República és transformació

Etiquetes

, , , , , ,

Treballs d'urbanització a la pedrera s'Antiga al terme municipal de Begur. Foro M. Carreras / El Punt Avui.

Treballs d’urbanització a la pedrera s’Antiga al terme municipal de Begur. Foro M. Carreras / El Punt Avui.

Fa uns dies, un mosso li va etzibar a un forestal ”La República no existeix, idiota!” i tothom es va esverar. D’acord que és una falta de respecte que la policia insulti els ciutadans (tot i que aquest no és un cas únic) i que un règim democràtic com la república ja hauria d’existir pel sol fet que la majoria de la població ho vulgui, com a Catalunya.
Continua llegint

Anuncis

Preguntes freqüents per a TV3

Etiquetes

, , , , , , , , , , ,

Cristina Puig substitueix Laura Rosel al FAQS. Bona sort a totes dues. I als que esperem que es faci república per fer possible la República. Perquè aquesta no s’alimenta només d’independentisme sinó també de transformacions com eliminar la intervenció partidista de la televisió pública. Les preguntes freqüents, avui, no les tenen els convidats al programa sinó TV3. Per què sacrifiquen amb presses la conductora d’un programa d’anàlisi política que manté una bona audiència un dissabte a la nit? Per què la productora El Terrat i TV3 s’espolsen responsabilitats mútuament? Per què la substituta ja era originàriament una candidata d’ERC? Ja saben molts càrrecs político-tècnics que fer República vol dir també fer net de vicis consolidats i de viciosos practicants?

Comprar temps per fer els deures

Etiquetes

, , , , , , , , , ,

La majoria de reflexions sobre l’encetat 2019 se centren sobre la transcendència dels judicis contra l’independentisme però si obrim el quadern dels deures pendents, el panorama és més complex perquè no solament hem d’articular una resposta a aquest procediment. També cal que el ventall PDECatJuntsxCat es ressituï, que el sobiranisme català articuli nous lideratges polítics i socials al votant d’una estratègia conjunta, que el Parlament defineixi una majoria estable i que els pressupostos de la Generalitat es pactin i aprovin. Per a tot això fa falta disposar de temps i ens hauríem de preguntar si aprovar els pressupostos del govern de Pedro Sánchez ens en dóna i ens evita el manicomi ultradretà o si ens torna a fer esclaus de la valentia verbal i dels terminis utòpics.

República al voltant de les presons

Etiquetes

, , , , , , , , , , ,

Davant la presó de Lledoners, el vespre del 25 de desembre de 2018.

Davant la presó de Lledoners, el vespre del 25 de desembre de 2018.

Ara que ens preparem per brindar i desitjar-nos tota mena de fortunes per al nou any, recordem-nos també de les persones que organitzen els actes d’acompanyament als presos polítics davant les presons del Puig de les Basses, Lledoners o Mas d’Enric i dels milers i milers de persones que hi acudeixen, uns assíduament, altres ocasionalment. I per poc que puguem, afegim-nos-hi. És difícil trobar els adjectius per qualificar l’altíssima densitat emocional de cada acte i la força dels milers i milers de persones que desafien les tanques amb la seva potència moral per fer que se sentin vencedors els que l’Estat voldria fer sentir derrotats. Quins fonaments poden ser més sòlids que els que es construeixen al cor? Per això, la República Catalana és una certesa que creix. 

El Nadal dels absents

Etiquetes

, , , , , , , , , ,

Més enllà de les creences, Nadal convida a la trobada de les persones que mantenen un vincle d’afecte i facilita la treva perquè mantinguin a una certa distància les diferències. I quan, malgrat això, encara hi falta algú que no pots substituir, percebem aquella contradictòria sensació d’un buit que es fa present. El que no hi és, hi és per fer-nos sentir la seva absència.

Continua llegint

Cadascú a casa seva, Sànchez

Etiquetes

, , , , , , , ,

Van degotant els partidaris d’una negociació entre els governs de Catalunya i l’espanyol a fi que la dreta no recuperi el poder allà i la situació política millori aquí. Dos arguments invàlids. Si el PSOE reté el poder momentàniament amb l’ajut dels partits independentistes, el clima d’opinió pública que els constitucionalistes han creat a Espanya li fotrà una patacada a les properes eleccions; i si les vol guanyar, s’ha d’allunyar dels catalans com de la verola. D’altra banda, la situació política a Catalunya no pot millorar sense reconèixer els excessos de l’1-O, sense aturar la persecució policial i judicial i sense desactivar l’hostilitat dels partits espanyolistes. Massa peces avançades per a exigir humiliacions. La millor solució, és la de sempre: cadascú a casa seva.

Sense alternativa i sense presses

Etiquetes

, , , , , , , , ,

Il·lustració d'Esteban París per a El Colombiano.

Il·lustració d’Esteban París per a El Colombiano.

La rastellera de mentides i de tergiversacions abocades pels líders polítics espanyols en el Congrés de Diputats el dimecres passat deixa encara més clar –si no ho era prou- que si Catalunya no torna al cau autonomista, serà encara més intervinguda. I és més: en aquest cas, i amb els vents electorals que bufen, oblidem-nos fins i tot del peix al cove perquè mai no hi haurà armistici sinó prolongació i recrudescència de la venjança que ja està en exercici. No hi podem fer res i, per tant, no ens queda alternativa: endavant és l’única direcció possible. Ara bé, podem deixar-nos emportar per les presses suïcides i convertir el ball de bastons en infinit o acceptar que els errors estratègics comesos ens han situat la meta una mica més lluny i amb molta més demanda d’intel·ligència.

Tres fanals rere la boira

Etiquetes

, , , , , ,

Deia Josep Pla, citant Stendhal, que passar un mirall pel nostre voltant és un exercici recomanable quan volem explicar la realitat a través de les paraules o construir una ficció versemblant. I com que a l’hora d’escriure aquest article el dia és gris, i un dia gris és com un mirall que no enlluerna, tot el que podem percebre, per exemple, dels escenaris polítics del nostre país, no mena pas a l’optimisme. Tenim entre mans massa caps sense lligar.
La reivindicació de la independència de Catalunya no solament continuarà essent un calvari per la pressió política i mediàtica que impulsa la repressió dels poders de l’estat espanyol, sinó que nosaltres mateixos ens hi continuarem fotent rocs per anar ensopegant i marcant les estacions.

Continua llegint

De farsa en farsa, senyor Roca

Etiquetes

,

Il·lustració de Diego Patiño

Il·lustració de Diego Patiño

Sí, ho va dir Adrià Carrasco als morros de Borrell: la constitució espanyola és una farsa. Ho és perquè, a mesura que han passat els anys, els fets han posat en evidència que tan sols és l’embolcall d’una operació de maquillatge. Tot estava lligat i ben lligat i si algun cap havia quedat lliure, entre les coaccions durant la redacció de la carta magna i el 23-F ja no va quedar cap nus per fer. Ara, un dels protagonistes d’aquells dies, Miquel Roca, diu que s’escandalitzaria si el discurs que l’1-O va fer Felip VI l’hagués escrit ell mateix i no Rajoy. Tant li fa: fer de rei és anacrònic en qualsevol democràcia que ho vulgui ser de fets. Si hi ha rei, hi ha farsa. I si hi ha qui li riu les gràcies per un suculent contracte d’advocat, hi ha bufons.

República i “res publica”

Etiquetes

, , , , , , , , , ,

L’acostament d’ERC i JxCat als Comuns per mirar d’aprovar els pressupostos provoca nafres a l’independentisme que té pressa i que probablement no té interessos en els sectors que aquesta setmana han fet vaga. Els que sí que n’hi tenen saben que la bona disposició per a acceptar les retallades de la crisi, per suportar prioritats pressupostàries discutibles i per assumir la convulsió política del país no són baldes d’un crèdit indefinit. A hores d’ara ja hauríem de tenir clar que el camí de la independència és tan llarg i difícil com restaurar i millorar la qualitat dels serveis públics. I que si les institucions del país no poden fer les dues coses alhora, convindria traslladar el procés sobiranista a un organisme independent, unitari i lliure de recels.