’ERC i el seu compromís de renúncia a la unilateralitat; i perquè té l’independentisme fragmentat en l’administració de les seves pròpies misèries i caïnitament dividit. En canvi, quan Pere Aragonès repta el president espanyol a fer un referèndum perquè demostri si hi ha o no hi ha desinflament independentista, no compta amb cap fet, ni cap dada, ni cap actitud que li permetin convertir aquest argument en una eina de pressió. I encara menys quan el dret a l’autodeterminació ha passat de ser les estovalles que havien de vestir la taula de diàleg a ser una teranyina inofensiva entre les potes. I l’amnistia, una imprecisa promesa de desjudicialització que hauria de tenir“uns efectes semblants” -en paraules del mateix Aragonès-, però mai la mateixa força i rotunditat. És a dir: s’acceptarà el perdó a canvi de renunciar al reconeixement.

Infiltrats i “desfiltrats”

Etiquetes

1-O, Catalanisme, Catalunya, Clandestinitat, Espionatge, Independentisme, partits polítics, Política, Política catalana, Referèndum, Sobiranisme, Urnes

Com que s’ha descobert un dels agents que la policia espanyola té infiltrats en l’independentisme, hem tornar a fer-los burla recordant-los que no van trobar les urnes de l’1-O. Precisament, si aquella operació es va poder dur a terme amb èxit va ser perquè tothom que hi havia d’intervenir va actuar seguint les dues regles més estrictes de la clandestinitat: coordinació i discreció. Tal com es va viure la jornada del Referèndum i com s’ha patit la repressió posterior, sembla que aquestes regles haurien de continuar regint l’activitat de l’independentisme. Però no és així: ni coordinació ni discreció. Els protagonismes i els antagonismes dels partits polítics provoquen que tant les estratègies com les diferències del sobiranisme quedin exposades a la contra-acció espanyola i a les contradiccions pròpies. Twitter n’és ple, però, sobretot, quan un diputat d’un partit independentista, com Gabriel Rufian, qualifica de tarats els que van proclamar la independència l’1-O, fa preguntar-se si els enemics interns són només els que ha infiltrat la policia.

Trobar aigua a mar

Etiquetes

Autodeterminació, Catalunya, CUP, ERC, Independència, Independentisme, Junts per Catalunya, Pacte de govern, partits polítics, Política, Política catalana, Referèndum

L’intent de la CUP de forçar el govern a posar data al referèndum d’autodeterminació ha fet que molts cronistes de la vida política del país s’hagin adonat ara –bé ho titulen, si més no- que la formació anticapitalista manté diferències difícils de salvar amb aquells amb qui fa uns mesos va signar un acord de governabilitat. També els mateixos cupaires se sorprenen que ERC i Junts no avancin més ràpidament cap a l’autodeterminació ni tombin més decididament l’acció de govern cap a l’esquerra, quan amb prou feines ha passat prou temps perquè s’assequi la signatura del pacte o s’esborrin els antecedents polítics dels seus interlocutors. I se sobten, també, Junts i ERC, i fan cara de moniato quan la CUP els canvia l’esquer que havien acceptat empassar-se, per un altre de més mal encanyonar, malgrat que això, la política de la ratera, és el que la CUP practica més assíduament des que els seus vots parlamentaris compten per fer majoria. Que Santa Llúcia els conservi a tots la vista, que d’això que els passa se’n diu trobar aigua a mar.

Pont sobre aigües tèrboles

Etiquetes

Amnistia, Autodeterminació, Catalunya, Estatut, finançament, Independència, Independentisme, Indults, Pacte de govern, pactes, partits polítics, Política, Política catalana, Política espanyola, Presos polítics, Referèndum, Taula de diàleg, Unilateralitat

Les paraules se les enduu el vent, diu la dita. Ho hauríem de recordar sempre que llegim articles o sentim declaracions, sobretot si són de política. Per més que la memòria dels mitjans de comunicació i dels servidors les hi donin una falsa consistència, les paraules només són aire. El que transcendeix són els fets i, ara, a la política catalana de fet essencial només n’hi ha un: el pacte subscrit per les forces independentistes que accedeix a vint-i-quatre mesos d’exploració de la via dialogada amb Espanya i que les obliga a reivindicar l’amnistia i el referèndum d’autodeterminació. Aquest és l’únic pont que travessa les aigües tèrboles i per sota hi passaran promeses de finançament i d’autogovern, falses conciliacions i, fins i tot, els indults, que ja veurem si s’enroquen, si aparten el presos dels esculls o els aboquen cap a remolins sense escapatòria. No convé encantar-se gaire amb el que corre aigua amunt o avall ni amb els esquitxos que pugin al pont. L’objectiu és travessar-lo i veure per quina, de les dues portes que hi ha, s’ha de sortir: la del pacte o la de la unilateralitat.

No et manifestaràs en va

Etiquetes

1-O, 11 de Setembre, Catalanisme, Catalunya, Coronavirus, Covid-19, Diada, Independència, Independentisme, Política, Política catalana, Referèndum, Sobiranisme

Les massives mobilitzacions de la Diada, tal com les hem conegut durant aquesta darrera dècada, van morir a mans de l’1-O. Durant aquests anys, la convocatòria més gran i transversal coneguda fins ara tenia un sentit en el marc del crescendo que experimentava el sentiment independentista i les expectatives d’un estat propi: era com una haka maorí que anunciava una demostració de força, un cop de puny sobre la taula que es gestava al darrere dels centenars de milers de veus que es feien sentir al carrer.

L’entremès de Sànchez

Etiquetes

Catalanisme, Catalunya, Diàleg, ERC, Estat, Independència, Independentisme, Junts per Catalunya, Política, Política catalana, Política espanyola, Referèndum, Relator, Sobiranisme

Pedro Sánchez no troba mai el moment de convocar la taula de diàleg entre els representants del govern espanyol i els del català: quan no és per la situació política catalana és per les agendes ministerials.

Higiene, mascareta, distància

Etiquetes

Catalanisme, Catalunya, Eleccions, ERC, Independència, Independentisme, Junts per Catalunya, partits polítics, Política catalana, Referèndum, Sobiranisme

Ves per on, les tres recomanacions bàsiques per a la prevenció del Covid-19 també seran útils perquè els militants de l’independentisme transversal puguem afrontar amb prudència i seguretat el panorama polític que es presenta a Catalunya per als propers mesos. Higiene per mantenir net el record de l’1-O i el significat que van tenir els esdeveniments d’aquells dies per a la cohesió de la determinació independentista; i per rentar-nos les mans tan sovint com puguem perquè no se’ns hi quedi impregnat el tacte suat dels revisionistes que ens les volen encaixar.

Espanya també és en un cul-de-sac

Etiquetes

Catalunya, Corrupció, Democràcia, Estat, Independència, Independentisme, partits polítics, Política, Política catalana, Política espanyola, Referèndum, República

Si la setmana passada sosteníem que la institució monàrquica espanyola és en un cul-de-sac, l’Espanya que la sosté també hi és. No pas per la mateixa raó, perquè l’adveniment d’una República no dissimularia el problema de fons: les pobres expectatives que ofereixen els diferents partits que opten a governar-la.

La monarquia és en un cul-de-sac

Etiquetes

Coronavirus, Corrupció, Covid-19, Democràcia, Felip VI, JoanCarles I, Monarquia, Política, Política espanyola, Referèndum, República

Si el rei Felip VIè s’hagués adreçat als espanyols la nit del 13 de març, hores després que el president del govern  anunciés l’estat d’alarma, els ciutadans potser haurien tingut la impressió que el monarca es preocupava per ells i ho haurien desvinculat del comunicat que la Casa Reial va emetre el dia 15 per desentendre’s del fons que Joan Carles I mantenia amagat a l’estranger, procedent de presumptes comissions de l’Aràbia Saudí.

Peatges polítics

Etiquetes

Catalunya, crisi, CUP, Democràcia, Eleccions, ERC, Independència, Independentisme, Junts per Catalunya, partits polítics, Política, Política catalana, Referèndum, República, Sobiranisme

Són molts els independentistes que, des de fa temps, circulen encongits per la vida i no pas perquè se’ls hagin arronsat les espatlles ni les conviccions sinó per mirar d’esquivar els plats que es foten pel cap els partits que els representen. A tota aquesta gent no els ha sorprès gens que el president Quim Torra hagi denunciat la pèrdua de confiança entre els dos socis del Govern de la Generalitat ni que aquesta situació hagi comportat l’exhauriment de la legislatura.