Líders o prestidigitadors?

Etiquetes

Catalunya, Covid-19, crisi, Eleccions, Independència, Lideratge, Política, Política catalana, República, Sobiranisme

Si ens trobem a les pàgines d’aquest setmanari (La República) és que devem compartir una concepció republicana de la societat i una ambició sobiranista per al nostre país. Doncs va: no maregem més la perdiu i no perdem el temps mirant d’atrapar merdes voladores com aquest estúpid debat sobre l’assistència als mítings. i sobre el dret constitucional a la participació política. Tots sabem que el que ara mateix ens urgeix és sortir d’aquest laberint pervers de la Covid-19, que entortolliga carrerons de l’economia i de la salut fins a fer-nos-els intransitables. La llarga crisi econòmica, que la pandèmia va accentuant, amenaça de deixar Catalunya en un erm i, al cap d’un any, res indica que sapiguem com posar-nos-hi ni com evitar que la inoperància espanyola contribueixi a rebentar el dic. És en les situacions de crisi quan els líders demostren si són capaços de comportar-se com a tals per a aglutinar, o com a superflus prestidigitadors als que tot se’ls esfuma entre els dits buits. Veiem doncs què tenim al davant. Com a republicans i com a catalans.

La porta de Laporta

Etiquetes

Amnistia, Barça, Comunicació, Independència, Independentisme, Laporta, Presos polítics, Sobiranisme, Tsunami Democràtic

La gran pancarta de Joan Laporta a Madrid ha caçat un munt de pardals d’una sola perdigonada. Ha anunciat “urbi et orbe” el propòsit de tornar a presidir el Barça; es presenta a les portes del club més antagonista; s’adreça als seguidors rivals amb un to educat però desafiant; recorda als barcelonistes d’arreu d’Espanya que poden votar la seva candidatura i puja l’adrenalina de la culerada, per a la qual “mocar” el Real Madrid és una dèria vital. Té tota la raó el també aspirant Víctor Font quan el repta a contrastar projectes i no a tirar coets perquè, en certa manera, aquesta acció fa pensar en les del desaparegut Tsunami Democràtic. Però és evident que Laporta ens ha recordat que hi ha una via per curar ferides. Quan estem abatuts perquè administrem malament les victòries, perquè digerim amb dificultat les derrotes, perquè l’enemic s’acarnissa amb els presoners i perquè tota la llavor que sabem plantar és la zitzània, no hem de renunciar a fer servir la imaginació i la força de la comunicació per tornar a aixecar els estendards.

Uns presos per uns altres

Etiquetes

1-O, Amnistia, Exiliats, Govern espanyol, Independència, Independentisme, Indult, Presos polítics, Sobiranisme, Tribunal Suprem

Els presos polítics, els exiliats i els 2.850 independentistes catalans encausats no tindran amnistia perquè aquesta via requereix una complexitat jurídica i política impossible d’articular. Els condemnats tampoc no tindran indults perquè la bavositat monàrquica del govern espanyol defugirà de posar el rei en el compromís de validar-los. En canvi, sembla que la reforma del codi penal que l’executiu de Pedro Sánchez rumia –en el sentit més zoològic de la paraula- podria portar els presos al carrer si és que el Tribunal Suprem perd els fums i es rebaixa a revisar les condemnes. Aquesta reforma legislativa, però, podria convertir els exiliats en una torna que la justícia espanyola acceptaria de bon grat: si el delicte de sedició es canvia pel d’atemptat contra la integritat constitucional el delicte s’homologaria amb altres legislacions europees i obriria les portes a la pèrdua d’immunitat dels parlamentaris i a l’acceptació de les euro-ordres. Diu Gabriel Rufián que s’ha deixat enrere el temps de les amenaces, les togues, la policia i la presó.

A les urnes, “tribuneros”!

Etiquetes

Eleccions, Govern, Independència, Independentisme, Sobiranisme

Un tribunero, ja ho saben, és un soci de graderia que té una irrefrenable i dramàtica addicció al curtplacisme, que bascula arrítmicament entre l’esverament pessimista i l’eufòria desbordant i que desprèn un alt índex de contagi. Sí: efectivament, els tribuneros de can Barça tenen una cita electoral important el 24 de gener, però encara és més important la cita que tenen, tres setmanes després, els tribuneros de l’independentisme. Què passarà a les eleccions al Parlament del 14 de febrer? Perquè, ara mateix, la mocadorada al país és general. Ningú no està content; tothom protesta i els que haurien de posar pau (i mesures) s’esbardufen i es fan la traveta els uns als altres. L’independentisme que fins ara ha posat pell morta a les baralles internes, s’ha fet el sord amb els bocamolls i ha posat ànima de càntir contra els errors, cedirà a la gesticulació tribunaire i ho engegarà tot riera avall de l’abstenció o muntanya amunt de l’unionisme? Tan poc ha durat la força popular de l’1-O i tan feble és la seva voluntat i la seva memòria?

No et manifestaràs en va

Etiquetes

1-O, 11 de Setembre, Catalanisme, Catalunya, Coronavirus, Covid-19, Diada, Independència, Independentisme, Política, Política catalana, Referèndum, Sobiranisme

Les massives mobilitzacions de la Diada, tal com les hem conegut durant aquesta darrera dècada, van morir a mans de l’1-O. Durant aquests anys, la convocatòria més gran i transversal coneguda fins ara tenia un sentit en el marc del crescendo que experimentava el sentiment independentista i les expectatives d’un estat propi: era com una haka maorí que anunciava una demostració de força, un cop de puny sobre la taula que es gestava al darrere dels centenars de milers de veus que es feien sentir al carrer.

Salomó al Parlament

Etiquetes

Catalanisme, Catalunya, crisi, Democràcia, ERC, Independència, Independentisme, Junts per Catalunya, Parlament, partits polítics, Política, Política catalana, Sobiranisme

Que el secretari general del Parlament, Xavier Muro, tingui por de l’extorsió i la repressió que exerceixen els tribunals espanyols d’excepció sobre les institucions catalanes, és perfectament comprensible perquè a l’hora d’estesar els marges de l’independentisme no s’entretenen pas a triar mates grosses de petites ni cargols de sargantanes.

Ni fem por, ni fem pa

Etiquetes

Catalanisme, Catalunya, Independència, Independentisme, partits polítics, Política, Política catalana, Presos polítics, República, Sobiranisme

L’armament de la moral independentista fa fer titulars i eslògans perquè la multitud s’hi pugui arrapar i no naufragui. Amb la suspensió del tercer grau als presos polítics, n’hem tornat a sentir uns quants. Però les paraules sense els actes, són ficció.

L’espionatge no és cap broma

Etiquetes

Catalanisme, Catalunya, Democràcia, Espionatge, Independentisme, Política, Política catalana, Política espanyola, Sobiranisme

Descobrir que alguns polítics independentistes han estat espiats a través del sistema Pegassus –que només es ven a organismes governamentals- pot tenir un cert valor periodístic en el marc de la crònica general sobre la disputa entre Espanya i Catalunya, però no pot sorprendre ningú. L’espionatge és consubstancial dels mecanismes de defensa d’un estat, com ho és la construcció de relats per a justificar les actuacions dels poders institucionals i factuals que el governen.

L’entremès de Sànchez

Etiquetes

Catalanisme, Catalunya, Diàleg, ERC, Estat, Independència, Independentisme, Junts per Catalunya, Política, Política catalana, Política espanyola, Referèndum, Relator, Sobiranisme

Pedro Sánchez no troba mai el moment de convocar la taula de diàleg entre els representants del govern espanyol i els del català: quan no és per la situació política catalana és per les agendes ministerials.

Higiene, mascareta, distància

Etiquetes

Catalanisme, Catalunya, Eleccions, ERC, Independència, Independentisme, Junts per Catalunya, partits polítics, Política catalana, Referèndum, Sobiranisme

Ves per on, les tres recomanacions bàsiques per a la prevenció del Covid-19 també seran útils perquè els militants de l’independentisme transversal puguem afrontar amb prudència i seguretat el panorama polític que es presenta a Catalunya per als propers mesos. Higiene per mantenir net el record de l’1-O i el significat que van tenir els esdeveniments d’aquells dies per a la cohesió de la determinació independentista; i per rentar-nos les mans tan sovint com puguem perquè no se’ns hi quedi impregnat el tacte suat dels revisionistes que ens les volen encaixar.