Puigdemont, d’any en any

Etiquetes

Catalanisme, Catalunya, Consulta, Eleccions, Independència, Independentisme, Política, Política catalana, Referèndum, Sobiranisme

Foto: Paco Dalmau

Un periodista té l’obligació moral i professional de preguntar el que creu que és important per a completar la informació que està elaborant, però les respostes que obté no es poden descontextualitzar ni del moment concret de la pregunta ni del moment genèric en què està situat l’entrevistat. Per això, sembla evident que ni el president Carles Puigdemont anunciava res quan deia que no serà el proper candidat a la presidència de la Generalitat, ni tampoc ho feia la vicepresidenta Neus Munté quan afirmava que Artur Mas seria un bon candidat per tornar al càrrec.

Anuncis

Faula de l’os que dorm i la guilla que sotja

Etiquetes

crisi, Democràcia, Economia, Eleccions, Europa, partits polítics, Política, Populisme

Europa té convulsions. Els partits parlamentaris tradicionals tremolen perquè perden suport electoral i veuen que se’n va a forces polítiques més decantades cap als extrems. L’ultraconservadorisme xenòfob amb reminiscències de l’Alemanya d’entreguerres i la democràcia popular i participativa, que fa focs d’artifici encenent-los amb els carnets de l’esquerra aburgesada, sedueixen cada dia nous adeptes. És, en realitat, l’efecte de la llei del pèndol: despit i revenja contra unes propostes polítiques que no aporten res de nou per fer front als problemes de la societat actual, i devoció per les que anuncien solucions aparentment ràpides i fàcils.

Donald Trump, el prototipus

Etiquetes

Democràcia, Eleccions, EUA, Política

Si algú fa una anàlisi exhaustiva dels candidats a ocupar la Casa Blanca, segurament trobarà que, tant Donald Trump com Hillary Clinton, tenen notables mancances per demostrar la integritat necessària per ser considerats els millors entre els millors. Però si l’anàlisi és simplement comparatiu, aleshores és evident que Clinton demostra un capteniment més socialment i políticament homologable que Trump.

Coherència electoral

Etiquetes

Democràcia, Eleccions, partits polítics, Política espanyola

Resultats de les eleccions del 26-J. Gràfic El Punt Avui.

Quan Jorge Fernández Díaz va ser nomenat ministre d’Interior la impressió general entre tots els que no formen part dels genuflectants va ser que acabaven de donar una arma a un ximple. Per no desmentir aquesta opinió, ha nomenat comissària una verge, ha identificat un àngel entre els seus escortes, ha fet fabricar informes falsos i els ha filtrat als mitjans adeptes, s’ha confabulat amb el responsable anti-frau de Catalunya per utilitzar-ne els serveis amb finalitats polítiques i hi ha implicat el president del govern espanyol sense que hagi hagut cap altra reacció que l’estupefacció dels que encara no saben en quin país viuen.

El 25-J i la possessió de pilota

Etiquetes

Catalanisme, Catalunya, Democràcia, Eleccions, Estat, Independència, Independentisme, Política catalana, Política espanyola, Sobiranisme

Catalunya ocupa 47 escons al Congrés de Diputats.

Conten d’un jove inquiet que vivia prop d’un camí ral, que, veient passar nobles i cavallers del rei li va preguntar al seu pare per què no els oferien menjar i hostalatge i així en podrien treure favors o beneficis. I conten que el pare li va explicar al fill que quan els nobles s’aturaven era per portar-los a la guerra o endur-se’ls les collites i que més valia fer-se invisibles i no deixar de treballar. M’ha vingut a la memòria aquesta escena quan he fet les primeres reflexions de la campanya per les eleccions del proper 26 de juny i m’ha semblat que no és difícil predir que passaran per Catalunya davant de la més grisa indiferència.

Eleccions, campanyes i altres tabarres

Etiquetes

Democràcia, Eleccions, Estat, partits polítics, Política, Política catalana, Política espanyola

En comptes de criticar tant com ho fem, cada vegada que algú del Partit Popular obre la boca, potser hauríem de lloar els esforços de contenció que fan alguns dels seus membres, com el ministre espanyol de Justícia, Rafael Catalá. Perquè quan aquest home va dir que la previsible propera campanya electoral hauria de ser més curta, potser d’una setmana, per no donar tant la tabarra als ciutadans, en realitat estava fent un colossal esforç per no dir directament que també ens podríem deixar córrer fins i tot les eleccions. Al cap i a la fi, bé insinuen que els ciutadans estem poc madurs per a triar responsablement els nostres representants: tant a Catalunya com a Espanya s’obstinen a dir que qualsevol suma de majories és antidemocràtica perquè ells no hi compten. I és que, per poc que rasquem a la seva crosta, acaba sortint la veritable pell tenyida de blau falange.

La catifa de PSOE i Ciudadanos

Etiquetes

Democràcia, Eleccions, Política, Política espanyola

Albert Rivera i Pedro Sánchez. Foto: Juan Manuel Prats.

Les anàlisis que la majoria d’experts han fet de l’acord entre PSOE i Ciudadanos i sobre l’intent d’investidura del líder socialista han subratllat la previsible insuficiència dels vots i han qualificat Pedro Sánchez i Albert Rivera de pretensiosos, comediants i unes quantes coses més. Discrepant d’aquesta opinió, és possible mirar-s’ho des d’un altre punt de vista. Per començar, concedint-los la intel·ligència de saber que una majoria parlamentària estable és pràcticament impossible i que la repetició de les eleccions és altament probable.

ERC, DiLl i el trencaclosques del govern d’Espanya

Etiquetes

Catalunya, Democràcia, Eleccions, Estat, Independència, Independentisme, partits polítics, Política, Política catalana, Política espanyola

Composició actual del Congrés de Diputats: 123 PP. 90 PSOE. 69 Podemos. 40 C’s. 9 ERC. 8 DiLl. 6 PNB. 2 IU. 1 CC. 1 ASG. 1 CA.

Resulta difícil pensar que acabaran encaixant totes les peces del trencaclosques que haurien de permetre formar una majoria de govern a Espanya, però no és impossible. És evident que el dibuix amb més possibilitats se sosté sobre un pacte entre el PP, el PSOE i Ciudadanos i també ho és que aquest ens intangible però perfectament perceptible que se’n diu “els mercats” aposta per aquest tripartit i el “suggereix” sense pudor, igual que els ferits en l’orgull de l’Espanya unida, que saben que només trobaran consol i aturador a la independència de Catalunya en la suma de les tres forces. Però per fer-ho possible, haurien de passar coses que no semblen gaire factibles.

Vots, escons i legitimitat

Etiquetes

Catalanisme, Catalunya, Democràcia, Eleccions, Estat, Independència, Independentisme, Parlament, Política catalana, Política espanyola, Referèndum, Sobiranisme

L’assoliment d’un acord per formar una majoria parlamentària sobiranista i donar suport a un govern que continuï el procés de construcció d’un estat propi, ha mantingut la temperatura d’un debat que es va iniciar la mateixa nit electoral del 27 de setembre passat i que es mantindrà calent durant tota la legislatura, perquè totes les decisions que es prenguin seran qüestionades a través d’aquest prisma. Aquesta majoria sobiranista de la cambra (escons) està prou legitimada per prendre decisions que no van obtenir el 51 per cent dels vots emesos?

Han estat molts els interlocutors que han discutit al twitter sobre aquesta qüestió des d’aquella nit tardoral. De tots ells, un tuitaire de qui no recordo el nom, va contestar preguntant si Felip Vè havia suprimit les llibertats catalanes per majoria de vots o per majoria d’escons.

Estelades al revés

Etiquetes

Catalanisme, Catalunya, CiU, Democràcia, Eleccions, Estat, Independència, Independentisme, Política, Política catalana, Política espanyola, Sobiranisme

Entre els milers i milers d’estelades que es veuen a les finestres i balcons, n’hi ha força que són al revés, amb el triangle blau i l’estel blanc a la dreta. Podríem dir que una, seria casualitat i deu, una curiositat; però són prou per considerar que és un indicador d’un cert grau de dislèxia entre els catalans. Potser tenim tanta pressa per tenir un país propi que ni tant sols ens aturem a fixar-nos en aquestes nimietats i sentim que ens avala la convicció que hi ha darrere del gest.