Desactivant demagògies

Etiquetes

Antifeixistes, Ciudadanos, Consell Executiu, CUP, Demagògia, Drets, ECP, ERC, Govern, Independència, JuntsxCat, Parlament, Populisme, PP, PSC, Vox

L’estratègia conjunta que han anunciat PSC, ECP, ERC, Junts i la CUP per aïllar l’extrema dreta al Parlament té totes les traces de no anar més enllà d’una foto profilàctica per a servar els escrúpols democràtics. Per més que sigui necessari frenar els filibusters que proven de boicotejar el normal funcionament de la cambra –i aquí no hi trobaríem només a VOX-, al Parlament li convé, sobretot, defensar la seva autonomia i és evident que ni els socialistes niels comuns s’afegirien a un pacte d’aquest abast, després d’haver estat bel·ligerants contra la llibertat de debatre-hi i de votar-hi. Per això ERC, Junts i la CUP ja han signat pel seu compte un acord a part sobre aquesta qüestió. Perquè per a combatre el neofeixisme serà molt més útil una línia decidida en la majoria parlamentària i un Consell Executiu disposat a sumar eficàcia i resultats i a no passar per alt cap acció que promogui l’odi, la discriminació ni el retrocés en l’empara legal i social dels drets conquerits i dels drets a consolidar. Perquè res desactiva millor la demagògia i el populisme.

I ara què, independentistes?

Etiquetes

ANC, crisi, Eleccions, Govern, Independència, Independentisme, Omnium, Parlament, partits polítics, PSC, Repressió

Sigui qui sigui que aconsegueixi formar govern després d’aquest 14-F, haurà de fer-se càrrec d’un país doblement ofegat: d’una banda, per l’espoli econòmic i el domini político-jurídic de l’Estat espanyol i, per l’altra, per la llarga i arrelada crisi econòmica que la pandèmia ha accentuat. Redreçar aquesta situació serà dur i difícil perquè les institucions catalanes estan condemnades a aprimar-se fins a semblar una Diputació. Tant si la nova majoria la lidera el PSC -perquè ho porta al seu ADN-, com si ho fan els partits independentistes, perquè l’Estat no renunciarà a l’ofegament ni a la repressió. Per això, el moviment independentista hauria de tenir clar que no pot dependre ni de la política institucional –que prou feina tindrà- ni de la dels partits, que ja han demostrat que no veuen més enllà del seu melic. S’imposa la necessitat de reconstruir-lo, de rejuntar-lo, de re-amassar-lo des de la transversalitat cívica. I ara és el moment de fer el pas o de deixar que els gerros d’aigua freda que baixen de les tensions partidistes l’acabin fonent com un sucre.

El retrat del 132è President(a)

Etiquetes

CUP, Eleccions, En Comú Podem, ERC, Independència, Independentisme, Junts per Catalunya, Parlament, Política, Política catalana, PSC

Retrats dels candidats al cartells electorals del 14-F. Portada de La República del 30/01/2021. Autor: Florent Morante.

Més o menys d’aquí a una setmana estarem comptant vots. I ara, quan encara estem escurant enquestes, ja ens podem anar imaginant quin serà el proper retrat que penjarà a la galeria de Presidents de la Generalitat. Ja podem comptar que no hi haurà ni el d’institutriu delatora que revela Jèssica Albiach, ni molt menys els del barrufet rondinaire de Carlos Carrizosa, el de la indecisa ambivalent Dolors Sabater, el de l’emoticona firaire d’Alejandro Fernández, ni el de l’ultramontà i ultramarí Ignacio Garriga. Serà el d’escolanet autosatisfet que li han fet a Salvador Illa? O el de secundari de luxe, de Pere Aragonès? O el d’estudiant a l’ombra, de Laura Borràs? Els números canten i les declaracions també. Si tothom fa el que ha dit que faria, el del candidat del PSC només hi podrà ser sumant unionistes i el de la candidata de Junts, sumant independentistes, com ERC, que, a més a més, també es pot trobar sumant tripartit encara que no el demani. Tàctica Colau, per entendre’ns. Les possibilitats són comptades però les sorpreses encara no.

El crèdit s’acaba

Etiquetes

Catalanisme, Catalunya, Comuns, CUP, Democràcia, Eleccions, ERC, Independència, Independentisme, Junts per Catalunya, partits polítics, Política, Política catalana, PSC, República

Segons els sondejos del CIS fets públics dijous passat, els partits independentistes podrien perdre suport en comparació als resultats obtinguts en les darreres eleccions espanyoles del passat 10 de novembre. En aquesta eventualitat, el PSC guanyaria els comicis a Catalunya i desplaçaria ERC al segon lloc, mentre que els Comuns farien fora JuntsxCat del tercer per deixar-los a força distància, en el quart.

Surfejant les eleccions

Etiquetes

Catalanisme, Catalunya, Democràcia, Eleccions, ERC, Estat, Independència, Independentisme, partits polítics, Política, Política catalana, Política espanyola, PSC, PSOE, Sobiranisme, TsunamiD

Per a evitar la repetició d’eleccions, Pedro Sánchez continua demanant als adversaris i als teòrics aliats que facin una genuflexió incondicional davant de la seva majestàtica ambició de governar en solitari a canvi de res. És a dir: aposta per tornar a les urnes i sembla que només ho podria impedir la por d’Unidas Podemos a un desencís dels electors i a l’avanç de la dreta, si és que això els fa tremolar prou les cames perquè els pantalons els acabin de caure fins a les clavilles.
A Catalunya, Pere Aragonès engega una discussió pressupostària suïcida mentre els cors del seu partit entonen melodies electorals. Amb un govern bloquejat per la manca de diners (deute i ofegament financer per l’Estat), per la falsa equidistància dels comuns i per la insatisfacció sistemàtica de la CUP), les eleccions guanyen força per damunt d’una nova pròrroga pressupostària.
Amb aquest horitzó a la vista, les forces independentistes continuaran barallant-se pels salvavides o tenen alguna idea pragmàtica per enfilar-se a la cresta del tsunami?

Qui hi ha darrere d’Iceta?

Etiquetes

Catalanisme, Catalunya, Democràcia, Eleccions, partits polítics, Política, Política catalana, Política espanyola, PSC, PSOE, Referèndum

El rebuig de la majoria del Parlament de Catalunya a la designació de Miquel Iceta com a senador autonòmic ha aixecat una considerable polseguera i encara està pendent d’arribar el rebuf del Tribunal Constitucional. Perquè ves que no sigui anticonstitucional que segons qui perdi una votació democràtica en una cambra parlamentària. Aquesta empolsimada, però, ens ha distret i no hem acabat d’aclarir els motius pels quals el PSOE volia fer Iceta president del Senat a tres setmanes d’unes eleccions a les Corts en què no el va presentar com a candidat per a la cambra alta. No hi comptava el PSOE ni hi comptava Iceta, que fa fer cara de pòquer quan la notícia es va filtrar a la premsa i encara va trigar un dia a fer-se’n a la idea. Tots els indicis fan pensar que el secretari general del PSOE vol al capdavant del PSC un perfil diferent: algú que no vagi de manifestar-se amb el feixisme granat a considerar que determinats percentatges favorables a l’autodeterminació justifiquen un referèndum. Un perfil que balli menys, vaja.

Que vinguin, que diguin, que facin

Etiquetes

Catalanisme, Catalunya, Consulta, Democràcia, Eleccions, Estat, Independència, Independentisme, partits polítics, Política, Política catalana, Política espanyola, PSC, Referèndum

Mariano Rajoy i Pedro Sànchez.

Tal com era previsible, ni Mariano Rajoy ni Pedro Sánchez hauran dit res de nou ni rellevant durant les respectives visites a Catalunya. A més a més de venir de la tradició política d’on venen, són a un any de les eleccions generals i saben que la unitat territorial i la reducció de fets diferencials són les pautes que els respectius barons i els respectius electors no estan disposats a abandonar.I per més que les enquestes i sondejos sobre la intenció de vot diguin que el PP i el PSOE perden credibilitat i força política, ells continuen sense sortir del seu corral, sense voler escoltar cap més veu que la dels que els diuen allò que volen sentir. Sobretot quan venen a Catalunya: militants i entitats i plataformes partidaris de l’unionisme i del pacte són els únics fòrums que visiten.

PSC: doble ànima, doble factura

Etiquetes

Catalanisme, Catalunya, Democràcia, partits polítics, Política, Política catalana, PSC

Els analistes detecten moviments al corrent intern del PSC anomenat Avancem per forçar la celebració d’unes consultes primàries que permetin triar el proper candidat del partit a la presidència de la Generalitat. No hi ha cap dubte que es tracta d’una maniobra política per portar al debat intern de la formació els programes i les actituds divergents a l’interior i a la perifèria de la família socialista. Els mal anomenats “crítics” volen posar damunt la taula no només les estratègies i el programes de l’aparell oficial sinó també les propostes discrepants perquè les avaluïn i votin els que, de fet, han de traslladar al carrer els estímuls necesssaris perquè la ciutadania secundi les seves propostes electorals: els militants, sí, però sobretot els simpatitzants.

Federalisme no ve de fe

Etiquetes

Catalanisme, Catalunya, Democràcia, Independentisme, Política catalana, Política espanyola, PSC, Sobiranisme

Pere Navarro i Alfredo Pérez Rubalcaba. Foto: Partit dels Socialistes de Catalunya.

Pere Navarro ha aconseguit que Alfredo Pérez Rubalcaba hagi acceptat parlar de “federalisme” al congrés que el PSOE ha celebrat fa pocs dies a Granada, i a la declaració final en què es proposa una reforma de la constitució espanyola per configurar allò que els socialistes espanyols entenen per Estat federal. No cal acudir a les declaracions crítiques procedents de la resta de partits catalans ni a les de socialistes crítics del país com Ernest Maragall, Montserrat Tura o Joaquim Nadal, per advertir que aquest document és ple de conceptes buits, de vaguetats, de fràgils intencions.

Consens ve de sentit comú

Etiquetes

Catalanisme, Catalunya, CiU, Democràcia, Independència, Independentisme, Política, Política catalana, PSC, Referèndum, Sobiranisme

Vista general del saló de sessions del Parlament de Catalunya durant la sessió del 23.01.2012. Foto: Parlament de Catalunya/ Job Vermeulen.

Per més que la majoria del Parlament de Catalunya hagi aconseguit posar finalment el fil a l’agulla de la consulta, el procés de negociació del text que avui ha de discutir la cambra catalana sobre el dret a decidir ha mostrat més les debilitats i els complexos de la classe política que la col·lectiva virtut democràtica dels ciutadans als quals representen. A través de les diferents formes de manifestació de l’opinió pública de què disposem, la pràctica totalitat dels catalans hem fet palès que ens volem pronunciar sobre l’abast de l’autogovern que ens volem donar. Si la política real és portar a les institucions el que és normal a la vida quotidiana dels ciutadans (Adolfo Suàrez dixit), el referèndum és inexcusable i celebrar-lo hauria de ser l’objectiu central de les institucions catalanes i de qualsevol partit que es vulgui atorgar la condició de democràtic.