Protestes que ensenyen

Etiquetes

Calendari escolar, Educació, Ensenyament, Escola, Govern, Normalització Lingüística, Política Lingüística, sindicats, Titulacions

Dijous passat, el sindicats de mestres van ocupar la conselleria d’Educació en senyal de protesta. Per reclamar que el govern de la Generalitat els faci costat a l’hora de negar-se a acatar les sentències judicials que imposen quotes d’ensenyament en castellà? Per exigir que la missió dels mestres no s’esmunyi com l’aigua en un cistell com passa amb la implantació d’uns currículums escolars que fomenten l’abúlia i no donen per bo ni el mínim esforç? Per reclamar que les titulacions de l’ensenyament primari i secundari no siguin una vergonya per al cos docent i una estafa per a la societat que espera joves preparats? Res de tot això! Els sindicats d’ensenyants han decidit aixecar el cul de la cadira perquè els hi han allargat el curs escolar i se senten menystinguts perquè el Govern no els ha consultat abans i ha actuat amb opacitat. Una opacitat que, com tothom sap, és molt més mal intencionada, tenebrosa i opressora que la d’aquells per a qui no serem mai prou bons ases si no entenem les ordres en castellà.

Ensenyament fraudulent

Etiquetes

Batxillerat, Educació, Ensenyament, ESO, Govern espanyol, Magisteri, Pla Educatiu, Titulacions

El govern espanyol acaba d’aprovar aquesta setmana un decret que elimina els exàmens de recuperació a l’ESO, permet obtenir aquest títol sense haver aprovat totes les matèries i el de batxillerat amb una assignatura suspesa. Aquest és un pas més en la promoció de la ignorància, en la devaluació del magisteri i en el foment de l’estafa que els governants estan institucionalitzant progressivament quan certifiquen titulacions que potser aviat es podran aconseguir amb un simple certificat d’assistència. S’està construint l’hàbitat intel·lectual idoni perquè proliferin els Casados, les Cifuentes, les divises de Millán Astray i la cabana ovina, que devem anar curts de llana al clatell. Si algú s’havia resistit a creure que els governants volen ciutadans ignorants per manipular-los millor, ara potser en tindrà l’evidència. Com ja la tenim, també, que aquesta rebaixa de l’exigència és obligatòria per a totes les comunitats autònomes gràcies a l’”equa-nimietat” del Consell d’Estat. Un altre motiu per marxar i construir un país millor i molt diferent.

El sotabosc de l’escola

Etiquetes

Educació, Escola, Violència

És veritat que no hauríem de donar gaire més voltes al desgraciat accident de l’Institut Joan Fuster de Barcelona, sobretot perquè les accions derivades d’un desequilibri psíquic no permeten deduccions generalistes ni previsions infal·libles. Però el cas és que els fets es van produir en un centre d’ensenyament i que això ha enfocat el punt de mira de l’opinió pública cap a les escoles. I en un país en què a cada casa hi ha almenys un president del govern i un entrenador de futbol, ja podem entendre que també anem sobrats d’educadors i de consellers d’ensenyament que farien i desfarien tal, qual i milers de coses més en relació als centres, al sistema educatiu i al professorat, bàsicament per aconseguir un eficient treball de bugaderia que torni neta la roba bruta que se’ls deixa cada dia a la porta.

La Universitat de Girona s’obre?

Etiquetes

Educació, Ensenyament, Girona, Investigació, Universitat

Edifici de Les Àligues, rectorat de la Universitat de Girona (UdG)

La Universitat de Girona (UdG) ha posat en marxa diversos plans operatius (Focus i Campus Funcionals) destinats a connectar les necessitats de les empreses i les institucions amb la planificació de la formació universitària que imparteix i amb la capacitat d’investigació dels seus departaments. Tan bon punt ho ha explicat, la societat gironina s’ha sentit envaïda per un sentiment de perplexitat. No és que l’orientació d’aquests plans pragmàtics es considerin poc adients ni extemporanis. Ben al contrari. Però a la vista d’aquests nous objectius, la pregunta és: fins ara, la UdG planificava la seva activitat docent i científica d’esquenes a la societat? Ben segur que no.

l’Institut Ramon Muntaner, de Figueres, un exemple

Etiquetes

ajuntaments, Catalunya, Civisme, Cultura, Educació, Ensenyament

Una de les aules de l’Institut de Figueres en els primers anys del segle XX.

Estaria molt bé que dimecres vinent, quan l’Institut Ramon Muntaner de Figueres celebri el 175è aniversari, la notícia de l’esdeveniment arribi arreu del país i sigui remarcada com a motiu d’orgull. Aquest institut d’ensenyament va ser el primer -o dels primers- de caràcter laic d’obrir portes a tot l’Estat i no pas per l’eficàcia ni la magnificència ministerial sinó per la determinació de l’ajuntament de la ciutat i d’alguns prohoms conscients que no hi ha progrés sense educació. Figueres, ciutat il•lustrada i republicana, és tot un exemple que ens ensenya com s’ha de fer per a obtenir allò que ens fa falta i que ningú té pressa per ajudar-nos a aconseguir.

Marea verda, marea creixent

Etiquetes

Democràcia, Educació, Ensenyament, Illes Balears, Llengua, Política

Manifestació del 29 de setembre a Palma contra el decret de Tractament Integral de les Llengües (TIL) del Govern Balear. Una marea verda va recórrer totes les capitals de les Illes. Foto: sindicat STEY.

Té tota la raó Guillem Barceló, portaveu de l’Assemblea de Docents de les Illes Balears, quan diu que les 90.000 persones que van secundar diumenge passat la crida d’aquesta organització a manifestar-se provenen del rebuig a l’arraconament del català del panorama docent balear, però també del malestar que els governants han atiat en aquell territori.

Beques estrictes, crèdits amplis

Etiquetes

Cultura, Educació, Ensenyament, Universitat

Alumnes becats per la Fundació La Pedrera-Palau de la Música el 2013. Foto Fundacio la Pedrera-Palau de la Música.

Les exigències que el ministre Wert planteja per accedir a una beca universitària s’haurien de rebutjar més per insuficients que no pas per excessives o per exclusivistes. Per això costa d’entendre que tots els col•lectius que s’oposen al seu projecte de beques coincideixin a presentar batalla perquè el barem proposat pel ministre espanyol se sitúa en una nota mitjana del 6,5.
Queixar-se d’això només pot significar tres coses. La primera, que l’acció política que Ignacio Wert arrossega com a ministre d’Educació és una acumulació d’actuacions i de manifestacions marcades pels despropòsits, la manca de diàleg  i la impopularitat social que ens predisposa a tots plegats a rebutjar qualsevol idea que se li acudeixi.

Un factor positiu per posar les piles a l’escola

Etiquetes

Educació, Ensenyament

El govern de la Generalitat va aprovar ahir un decret que dóna més capacitat de gestió i d’acció als directors dels centres d’ensenyament perquè facin allò que el seu mateix nom indica: dirigir. Per als sindicats -sempre disposats a la defensa corporativa- la capacitat sancionadora i avaluadora que aquest decret dóna als directors és un tret negatiu i repressor, però mirat des d’un altre punt de vista també es podria veure com un estímul perquè aquells que creuen que els centres d’ensenyament han de ser alguna cosa més que magatzems de criatures s’animin a exercir les responsabilitats addicionals a la docència. Per això, d’aquest decret, hi ha almenys dos aspectes que hauríem de contemplar des d’un punt de vista positiu. D’una banda, el fet que el director podrà i haurà de liderar un projecte educatiu i de funcionament de l’escola que inclou l’avaluació del professorat i la proposta de plantilla per al centre, que posteriorment s’haurà d’aprovar des del Departament. De l’altra, que els directors tindran marcats uns objectius a complir i seran avaluats cada quatre anys de manera que podran ser prorrogats en el mandat o rellevats, segons els casos. Dit d’una altra manera: mestres i directors s’hauran de posar les piles. Matisem que n’hi ha molts que les duen ben posades i ben carregades i que gràcies a ells encara és possible trobar bones experiències docents. Però els integrants de tots els claustres de professors han hagut de conviure alguna vegada amb companys que més que mestres d’una matèria educativa ho són de l’absentisme i de l’escaqueig. I han conegut directament o indirecta directors que ambicionaven el càrrec per molts motius diferents als de la docència. Si la nova normativa no aconsegueix eradicar del tot de l’escola aquestes maneres de fer -per aconseguir-ho caldria canviar el gènere humà- almenys permetrà acotar-ho amb molta més eficàcia, sobretot si el Departament d’Ensenyament reforma el seu modus operandi en profunditat i també es posa les piles per evitar que els complexes viaranys de la funció pública i la gestió centralitzada de l’administració siguin en la pràctica un laberint protector per a aquestes actituds. (Foto: El Punt).

Les sortides escolars s’enduen el sentit comú de vacances

Etiquetes

Educació, Ensenyament

El Síndic de Greuges pot actuar d’ofici en tot allò que li sembli adient i, per tant, també pot analitzar tant com vulgui el conflicte entre el Departament d’Educació i els mestres que ha portat alguns centres a suprimir les sortides acadèmiques i de lleure com a protesta per la reforma legislativa del sector. A veure però si, amb una mica de sort, d’aquesta anàlisi el Síndic pot concloure que el que més ens convé a tots plegats és incorporar a aquesta discussió una mica més de sentit comú del que es pot endevinar darrere de les referències que ell mateix fa a una presumpta vulneració dels drets dels infants o de la possibilitat que alguna federació de pares d’alumnes denunciï els centres que han suprimit aquestes activitat.
És francament trist i lamentable que ens haguem hagut de posar a reflexionar sobre les sortides i les colònies escolars a ran d’una rebequeria del col·lectiu docent quan es tracta d’una qüestió que hauria d’haver estat resolta fa temps perquè n’ha caducat el sentit i els mètodes que es fan servir.
Amb la perspectiva de desenvolupament de mitjans tecnològics que tenim al davant, les sortides culturals i els viatges d’estudis constitueixen una despesa supèrflua de diners per als pares i de temps i d’energia per als mestres perquè no hi ha res que els escolars no puguin veure o saber des de l’escola o des de casa. El desplaçament per atansar-se al coneixement ja és cosa del passat.
I si parlem del lleure, del contacte amb el medi natural o de qualsevol altre aspecte lúdic -i complementari- ja seria hora que deixéssim d’exigir als mestres que siguin també pallassos, entrenadors, guies, monitors de lleure, monitors d’esport, infermers i vigilants i que s’hagin d’enrolar sisplau per força en excursions que els requereix una dedicació i una altíssima responsabilitat que ningú no els compensa.
Hi ha, en aquest país, excel·lents professionals del lleure per a totes les edats i especialment per a joves i mainada. No seria més racional i millor per a tots contribuir a estructurar sòlidament aquest sector complementàriament a l’educatiu i oferir, alhora, un alleujament als ensenyants i als pares? (Foto: Colònies a Joanetes (Garrotxa) / Ramon Esteban).