Contra el mareig

Etiquetes

Carles Puigdemont, Consell de la República, CUP, ERC, Govern, JuntsxCat, Opinió pública, Pacte de govern, Pere Aragonès

Jo també sóc dels que estem segurs que l’acord de govern arribarà quan els tractes entre els aspirants a formar-lo siguin més madurs i concrets, perquè la necessitat i la voluntat només els porten a aquest punt. El que no sé és si, mentrestant, aguantarem les basques, davant les barbaritats que deixen anar des de les respectives trinxeres. Llegim i sentim, aquests dies, desqualificacions mútues, desprestigis respectius i disbarats de l’alçada d’un campanar, dictats per la sobrecàrrega biliar acumulada per les tensions entre els partits. Sobre els interessos partidistes d’ERC, de Junts, de Pere Aragonès, de Carles Puigdemont i del Consell per la República. Sobre les preteses urgències d’uns i d’altres. I no només gitades des de la visceralitat de les xarxes, sinó també des de la pretesa capacitat analítica d’algunes tribunes d’opinió, que semblen ocupades per sicaris de la zitzània o per aspirants a càrrecs a l’estructura del futur govern. Prenguem-nos tots alguna cosa. Uns contra el vertigen de les urgències i els altres contra el oïts que ens provoca tanta histèria.

“Pactus interruptus”

Etiquetes

CUP, ERC, Govern, JuntsxCat, Pacte de govern

Els pactes són negre sobre blanc. Un marc, unes condicions i uns compromisos de les parts. Lletra escrita i rúbrica. I la resta, collonades. Vols gallinacis. Discursos de cafè. La investidura de Pere Aragonès és on és per culpa de les presses, que sovint fan agafar dreceres que són laberints. No es pot aspirar a consolidar un pacte de govern a tres bandes, ni un executiu, partint d’un pre-acord entre ERC i la CUP i condicionant la posició de Junts, que és essencial per a l’equació. Primer, perquè no se sap mai del cert de quin peu calcen o coixegen les onze organitzacions que formen el trencaclosques cupaire, funambulistes avesats entre la pressió i el distanciament institucional. I després, perquè un acord parcial només és un document de treball a la recerca de més consens. I fer-lo públic a bombo i platerets denota una prepotència inassumible o l’errònia convicció que el tercer té una urgència més notòria que el que ha de formar el govern. Per fer un pacte de legislatura, les tres formacions que diuen que ho volen hi han de posar més eficiència, més humilitat, més modèstia i més generositat (per al país). Falta saber baixar del burro i no voler pujar a cavall dels altres.

Pel davant i pel darrere

Etiquetes

Amnistia, Catalunya, Comissió bilateral, Corts espanyoles, Govern, Govern espanyol, Independència, Independentisme, Indult, Pacte de govern, Pedro Sánchez, Pere Aragonès, Presos polítics, PSOE, Repressió, Taula de diàleg

Si algú dubtava encara que Pedro Sánchez forma part de la selecció olímpica de tafurs de la política espanyola, amb aquest re-invent de la comissió bilateral s’acaba d’apropiar del podi per a ell tot sol. Bilateral, diu. Bilateral vol dir pels dos costats: per la galta esquerra i per la dreta. O pel davant i pel darrere. I en Pere Aragonès encara cau en el parany de la cortesia diplomàtica per dir que s’hi posaran de seguida que els llepafils dels negociadors deixin de tocar els oremus estirant i arronsant el pacte de govern que retarda la seva ascensió a la Presidència. Ni acumulant tota la paciència universal atresorada des del profeta Jacob es pot arribar a creure que ni el PSOE ni cap altre partit espanyol tingui la voluntat de pactar res amb Catalunya. Remetem-nos a l’indult, a l’amnistia, a la situació dels presos polítics i els exiliats i a la causa general contra l’independentisme que aquesta setmana tambéh a inclòs la darrera mesa del Parlament. Que un orador disfressat d’enfant terrible, per més rufià que sigui, els digui que la democràcia espanyola és una barraca, només serveix per cremar palla. Els vots dels partits independentistes a les Corts espanyoles s’han de vendre molt més cars que les ofrenes a Maria que ara s’hi porten en processó.

Desactivant demagògies

Etiquetes

Antifeixistes, Ciudadanos, Consell Executiu, CUP, Demagògia, Drets, ECP, ERC, Govern, Independència, JuntsxCat, Parlament, Populisme, PP, PSC, Vox

L’estratègia conjunta que han anunciat PSC, ECP, ERC, Junts i la CUP per aïllar l’extrema dreta al Parlament té totes les traces de no anar més enllà d’una foto profilàctica per a servar els escrúpols democràtics. Per més que sigui necessari frenar els filibusters que proven de boicotejar el normal funcionament de la cambra –i aquí no hi trobaríem només a VOX-, al Parlament li convé, sobretot, defensar la seva autonomia i és evident que ni els socialistes niels comuns s’afegirien a un pacte d’aquest abast, després d’haver estat bel·ligerants contra la llibertat de debatre-hi i de votar-hi. Per això ERC, Junts i la CUP ja han signat pel seu compte un acord a part sobre aquesta qüestió. Perquè per a combatre el neofeixisme serà molt més útil una línia decidida en la majoria parlamentària i un Consell Executiu disposat a sumar eficàcia i resultats i a no passar per alt cap acció que promogui l’odi, la discriminació ni el retrocés en l’empara legal i social dels drets conquerits i dels drets a consolidar. Perquè res desactiva millor la demagògia i el populisme.

Que la CUP arrisqui més

Etiquetes

CUP, ERC, Govern, Independència, Independentisme, JuntsxCat, pactes, Parlament, parlamentarisme

Encara que la CUP ho desmenteixi, si la seva pretensió de presidir el Parlament de Catalunya durant aquest propera legislatura fos certa, seria una bona notícia. S’ha de comprendre que els rumors per la possible presentació d’aquesta condició sobre la taula de negociació del pacte de govern, hagi provocat xerics en alguns sectors independentistes que no han oblidat que els anomenats anti-capitalistes van sepultar Artur Mas a la paperera de la Història i que l’estil romancer que traginen sempre ha dificultat l’articulació d’una majoria sobiranista estable. Així i tot, s’ha de començar a reconèixer que potser no anaven tan errats, a la vista de la trajectòria posterior de l’ex-president i dels antagonismes a la coalició de govern entre ERC i Junts. Sigui com sigui, ara som en una nova fase . Després d’haver viscut una legislatura d’aigües tèbies i de folrar-ho tot amb paper de fumar, a la cambra catalana li convé entrar en un període d’extrems tèrmics que li faci circular la sang a base de dutxes fredes i saunes d’altes temperatures. I la CUP té prou càrrega energètica (i renovable) per fer-ho sense que se li esquerdin els dipòsits. Només falten dos contrapesos més: que Junts sàpiga renunciar a un càrrec institucional a canvi d’un pacte de govern més sòlid i que la CUP no pretengui conformar-se en l’aspecte lúdic de la política (el parlamentarisme) i que també es comprometi a gestionar Departaments del Govern.

Interior per la CUP o ECP

Etiquetes

CUP, ECP, En Comú Podem, ERC, Govern, Interior, JuntsxCat, Mossos d'Esquadra, partits polítics

Ja que la majoria parlamentària que ERC proposa és la de la via àmplia i ja que tant la CUP com ECP s’han declarat disposats a la coresponsabilitat, una d’aquestes dues formacions s’hauria de fer càrrec de la conselleria d’Interior. Si es manté en mans de partits avesats a la gestió de govern, com Junts o ERC, és fàcil augurar que hi haurà pocs canvis en la manera de procedir dels Mossos. I com que aquestes dues organitzacions d’esquerres no es cansen de dir i repetir que és urgent que n’hi hagi, de canvis, què pot ser millor que dedicar la seva energia de nouvinguts a posar-los en pràctica? Ens convé tenir una policia que sigui eficient sense lesionar els valors democràtics i aquestes dues formacions duen al cim una càrrega tan enorme de crítiques i de propostes, que els convé descarregar-les. Com els convé demostrar que poden afrontar qualsevol repte de govern sense haver de donar excuses com que no es poden asseure en un mateix executiu que determinats líders o partits, que és una manera de no voler reconèixer que s’estan fent caqueta.

I ara què, independentistes?

Etiquetes

ANC, crisi, Eleccions, Govern, Independència, Independentisme, Omnium, Parlament, partits polítics, PSC, Repressió

Sigui qui sigui que aconsegueixi formar govern després d’aquest 14-F, haurà de fer-se càrrec d’un país doblement ofegat: d’una banda, per l’espoli econòmic i el domini político-jurídic de l’Estat espanyol i, per l’altra, per la llarga i arrelada crisi econòmica que la pandèmia ha accentuat. Redreçar aquesta situació serà dur i difícil perquè les institucions catalanes estan condemnades a aprimar-se fins a semblar una Diputació. Tant si la nova majoria la lidera el PSC -perquè ho porta al seu ADN-, com si ho fan els partits independentistes, perquè l’Estat no renunciarà a l’ofegament ni a la repressió. Per això, el moviment independentista hauria de tenir clar que no pot dependre ni de la política institucional –que prou feina tindrà- ni de la dels partits, que ja han demostrat que no veuen més enllà del seu melic. S’imposa la necessitat de reconstruir-lo, de rejuntar-lo, de re-amassar-lo des de la transversalitat cívica. I ara és el moment de fer el pas o de deixar que els gerros d’aigua freda que baixen de les tensions partidistes l’acabin fonent com un sucre.

Amb els pixats al ventre

Etiquetes

Covid-19, Eleccions, Govern, Pandèmia, Política, Política catalana

Va, d’acord: ajornem les eleccions perquè en tot un any –en què han coincidit el clima preelectoral i la pandèmia– no hem tingut temps d’organitzar cap sistema de vot a distància ni anticipat, ni d’augmentar la seguretat dels electors repensant els mecanismes i els circuits i multiplicant el nombre de meses i de col·legis electorals. Però, un moment: els que ara s’emparen en la seva pròpia imprevisió per evitar que fem cua per anar a votar, no són els mateixos que han eixamplat la màniga durant la campanya comercial de Nadal perquè poguéssim anar a fer cua als carrers de botigues i als centres comercials? Ah, sí, és veritat: els índexs de contagis de llavors no eren els mateixos que ara, malgrat que les advertències dels experts en prediccions científiques i en epidemiologia no han canviat mai en tot aquest temps. Però ara sí, va, fem-los cas i acusem els partidaris d’anar a votar el 14-F de ser uns temeraris i uns insolidaris que només pensen en els seus interessos, i no persones assenyades com el nostre Govern, que sap com fer cas a tothom i a ningú alhora.

A les urnes, “tribuneros”!

Etiquetes

Eleccions, Govern, Independència, Independentisme, Sobiranisme

Un tribunero, ja ho saben, és un soci de graderia que té una irrefrenable i dramàtica addicció al curtplacisme, que bascula arrítmicament entre l’esverament pessimista i l’eufòria desbordant i que desprèn un alt índex de contagi. Sí: efectivament, els tribuneros de can Barça tenen una cita electoral important el 24 de gener, però encara és més important la cita que tenen, tres setmanes després, els tribuneros de l’independentisme. Què passarà a les eleccions al Parlament del 14 de febrer? Perquè, ara mateix, la mocadorada al país és general. Ningú no està content; tothom protesta i els que haurien de posar pau (i mesures) s’esbardufen i es fan la traveta els uns als altres. L’independentisme que fins ara ha posat pell morta a les baralles internes, s’ha fet el sord amb els bocamolls i ha posat ànima de càntir contra els errors, cedirà a la gesticulació tribunaire i ho engegarà tot riera avall de l’abstenció o muntanya amunt de l’unionisme? Tan poc ha durat la força popular de l’1-O i tan feble és la seva voluntat i la seva memòria?

Tirar pedres a la lluna

Etiquetes

Covid-19, Govern, Govern espanyol, Pandèmia, Política catalana, Política espanyola, responsabilitat, Segona Onada

Amb els mesos que portem de pandèmia tots sabem com es transmet el Covid-19 i quines precaucions hem de prendre per evitar contagiar-nos i propagar-lo. Per tant, si ara entrem en una nova fase de restriccions és perquè no hem fet el que havíem de fer. No ho hem fet individualment perquè, per més que algunes persones s’hi esforcin, d’altres procuren fer tantes trampes com poden. I per a mostra, un botó: en una fotografia d’Emilio Morenatti (AP) que s’ha fet servir per a il·lustrar algunes informacions sobre la manifestació de protesta de restauradors i comerciants de dimecres passat davant del Palau de la Generalitat, s’hi poden veure dues dones amb la mascareta per sota del nas. No és una anècdota; és un indicador. Tampoc no han fet el que calia ni el govern d’Espanya ni el de Catalunya: quan es traspassa la garantia de compliment de les recomanacions a la responsabilitat dels ciutadans, si no es posen controls de seguiment i no s’exerceix l’autoritat sancionadora és com tirar pedres a la lluna.