Amb els pixats al ventre

Etiquetes

Covid-19, Eleccions, Govern, Pandèmia, Política, Política catalana

Va, d’acord: ajornem les eleccions perquè en tot un any –en què han coincidit el clima preelectoral i la pandèmia– no hem tingut temps d’organitzar cap sistema de vot a distància ni anticipat, ni d’augmentar la seguretat dels electors repensant els mecanismes i els circuits i multiplicant el nombre de meses i de col·legis electorals. Però, un moment: els que ara s’emparen en la seva pròpia imprevisió per evitar que fem cua per anar a votar, no són els mateixos que han eixamplat la màniga durant la campanya comercial de Nadal perquè poguéssim anar a fer cua als carrers de botigues i als centres comercials? Ah, sí, és veritat: els índexs de contagis de llavors no eren els mateixos que ara, malgrat que les advertències dels experts en prediccions científiques i en epidemiologia no han canviat mai en tot aquest temps. Però ara sí, va, fem-los cas i acusem els partidaris d’anar a votar el 14-F de ser uns temeraris i uns insolidaris que només pensen en els seus interessos, i no persones assenyades com el nostre Govern, que sap com fer cas a tothom i a ningú alhora.

El vot anticipat té mal correu

Etiquetes

Covid-19, Eleccions, Pandèmia, Política, Política catalana, VotPerCorreu

Potser aquesta setmana quedarà una mica malament que ho diguem, però els catalans compartim amb els seguidors de l’Oncle Donald la desconfiança en el vot per correu. Com que la pandèmia dificultarà votar amb normalitat el proper 14-F, l’administració fomenta el vot anticipat per mirar de garantir la participació de tothom. Però, ja tenim prou mesures legals i logístiques que permetin oblidar-nos de les dificultats patides pels residents a l’estranger en comicis anteriors? Ja s’han resolt les negligències i les mancances del servei de Correus per a evitar la dispersió i la saturació que l’increment del vot postal amenaça de provocar? Justament ara, que els independentistes volem consolidar la majoria parlamentària a la cambra nacional, potser no serà gaire recomanable fer-lo servir fins que no hi hagi mecanismes que permetin seguir la tramesa del vot tant a l’interessat com a la mesa destinatària, i que, legalment, el recompte no acabi fins que el darrer vot anticipat no hagi estat lliurat. D’això se’n diuen garanties. La resta, foc d’encenalls i fum.

Quan ens vacunarem i qui ho farà?

Etiquetes

Covid-19, Eleccions, Independència, Independentisme, Vacuna

Ara que les vacunes contra el Covid-19 emboliquen d’esperança el regal principal que tothom ha demanat als Tres Reis de l’Orient, els catalans independentistes ens preguntem amb quin paper ens vindrà embolicat el regal que fa tres anys que demanem i que, de moment, només ens ha portat més garrotades que al tió i, com més temps passa, més símptomes de malestar de difícil pronòstic. Ens ha agafat una caparrassa tossuda i obtusa; el melic ens ha crescut desmesuradament fins a fagocitar la resta del cos; hem perdut el gust per l’acció; l’olfacte ha desaparegut o ens enganya quan es tracta d’ensumar el vent de ponent i ens falta l’aire quan provem de fer pinya amb els que abans ens aveníem tant. I, per acabar-ho d’arreglar, encara no sabem si és millor vacunar-nos ara per recuperar el delit i tenir forces per anar a votar el 14-F, si confiar que el resultat electoral acabi essent l’antídot que ens ha d’immunitzar contra aquest virus que té espores de rendició, o si, en realitat és una vacuna que també s’ha de prendre en dues dosis.

2.339 milions: trumfo o marrada?

Etiquetes

Bildu, Eleccions, ERC, Govern espanyol, Independència, Independentisme, pactes, Pressupostos

Que ERC i Bildu hagin decidit donar suport als pressupostos del govern espanyol podria portar-nos a discutir si la millor manera d’exercir l’independentisme és treure el màxim profit dels pactes polítics a Madrid perquè l’autonomisme arribi gras i refet al dia D o si és millor mantenir alçades les espases esperant que Sant Jordi baixi a matar el drac. Aquest és un debat viu al nostre país des de les convulsions derivades de l’1-O i, fins ara, sense aplicar-lo a un context, havia estat com entretenir-se amb un joc d’estratègia de sobretaula. Però això acaba de canviar: el moment i les formes amb què els portaveus oficials i mediàtics d’ERC s’han afanyat a anunciar l’acord al qual han arribat amb el govern espanyol per donar suport als pressupostos de l’Estat per al 2021, certifiquen que Pedro Sánchez els acaba de posar a la mà un trumfo electoral de 2.339 milions d’euros. Això sí que és un context. Com també ho és l’historial de promeses falses que el president socialista arrossega i que fa témer que el trumfo d’uns sigui una nova i ben calculada marrada per a tots.

A les urnes, “tribuneros”!

Etiquetes

Eleccions, Govern, Independència, Independentisme, Sobiranisme

Un tribunero, ja ho saben, és un soci de graderia que té una irrefrenable i dramàtica addicció al curtplacisme, que bascula arrítmicament entre l’esverament pessimista i l’eufòria desbordant i que desprèn un alt índex de contagi. Sí: efectivament, els tribuneros de can Barça tenen una cita electoral important el 24 de gener, però encara és més important la cita que tenen, tres setmanes després, els tribuneros de l’independentisme. Què passarà a les eleccions al Parlament del 14 de febrer? Perquè, ara mateix, la mocadorada al país és general. Ningú no està content; tothom protesta i els que haurien de posar pau (i mesures) s’esbardufen i es fan la traveta els uns als altres. L’independentisme que fins ara ha posat pell morta a les baralles internes, s’ha fet el sord amb els bocamolls i ha posat ànima de càntir contra els errors, cedirà a la gesticulació tribunaire i ho engegarà tot riera avall de l’abstenció o muntanya amunt de l’unionisme? Tan poc ha durat la força popular de l’1-O i tan feble és la seva voluntat i la seva memòria?

El taujanisme, l’altra epidèmia

Etiquetes

Democràcia, Eleccions, EUA, Trump

Els EUA presumeixen de ser el paradigma de la democràcia. Però ara es troben que un candidat a la presidència es proclama guanyador abans que l’escrutini sigui concloent, que els seus partidaris es manifesten amb actitud amenaçadora donant trompades a les portes dels col·legis electorals perquè s’aturi el recompte del vot anticipat, que els és desfavorable, i que la meitat dels nord-americans no reconeix a l’altra meitat el dret a governar durant la propera legislatura. És a dir, com en una república bananera. Al cap i a la fi, aquesta mena de règims han estat sempre franquícies de la particular manera nord-americana d’exportar el seu concepte de llibertat. Però perquè tot això sigui possible és indispensable l’existència d’una àmplia massa de ciutadans nedant cofois en el taujanisme, en l’analfabetisme cívic, en el bloqueig del raonament, en la visceralitat. I llavors un simple gest, un sol llumí, els pot il·luminar o fer esclatar, segons convingui. I si algú es pensa que aquesta és una epidèmia que queda lluny, només ha de treure el cap per la finestra.

Física i química

Etiquetes

Carles Puigdemont, Catalanisme, Catalunya, Eleccions, ERC, Independència, Independentisme, JuntsxCat, Oriol Junqueras, partits polítics, PDECat

Ignoro si va ser poc o molt casual l’encarament mediàtic que el cap de setmana passat es va produir entre l’entrevista a Oriol Junqueras que va emetre TV3 i els avançaments i reportatges que es van fer arreu –també a La República– sobre el llibre M’explico, de Carles Puigdemont i Xevi Xirgo.

Higiene, mascareta, distància

Etiquetes

Catalanisme, Catalunya, Eleccions, ERC, Independència, Independentisme, Junts per Catalunya, partits polítics, Política catalana, Referèndum, Sobiranisme

Ves per on, les tres recomanacions bàsiques per a la prevenció del Covid-19 també seran útils perquè els militants de l’independentisme transversal puguem afrontar amb prudència i seguretat el panorama polític que es presenta a Catalunya per als propers mesos. Higiene per mantenir net el record de l’1-O i el significat que van tenir els esdeveniments d’aquells dies per a la cohesió de la determinació independentista; i per rentar-nos les mans tan sovint com puguem perquè no se’ns hi quedi impregnat el tacte suat dels revisionistes que ens les volen encaixar.

Nissan i la política

Etiquetes

Catalunya, Covid-19, crisi, Economia, Eleccions, En Comú Podem, ERC, Junts per Catalunya, partits polítics, Política, Política catalana, Treball

La qüestió de Nissan tindrà una transcendència central en l’agenda social i econòmica de Catalunya durant els propers mesos, però també pot repercutir d’una manera perversa en l’agenda política del nostre país.

Esqueixos convergents

Etiquetes

Catalanisme, Catalunya, CDC, Crida Nacional, Eleccions, ERC, Independència, Independentisme, Junts per Catalunya, LLiga Democrática, LLiures, Nova Convergència, partits polítics, PDECat, Política, Política catalana, Units per Avançar

ERC ja té preparada la maquinària electoral des de fa temps, i al recel que regeix la seva relació amb els seus socis de govern ara hi acaba d’afegir la zitzània que escampa per reclamar la convocatòria de les eleccions que Quim Torra va prometre per després de l’aprovació dels pressupostos del 2020. Però l’espai post-convergent està encara en fase de recomposició.