El currículum i l’aforament dels farsants

Etiquetes

, ,

Fa anys, al Baix Empordà, vaig conèixer un regidor del que llavors se’n deia Aliança Popular que al seu currículum hi havia posat que era Tècnic Superior en Aire Condicionat per la Universitat de Buenos Aires, entre altres bestieses similars. Era un veritable farsant, dels que se n’enorgullien de ser-ho, com ha de ser quan s’assumeix aquesta condició amb un rostre de pedra picada, immune a qualsevol evidència adversa. Com és ara, que alguns polítics menteixen a tort i a dret sense cap recança, s’adornen el currículum amb una generositat i una proliferació que fa posar els pèls de punta o que s’arrapen a la condició d’aforats amb les quatre grapes. M’agradaria que fossin sempre d’un mateix color, però no és possible perquè hi ha farsants aquí i allí, de la nostra o de qualsevol altra bandera.

Anuncis

Sabem que menteixen i els donem peixet

Etiquetes

, , , , ,

Il·lustració de Marco Melgrati.

Il·lustració de Marco Melgrati.

Recordo amb nostàlgia aquells temps en què a les redaccions dels diaris hi acudien llampats de tota mena que venien a vendre exclusives i notícies per rebentar la làmpada d’Alí Babà. Els escoltàvem, ens divertíem i rèiem una bona estona, avans de dir-los àssi-ho-bé. Avui tenen les xarxes socials, sumen seguidors, són presos per oracles, els conviden a programes de televisió i, fins i tot, fan de periodistes o polítics, o les dues coses a la vegada. Està bé que tothom tingui mitjans per a expressar-se. El que no està tant bé és que haguem perdut el criteri de discriminar el que té interès o no en té, el que és veritat o fals i que, un cop comprovat que alguns menteixen sistemàticament, encara se’ls concedeixi espai als mitjans de comunicació.

Esperar no és dormir

Etiquetes

, , , , , , , , ,

Observadors escèptics remarquen que el curs comença amb els independentistes fent la política al carrer i no a les institucions. És una visió esbiaixada que vol fer veure que hi ha discordança entre la mobilització social i l’acció dels representants polítics al Govern i al Parlament. Convé recordar que la gent del carrer està fent política des de fa uns quants anys, reclamant que la manca de projecte dels partits unionistes vers Catalunya no sigui un impediment perquè els catalans fem el nostre, de projecte. És així que hem arribat fins aquí i que arribarem més enllà. Per tant, la política de mobilització social no és un recurs substitutori sinó una constant que s’aferma i creix a cada moviment dels partidaris de la unitat espanyola, aculats en la repressió.
Continua llegint

El castor treballa i altres encenen la palla

Etiquetes

, , , , , , , , ,

El castor treballa, treballa, treballa i treballa. I abans no tens temps de desvetllar-te, ja té feta la presa que li ha de servir de defensa. Els catalans independentistes som tan demòcrates i tan segurs de les nostres raons, que parlem i parlem i ens barallem i fem conferències per bastir paraules sobre les paraules. Almenys, d’una cosa sí que hem d’estar contents de la conferència del president Joaquim Torra i és que no ha dit res de nou: no ens podem resignar a acceptar sentències condemnatòries sobre accions polítiques, ni sobiranies tutelades, ni rebaixar res per sota del referèndum d’autodeterminació, ni renunciar a aquestes mobilitzacions que ens fan visibles al carrer. La pregunta és, però, sobre el que no s’ha dit: els castors ja estan fent el que han de fer?

El nostre destí no depèn només de les institucions

Etiquetes

, , , , , , , ,

Ocupació de l'estació del TAV a Girona, el novembre del 2017. Foto Quim Puig / El Punt Avui.

Ocupació de l’estació del TAV a Girona, el novembre del 2017. Foto Quim Puig / El Punt Avui.

Aquest dimarts, el president Joaquim Torra farà una conferència per marcar les pautes del curs polític. La síntesi és que reprenem el pas per continuar avançant cap a la sobirania allí on l’havíem deixat mentre vivíem un any de convulsió: referèndum, independència fugaç, detencions i exili del govern, aplicació de l’article 155 i desacomplexament del feixisme a la societat, a les estructures d’estat i als mitjans de comunicació. El panorama ja no és el de fa un any: ha empitjorat considerablement. Per això el discurs de Torra és, en realitat, dialèctic, indicador d’un grau de conflicte institucional. Quedem a l’espera que –sense discursos- algú es recordi dels ciutadans sobiranistes per a donar-nos a cada un una tasca a fer, més enllà de l’estètica dels llaços i les manifestacions.

Una taula mal parada

Etiquetes

, , , , , , , , , ,

Tant el Partit Popular com Ciudadanos s’han proposat fer marxa enrere en el trajecte autonomista de l’Estat Espanyol. En primer lloc perquè les institucions financeres europees ja han avisat que aquest model dificulta la reducció d’un dèficit públic que, si bé no és imputable al sistema sinó a la mala gestió política, es fa servir per fer passar bou per bèstia grossa. I, a més a més, perquè mai s’han sentit còmodes amb cap ordenament territorial que no permeti un control exhaustiu plenipotenciari des del govern central. El conflicte amb Catalunya ve, precisament, d’aquí.
Continua llegint

Farts que ens trepitgin l’ull de poll

Etiquetes

, , , , , , , ,

És un fet evident que la col·locació de símbols o escrits en espais públics és una manifestació de la llibertat d’expressió i que treure’ls n’és un atac. Una qüestió tan senzilla com aquesta ha estat perversament tergiversada i manipulada en els àmbits de l’opinió pública pels contraris al llaç groc que són els mateixos que els contraris a les llibertats ciutadanes dels altres: el Partit Popular i Ciutadans donen alè i mitjans als arrenca-llaços tant de forma explícita a les institucions polítiques i judicials com subversivament. I si ni la policia ni les autoritats judicials no són capaces d’aturar aquest moviment provocador d’una forma exemplar, que ningú s’estranyi si qualsevol dia apareix algú que no està gens disposat a què li trepitgin més l’ull de poll.

Si t’agafen en fals, assenyala’n un altre

Etiquetes

, , , , , , , ,

Els ciutadans de Catalunya tenim molt clar que l’únic tribut d’agraïment que hem de manifestar, en relació a l’atemptat de l’any passat a Barcelona, és als Mossos d’Esquadra i no a cap altra corona. Davant de l’evidència que el record d’aquells fets tornaria a posar sobre la taula la concòrdia de la població catalana amb un model policial basat en el servei i no en la repressió, els mitjans de comunicació que es consideren portaveus de l’estat de dret penal han regurgitat diferents refregits informatius en què els cossos policials espanyols es defensen de la seva inoperància atribuint als Mossos falses irregularitats i l’entorpiment d’unes investigacions tardanes i mal engiponades. Si fos per ells, qui sap què commemoraríem aquests dies.

L’estrany 17 d’agost

Etiquetes

, , , , , , , , ,

Al cap d’un any dels atemptats de Barcelona i Cambrils, el millor homenatge que es pot fer als morts és esbrinar la veritat, castigar els culpables i tenir cura de prevenir que fets com aquell no puguin tornar a passar. I a les víctimes que van sobreviure i als familiars de tots, facilitar-los els recursos per sortir de l’atzucac emocional i físic. Però tot això va coix.

Continua llegint

Ada Colau, la ciutat et passa per ull

Etiquetes

, , , , ,

Ada Colau deia, fa poc, al New Yorker que la independència no ens resoldrà res perquè les coses passen a les ciutats i la revista nordamericana la definia com el cor d’un nou fenomen global conegut com a municipalisme. Entre la visió d’un i la visió de l’altre, estem arreglats. Barcelona és avui un escenari estrany, ple de visitants que venen a admirar una ciutat que ha perdut la mena dels seus creadors, i en la que els seus ciutadans són els més maltractats: l’habitatge capturat per l’especulació, el transport car i difícil, els segments socials cada vegada més separats econòmicament i una marginació creixent a expenses de la il·legalitat. Colau només ha estat capaç de posar pedaços i la majoria, mal posats. Mala feina farem si el nostre procés cap a la independència no és capaç d’esmenar tot això.