Nissan i la política

Etiquetes

Catalunya, Covid-19, crisi, Economia, Eleccions, En Comú Podem, ERC, Junts per Catalunya, partits polítics, Política, Política catalana, Treball

La qüestió de Nissan tindrà una transcendència central en l’agenda social i econòmica de Catalunya durant els propers mesos, però també pot repercutir d’una manera perversa en l’agenda política del nostre país.

Vuit milions indigestos

Etiquetes

administració, Catalunya, Demografia, Despoblació, Economia, Immigració, Política, Política catalana, Treball

El Punt Avui publicava dilluns un informe de l’IDESCAT segons el qual d’aquí a deu anys Catalunya arribarà als 8 milions d’habitants. Encara que tenir més membres és una qüestió que generalment alegra qualsevol comunitat, en aquest cas l’assoliment d’aquesta xifra és una fita negativa per a Catalunya.

S’està rifant una hòstia

Etiquetes

Democràcia, habitatge, partits polítics, Pensions, Política, Política catalana, Política espanyola, Treball

Hi ha problemes col·lectius als que no dediquem prou atenció. Ni per a analitzar-los i fer-nos conscients del seu abast a curt i a mig termini, ni per a pressionar la representació política perquè els resolgui sense ambigüitats i sense la corrupció inherent dels interessos creats. Aquests problemes amplien el dèficit del nostre sistema democràtic més enllà del que representen les vulneracions del dret a decidir o de la llibertat d’expressió.

Sense sostre i sense principis

Etiquetes

Benestar Social, crisi, Economia, habitatge, Homeless, República, Sense Sostre, Treball

Quan gosem mirar què passa més enllà del nostre confort –fins i tot quan és escàs, limitat, relatiu, però sempre sota cobert- i ens trobem amb la realitat crua i innegable de les persones que no tenen cap més alternativa que viure al carrer, de seguida ens sotgen els vells fantasmes de la cultura inèrcica que hem heretat: quin deu ser el vici que les ha empès a perdre-ho tot? És veritat que, algunes vegades, els mals hàbits hi tenen un paper; però molts altres cops l’hi té l’infortuni. I sempre, la injustícia. Els nostres sistemes d’organització social i econòmica no han avançat cap a la protecció i l’impuls de tots els individus, com se suposa que hauria de ser tot allò que té una inspiració col·lectiva, una finalitat pública. Però sí que ho han fet cap a la instrumentalització de les persones al servei de l’economia -que és el mateix que dir al servei d’uns pocs- i cap a la precarització absoluta a través de la devaluació de tots els drets socials. Mai no hi haurà una veritable república mentre hi hagi exclosos.

Renda social i treball social

Etiquetes

Economia, Política, Treball

Imatge extreta de Tú Decides.

Aquests dies han coincidit l’acord per l’aprovació d’una renda mínima garantida i la publicació d’un ampli reportatge del setmanari l’Econòmic (www.leconomic.cat) sobre el futur de l’ocupació. L’una i l’altre estan relacionats perquè sembla evident que, ja avui, calen mesures polítiques per corregir les tendències de l’economia i redistribuir la riquesa de manera que s’evitin exclusions. Es tracta de no haver de triar entre afavorir les persones o afavorir l’economia sinó de fer-les compatibles i de corregir els efectes nocius sobre unes o sobre l’altra.

Savis que són ases

Etiquetes

Banca, crisi, Economia, Govern, Pensions, Treball

“El asno literato” de Goya.

Fa pocs dies, des del govern espanyol i des del Banc d’Espanya, s’apuntava un altre cop la necessitat de retardar més l’edat de jubilació, de subscriure fons de pensions privats per substituir les mancances del sistema públic i s’augurava als actuals i propers beneficiaris unes rebaixes de percepció dramàtiques. El govern que ens diu això és successor del que va orquestrar la bombolla financera i immobiliària que ha dut l’economia espanyola al barranc i és company de militància dels que han provocat el corrent d’aire més putrefacte dels darrers temps, tant per la pràctica de l’abús de poder com de l’abús de l’erari públic. I el Banc d’Espanya, al servei d’aquest govern, és la institució que va mirar cap a un altre costat quan la banca inflava la bombolla amb pràctiques immorals i que li va abocar milers de milions per tapar els efectes de la usura desmesurada i la incompetència financera.

El treball en un país lliure i millor

Etiquetes

Democràcia, Economia, Independència, Independentisme, Política catalana, Treball

El digital Lliure i Millor, on es publica aquest article, es va plantejar el seu nom pensant a materialitzar allò que ha de representar la independència de Catalunya: un país lliure i millor del que hem pogut tenir fins ara, subjectes com hem estat a l’administració espanyola, que no només ens oprimeix políticament sinó també econòmicament. L’èxit de diumenge passat –continuem essent molts més dels que ells volen i diuen i sumem més cada dia que passa-, ratifica que tenim la força per ser lliures. I aquesta fermesa no ens ha d’entelar el ulls ni fer-nos oblidar que no tots els nostres mals provenen del model institucional: som presoners d’un model social i econòmic que la política també ha de transformar si veritablement volem que els adjectius lliure i millor s’apliquin amb plenitud al nostre país i a les nostres vides.

Reneixença sindical (o no)

Etiquetes

crisi, Economia, Política, sindicats, Treball

Capçalera de la manifestació del darrer Primer de Maig a Barcelona.

És plaent escoltar dels líders sindicals propostes d’acció contundents contra una llei de reforma laboral que se n’hauria d’haver dit de regressió laboral. Però també han d’entristir a qui tingui el bon costum de mirar-se les coses en perspectiva i veure els fets que han condicionat l’evolució de la situació de la classe treballadora.

Pobres pobres

Etiquetes

administració, Catalunya, crisi, Economia, partits polítics, pobresa, Política catalana, Treball

Parlament de Catalunya

Després dels plens sobre la pobresa de dimecres i dijous passats al Parlament de Catalunya, és fàcil coincidir amb l’opinió dels representants de les entitats implicades en la lluita contra aquest problema social: allò que el país necessita és més acció i menys estratègies de partit. Els retrets intercanviats pels que han tingut responsabilitats de govern des de posicions polítiques diferents i els atacs indiscriminats i demagògics dels que no n’han tingut ni en tindran ocasió, fan perfectament comprensibles el desànim i la tristor dels que dediquen la seva tasca professional o voluntària a pal•liar els efectes de la crisi econòmica sobre les persones.

1 de Maig: la història invertida

Etiquetes

Democràcia, Economia, Política catalana, sindicats, Treball

Avui, Primer de Maig, és precisament un bon dia per rellegir la història dels moviments obrers. No pas per admirar-se de la successió de fets que els col•lectius de treballadors d’arreu del món han protagonitzat al llarg dels temps per millorar les seves condicions laborals -a vegades a costa de sacrificis, a vegades envoltats de fets turbulents-, sinó per comprovar i prendre consciència dels drets assolits a través d’aquests esdeveniments.
Quan ho fem, el repàs ens abocarà a doloroses i contrastades comparacions. Una, l’extraordinària lentitud amb què es van aconseguir –un a un- els drets que hem conegut, vers la rapidesa amb què avui els estem perdent a manyocs.  Una altra, la cohesió col•lectiva amb què un dia va ser necessari aconseguir-los vers el salvatge i egoïsta individualisme amb què avui, amb la cua entre cames, campi qui pugui, acceptem treballs en defectuoses condicions i el càstig de ser considerats els culpables de la crisi del capitalisme. I encara una altra: la combativitat de les organitzacions laboristes que van lluitar i empènyer per la millora de les condicions de treball, vers l’anquilosament, la burocratització i el pactisme sindical d’avui que es conforma amb demostracions numèriques.