El crèdit s’acaba

Etiquetes

Catalanisme, Catalunya, Comuns, CUP, Democràcia, Eleccions, ERC, Independència, Independentisme, Junts per Catalunya, partits polítics, Política, Política catalana, PSC, República

Segons els sondejos del CIS fets públics dijous passat, els partits independentistes podrien perdre suport en comparació als resultats obtinguts en les darreres eleccions espanyoles del passat 10 de novembre. En aquesta eventualitat, el PSC guanyaria els comicis a Catalunya i desplaçaria ERC al segon lloc, mentre que els Comuns farien fora JuntsxCat del tercer per deixar-los a força distància, en el quart.

Surfejant les eleccions

Etiquetes

Catalanisme, Catalunya, Democràcia, Eleccions, ERC, Estat, Independència, Independentisme, partits polítics, Política, Política catalana, Política espanyola, PSC, PSOE, Sobiranisme, TsunamiD

Per a evitar la repetició d’eleccions, Pedro Sánchez continua demanant als adversaris i als teòrics aliats que facin una genuflexió incondicional davant de la seva majestàtica ambició de governar en solitari a canvi de res. És a dir: aposta per tornar a les urnes i sembla que només ho podria impedir la por d’Unidas Podemos a un desencís dels electors i a l’avanç de la dreta, si és que això els fa tremolar prou les cames perquè els pantalons els acabin de caure fins a les clavilles.
A Catalunya, Pere Aragonès engega una discussió pressupostària suïcida mentre els cors del seu partit entonen melodies electorals. Amb un govern bloquejat per la manca de diners (deute i ofegament financer per l’Estat), per la falsa equidistància dels comuns i per la insatisfacció sistemàtica de la CUP), les eleccions guanyen força per damunt d’una nova pròrroga pressupostària.
Amb aquest horitzó a la vista, les forces independentistes continuaran barallant-se pels salvavides o tenen alguna idea pragmàtica per enfilar-se a la cresta del tsunami?

Qui hi ha darrere d’Iceta?

Etiquetes

Catalanisme, Catalunya, Democràcia, Eleccions, partits polítics, Política, Política catalana, Política espanyola, PSC, PSOE, Referèndum

El rebuig de la majoria del Parlament de Catalunya a la designació de Miquel Iceta com a senador autonòmic ha aixecat una considerable polseguera i encara està pendent d’arribar el rebuf del Tribunal Constitucional. Perquè ves que no sigui anticonstitucional que segons qui perdi una votació democràtica en una cambra parlamentària. Aquesta empolsimada, però, ens ha distret i no hem acabat d’aclarir els motius pels quals el PSOE volia fer Iceta president del Senat a tres setmanes d’unes eleccions a les Corts en què no el va presentar com a candidat per a la cambra alta. No hi comptava el PSOE ni hi comptava Iceta, que fa fer cara de pòquer quan la notícia es va filtrar a la premsa i encara va trigar un dia a fer-se’n a la idea. Tots els indicis fan pensar que el secretari general del PSOE vol al capdavant del PSC un perfil diferent: algú que no vagi de manifestar-se amb el feixisme granat a considerar que determinats percentatges favorables a l’autodeterminació justifiquen un referèndum. Un perfil que balli menys, vaja.

Que vinguin, que diguin, que facin

Etiquetes

Catalanisme, Catalunya, Consulta, Democràcia, Eleccions, Estat, Independència, Independentisme, partits polítics, Política, Política catalana, Política espanyola, PSC, Referèndum

Mariano Rajoy i Pedro Sànchez.

Tal com era previsible, ni Mariano Rajoy ni Pedro Sánchez hauran dit res de nou ni rellevant durant les respectives visites a Catalunya. A més a més de venir de la tradició política d’on venen, són a un any de les eleccions generals i saben que la unitat territorial i la reducció de fets diferencials són les pautes que els respectius barons i els respectius electors no estan disposats a abandonar.I per més que les enquestes i sondejos sobre la intenció de vot diguin que el PP i el PSOE perden credibilitat i força política, ells continuen sense sortir del seu corral, sense voler escoltar cap més veu que la dels que els diuen allò que volen sentir. Sobretot quan venen a Catalunya: militants i entitats i plataformes partidaris de l’unionisme i del pacte són els únics fòrums que visiten.

PSC: doble ànima, doble factura

Etiquetes

Catalanisme, Catalunya, Democràcia, partits polítics, Política, Política catalana, PSC

Els analistes detecten moviments al corrent intern del PSC anomenat Avancem per forçar la celebració d’unes consultes primàries que permetin triar el proper candidat del partit a la presidència de la Generalitat. No hi ha cap dubte que es tracta d’una maniobra política per portar al debat intern de la formació els programes i les actituds divergents a l’interior i a la perifèria de la família socialista. Els mal anomenats “crítics” volen posar damunt la taula no només les estratègies i el programes de l’aparell oficial sinó també les propostes discrepants perquè les avaluïn i votin els que, de fet, han de traslladar al carrer els estímuls necesssaris perquè la ciutadania secundi les seves propostes electorals: els militants, sí, però sobretot els simpatitzants.

Federalisme no ve de fe

Etiquetes

Catalanisme, Catalunya, Democràcia, Independentisme, Política catalana, Política espanyola, PSC, Sobiranisme

Pere Navarro i Alfredo Pérez Rubalcaba. Foto: Partit dels Socialistes de Catalunya.

Pere Navarro ha aconseguit que Alfredo Pérez Rubalcaba hagi acceptat parlar de “federalisme” al congrés que el PSOE ha celebrat fa pocs dies a Granada, i a la declaració final en què es proposa una reforma de la constitució espanyola per configurar allò que els socialistes espanyols entenen per Estat federal. No cal acudir a les declaracions crítiques procedents de la resta de partits catalans ni a les de socialistes crítics del país com Ernest Maragall, Montserrat Tura o Joaquim Nadal, per advertir que aquest document és ple de conceptes buits, de vaguetats, de fràgils intencions.

Consens ve de sentit comú

Etiquetes

Catalanisme, Catalunya, CiU, Democràcia, Independència, Independentisme, Política, Política catalana, PSC, Referèndum, Sobiranisme

Vista general del saló de sessions del Parlament de Catalunya durant la sessió del 23.01.2012. Foto: Parlament de Catalunya/ Job Vermeulen.

Per més que la majoria del Parlament de Catalunya hagi aconseguit posar finalment el fil a l’agulla de la consulta, el procés de negociació del text que avui ha de discutir la cambra catalana sobre el dret a decidir ha mostrat més les debilitats i els complexos de la classe política que la col·lectiva virtut democràtica dels ciutadans als quals representen. A través de les diferents formes de manifestació de l’opinió pública de què disposem, la pràctica totalitat dels catalans hem fet palès que ens volem pronunciar sobre l’abast de l’autogovern que ens volem donar. Si la política real és portar a les institucions el que és normal a la vida quotidiana dels ciutadans (Adolfo Suàrez dixit), el referèndum és inexcusable i celebrar-lo hauria de ser l’objectiu central de les institucions catalanes i de qualsevol partit que es vulgui atorgar la condició de democràtic.

Camí del referèndum

Etiquetes

Catalunya, Independència, Independentisme, Política, Política catalana, PSC, Sobiranisme

Cartells reclamant la independència “ara”, a la manifestació de l’11.09.12.

Catalunya, per primera vegada des de fa molts anys, està impulsant un projecte col•lectiu de molta transcendència. I en aquest aquest camí, la celebració d’un referèndum és un capítol tan indispensable com estratègicament necessari, per més que es tracti d’una batalla política difícil, dura i arriscada.

PSC: primàries o congrés?

Etiquetes

Catalunya, Política catalana, primàries, PSC, socialistes

Pere Navarro, primer secretari del PSC

Bona part de les famílies del PSC creuen que és imprescindible que aquesta tardor es duguin a terme unes primàries obertes per a escollir el rostre que ha de representar la família socialista en la disputa per  la presidència de la Generalitat.
L’oportunitat i conveniència d’aquest procediment, que el partit ja preveu orgànicament, pot tenir diferents consideracions i adjectivacions però imprescindible no es pot pas dir que ho sigui.

La pilota del socialisme català és a la teulada del PSC

Etiquetes

Catalunya, PSC, PSOE

Diguin el que diguin els adversaris, els analistes i els corrents interns del PSC, els militants del PSOE han fet bé de triar Alfredo Pérez Rubalcaba com a secretari general. Això, és clar, si del que es tractava era de posar ordre al partit, ofegar els grills i llençar-ne l’olla al reciclatge.

Un partit polític que tingui expectatives de governar no pot ser mai un festival de participació ni un paradigma de democràcia, sinó una organització ben estructurada i una màquina electoral ben engreixada. Hi pot haver altres models –de fet hi són– però està comprovat que no passen de l’aspiració de xarnera parlamentària.