República és transformació

Etiquetes

Catalunya, Costa Brava, Política catalana, República, Sobiranisme, Turisme, urbanisme

Treballs d’urbanització a la pedrera s’Antiga al terme municipal de Begur. Foro M. Carreras / El Punt Avui.

Fa uns dies, un mosso li va etzibar a un forestal ”La República no existeix, idiota!” i tothom es va esverar. D’acord que és una falta de respecte que la policia insulti els ciutadans (tot i que aquest no és un cas únic) i que un règim democràtic com la república ja hauria d’existir pel sol fet que la majoria de la població ho vulgui, com a Catalunya.

Càncers urbanístics

Etiquetes

ajuntaments, construcció, Costa Brava, urbanisme

Una urbanització en mal estat al municipi de l’Escala. Foto: El Punt Avui / Jordi Ribot / Iconna.00oo

L’Escala té unes quantes urbanitzacions deficitàries en serveis i manteniment i l’ajuntament ha posat en marxa un pla a llarg termini per posar-les al dia que parteix d’un pressupost previ d’uns 40 milions d’euros. Però com que el cas de l’Escala es repeteix mimèticament arreu del país, convé dir que la majoria d’urbanitzacions en mal estat són fruit de l’especulació i l’avarícia dels promotors i de la ignorància i la temeritat dels compradors, relacionats a través de contractes privats. I quan l’administració hi pren part per suplir les responsabilitats d’uns i altres, dóna per bo un model urbanístic que és un veritable càncer per als municipis.

Civisme ciclista

Etiquetes

ajuntaments, Circulació, Civisme, Girona, Medi Ambient, Salut, urbanisme, Vialitat

Imatge de la campanya Ciclista a la Vista, de l’ajuntament de Girona.

Girona té en marxa la campanya Ciclista a la vista per sensibilitzar sobre l’ús de la bicicleta a la ciutat. El darrer tram d’aquesta campanya consisteix a controlar i sancionar els ciclistes que infringeixin les normes de circulació i això ha provocat una onada de protestes. Per què? Doncs perquè a totes les ciutats hi ha usuaris de la bicicleta que es pensen que no munten un vehicle i que el sol fet de no contaminar els dóna dret a no portar casc, a circular per les voravies per fer drecera o a saltar-se els semàfors en vermell. Actituds que cal fer recular no només pel seu propi bé, sinó pel bon nom del col·lectiu i per respecte a la resta de ciutadans.

Carreteres de despatx

Etiquetes

ajuntaments, Carreteres, Infraestructures, urbanisme

Les pancartes sobre altres trams de la mateixa carretera tornaran a ser útils ara a Bescanó. Foto: El Punt Avui.

A Bescanó cap dels partits en campanya –ni, en conseqüència, la majoria de la població- estan d’acord amb el traçat de la variant que treu la carretera del mig del poble per intentar millorar una via impròpia de les comarques i poblacions que uneix. A Lloret, el disseny que prolonga l’autovia C-32 fins al municipi té l’oposició de bona part de la població i fins i tot els partidaris estan d’acord que s’ha de buscar un consens majoritari. Hem posat el títol de Bescanó i hi hem afegit Lloret. I encara podríem allargar més la llista de pobles amb greuges similars. Per això potser ja comença a ser hora que els governs abandonin el vell i desagradable costum de dibuixar els traçats de les carreteres des dels despatxos i comencin a fer-ho amb la complicitat del territori.

Falsa primera volta

Etiquetes

ajuntaments, Catalunya, Democràcia, Eleccions, Independència, Independentisme, partits polítics, Sobiranisme, urbanisme

Sala de Plens de l’Ajuntament de Vic.

Si la majoria de regidors que avui siguin escollits acaben responent a un perfil sobiranista, la cursa per les eleccions del 27 de setembre prendrà una acceleració considerable i el procés per l’aconseguiment de l’estat propi tindrà una base territorial i institucional extraordinàriament útil. D’això no n’hi ha cap dubte. Ara bé, no és cert ni prudent prendre’s les municipals d’avui com una primera volta de les transcendentals eleccions al Parlament d’aquesta tardor vinent ni supeditar a aquests comicis l’elecció de les persones que prendran les regnes dels ajuntaments, com s’ha insistit a reclamar des de diferents tribunes polítiques i d’opinió.

La variant d’Olot i les valls

Etiquetes

ajuntaments, Medi Ambient, Turisme, urbanisme

L’actual entrada a l’eix Vic-Olot per la Vall d’en Bas. Foto Jordi Casas. El Punt Avui.

A la Garrotxa fa falta una carretera que enllaci les que conflueixen a Olot per treure-li trànsit intern. Sobretot després d’obrir la porta a Osona i Barcelona pels túnels de Bracons. Però els projectes coneguts afecten greument les valls que circumden la capital i que són un bé natural i un atractiu turístic importants. Ara, el conseller Santi Vila proposa que es faci el projecte tècnic deixant per al final la decisió sobre la Vall de Bianya. Però el debat ha de ser integral, del traçat complet, perquè aquesta via pot convertir la Garrotxa en una carretera voltada de valls o en unes valls vorejades per una carretera. I, a la vista de les eleccions que van venint, val més que la decisió vingui de la ciutadania a través d’un procés consultiu obert i generós.

 

Camins de ronda a Lloret de Mar

Etiquetes

ajuntaments, Costa Brava, Medi Ambient, Turisme, urbanisme

Camí de ronda de Fenals, a Lloret de Mar.

L’Ajuntament de Lloret de Mar ha encarregat un inventari de camins públics actuals i en desús per incloure’ls en el POUM i mirar de traçar un camí de ronda. La iniciativa és bona perquè aquests camins són un excel•lent atractiu per a tota la Costa Brava. Per això estaria bé que a Lloret -i a la resta de pobles del litoral de les comarques gironines– es plantegessin implantar definitivament aquest traçat amb independència de si el sòl necessari per fer-lo és públic o privat. De la mateixa manera que un dia es fa el que calgui perquè hi hagi un port esportiu o un establiment de renom a ran d’aigua, també es deu poder fer perquè el país guanyi en atractiu natural i en benefici de tots.

Aparadors dinàmics a Lloret de Mar

Etiquetes

ajuntaments, comerç, construcció, Costa Brava, crisi, urbanisme

Un dels aparadors de Lloret ocupats per a mostrar-hi activitats de les entitats i associacions locals.

L’Associació de Comerciants de Lloret de Mar ha posat en marxa una encomiable iniciativa per omplir de contingut els aparadors dels establiments de temporada tancats, per donar més vida als carrers comercials de la vila durant l’hivern i evitar una imatge desolada. Hi mostraran les respectives activitats les entitats i associacions locals i en alguns casos també s’hi exposaran obres d’art. Aquesta acció, que a Lloret sembla que té un abast només hivernal, s’hauria d’expandir per tots els pobles i ciutats del país que un dia van deixar omplir la xarxa urbana d’una quantitat de locals comercials tan excessiva que molts difícilment podran tenir mai cap rendabilitat.

Turisme i ciutat, debat a Girona

Etiquetes

Girona, Turisme, urbanisme

Les cases de l’Onyar i la Catedral, un capvespre a Girona.

S’han celebrat dues de les tres jornades Gir180 graus, que promou la Fundació La Ciutat Invisible per a analitzar les tensions entre les ciutats i el turisme. A Girona en saben molt d’això, sobretot els ciutadans, que són subjectes passius de l’atractiu d’una urbs que ha travessat els segles recollint un abundant patrimoni històric i arquitectònic. Però així, Girona ha passat d’una grisa ciutat administrativa a ser universitària, comercial, cultural, gastronòmica i turística. I, per tant, econòmica. El canvi general és positiu, però ara estaria bé que algú digués com corregir alguns efectes d’aquesta transformació, com el soroll nocturn d’alguns establiments que n’amenacen un dels pilars: l’ habitabilitat.

La hipoteca del creixement a Banyoles

Etiquetes

ajuntaments, construcció, Medi Ambient, urbanisme

La xarxa urbana de Banyoles, al costat de l’Estany.

Malgrat les imperfeccions que els crítics li deuen poder trobar, Banyoles és una vila plàcida, amable i serena a ulls dels que en som només visitants. I probablement és així perquè ha sabut acomodar-se amb mesura i intel•ligència al voltant de l’estany. Ara l’equip de govern municipal ha posar en marxa un nou Pla d’Ordenació Urbana amb dos elements d’alt risc per a aquest estatus: planificar sobre un supòsit d’un creixement poblacional del 35 per cent en 10 anys i no augmentar la xarxa urbana perimetral. Ni més ni menys: augmentar la densitat. El creixement permanent és una asfixiant hipoteca progressiva per a qualsevol municipi i Banyoles faria bé d’estudiar-s’ho amb seny.