Taxi i/o driver

Etiquetes

, , ,

Desplaçar-se en vehicle requereix quelcom que no s’exercita prou: la reflexió. Pensar, primer, on volem anar i quant de temps tenim, i després, quin mitjà és el que ens hi portarà amb un cost més raonable. Si ho fem, descobrirem que ser propietari d’un vehicle no és sempre una bona inversió i comprendrem per què hi ha nous models de negoci que ofereixen sistemes alternatius com el cotxing -que ja s’ha començat a implantar amb el mateix plantejament que el bicing– o com Uber, que vol fer forat en l’àmbit del lloguer de vehicles amb conductor i que ha provocat l’aixecament del sector del taxi.
Continua llegint

Catalunya, tenim un problema

Etiquetes

, , , , , , , , , , ,

Parafrasejant la frase pronunciada pels tripulants de l’Apolo XIII en conversa amb la base de Houston, els catalans que naveguem per l’espai sideral a la recerca del planeta independent correm el risc de perdre’ns per la nebulosa Margallo perquè una part dels dipòsits d’oxigen han estat omplerts amb contingut adulterat. La metàfora no es refereix directament al caire que va prenent el judici pel cas del Palau de la Música Catalana, però sí al substrat que aquest fet va posant al descobert i que té a veure amb el finançament dels partits.
Continua llegint

És el poble qui cus

Etiquetes

, , , , , , , , ,

L’unionisme espanyolista intenta dividir el sobiranisme català subratllant les diferències entre els partits que en formen part. Gran troballa. Com si no sabéssim del recel i la competitivitat entre PDCat– i ERC que, encara ara, quan es troben, es miren les respectives esquenes per si s’han clavat recíprocament un punyal. Continua llegint

Savis que són ases

Etiquetes

, , , , ,

"El asno literato" de Goya.

“El asno literato” de Goya.

Fa pocs dies, des del govern espanyol i des del Banc d’Espanya, s’apuntava un altre cop la necessitat de retardar més l’edat de jubilació, de subscriure fons de pensions privats per substituir les mancances del sistema públic i s’augurava als actuals i propers beneficiaris unes rebaixes de percepció dramàtiques. El govern que ens diu això és successor del que va orquestrar la bombolla financera i immobiliària que ha dut l’economia espanyola al barranc i és company de militància dels que han provocat el corrent d’aire més putrefacte dels darrers temps, tant per la pràctica de l’abús de poder com de l’abús de l’erari públic. I el Banc d’Espanya, al servei d’aquest govern, és la institució que va mirar cap a un altre costat quan la banca inflava la bombolla amb pràctiques immorals i que li va abocar milers de milions per tapar els efectes de la usura desmesurada i la incompetència financera.

Continua llegint

El bolero espanyol

Etiquetes

, , , , , , , , , , ,

Il·lustració de Vilaweb.

Il·lustració de Vilaweb.

La relació política entre Espanya i Catalunya està abocada a la ruptura i quan més es tardi a assumir-ho i a gestionar-ho, més en patirem les conseqüències uns i altres. Aquesta convicció se sustenta, en primer lloc i principal, en l’evident incapacitat dels diferents poders espanyols (partits polítics, estructures administratives, cossos de seguretat i exèrcit, elits financeres…) d’acceptar que l’encaix de Catalunya a l’estat espanyol passava pel reconeixement de la nostra identitat nacional i de la plena autonomiapolítica i financera– de govern.

Continua llegint

Estat i Democràcia

Etiquetes

, , , , , , , , , , , ,

Una de les coses que Francisco Franco va aprendre de la II República espanyola –per contrast- és que l’Estat ha de ser orgànicament fort per sobreviure a totes les convulsions internes i externes. Des del primer dia de la guerra civil es va dedicar a aquesta empresa i a mesura que guanyava territoris, els incorporava a una estructura que tenia com a prioritat la vertebració absoluta i absolutista del conjunt.

Continua llegint

Tirant milles

Etiquetes

, , , , , , , , , , ,

Enric Millo, delegat del govern espanyol a Catalunya i Soraya Sàenz de Santamaria, vicepresidenta del gabinet presidit per Mariano Rajoy.

Enric Millo, delegat del govern espanyol a Catalunya i Soraya Sàenz de Santamaria, vicepresidenta del gabinet presidit per Mariano Rajoy.

A Enric Millo, que té una gran destresa oratòria, ens havíem acostumat a sentir-lo en intervencions com a portaveu del Partit Popular amb tot el que això desprèn de connotacions ideològiques, però també sociològiques: ara diu que el conflicte és entre els governs de Catalunya i Espanya i no entre catalans i espanyols, però mai li hem sentit cap acte de contrició per les barrabassades que els seus han escampat sobre Catalunya i els catalans arreu de l’Estat per crear un estat d’opinió hostil vers nosaltres, que ha fet forat allí i aquí. Continua llegint

La política com a antídot de la liqüefacció

Etiquetes

, ,

La mort recent del sociòleg i filòsof Zygmunt Bauman ha provocat la nova divulgació d’un dels conceptes que han tingut més ressò de la seva trajectòria de pensador: la modernitat líquida. Una encertada i precisa definició de la tendència de la nostra societat contemporània cap a la mutabilitat constant en la que el sisè continent, el capitalisme, és el principal motor que genera els conceptes que justifiquen i que executen els moviments d’aquesta transformació contínua en els cinc continents restants. En aquest aparentment nou univers les identitats es dissolen i es fusionen, perden densitat, es liqüen i flueixen cap a nous motlles que ja ens tenen preparats: abandona la teva zona de confort, re-inventa’t, obre’t als canvis, no et resisteixis, fes-te global, interconnecta’t… Continua llegint

Puigdemont, d’any en any

Etiquetes

, , , , , , , , ,

Foto: Paco Dalmau

Foto: Paco Dalmau

Un periodista té l’obligació moral i professional de preguntar el que creu que és important per a completar la informació que està elaborant, però les respostes que obté no es poden descontextualitzar ni del moment concret de la pregunta ni del moment genèric en què està situat l’entrevistat. Per això, sembla evident que ni el president Carles Puigdemont anunciava res quan deia que no serà el proper candidat a la presidència de la Generalitat, ni tampoc ho feia la vicepresidenta Neus Munté quan afirmava que Artur Mas seria un bon candidat per tornar al càrrec. Continua llegint

Faula de l’os que dorm i la guilla que sotja

Etiquetes

, , , , , , ,

Europa té convulsions. Els partits parlamentaris tradicionals tremolen perquè perden suport electoral i veuen que se’n va a forces polítiques més decantades cap als extrems. L’ultraconservadorisme xenòfob amb reminiscències de l’Alemanya d’entreguerres i la democràcia popular i participativa, que fa focs d’artifici encenent-los amb els carnets de l’esquerra aburgesada, sedueixen cada dia nous adeptes. És, en realitat, l’efecte de la llei del pèndol: despit i revenja contra unes propostes polítiques que no aporten res de nou per fer front als problemes de la societat actual, i devoció per les que anuncien solucions aparentment ràpides i fàcils.
Continua llegint