El Síndic de Greuges pot actuar d’ofici en tot allò que li sembli adient i, per tant, també pot analitzar tant com vulgui el conflicte entre el Departament d’Educació i els mestres que ha portat alguns centres a suprimir les sortides acadèmiques i de lleure com a protesta per la reforma legislativa del sector. A veure però si, amb una mica de sort, d’aquesta anàlisi el Síndic pot concloure que el que més ens convé a tots plegats és incorporar a aquesta discussió una mica més de sentit comú del que es pot endevinar darrere de les referències que ell mateix fa a una presumpta vulneració dels drets dels infants o de la possibilitat que alguna federació de pares d’alumnes denunciï els centres que han suprimit aquestes activitat.
És francament trist i lamentable que ens haguem hagut de posar a reflexionar sobre les sortides i les colònies escolars a ran d’una rebequeria del col·lectiu docent quan es tracta d’una qüestió que hauria d’haver estat resolta fa temps perquè n’ha caducat el sentit i els mètodes que es fan servir.
Amb la perspectiva de desenvolupament de mitjans tecnològics que tenim al davant, les sortides culturals i els viatges d’estudis constitueixen una despesa supèrflua de diners per als pares i de temps i d’energia per als mestres perquè no hi ha res que els escolars no puguin veure o saber des de l’escola o des de casa. El desplaçament per atansar-se al coneixement ja és cosa del passat.
I si parlem del lleure, del contacte amb el medi natural o de qualsevol altre aspecte lúdic -i complementari- ja seria hora que deixéssim d’exigir als mestres que siguin també pallassos, entrenadors, guies, monitors de lleure, monitors d’esport, infermers i vigilants i que s’hagin d’enrolar sisplau per força en excursions que els requereix una dedicació i una altíssima responsabilitat que ningú no els compensa.
Hi ha, en aquest país, excel·lents professionals del lleure per a totes les edats i especialment per a joves i mainada. No seria més racional i millor per a tots contribuir a estructurar sòlidament aquest sector complementàriament a l’educatiu i oferir, alhora, un alleujament als ensenyants i als pares? (Foto: Colònies a Joanetes (Garrotxa) / Ramon Esteban).
És veritat que no hauríem de donar gaire més voltes al desgraciat accident de l’Institut Joan Fuster de Barcelona, sobretot perquè les accions derivades d’un desequilibri psíquic no permeten deduccions generalistes ni previsions infal·libles. Però el cas és que els fets es van produir en un centre d’ensenyament i que això ha enfocat el punt de mira de l’opinió pública cap a les escoles. I en un país en què a cada casa hi ha almenys un president del govern i un entrenador de futbol, ja podem entendre que també anem sobrats d’educadors i de consellers d’ensenyament que farien i desfarien tal, qual i milers de coses més en relació als centres, al sistema educatiu i al professorat, bàsicament per aconseguir un eficient treball de bugaderia que torni neta la roba bruta que se’ls deixa cada dia a la porta.
