Líders o prestidigitadors?

Etiquetes

Catalunya, Covid-19, crisi, Eleccions, Independència, Lideratge, Política, Política catalana, República, Sobiranisme

Si ens trobem a les pàgines d’aquest setmanari (La República) és que devem compartir una concepció republicana de la societat i una ambició sobiranista per al nostre país. Doncs va: no maregem més la perdiu i no perdem el temps mirant d’atrapar merdes voladores com aquest estúpid debat sobre l’assistència als mítings. i sobre el dret constitucional a la participació política. Tots sabem que el que ara mateix ens urgeix és sortir d’aquest laberint pervers de la Covid-19, que entortolliga carrerons de l’economia i de la salut fins a fer-nos-els intransitables. La llarga crisi econòmica, que la pandèmia va accentuant, amenaça de deixar Catalunya en un erm i, al cap d’un any, res indica que sapiguem com posar-nos-hi ni com evitar que la inoperància espanyola contribueixi a rebentar el dic. És en les situacions de crisi quan els líders demostren si són capaços de comportar-se com a tals per a aglutinar, o com a superflus prestidigitadors als que tot se’ls esfuma entre els dits buits. Veiem doncs què tenim al davant. Com a republicans i com a catalans.

El president transparent i el rei opac

Etiquetes

Corrupció, Democràcia, Espanya, Estat, Monarquia, partits polítics, Política, Política espanyola, República

Ja han passat uns dies, però si algú encara es pregunta com és possible que Pedro Sánchez hagi enviat la vicepresidenta Carmen Calvo a reunir-se amb Joan Carles de Borbó per tractar sobre la seva fuga, que hagi permès que el rei emèrit s’hagi esfumat i que no vulgui donar-ne explicacions ni detalls, que sàpiga que és davant d’un revelador exercici de transparència.

Ni fem por, ni fem pa

Etiquetes

Catalanisme, Catalunya, Independència, Independentisme, partits polítics, Política, Política catalana, Presos polítics, República, Sobiranisme

L’armament de la moral independentista fa fer titulars i eslògans perquè la multitud s’hi pugui arrapar i no naufragui. Amb la suspensió del tercer grau als presos polítics, n’hem tornat a sentir uns quants. Però les paraules sense els actes, són ficció.

La batxata de l’emèrit

Etiquetes

Corrupció, Democràcia, Estat, Independència, Independentisme, Joan Carles I, Monarquia, partits polítics, Política, Política catalana, Política espanyola, Rei emèrit, República

Algunes informacions apunten que el rei emèrit podria anar-se’n a viure a la República Dominicana. Fugir, n’hauríem de dir. Una sortida de baixa estopa per a qui anomenaven timoner de la transició i àrbitre de la democràcia, per al màxim representant de l’Estat adornat amb protocols, reverències, audiències, uniformes militars, discursos de lloguer, tones i milers d’hores de premsa rosa, una gran campetxania i altres sobiranes collonades.

L’altre confinament

Etiquetes

Catalanisme, Catalunya, Coronavirus, Covid-19, crisi, ERC, Estat, Independència, Independentisme, Junts per Catalunya, partits polítics, Política, Política catalana, Política espanyola, República, Salut, Sobiranisme

Fixem-nos en què han quedat les nostres reivindicacions sobiranistes: a queixar-nos que el govern espanyol programa el desconfinament per províncies; a lamentar que no s’escolta els governs autonòmics; a denunciar la mala distribució que, des de Madrid, es fa dels materials per contenir el Covid-19 i a ridiculitzar la militarització de l’estratègia.

Un deure amb la gent gran

Etiquetes

Catalunya, Civisme, Coronavirus, Covid-19, Gent Gran, Política catalana, República, Salut, Sanitat, Tercera Edat

La decisió del Govern català de traspassar al Departament de Salut el control de les residències de gent gran no s’hauria de limitar al període de seguiment de la pandèmia del Covid-19 sinó adscriure-les-hi definitivament. Hi ha, almenys, dues raons ben clares que ho justifiquen: d’una banda, perquè la lògica simple de la biologia fa que la majoria de les afeccions i de les malalties cròniques s’accentuïn a mesura que passen els anys; per l’altra, que l’augment de la longevitat és degut, entre altres coses, a la capacitat de la medicina de guarir o atenuar aquestes afeccions.

En som, de republicans?

Etiquetes

Civisme, Coronavirus, Covid-19, crisi, Democràcia, FMI, Independència, Independentisme, Política, República

República és una paraula que evoca moltes coses però, en essència, convoca els ciutadans a assumir i defensar la responsabilitat d’auto-governar-se, de construir la societat que volen i de rebel·lar-se contra qualsevol imposició humana o divina sobre aquesta determinació.

Espanya també és en un cul-de-sac

Etiquetes

Catalunya, Corrupció, Democràcia, Estat, Independència, Independentisme, partits polítics, Política, Política catalana, Política espanyola, Referèndum, República

Si la setmana passada sosteníem que la institució monàrquica espanyola és en un cul-de-sac, l’Espanya que la sosté també hi és. No pas per la mateixa raó, perquè l’adveniment d’una República no dissimularia el problema de fons: les pobres expectatives que ofereixen els diferents partits que opten a governar-la.

La monarquia és en un cul-de-sac

Etiquetes

Coronavirus, Corrupció, Covid-19, Democràcia, Felip VI, JoanCarles I, Monarquia, Política, Política espanyola, Referèndum, República

Si el rei Felip VIè s’hagués adreçat als espanyols la nit del 13 de març, hores després que el president del govern  anunciés l’estat d’alarma, els ciutadans potser haurien tingut la impressió que el monarca es preocupava per ells i ho haurien desvinculat del comunicat que la Casa Reial va emetre el dia 15 per desentendre’s del fons que Joan Carles I mantenia amagat a l’estranger, procedent de presumptes comissions de l’Aràbia Saudí.

Ètica, democràcia i monarquia

Etiquetes

Civisme, Democràcia, Estat, Monarquia, partits polítics, Política, Política espanyola, República

Els representants de l’estat espanyol –com els de tots els que no s’han espolsat les runes dels somnis de grandesa– tenen el mal costum d’apropiar-se de la legitimitat dialèctica i sovint parlen convençuts que dicten credos obligats i universals. Com Felip VIè, que aquesta setmana ha gosat dir que les víctimes del terrorisme “són una referència ètica per a les democràcies i simbolitzen la llibertat i l’estat de dret”, com si haver estat objecte de la violència dels grups armats o del terrorisme d’estat fos una categoria moral.