Arguments i energumen(t)s

Etiquetes

, , , , , , , , , , ,

Portada El Punt Avui 23/09/2015

Portada El Punt Avui 23/09/2015

L’independentisme català ha tingut sempre una bona bateria d’arguments per a reclamar la sobirania del país amb abundants justificacions històriques, culturals i econòmiques. El canvi de la dictadura a la monarquia parlamentària va fer pensar que un estat plurinacional, equitatiu i respectuós era possible. Però a mesura que anaven passant els anys, les irreformables estructures polítiques i d’estat corcaven aquesta idea, fomentaven la liquidació de les hipoteques històriques i convidaven a formular arguments sobiranistes. Uns arguments que ofereixen dades i projecten models sobre el finançament, la política cultural i lingüística, els sistemes de salut i d’ensenyament, la seguretat pública, el benestar social, les infraestructures, etcètera.

Continua llegint

In crescendo

Etiquetes

, , , , , , , , , , , ,

Malgrat els comentaris insultants i despectius dels partits unionistes sobre el referèndum d’autodeterminació de Catalunya i malgrat els arguments profilàctics de Catalunya en Comú, el 1-O no serà cap nova versió del 9-N. La primera diferència és el posicionament de les institucions catalanes. El 2014 tot i estar a favor de la consulta, van haver de cedir-ne el control a les entitats cíviques i abstenir-se de donar-li cap aparença formal.

Continua llegint

Opinions respectables (o no)

Etiquetes

, , , , , , , , , , ,

Quino

Quino

El partits contraris al Referèndum d’Autodeterminació de Catalunya –que no és el mateix que els partits partidaris del No, que, de moment, no se’n coneixen com a tals- es fan els ofesos perquè hi ha independentistes que els ataquen verbalment. Esgrimeixen el dret a la llibertat d’expressió i a defensar la seva opció política com una més. Ningú no els pot negar aquests drets i bona prova d’això és que els exerciten. I, si ens ho mirem amb atenció, ho fan fins i tot amb els privilegis que donen la dominació institucional i jurídica i amb l’ajut dels favors tornats per les corporacions econòmiques de pressió i els grans grups de comunicació.

Continua llegint

L’esquerra tibada

Etiquetes

, , , ,

A Catalunya sempre hi ha hagut una esquerra tibada. No és un col·lectiu amb marca pròpia sinó que n’han estat i en són membres i paradigma militants amb diferents carnets però amb el denominador comú de pertànyer a l’òrbita d’una intel·lectualitat elitista que abans era roja, després es va destenyir cal al verd i ara tornassola cap al morat. Són aquells que troben que el brou es escàs, excessiu, massa fat, massa salat, massa líquid o massa espès però mai al punt.

Continua llegint

Tot va parlant-me de tu

Etiquetes

, , , ,

Darrer concert de Raimon. Palau de la Música Catalana. Foto: Juanma Ramos / El Punt Avui.

Darrer concert de Raimon. Palau de la Música Catalana. Foto: Juanma Ramos / El Punt Avui.

L’única seguretat, l’arrelament dels meus dubtes, ve potent quan tu te’n vas tant si t’ho creus com si dubtes. Te’n vas perquè el temps fa el seu camí, encara que potser no t’entendran. Però som molts més dels que volen i diuen els que en una butxaca d’uns pantalons vells devem tenir guardades entrades dels teus recitals. Des d’aquells dies, més tardans de l’any quaranta en que tu vas nàixer, quan nosaltres sentíem l’alenar de la vida que començàvem a recórrer amb la cara al vent. Vas arribar a nosaltres tip de passejar sol per València i t’hem conegut sempre igual com ara, els cabells blancs, la bondat a la cara, els llavis fins dibuixant un somriure d’amic, company, conscient del perill. Continua llegint

Serveis públics, beneficis privats

Etiquetes

, , , ,

El juliol del 2014, l’ajuntament de la vila alacantina de Montfort anunciava que deixava de contractar una empresa de recollida d’escombraries per fer-ho directament i a l’antiga: amb un carro tirat per un cavall. La raó d’aquesta decisió –polèmica i titllada d’antiquada- era ben simple: d’aquesta manera estalviaven el 50 per cent del cost que els representava la recollida de deixalles en mans d’una concessionària.
Continua llegint

Renda social i treball social

Etiquetes

, ,

Imatge extreta de Tú Decides.

Imatge extreta de Tú Decides.

Aquests dies han coincidit l’acord per l’aprovació d’una renda mínima garantida i la publicació d’un ampli reportatge del setmanari l’Econòmic (www.leconomic.cat) sobre el futur de l’ocupació. L’una i l’altre estan relacionats perquè sembla evident que, ja avui, calen mesures polítiques per corregir les tendències de l’economia i redistribuir la riquesa de manera que s’evitin exclusions. Es tracta de no haver de triar entre afavorir les persones o afavorir l’economia sinó de fer-les compatibles i de corregir els efectes nocius sobre unes o sobre l’altra.
Continua llegint

Una herència esdevinguda hipoteca

Etiquetes

, , , , , , , , , , ,

L’afirmació de Gabriel Rufian qualificant Jordi Pujol com el pitjor que li ha passat a Catalunya juntament amb Ciudadanos ha tocat la fibra als del PDECat perquè, per més canvi de nom i de dirigents que hagin fet, continuen essent Convergència i hereus del pujolisme.

S’entén, doncs, que Marta Pascal hagi sortit a defensar els governs del que fou president de la Generalitat durant 23 anys. S’entén però no és defensable. Si en qualsevol currículum governamental hi ha clarobscurs i pros i contres, quan apareixen assumptes com una evasió d’impostos o la instrumentalització de la posició de privilegi atorgada per la ciutadania, en benefici propi o del seu entorn de confiança, queda ressaltat tot el que políticament pugui haver fet malament i se li afegeix la relativització i el dubte de l’aprofitament personal sobre tot el que pugui haver fet de bo.
Per això la hipèrbole agra del diputat d’Esquerra no pot ser contestada dient que Pujol ha treballat molt pel país perquè el càrrec que va ocupar ho portava implícit. L’obligava a fer-ho el suport democràtic obtingut durant més de dues dècades. De la mateixa manera que l’obligava a demostrar una honestedat i un civisme exemplars que han resultat ser només aparents. I d’aquesta manera, el que hauria d’haver estat una herència per al país s’ha transformat en una hipoteca i el que hauria d’haver estat adob per al sobiranisme ha esdevingut benzina per a la corporació dels partits espanyolistes.

Quina creu, Sant Jordi!

Etiquetes

, , , ,

La Creu de Sant Jordi arrastra la brama que és un premi de peix menut, que s’atorga sense gaires miraments ni discriminació qualitativa i que la proliferació amb què es concedeix li treu valor. Però té també una altra lectura, molt més exacta i molt menys demagògica: la finalitat del guardó és distingir i honorar persones i entitats que, des de la senzillesa de la seva feina quotidiana a l’espectacularitat d’una acció puntual, contribueixen a una societat més rica i més plural.

Continua llegint

Representants i “represenpocs”

Etiquetes

, , , , , , , , , ,

És indubtable que el moviment independentista a Catalunya ha tingut una gènesi popular i molt superior a la representativitat política. Aquest moviment, absolutament transversal, ha fet la feina que li tocava fer: posar la reivindicació al carrer i donar arguments als partits per assumir-la i defensar-la.

Continua llegint