La porta de Laporta

Etiquetes

Amnistia, Barça, Comunicació, Independència, Independentisme, Laporta, Presos polítics, Sobiranisme, Tsunami Democràtic

La gran pancarta de Joan Laporta a Madrid ha caçat un munt de pardals d’una sola perdigonada. Ha anunciat “urbi et orbe” el propòsit de tornar a presidir el Barça; es presenta a les portes del club més antagonista; s’adreça als seguidors rivals amb un to educat però desafiant; recorda als barcelonistes d’arreu d’Espanya que poden votar la seva candidatura i puja l’adrenalina de la culerada, per a la qual “mocar” el Real Madrid és una dèria vital. Té tota la raó el també aspirant Víctor Font quan el repta a contrastar projectes i no a tirar coets perquè, en certa manera, aquesta acció fa pensar en les del desaparegut Tsunami Democràtic. Però és evident que Laporta ens ha recordat que hi ha una via per curar ferides. Quan estem abatuts perquè administrem malament les victòries, perquè digerim amb dificultat les derrotes, perquè l’enemic s’acarnissa amb els presoners i perquè tota la llavor que sabem plantar és la zitzània, no hem de renunciar a fer servir la imaginació i la força de la comunicació per tornar a aixecar els estendards.

Uns presos per uns altres

Etiquetes

1-O, Amnistia, Exiliats, Govern espanyol, Independència, Independentisme, Indult, Presos polítics, Sobiranisme, Tribunal Suprem

Els presos polítics, els exiliats i els 2.850 independentistes catalans encausats no tindran amnistia perquè aquesta via requereix una complexitat jurídica i política impossible d’articular. Els condemnats tampoc no tindran indults perquè la bavositat monàrquica del govern espanyol defugirà de posar el rei en el compromís de validar-los. En canvi, sembla que la reforma del codi penal que l’executiu de Pedro Sánchez rumia –en el sentit més zoològic de la paraula- podria portar els presos al carrer si és que el Tribunal Suprem perd els fums i es rebaixa a revisar les condemnes. Aquesta reforma legislativa, però, podria convertir els exiliats en una torna que la justícia espanyola acceptaria de bon grat: si el delicte de sedició es canvia pel d’atemptat contra la integritat constitucional el delicte s’homologaria amb altres legislacions europees i obriria les portes a la pèrdua d’immunitat dels parlamentaris i a l’acceptació de les euro-ordres. Diu Gabriel Rufián que s’ha deixat enrere el temps de les amenaces, les togues, la policia i la presó.

La política continua segrestada

Etiquetes

Amnistia, Catalanisme, Catalunya, Democràcia, Independència, Independentisme, Indult, Política, Política catalana, Política espanyola, Presos polítics, Sobiranisme

Per a un pres, sortir de la presó és un objectiu prioritari des de tots els punts de vista. I en el cas d’un pres polític, també és important per a la comunitat ciutadana a la qual pertany perquè amorteix el pes del deute moral que aquesta ha contret amb els que són condemnats per haver defensat la seva causa.

Aquest vici espanyol de les reverències

Etiquetes

Amnistia, Catalunya, Corrupció, Democràcia, Estat, Independència, Independentisme, Política, Política espanyola, Presos polítics, PSOE

Espanya és encara un país de reverències. Davant del rei, encara hi ha qui sent una rampa que l’empeny a torçar la closca i vinclar la carcanada. I davant del poderós, també. Ho fa la premsa davant de campanyes publicitàries o subvencions que salven el compte de resultats i condemnen l’honestedat periodística. I ho fa qualsevol que necessita el favor d’un càrrec públic, com si fos una torna obligada dels arguments o fins i tot un substitut quan aquests són dèbils.