Podrits

Etiquetes

, , , , , , , , , , , , , ,

A través de la pressió exercida sobre la fiscalia belga, l’Estat espanyol encara aspira que, el proper dia 11 de gener, el Tribunal de Cassació de Brussel·les li concedeixi l’extradició de Josep Miquel Arenas, Valtònyc, per fer-li complir els tres anys i mig de presó als quals el va condemnar l’Audiencia Nacional en considerar que algunes de les seves cançons enaltien el terrorisme i injuriaven i atacaven la corona i altres institucions espanyoles. Un dia abans que el Tribunal de Gant dictaminés, aquesta setmana, que Valtònyc no feia res més que exercir la llibertat d’expressió, el diari El País revelava que el rei emèrit continua freqüentant a Abu Dhabi l’amistat del traficant d’armes hispano-libanès Abdul Rahman el-Assir, sobre el qual pesa una ordre de crida i cerca internacional. Segons el rotatiu espanyol, aquesta amistat es remunta als anys vuitanta del segle passat i és compartida també amb la família Aznar, amb Felipe González i amb diverses personalitats del PP i del PSOE. No ho dirà cap tribunal, però això té un nom, i el sap tothom.

Dignitat combativa

Etiquetes

, , , , , ,

És una bona notícia que el Govern hagi decidit interposar una querella contra Pablo Casado per haver mentit deliberadament sobre el tracte que els nens castellanoparlants reben a les escoles catalanes. Una bona notícia que, tot sigui dit, arriba considerablement tard, tenint en compte els anys que fa que gent com aquest individu diuen barbaritats sobre el nostre país amb absoluta impunitat i amb la inequívoca intenció de crear malestar, rebuig i odi contra Catalunya per treure’n un benefici polític. Una altra cosa és que aquesta querella aconsegueixi el seu propòsit i que Casado s’hagi de ficar la llengua al cul per netejar tot el que embruta el seu discurs. El alts tribunals espanyols tendeixen a confondre barroerament la llibertat d’expressió amb la llengua llarga, les mentalitats agudes amb les obtuses i només són objecte penal les opinions que no encaixen amb la ideologia que els proporciona el càrrec. Però els dubtes sobre l’eficàcia de les querelles mai no hauria d’impedir presentar-les. Si algú ha de renunciar a la dignitat, que no siguem nosaltres.

Orxata en porró

Etiquetes

, , , , , , , , , ,

Està molt bé que el govern de Catalunya sigui rotund, taxatiu i contundent contra els traficants de falsos escàndols de marginació escolar i en defensa de la imprescindible immersió lingüística en el sistema educatiu i social de Catalunya. I està molt bé que tots plegats estem encesos i indignats pel muntatge demagògic que l’espanyolisme reaccionari s’ha fabricat a l’escola Turó del Drac de Canet de Mar i per l’enèsima agressió de l’Estat espanyol contra la llibertat política i d’expressió dels ciutadans catalans, en aquest cas contra el diputat Pau Juvillà. Però si després ens anem carregant a la gepa sentència rere sentència dels tribunals repressors, i anem aguantant xàfec rere xàfec de les camarilles polítiques que els estimulen, sense cap altra reacció que la protesta verbal i que continuar engargamellant-nos-ho tot pel broc gros, ens haurem de preguntar si, amb l’aplicació de l’article 155 de la refotuda Constitució espanyola, no ens van inocular massivament, també, una dosi general de sang d’orxata.

Tornarà el polvoró?

Etiquetes

, , , , , ,

Després de fugir als Emirats Àrabs i de viure-hi un any i mig any com pertoca al seu cos de rei, el monarca emèrit d’Espanya vol tornar al palau de la Zarzuela amb el salari a l’armilla i les despeses pagades per l’erari públic. No es tracta de cap impuls d’enyorança sinó d’una calculada estratègia jurídica contra les causes que té obertes o en procés al seu propi país, al Regne Unit i Suïssa. Si pogués demostrar que l’Estat espanyol li manté l’estatus institucional (títol, retribució i residència) intentaria acollir-se als preceptes jurídics que impedeixen jutjar els mandataris en exercici, ni que siguin “in péctore”. I potser perquè pugui escapolir-se per aquesta mateixa escletxa, Pedro Sánchez i el PSOE callen com muts i xiulen com orats quan els recorden que fa un any havien promès impulsar una llei de transparència sobre la Corona. Però, per més que s’acosti Nadal i tothom s’empassi el conte publicitari dels que tornen a casa, ningú no podrà fer creure que Joan Carles sigui cap torró, ni tan sols per a la sensibleria ovina espanyola perquè ja tothom sap que amb prou feines és un polvoró.

El xotis del 6 %

Etiquetes

, , , , , , , , , , , , ,

Quan un té ganes de donar corda al PSOE de Pedro Sánchez perquè prefereix haver-se-les amb els seus malabarismes que amb els obscurs i obtusos averanys que anuncia Pablo Casado, qualsevol excusa és bona. Fins i tot pactar quotes de català per a les productores d’audiovisuals, bo i sabent que no s’hi podrà obligar les que no estan subjectes a la legislació espanyola, i que el grau de compliment de les que hi estan teòricament obligades també serà relatiu, per no dir residual. Perquè el que ara ha sortit de sota la catifa no s’hi ha pas fet de la nit al dia: la directiva europea que exclou els gegants HBO i Netflix de complir amb aquestes quotes, i que converteix l’almoina de les quotes pactades en ferralla, ja era vigent quan es va negociar aquest acord entre ERC i el PSOE. Aquesta mena de coses són les que poden passar quan es va a Madrid a fer frases pretesament enginyoses i no a tocar el voraviu que és el que se suposa que se li ha de fer a l’Estat espanyol quan te’n vols independitzar, i no ballar-hi un xotis.

Compte amb la base!

Etiquetes

, , , , , , , , ,

Molts processos d’independència han estat conduïts i desenvolupats pels descendents dels colons. Al continent americà, gairebé tots. És per aquest motiu que l’idioma oficial d’aquests països és l’anglès, el portuguès o el castellà i no les llengües natives dels pobles que n’eren naturals, en la majoria de casos ja anorreades per l’acció devastadora de les imposicions colonials quan se’n van alliberar. Preguntem-nos si per a nosaltres un procés d’aquesta mena seria satisfactori. Perquè quan parlem d’eixamplar la base social de l’independentisme –un desig en principi lloable- també ens hem de preguntar per què s’hi haurien d’incorporar a partir d’ara aquells que encara no ho han fet malgrat el que ha revelat el procés social i polític viscut a Catalunya des del 2010. En quin context, amb quins marcs polítics, econòmics, socials i culturals, pretenem convèncer-los de sumar-s’hi? Pensem-hi. Sobretot ara que l’ús del català experimenta un retrocés important i que revitalitzar-lo no serà possible sense una consistent consciència nacional.

Ensenyament fraudulent

Etiquetes

, , , , , , ,

El govern espanyol acaba d’aprovar aquesta setmana un decret que elimina els exàmens de recuperació a l’ESO, permet obtenir aquest títol sense haver aprovat totes les matèries i el de batxillerat amb una assignatura suspesa. Aquest és un pas més en la promoció de la ignorància, en la devaluació del magisteri i en el foment de l’estafa que els governants estan institucionalitzant progressivament quan certifiquen titulacions que potser aviat es podran aconseguir amb un simple certificat d’assistència. S’està construint l’hàbitat intel·lectual idoni perquè proliferin els Casados, les Cifuentes, les divises de Millán Astray i la cabana ovina, que devem anar curts de llana al clatell. Si algú s’havia resistit a creure que els governants volen ciutadans ignorants per manipular-los millor, ara potser en tindrà l’evidència. Com ja la tenim, també, que aquesta rebaixa de l’exigència és obligatòria per a totes les comunitats autònomes gràcies a l’”equa-nimietat” del Consell d’Estat. Un altre motiu per marxar i construir un país millor i molt diferent.

El 52% no existeix

Etiquetes

, , , , , , , , , , , , , , , , ,

El conseller Jaume Giró apel·la a la força del 52 per cent que els partits independentistes sumen al Parlament de Catalunya per urgir a la CUP que faciliti l’aprovació dels pressupostos, com podria apel·lar a la poció màgica del druida Panoràmix.. Perquè el 52 per cent no existeix més enllà de l’estadística. I ara, ja ni tan sols existeix per fer de barrera contra els partits unionistes perquè el govern d’ERC i Junts no tindrà cap ànsia d’acceptar el suport d’Illas i Albiachs si això li aprova els comptes per al 2022. És més: si la força d’aquest percentatge parlamentari fos real, ni el conseller d’Economia ni el govern que suposadament compta amb la majoria parlamentària més independentista de la història –ara tot és “d’allò més” de tota la història- no haurien de fer funambulisme entre la CUP, el PSC i ECP i no es presentarien a la cambra a veure qui festegen sinó a complir un simple tràmit perquè ja portarien el pressupost net i polit de casa. És el que té jugar a partidets a l’hora del pati, que després t’has de sentir allò de “a sants i a minyons no prometis si no dons”.

El 2050 dels hipòcrites

Etiquetes

, , , , , , , ,

“Hem d’actuar ara, no podem esperar al 2050” ha dit Joe Biden sobre la necessitat de frenar el canvi climàtic. Doncs va, posem-nos-hi. Què fem primer? Traiem del segon i del tercer món la producció dels béns de consum que tant contamina i que els hem derivat per abaratir-nos-en els preus i la mà d’obra i la tornem al primer món? Apujarem aquí els salaris i els preus i baixarem els beneficis sense despentinar-nos? O cargolarem encara més les classes populars perquè siguin més pobres i no hagin de consumir contaminants? Aturem el transport intercontinental per mar i aire? Traiem de les mans especuladores la producció i la distribució de l’energia perquè no es boicotegi la transició cap a la sostenibilitat? Ens ho permetran els amics i patrocinadors de Biden i de tots els mandataris que aquesta setmana papallonegen per Glasgow? Res de tot això passarà abans del 2050. Això sí: ens bombardejaran sense compassió per inculcar-nos sentiments de culpa i assenyalar-nos com a principals actius per canviar el guió d’aquesta hipòcrita comèdia que no hem escrit, que no dirigim i que només protagonitzem com a subjectes passius.

Presumpta innocència

Etiquetes

, , , , , , , ,

Cap ciutadà –i aquesta categoria inclou els servidors públics– no hauria de ser forçat a abandonar càrrecs ni feines quan és investigat o jutjat perquè d’aquesta manera es protegiria i respectaria més escrupolosament la presumpció d’innocència. Si una persona no és culpable fins que no es demostra, ni les operacions-espectacle de la policia, ni les filtracions interessades, ni les accions egocèntriques de la judicatura, ni les condemnes anticipades a través de titulars i de telenotícies no haurien de comportar l’avançament d’una sentència que encara no s’ha dictat. Els partits independentistes catalans, víctimes del periodisme mercenari, de la judicialització de la política, de la politització de la justícia i del filibusterisme parlamentari, saben molt bé de què va aquesta ofensiva. Precisament per això costa d’entendre que s’emparin en el desgast partidista per no aprovar un reforma del reglament del Parlament que fins i tot els serveis jurídics de la cambra validen i que ajudaria a corregir la trampa d’aquesta falsa moral que s’imposa.