El bolero espanyol

Etiquetes

Catalunya, Democràcia, Estat, finançament, Independència, Independentisme, partits polítics, Política, Política catalana, Política espanyola, Referèndum, Sobiranisme

Il·lustració de Vilaweb.

La relació política entre Espanya i Catalunya està abocada a la ruptura i quan més es tardi a assumir-ho i a gestionar-ho, més en patirem les conseqüències uns i altres. Aquesta convicció se sustenta, en primer lloc i principal, en l’evident incapacitat dels diferents poders espanyols (partits polítics, estructures administratives, cossos de seguretat i exèrcit, elits financeres…) d’acceptar que l’encaix de Catalunya a l’estat espanyol passava pel reconeixement de la nostra identitat nacional i de la plena autonomia –política i financera– de govern.

La veu prima de la serp

Etiquetes

Democràcia, Estat, finançament, impostos, partits polítics, Política, Política espanyola

Cristobal Montoro- Imatge: desordencreativo.com

No cal remarcar, per evident, que l’opció política del Partit Popular es basa en una doctrina ultraconservadora en l’aspecte social, ultraliberal quant a l’economia i construïda sobre el nacionalisme espanyol en tot allò que fa referència a la política institucional. Es tracta d’una opció ideològica com qualsevol altra, que ha aconseguit els suports necessaris per governar i, com que aquests trets identitaris són coneguts per tothom, no cal esperar que cap membre del govern presidit per Mariano Rajoy reconegui que vol ofegar el de Catalunya retornant-li els diners dels seus contribuents tard i en comptagotes.

Consciència turística

Etiquetes

Catalanisme, Economia, Estat, finançament, Política catalana, Sobiranisme, Turisme

Cartell de promoció turística de Catalunya.

Som en un país turístic i som al rovell de l’ou de la temporada alta. Anem on anem del territori trobarem una gentada i nombrosos establiments disposats a oferir els seus serveis als visitants. Aquest és un dels senyals que certifiquen que aquest sector és el primer dels que generen treball i moviment econòmic, si comptem bé els beneficis directes i els indirectes i un PIB aproximat del 12 per cent. Però què vol dir ser un país turístic? Tenir el nombre més alt de turistes? Ser el que més places ofereix? Presentar la guia de restaurants més extensa? Tenir la fortuna de ser els que més hores de sol gaudim?

L’autonomia municipal

Etiquetes

ajuntaments, finançament, Política

L’Ajuntament de La Pera (Baix Empordà)

Per al govern espanyol i per a la majoria parlamentària del Partit Popular, els ajuntaments són només un instrument capil·lar de la seva xarxa de poder. És clar que aquesta no és una pràctica exclussiva del PP i per corroborar-ho només hem de repassar la crònica electoral de l’estat espanyol. No obstant, hi ha matisos diferencials. Mentre un ampli espectre del ventall polític simultaneja l’estratègia electoralista amb l’exercici d’un municipalisme més o menys convençut, al PP li provoca una repugnància visceral que hi hagi parcel·les de poder i de decisió que no depenguin orgànicament de l’Estat d’una manera directa i que, per tant, no puguin ser controlades i dirigides des de la centralitat institucional.

Independència també per als ajuntaments!

Etiquetes

administració, ajuntaments, burocràcia, finançament, Política catalana, Política espanyola

Els municipis són les institucions que més necessiten ser rescatades, tant en les seves finances com en la funció política que les administracions superiors els sostreuen.  Seran, en canvi, les administracions més retallades i les més anorreades. Així serà gràcies a  la barroera i superficial reforma que el Partit Popular planteja dur a terme a les corporacions municipals però també perquè els successius  governs de Catalunya han compartit amb el d’Espanya una mirada recel•losa sobre el món local: sempre s’ha considerat que com més autonomia tinguin els ajuntaments, menys capacitat competencial els quedarà als governs.

Ara que no ens vinguin amb llepafilades

Etiquetes

Catalanisme, Catalunya, CiU, Democràcia, Eleccions, ERC, finançament, Independència, Independentisme, Política, Política catalana, Referèndum, Sobiranisme

El 26: Il·lustració de Jordi Sàbat (http://jordisabat.com)

CiU no es va equivocar quan va assenyalar les fites que limitaven la governabilitat del país -la imposició de retallades pressupostàries, un dèficit fiscal insostenible i el rebuig espanyol a un pacte fiscal- ni quan va considerar que la manifestació del passat l’11 de setembre introduïa un mandat clar en l’agenda política catalana. Però sí que va errar quan va creure que la millor manera de desencallar la situació era avançar les eleccions, confiant il•lusòriament que no seria castigada per una acció de govern excessivament comptable i poc social, que l’augment del suport sobiranista cap a la coalició i cap a altres partits compensaria el càstig amb escreix i que el vot espanyolista no rebrotaria a la vista de la reclamació d’un estat català.

Els gripaus amb paraigüa també es neguen

Etiquetes

Bancs, Economia, finançament

“Els bancs et deixen un paraigua quan fa sol i te’l treuen quan plou»  i «la banca és l’usura practicada amb el suport de la llei » són dues sentències que pertanyen al manual de supervivència  que els pares i els avis  ens gravaven a foc en el cervell durant la nostra infància i joventut per vacunar-nos contra els cants de sirena que ens començaven a assetjar en el pas de la porta cap a la vida adulta.

Diga-li mixo, que és gat (o rescat)

Etiquetes

Autonomies, Catalunya, finançament, Independència, Política, Política catalana, Política espanyola

Quan una administració no es veu amb cor de sostenir la seva hisenda pública mitjançant  els  recursos propis i el crèdit d’entitats financeres, es pot ben dir que està quebrada. I quan aquesta situació la porta a demanar diners i ajut -sisplau per força- a administracions de rang superior s’està comprometent amb un procés que no es pot dir d’altra manera que rescat. Amb quines altres paraules es podria qualificar  haver de sotmetre la sobirania pròpia a pautes d’actuació que es basen en criteris polítics dictats des d’institucions i centres financers externs?

Griñán i tots els altres ja fan tard

Etiquetes

administració, Catalunya, crisi, Democràcia, Economia, finançament, Política

Quan sentim que José Antonio Griñán, al capdavant dels socialistes d’Andalusia, diu que defensaran la igualtat de les autonomies i reclamaran que no hi hagi privilegis per a cap,  podríem pensar que per fi han posat seny. Que han caigut de l’orgullós cavall que els passeja per la fira de les vanitats i que s’han adonat que ja no poden continuar gaudint del privilegi dels fons que les autonomies més productives han estat aportant a les que ho són menys.

Arribarà un dia que se’ns escaparà el riure

Etiquetes

Catalunya, crisi, Economia, Estatut, finançament, Política

Una clara demostració que la influència i el prestigi difícilment són al mateix plat de la balança és que Financial Times exerceix una influència notable en les decisions del món econòmic però en canvi les seves anàlisis polítiques són absolutament mesquines, sobretot quan es tracta de d’informar sobre la realitat catalana que sempre s’han mirat amb els ulls gasius d’un vell prestador de la City, o el que és pitjor, amb els d’un corresponsal desinformat. Per si no n’hi havia prou amb els brams apocalíptics de José María Aznar contra l’Estat de les autonomies, ara, ve el portaveu dels mercats i troba que Catalunya llasta l’Estat Espanyol perquè el nostre deute representa el 28,3 per cent del total del deute autonòmic o el 14 per cent de l’Estat, com si la supressió de l’Estatut hagués de comportar que l’Estat Espanyol tingués 30.300 milions d’euros menys de despesa o de deute. No fotem.