República és transformació

Etiquetes

Catalunya, Costa Brava, Política catalana, República, Sobiranisme, Turisme, urbanisme

Treballs d’urbanització a la pedrera s’Antiga al terme municipal de Begur. Foro M. Carreras / El Punt Avui.

Fa uns dies, un mosso li va etzibar a un forestal ”La República no existeix, idiota!” i tothom es va esverar. D’acord que és una falta de respecte que la policia insulti els ciutadans (tot i que aquest no és un cas únic) i que un règim democràtic com la república ja hauria d’existir pel sol fet que la majoria de la població ho vulgui, com a Catalunya.

Turisme: els sona d’alguna cosa?

Etiquetes

Catalunya, Costa Brava, Independència, Turisme

Fa pocs dies, em deien que el procés havia fet baixar el turisme, però els seus números no eren els meus: quan les coses van bé, tot prové d’una situació internacional que situa conflictes en països competidors. Quan tot va malament, no és la situació internacional la que canvia, sinó el procés. Doncs bé, sumem-hi altres coses, també: ara, el personal de terra d’Iberia ha desconvocat una vaga, però les dates encara hi són per deixar-les caure si cal; a Ryanair, dos dies de vaga que han deixat 4.200 persones a terra a l’aeroport del Prat; a Barcelona, una vaga de taxis que demanen fre a l’augment de vehicles d’Uber i Cabify, que va acabar amb alguns cotxes xafats d’aquestes dues companyies. Procés? Quin procés? No tenim altres problemes?

Entre l’espasa i el banquet

Etiquetes

Catalanisme, Catalunya, Girona, Independència, Independentisme, Política, Política catalana, Política espanyola, Sobiranisme, Turisme

Fotomuntatge sobre l’obra Banquet de la coronació de l’arxiduc d’Austria de Martin Van Meytens (S.XVIII).

Aquests dies, el Celler de Can Roca és objecte de dures crítiques pel fet que una part dels actes de lliurament dels Premis Fundació Princesa de Girona es faran a les seves instal·lacions del Mas Marroch de Vilablareix. Des d’amplis sectors del sobiranisme els han reclamat que renunciïn a aquest encàrrec, en línia amb el rebuig que tant l’ajuntament d’aquest municipi com el de Girona han manifestat per a ser amfitrions d’aquesta celebració. Una reclamació que ha vingut acompanyada d’una important pressió mediàtica i d’unes desqualificacions que són lamentables pel to i demagògiques pel fons: perquè només des de la ignorància o la mala fe es pot oblidar que la manera de fer dels germans Roca està impregnada d’amor per l’entorn i pel nostre país i que n’han deixat testimoni amb tanta generositat com discreció. L’1-O, sense anar més lluny.

De-bat de campanes a Girona

Etiquetes

Contaminació, Girona, hotels, Medi Ambient, Turisme

Campanes de la catedral de Girona.

Girona debat aquests dies sobre el silenci nocturn imposat a les campanes horàries de la catedral, per la queixa d’un dels establiments hotelers que hi ha als encontorns, encara que sobta que d’altres de similars no se n’hagin queixat. Aquesta mena de polèmiques no és nova en aquest país, on alguns residents sobrevinguts han denunciat campanes, galls, granges o el costum natural de femar els conreus en diferents localitats. Però els bronzes de la seu gironina són potents i la polèmica ressona en els carrers de la ciutat tant o més fort que els batecs provinents de la catedral.

Consciència turística

Etiquetes

Catalanisme, Economia, Estat, finançament, Política catalana, Sobiranisme, Turisme

Cartell de promoció turística de Catalunya.

Som en un país turístic i som al rovell de l’ou de la temporada alta. Anem on anem del territori trobarem una gentada i nombrosos establiments disposats a oferir els seus serveis als visitants. Aquest és un dels senyals que certifiquen que aquest sector és el primer dels que generen treball i moviment econòmic, si comptem bé els beneficis directes i els indirectes i un PIB aproximat del 12 per cent. Però què vol dir ser un país turístic? Tenir el nombre més alt de turistes? Ser el que més places ofereix? Presentar la guia de restaurants més extensa? Tenir la fortuna de ser els que més hores de sol gaudim?

L’arròs d’ahir i d’avui

Etiquetes

Agricultura, Costa Brava, Economia, Empordà, Medi Ambient, Memòria Històrica, pagesia, Turisme

El conreu de l’arròs a l’Escala a la postguerra. Foto: Joan Lassús. Arxiu Històric de l’Escala,

El Centre d’Estudis Escalencs i el Museu de l’Anxova i de la Sal tenen oberta en aquest centre una exposició sobre els arrossars de l’Empordà. Una activitat que del segle XVIII a mitjans del XX va arribar a ocupar molts més conreus que ara, al voltant dels darrers meandres del Ter, del Daró, de la Muga i del Fluvià, i que avui es conserva limitadament gràcies a la sortosa obstinació uns pocs agricultors. Gràcies a la tenacitat de gent enamorada del seu ofici, del país on viuen i del seu futur. Ara que el turisme ens dóna pa, és bo que sapiguem d’on el trèiem quan les úniques calces curtes que coneixíem eren les dels que treballaven als camps d’arròs.

Sordesa discotecaire a Blanes

Etiquetes

ajuntaments, Civisme, Contaminació, Turisme

Discoteca al costat d’un bloc de pisos al barri dels Pins, de Blanes. Foto: Nuri Forns / El Punt Avui.

Un col·lectiu de veïns del barri dels Pins de Blanes reclamen que l’ajuntament els indemnitzi amb 20.000 € per habitatge perquè la proximitat de discoteques els ha fet perdre valor a causa dels sorolls i aldarulls que s’hi produeixen, a més a més dels perjudicis personals que aquest ambient els provoca. Però Blanes no és un fet aïllat. Això passa a totes les poblacions que volen compaginar oci i residència en un mateix espai. Cosa difícil d’entendre, sobretot quan tallers i indústries ja van ser obligats fa anys a emigrar a polígons industrials per les molèsties –de sorolls i de salut– que ocasionaven en els nuclis habitats. Per què no polígons d’oci?

Incògnites submergides a les Illes Medes

Etiquetes

administració, Costa Brava, Medi Ambient, Turisme

L’entorn marí de les illes Medes són un actiu important d’atracció turística tant per a navegants com per a submarinistes. Però és també una reserva d’espècies marines dins d’un parc natural que abasta tota l’àrea geogràfica del Montgrí. Trobar l’equilibri entre una cosa i l’altra és difícil, però indispensable. Ara bé, si uns suposats estudis d’impacte havien fixat el límit d’immersions permeses en 396 diàries, canviar-les ara per un límit anual de 73.000, que es repartiran pràcticament en quatre mesos, es fa difícil d’entendre. Estava mal fet l’estudi d’impacte inicial? S’han tornat més resistents les espècies marines? S’ha tornat massa tova l’administració?

Port-es obertes a Palamós

Etiquetes

Catalunya, comerç, Costa Brava, Economia, Ports, Turisme

Creuer al port de Palamós. Foto: Gencat.cat

El port de Palamós, situat al centre neuràlgic de la Costa Brava, va viure incomprensiblement molts anys d’esquenes al turisme com no fos per fer d’escenari d’algunes fotografies típiques. Quan, per fi, algú es va adonar de les seves possibilitats, van començar a arribar creuers i aquest any portaran 36.000 creueristes. El govern espanyol ha trigat a adonar-se que el port necessitava disposar de duana perquè aquest flux turístic no es limités a les persones provinents de l’espai Schengen, però finalment hi haurà instal·lacions –que pagarà la Generalitat– perquè puguin entrar turistes d’arreu. Ara ja només falta que entenguin que han de fer el mateix amb les mercaderies.

La variant d’Olot i les valls

Etiquetes

ajuntaments, Medi Ambient, Turisme, urbanisme

L’actual entrada a l’eix Vic-Olot per la Vall d’en Bas. Foto Jordi Casas. El Punt Avui.

A la Garrotxa fa falta una carretera que enllaci les que conflueixen a Olot per treure-li trànsit intern. Sobretot després d’obrir la porta a Osona i Barcelona pels túnels de Bracons. Però els projectes coneguts afecten greument les valls que circumden la capital i que són un bé natural i un atractiu turístic importants. Ara, el conseller Santi Vila proposa que es faci el projecte tècnic deixant per al final la decisió sobre la Vall de Bianya. Però el debat ha de ser integral, del traçat complet, perquè aquesta via pot convertir la Garrotxa en una carretera voltada de valls o en unes valls vorejades per una carretera. I, a la vista de les eleccions que van venint, val més que la decisió vingui de la ciutadania a través d’un procés consultiu obert i generós.