Els brams enfadosos dels ases

Etiquetes

Catalanisme, Catalunya, Cultura, Democràcia, Independència, Independentisme, Política, Política catalana, Política espanyola

Il·lustració de Francisco de Goya, de la sèrie “Caprichos“.

Ha passat més d’un mes des que Joaquim Torra va ser promogut com a President de la Generalitat i el seu famós article “La llengua i les bèsties” encara serveix de munició a l’espanyolisme tronat, que continua veient fòbies en qui l’escriu i no en el que descriu. Si a tots aquests capitans Trueno del “Santiago y cierra España” els haguessin posat aquest article com a comentari de text de la selectivitat, cap d’ells hauria accedit a una universitat per manca de comprensió lectora i per incapacitat d’anàlisi textual. És clar que sempre els quedaria el recurs d’anar al supermercat de la Universitat Rey Juan Carlos per a adquirir una coartada intel·lectual, segurament insuficient perquè la crin d’ase sempre surt per sota de la manta, per bonica que sigui.

De pallassos i bufons

Etiquetes

Catalanisme, Catalunya, Cultura, Democràcia, Independència, Independentisme, Política, Política catalana, Política espanyola, Repressió

Jordi Pesarrodona, el pallasso i regidor de Sant Joan de Vilatorrada que ha estat imputat per un delicte d’odi i per resistència a la Guàrdia Civil durant l’1-O, va sintetitzar l’actitud pacífica del moviment ciutadà posant-se una bola d’espuma vermella al nas, al costat d’un agent d’aquest cos armat que custodiava la porta del Departament de Governació durant el registre del 20 de setembre. Albert Boadella, que s’ha auto-proclamat bufó després de ser joglar, ha aconseguit a Madrid el favor oficial que no va obtenir a Barcelona i l’agraïment servil i el cúmul de ressentiments que s’hi va endur l’han portat a ser un ariet de l’anticatalanisme.

Tot va parlant-me de tu

Etiquetes

Cançó, Catalanisme, Catalunya, Cultura, Música

Darrer concert de Raimon. Palau de la Música Catalana. Foto: Juanma Ramos / El Punt Avui.

L’única seguretat, l’arrelament dels meus dubtes, ve potent quan tu te’n vas tant si t’ho creus com si dubtes. Te’n vas perquè el temps fa el seu camí, encara que potser no t’entendran. Però som molts més dels que volen i diuen els que en una butxaca d’uns pantalons vells devem tenir guardades entrades dels teus recitals. Des d’aquells dies, més tardans de l’any quaranta en que tu vas nàixer, quan nosaltres sentíem l’alenar de la vida que començàvem a recórrer amb la cara al vent. Vas arribar a nosaltres tip de passejar sol per València i t’hem conegut sempre igual com ara, els cabells blancs, la bondat a la cara, els llavis fins dibuixant un somriure d’amic, company, conscient del perill.

La televisió pública de Catalunya (futura)

Etiquetes

Catalanisme, Catalunya, Comunicació, Cultura, Independència, Televisió pública, TV3

Estudis de TV3 a Sant Joan Despí.

S’observen moviments tribunaires per atiar el debat sobre el model de televisió pública que volem en la Catalunya independent. I com que aquests moviments estan emmarcats per entorns interessats en la factoria mediàtica, no sé si són gaire creïbles cap dels apunts que se’ns ofereixen. Se’ns diu per activa i per passiva que TV3 ha de ser competitiva en share, que cal més inversió, que s’ha de fomentar la creativitat en la línia de l’entreteniment….

Fotografia a Palafrugell

Etiquetes

Cultura, Fotografia

Miranda del Castañar (Segovia 1971) Fotografia de Rafael Sanz Lobato.

En una obra del fotògraf Rafael Sanz Lobato (Sevilla, 1932–Madrid, 2015) dues dones grans, endolades, assegudes a l’escala de pedra de casa seva, a Miranda del Castañar (Segovia 1971), es tapen la cara amb les mans perquè la càmera no enregistri la seva expressió. Probablement elles només eren conscients de la seva incomoditat, però el seu gest suggereix resistència a deixar que el seu rostre quedi emmarcat per la finestra indiscreta de la fotografia i examinat pels milers de persones que s’aturaran a contemplar–les des d’aquell moment.

Crim i cultura

Etiquetes

Crim, Cultura, Delinqüència, Ensenyament

Aquestes últimes setmanes han proliferat els assassinats de gènere i els parricidis en la geografia que tenim més a l’abast. Sembla com si l’espessa calor d’aquest estiu hagués reblanit alguns cervells fins a embogir-los i dur-los a l’obnubilació del crim. Tots els episodis se’ns fan inexplicables per la crueltat dels actes i la vulnerabilitat de les víctimes. Però la violència contra l’altre és un fet consubstancial de tots els ésser vius i, fins i tot, de les forces de la natura. I si l’ésser humà ha aconseguit gestionar-la parcialment ha sigut gràcies a l’exercici del pensament.

Girona, ciutat 10 per a tothom

Etiquetes

comerç, Cultura, Girona, Turisme

El proper cap de setmana, el cap i casal de les comarques gironines serà un bullidor gràcies a una nova edició de la campanya Girona 10. Aquesta iniciativa de l’associació d’hostaleria de la ciutat consisteix a sortejar 1.800 nits d’hotel i 1.400 menús a 10 € per a un cap de setmana de gener. Si els fa gràcia la idea, no cal que s’esverin: en només un dia s’hi van inscriure onze mil persones i el sorteig va ser el passat dia 14. Però si tenien ganes d’anar a Girona no deixin de fer-ho. Del 23 al 25 la ciutat estarà plena d’activitats i tots els museus oferiran entrada gratuïta. És ben veritat que el tedi hivernal es pot combatre amb imaginació.

Arxius: tresors del coneixement

Etiquetes

Cultura, Girona, Memòria Històrica

Girona disposa d’una inusual concentració d’arxius, no només a la capital sinó a tota la demarcació. Per això la ciutat dels quatre rius ha estat seu del Congrés Internacional d’Arxius i Indústries Culturals que acaba de ser clausurat i que ha reunit 850 participants de més de 90 països. Més enllà d’aquest esdeveniment, a la Casa de Cultura encara romandrà oberta durant dos mesos l’exposició Documents de Girona 922-2014, que reivindica el paper dels arxius en pro de de la memòria històrica però, sobretot, de la cultura. Un crit reivindicatiu que projecta cap al futur: un poble culte no ha d’ignorar que els arxius continuen sent, amb més força que mai, el tresor del coneixement.

l’Institut Ramon Muntaner, de Figueres, un exemple

Etiquetes

ajuntaments, Catalunya, Civisme, Cultura, Educació, Ensenyament

Una de les aules de l’Institut de Figueres en els primers anys del segle XX.

Estaria molt bé que dimecres vinent, quan l’Institut Ramon Muntaner de Figueres celebri el 175è aniversari, la notícia de l’esdeveniment arribi arreu del país i sigui remarcada com a motiu d’orgull. Aquest institut d’ensenyament va ser el primer -o dels primers- de caràcter laic d’obrir portes a tot l’Estat i no pas per l’eficàcia ni la magnificència ministerial sinó per la determinació de l’ajuntament de la ciutat i d’alguns prohoms conscients que no hi ha progrés sense educació. Figueres, ciutat il•lustrada i republicana, és tot un exemple que ens ensenya com s’ha de fer per a obtenir allò que ens fa falta i que ningú té pressa per ajudar-nos a aconseguir.

Aparador de primavera a Girona

Etiquetes

Catalunya, Cultura, Girona, Turisme

Muntatge d’una edició anterior a les escales del Seminari de Girona.

Aquest cap de setmana s’obre l’aparador amb què, durant vuit dies, Girona mostra de sí mateixa la imatge més esplèndida. Carrers, places, patis, esglésies…. adquireixen una atractiva escenografia temporal gràcies a la mà d’artistes que, amb el pretext de les flors i el món vegetal, basteixen muntatges que trascendeixen la simple exposició. És també una setmana de portes obertes durant la qual es poden visitar llocs públics i privats habitualment tancats, transformats per uns dies en racons especials. Girona temps de flors és l’aparador de primavera d’una ciutat que sap mostrar-se atractiva. Per això els visitants hi acudeixen com mosques, per més que Sant Narcís provi de fer miracles.