Gat escaldat, de tractes fuig

Etiquetes

Catalanisme, Catalunya, CUP, Democràcia, ERC, Independència, Independentisme, Junts per Catalunya, partits polítics, Política, Política catalana, Quim Torra

En aquest fotut país, on tenim la maleïda obsessió de ventilar les nostres opinions i obsessions a les xarxes socials i als mitjans de comunicació, els partits polítics no en són una excepció sinó un paradigma. I vet aquí que tots els altaveus van plens d’avisos i “recadets” enviats des de totes les sigles polítiques, especialment les independentistes, perquè Quim Torra expliqui què farà si es confirma la inhabilitació que li té guardada el Tribunal Suprem.

El crèdit s’acaba

Etiquetes

Catalanisme, Catalunya, Comuns, CUP, Democràcia, Eleccions, ERC, Independència, Independentisme, Junts per Catalunya, partits polítics, Política, Política catalana, PSC, República

Segons els sondejos del CIS fets públics dijous passat, els partits independentistes podrien perdre suport en comparació als resultats obtinguts en les darreres eleccions espanyoles del passat 10 de novembre. En aquesta eventualitat, el PSC guanyaria els comicis a Catalunya i desplaçaria ERC al segon lloc, mentre que els Comuns farien fora JuntsxCat del tercer per deixar-los a força distància, en el quart.

La impossible taula d’Artur

Etiquetes

1-O, Catalanisme, Catalunya, CiU, Consulta, CUP, Independència, Independentisme, Junts per Catalunya, partits polítics, Política, Política catalana, Procés, Sobiranisme

Avui, 25 de febrer, es posa a la venda el llibre Cap fred, cor calent, la crònica d’Artur Mas per a explicar la seva visió del procés des de la primera fila de la presidència de la Generalitat, fins que va passar el clau roent a Carles Puigdemont. Ara que escriuen llibres tots aquells que tenen alguna cosa a dir –o que s’ho pensen- sobre els esdeveniments que han capitalitzat l’actualitat política al nostre país en els darrers anys, és obligat que també hi digui la seva qui va aixecar la llebre de l’estat propi, va ser la primera víctima de les disputes entre les diferents famílies de l’independentisme, va ser inhabilitat per la justícia espanyola per la consulta del 9-N i va tenir un paper rellevant com a un dels espiadimonis que rondaven les orelles del seu successor.

Peatges polítics

Etiquetes

Catalunya, crisi, CUP, Democràcia, Eleccions, ERC, Independència, Independentisme, Junts per Catalunya, partits polítics, Política, Política catalana, Referèndum, República, Sobiranisme

Són molts els independentistes que, des de fa temps, circulen encongits per la vida i no pas perquè se’ls hagin arronsat les espatlles ni les conviccions sinó per mirar d’esquivar els plats que es foten pel cap els partits que els representen. A tota aquesta gent no els ha sorprès gens que el president Quim Torra hagi denunciat la pèrdua de confiança entre els dos socis del Govern de la Generalitat ni que aquesta situació hagi comportat l’exhauriment de la legislatura.

Negociacions, també a casa

Etiquetes

Catalanisme, Catalunya, Ciudadanos, CUP, ERC, Estat, Independència, Independentisme, Junts per Catalunya, partits polítics, Política, Política catalana, Política espanyola, PP, Presos polítics, PSOE, Unidas Podemos

Si el PSOE no ha tingut la prudència diplomàtica de retirar el decret llei contra el desenvolupament digital de l’administració catalana i se l’ha fet aprovar per PP i Ciudadanos, i si Unidas Podemos no té ni el valor ni la vergonya d’oposar-s‘hi, és del tot incomprensible que ERC continuï disposada a asseure’s en una taula de negociació formada per “quatre potes” que són absolutament incompatibles amb el que la Diputació Permanent del Congrés de Diputats va aprovar dimecres passat.

Ni diàleg, ni estabilitat

Etiquetes

Catalanisme, Catalunya, CUP, Democràcia, Eleccions, ERC, Estat, Independència, Independentisme, JxCat, partits polítics, Política, Política espanyola, Sobiranisme

Amb campanyes electorals o sense, ja fa temps que assistim a la vergonyosa desfilada dels partits espanyols que, incapaços de presentar projectes de govern ni alternatives rellevants per al seu país, esperen que els seus electors mosseguin l’ham de la rebel·lió catalana. Aquest esquer -que es va fent més gras amb més detencions i empresonaments, la sentència contra els presos polítics i l’amenaça constant del 155-, fa molta salivera als gòmbits que baden per Espanya, encantats per mitjans de comunicació afins que s’esmercen en idiotitzar-los i en engargamellar-los falsedats. Per a la massa social que sosté l’independentisme català –que no disminueix ni recula- aquest clima no admet cap esperança per al diàleg ni cap marge per facilitar la tasca de cap govern. Per això el que vol és veure els seus diputats i senadors obstaculitzant tant com puguin l’estabilitat política de l’estat espanyol, fins que aquest entengui que la recerca d’una solució política ens beneficia a tots. Si ERC, JxCat i CUP volen maximitzar els resultats electorals, que s’ho apuntin.

El president, les eleccions i les paraules

Etiquetes

Catalanisme, Catalunya, CUP, Democràcia, Eleccions, ERC, Independència, Independentisme, partits polítics, PDECat, Política, Política catalana, Presos polítics, Referèndum, República, Sobiranisme

Moltes informacions sobre unes possibles eleccions anticipades a Catalunya remarquen que la potestat de convocar-les correspon al president de la Generalitat, com si aquesta decisió fos gairebé un caprici personal de Quim Torra per damunt de qualsevol consideració objectiva. Fa tot l’efecte que es busca convertir aquesta idea en un sarró on s’hi puguin encabir totes les excuses possibles si els esdeveniments no anessin pel camí esperat. Però si el decret de convocatòria el signa el president, la decisió la prenen col·lectivament tots els que primer van acceptar la responsabilitat de governar i després no se’n veuen amb cor. És veritat que hi ha dificultats per fer-ho però unes noves eleccions tenen més probabilitats de provocar confusió interna i una polarització de l’independentisme que no pas d’aportar res de substancial a la demostració de rebuig a la sentència contra els presos polítics. El consens per activar les institucions catalanes i la unitat estratègica del sobiranisme depenen de les voluntats i no de les paraules. D’aquestes, cada dia en sobren més.

Qui cria gripaus, també en menja

Etiquetes

Catalanisme, Catalunya, CUP, Democràcia, ERC, Independència, Independentisme, Junts per Catalunya, Política, Política catalana

Malgrat que molts ciutadans de Catalunya han estat reclamant i reclamen que les forces polítiques i cíviques de l’independentisme català vagin unides, ni ERC ni la CUP han volgut portar aquesta unitat més enllà del que anomenen “unitat estratègica”. Aquesta és una fórmula que limita el denominador comú a l’objectiu final, la qual cosa no té res ni d’unitària ni d’estratègica. Des d’aquesta perspectiva no ha de sorprendre ningú que les eleccions municipals hagin estat un escenari propici per a pactes basats en simpaties, antipaties i oportunismes de caràcter local i aliens a qualsevol estratègia nacional. I tant ERC, com la CUP i Junts x Cat els han posat en pràctica, sense miraments, sense recances i sense memòria. Per tant, que ERC s’esveri ara perquè la majoria de govern de la Diputació de Barcelona s’hagi articulat d’aquesta mateixa manera és un trist exercici de cinisme: si vas llençant gripaus a la bassa dels veïns, els hauràs de sentir cantar tothora encara que no t’agradi i, fins i tot, potser empassar-te’n algun.

Sanfermín a la catalana

Etiquetes

Catalanisme, Catalunya, CUP, ERC, Independència, Junts per Catalunya, partits polítics, Política, Política catalana, Política espanyola, Presos polítics, Sobiranisme

Proposta de cartell per als Sanfermines 2017 de l’estudi Marlo (Vanesa Marauri i Carlos López).

El desenvolupament de la política catalana convida, una setmana rere l’altra, a preguntar- nos cap on anem. El Govern és incapaç d’aconseguir cap pacte parlamentari que li permeti gestionar el país i aprovar lleis urgents com la de l’habitatge: la CUP i els Comuns comparteixen la virtut de tenir sempre el cul eixut i ERC i JxCat estan més entretinguts a donar-se cops de colze orgànics que a compartir complicitats estratègiques. Seguim amb interès i passió la situació dels presos polítics i dels exiliats i celebrem totes les reaccions favorables a la causa i sobretot les estratègies jurídiques que han de portar el cas als tribunals internacionals. Participem amb entusiasme en totes les mobilitzacions a les que ens convoquen, com la d’aquest dimarts a Estrasburg o la de l’11 de Setembre que farem la única pressió sobre Espanya que som capaços de fer, que és sobre la plaça homònima de Barcelona. Hem sortit al carrer per enfrontar-nos als braus però ens hem acabat ficant en un carreró sense sortida, empaitant mocadors, mentre els toros venen pel darrere. I no es veuen caps de colla que ens en facin sortir.

 

Dos exemples de partidisme irritant

Etiquetes

Catalunya, CUP, Democràcia, ERC, Independència, Independentisme, Memòria Històrica, partits polítics, Política, Política catalana, Sobiranisme

Haver d’aguantar el paternalisme partidista com si fóssim babaus es fa sobiranament irritant, i això de sobiranament no és dit amb segones, sinó amb primeres. De tots els exemples, ens quedarem amb dos de la sessió de dimecres passat al Parlament. Un: Carles Riera va tenir els pebrots –o els ovaris, que és de la CUP– d’acusar el govern català de còmplice de l’Estat i d’enganyar la població, com si tots ignoréssim per on estem passant i per què, i com si el discurs cupaire fos res més que una quimèrica qüestió de fe. I dos: el conseller d’Acció Exterior, Alfred Bosch, va dir que “tots aquells que realment volem avançar cap a un país junts hem de fer pinya”, com si el seu partit no hi estigués fotent foc tot el dia a la punyetera pinya.