Desactivant demagògies

Etiquetes

Antifeixistes, Ciudadanos, Consell Executiu, CUP, Demagògia, Drets, ECP, ERC, Govern, Independència, JuntsxCat, Parlament, Populisme, PP, PSC, Vox

L’estratègia conjunta que han anunciat PSC, ECP, ERC, Junts i la CUP per aïllar l’extrema dreta al Parlament té totes les traces de no anar més enllà d’una foto profilàctica per a servar els escrúpols democràtics. Per més que sigui necessari frenar els filibusters que proven de boicotejar el normal funcionament de la cambra –i aquí no hi trobaríem només a VOX-, al Parlament li convé, sobretot, defensar la seva autonomia i és evident que ni els socialistes niels comuns s’afegirien a un pacte d’aquest abast, després d’haver estat bel·ligerants contra la llibertat de debatre-hi i de votar-hi. Per això ERC, Junts i la CUP ja han signat pel seu compte un acord a part sobre aquesta qüestió. Perquè per a combatre el neofeixisme serà molt més útil una línia decidida en la majoria parlamentària i un Consell Executiu disposat a sumar eficàcia i resultats i a no passar per alt cap acció que promogui l’odi, la discriminació ni el retrocés en l’empara legal i social dels drets conquerits i dels drets a consolidar. Perquè res desactiva millor la demagògia i el populisme.

Negociacions, també a casa

Etiquetes

Catalanisme, Catalunya, Ciudadanos, CUP, ERC, Estat, Independència, Independentisme, Junts per Catalunya, partits polítics, Política, Política catalana, Política espanyola, PP, Presos polítics, PSOE, Unidas Podemos

Si el PSOE no ha tingut la prudència diplomàtica de retirar el decret llei contra el desenvolupament digital de l’administració catalana i se l’ha fet aprovar per PP i Ciudadanos, i si Unidas Podemos no té ni el valor ni la vergonya d’oposar-s‘hi, és del tot incomprensible que ERC continuï disposada a asseure’s en una taula de negociació formada per “quatre potes” que són absolutament incompatibles amb el que la Diputació Permanent del Congrés de Diputats va aprovar dimecres passat.

El diàleg és impossible

Etiquetes

Catalanisme, Catalunya, Ciudadanos, Democràcia, Diàleg, Estat, finançament, Independència, Independentisme, partits polítics, Política, Política catalana, Política espanyola, PP, Presos polítics, PSOE, Sobiranisme

Per més que l’independentisme català mantingui parada la taula del diàleg, no n’hi haurà, almenys entre els dos interlocutors directes.Som a les portes d’una sentència del Tribunal Suprem que s’augura com un càstig exemplar contra els caps de les dues organitzacions més representatives del moviment cívic a favor de la independència de Catalunya i contra la presidenta del Parlament i els membres del govern que van traslladar a les institucions el debat públic sobre la plena sobirania.

O endavant o endarrere

Etiquetes

Catalanisme, Catalunya, Ciudadanos, Democràcia, Eleccions, Estat, Independència, Independentisme, Podemos, Política, Política catalana, Política espanyola, PP, PSOE, Referèndum, Sobiranisme, Vox

Tots els catalans sabem que, al nostre país, res no serà mai més com abans de l’1-O. Ni tan sols si ajupíssim el cap submisament per a acceptar que la nostra determinació sobiranista s’hagués estavellat contra el mur d’una Espanya més unida contra Catalunya que a favor de la democràcia. El referèndum d’autodeterminació i, sobretot, l’arrelament popular que va fer possible portar-lo a terme i sumar més de dos milions de vots favorables, ha deixat una petja indeleble. 

Colpistes i feixistes són els mateixos

Etiquetes

Ciudadanos, Colpisme, Democràcia, Estat, Feixisme, Independència, Independentisme, Partit Popular, Política, Política espanyola

Cartell feixista de la guerra civil espanyola.

El PP i Ciutadans repeteixen incansablement que els independentistes som uns colpistes perquè se’ls ha trencat el mirall i veuen en nosaltres el seu retrat. A l’estat espanyol el franquisme perviu, primer, per consciència de classe i, després, per revelació ideològica. Aquells que van heretar amb impunitat i sense factures els privilegis del sistema dictatorial, van fer la cesària a la Constitució del 1978, van provar d’inhabilitar-la el 1981 i d’aleshores ençà l’han sotmès a un colpisme progressiu fins a fer-la inservible. I no només en les qüestions de plurinacionalitat, sinó també sotmetent a la corona i a la voluntat dels poders econòmic i judicial la seva funció de desenvolupament democràtic. Si mirem bé, veurem que colpistes i feixistes són els mateixos.

A Ciudadanos, la pell de xai els queda curta

Etiquetes

Ciudadanos, Democràcia, Eleccions, partits polítics, Política, Política catalana, Política espanyola

Ara que venen eleccions a Andalusia i unes municipals necessitades de ventilació, Pablo Casado i Albert Rivera s’han adonat que la disputa de l’extrema dreta entre tres (Vox, PP i Ciudadanos) empetitia i fragmentava el seu ventall electoral i deixava per al PSOE tot el centre, que és la cala on es pesca més peix. Per això, encara que els quedi molt lluny, ara veiem Ciudadanos acostant-s’hi i exercint de liberals possibilistes, mentre rep les crítiques de Vox i del PP que li certifiquen el nou estatus. No sé si a Espanya s’empassaran aquesta comèdia però aquí, no: per més polida que sigui la pell de xai que es posin al damunt, sempre els quedarà curta per a ocultar les urpes i els ullals de la provocació neo-feixista que practiquen.

Una taula mal parada

Etiquetes

Catalanisme, Catalunya, Ciudadanos, crisi, Democràcia, Estat, Política catalana, PP, PSOE, Referèndum, Sobiranisme

Tant el Partit Popular com Ciudadanos s’han proposat fer marxa enrere en el trajecte autonomista de l’Estat Espanyol. En primer lloc perquè les institucions financeres europees ja han avisat que aquest model dificulta la reducció d’un dèficit públic que, si bé no és imputable al sistema sinó a la mala gestió política, es fa servir per fer passar bou per bèstia grossa. I, a més a més, perquè mai s’han sentit còmodes amb cap ordenament territorial que no permeti un control exhaustiu plenipotenciari des del govern central. El conflicte amb Catalunya ve, precisament, d’aquí.

La trampa ciutadana

Etiquetes

Ciudadanos, crisi, Democràcia, partits polítics, Política, Política catalana, Política espanyola

Fins ara, Ciudadanos només ha aconseguit despertar repulsió i menyspreu en els seus adversaris polítics i ben poca autocrítica. Però el discurs que va pronunciar diumenge Albert Rivera, durant la presentació de la plataforma España Ciudadana, s’hauria de considerar el darrer avís a la resta de forces polítiques per agafar el tren de la política espanyola. Perquè si continuen encastellades en la seva arrogància, la marea taronja les esbandirà sense contemplacions.