La impossible taula d’Artur

Etiquetes

1-O, Catalanisme, Catalunya, CiU, Consulta, CUP, Independència, Independentisme, Junts per Catalunya, partits polítics, Política, Política catalana, Procés, Sobiranisme

Avui, 25 de febrer, es posa a la venda el llibre Cap fred, cor calent, la crònica d’Artur Mas per a explicar la seva visió del procés des de la primera fila de la presidència de la Generalitat, fins que va passar el clau roent a Carles Puigdemont. Ara que escriuen llibres tots aquells que tenen alguna cosa a dir –o que s’ho pensen- sobre els esdeveniments que han capitalitzat l’actualitat política al nostre país en els darrers anys, és obligat que també hi digui la seva qui va aixecar la llebre de l’estat propi, va ser la primera víctima de les disputes entre les diferents famílies de l’independentisme, va ser inhabilitat per la justícia espanyola per la consulta del 9-N i va tenir un paper rellevant com a un dels espiadimonis que rondaven les orelles del seu successor.

El pòquer de Jordi Pujol

Etiquetes

Catalanisme, Catalunya, CDC, CiU, Convergència, Corrupció, Generalitat, Independència, Independentisme, Jordi Pujol, partits polítics, Política, Política catalana, Política espanyola, Sobiranisme

Els vigilants de l’hemeroteca –que sempre és un pràctic auxili temàtic a l’estiu- han trobat que demà passat farà cinc anys que Jordi Pujol va confessar haver comès frau fiscal i aquesta efemèride els serveix de pretext per preguntar-se sobre el llegat polític de l’expresident.

El degoteig convergent

Etiquetes

ajuntaments, Catalanisme, Catalunya, CiU, Democràcia, Eleccions, Independència, Independentisme, parlament europeu, partits polítics, PDECat, Política, Política catalana, Política espanyola

La rotunda victòria que Carles Puigdemont ha obtingut en les eleccions europees s’ha d’atribuir a un ampli suport popular i espontani vers la seva situació personal i la seva representació institucional. Un reconeixement que ha traspassat sigles i logotips de tal manera que, en moltes ocasions, no hi ha hagut cap mena de correspondència entre aquest vot i els altres que un mateix elector ha dipositat en diferents urnes i diferents convocatòries.

L’ombra d’Artur Mas

Etiquetes

Artur Mas, Catalanisme, Catalunya, CiU, Independència, Independentisme, Junts per Catalunya, partits polítics, PDECat, Política, Política catalana, Puigdemont, Sobiranisme

MartaPascal i Artur Mas durant un consell nacional del PDECat. Foto: Oriol Duran / El Punt Avui.

Marta Pascal no està disposada a acceptar que ningú l’enviï al marge de la vida política i apunta que potser caldrà fundar un altre partit per a reivindicar un sobiranisme més moderat. Des del puigdemontisme se li ha dit que no faci nosa i que poca fortuna li espera promovent una reedició del peix al cove quan la majoria de catalans mira cap a la plena sobirania. Es pot estar d’acord o no amb l’ex-coordinadora del PDECat, però no es pot dir que la seva idea estigui mancada de base perquè una de les incògnites més rellevants de la vida política catalana és què acabarà passant amb l’àmplia militància ex-convergent.

El pati del sobiranisme

Etiquetes

Catalanisme, Catalunya, CiU, Democràcia, ERC, Independència, Independentisme, partits polítics, PDCat, Política catalana, República, Sobiranisme

ERC s’ha retret a posicions de resistència mentre aspira a eixamplar la base social. El PDCat encara no sap si ha tancat definitivament l’etapa convergent ni si ha obert del tot la via transversal però, per si de cas, ha enregistrat la marca Junts per Catalunya per marcar amb precisió el perímetre de la parcel·la que està disposat a llogar-li a Carles Puigdemont.

Una herència esdevinguda hipoteca

Etiquetes

Catalanisme, Catalunya, CiU, Civisme, Corrupció, Democràcia, Independència, Independentisme, partits polítics, Política, Política catalana, Sobiranisme

L’afirmació de Gabriel Rufian qualificant Jordi Pujol com el pitjor que li ha passat a Catalunya juntament amb Ciudadanos ha tocat la fibra als del PDECat perquè, per més canvi de nom i de dirigents que hagin fet, continuen essent Convergència i hereus del pujolisme.

S’entén, doncs, que Marta Pascal hagi sortit a defensar els governs del que fou president de la Generalitat durant 23 anys. S’entén però no és defensable. Si en qualsevol currículum governamental hi ha clarobscurs i pros i contres, quan apareixen assumptes com una evasió d’impostos o la instrumentalització de la posició de privilegi atorgada per la ciutadania, en benefici propi o del seu entorn de confiança, queda ressaltat tot el que políticament pugui haver fet malament i se li afegeix la relativització i el dubte de l’aprofitament personal sobre tot el que pugui haver fet de bo.
Per això la hipèrbole agra del diputat d’Esquerra no pot ser contestada dient que Pujol ha treballat molt pel país perquè el càrrec que va ocupar ho portava implícit. L’obligava a fer-ho el suport democràtic obtingut durant més de dues dècades. De la mateixa manera que l’obligava a demostrar una honestedat i un civisme exemplars que han resultat ser només aparents. I d’aquesta manera, el que hauria d’haver estat una herència per al país s’ha transformat en una hipoteca i el que hauria d’haver estat adob per al sobiranisme ha esdevingut benzina per a la corporació dels partits espanyolistes.

Catalunya, tenim un problema

Etiquetes

Catalanisme, Catalunya, CiU, Corrupció, Democràcia, Independència, Independentisme, partits polítics, Política, Política catalana, Política espanyola, Sobiranisme

Parafrasejant la frase pronunciada pels tripulants de l’Apolo XIII en conversa amb la base de Houston, els catalans que naveguem per l’espai sideral a la recerca del planeta independent correm el risc de perdre’ns per la nebulosa Margallo perquè una part dels dipòsits d’oxigen han estat omplerts amb contingut adulterat. La metàfora no es refereix directament al caire que va prenent el judici pel cas del Palau de la Música Catalana, però sí al substrat que aquest fet va posant al descobert i que té a veure amb el finançament dels partits.

És el poble qui cus

Etiquetes

Catalanisme, Catalunya, CiU, Democràcia, Independència, Independentisme, Política, Política catalana, Referèndum, Sobiranisme

L’unionisme espanyolista intenta dividir el sobiranisme català subratllant les diferències entre els partits que en formen part. Gran troballa. Com si no sabéssim del recel i la competitivitat entre PDCat– i ERC que, encara ara, quan es troben, es miren les respectives esquenes per si s’han clavat recíprocament un punyal.

Estelades al revés

Etiquetes

Catalanisme, Catalunya, CiU, Democràcia, Eleccions, Estat, Independència, Independentisme, Política, Política catalana, Política espanyola, Sobiranisme

Entre els milers i milers d’estelades que es veuen a les finestres i balcons, n’hi ha força que són al revés, amb el triangle blau i l’estel blanc a la dreta. Podríem dir que una, seria casualitat i deu, una curiositat; però són prou per considerar que és un indicador d’un cert grau de dislèxia entre els catalans. Potser tenim tanta pressa per tenir un país propi que ni tant sols ens aturem a fixar-nos en aquestes nimietats i sentim que ens avala la convicció que hi ha darrere del gest.

Marejats

Etiquetes

Catalanisme, Catalunya, CiU, Consulta, Independència, Independentisme, partits polítics, Política, Política catalana, Referèndum, Sobiranisme

Pancartes d’unitat en un acte de l’ANC, amb Carme Forcadell. Blog llistaunica.cat. Foto: Ricard Cugat.

Les lliçons dels darrers Onze de Setembre i l’eufòria del 9N ens van dur a pensar col·lectivament que la candidatura unitària seria la millor opció per a les eleccions plebiscitàries del proper setembre, i a defensar-ho amb entusiasme. Poc després, els partits que havien assumit el lideratge del sobiranisme, no es van posar d’acord sobre aquesta fórmula i, a més a més, van posar en evidència que la desconfiança era recíproca i massa viva i ens van alliçonar perquè entenguéssim que el proper 27-S no solament es votaria a favor o en contra de la independència sinó també a favor d’un model o un altre de política econòmica i social.