Salvadors de la pàtria, malgrat tot

Etiquetes

, , , , , , , , , , , ,

Quan s’escriu aquest article, els representants jurídics de l’Estat i de la ultradreta espanyola acaben de desgranar els seu penjoll de falsedats acusatòries contra els presos polítics per justificar l’existència de la causa. La mentida, proferida per una persona togada, no esdevé mai veritat per més rellevància jurídica que tingui. Ara ho hauran de demostrar però com que ja saben que sense més gent que menteixi no ho podran mantenir, preparem-nos per sentir testimonis que fabulin, especulin o fins i tot falsegin la realitat. Jordi Pina els va dir: “No facin de salvadors de la pàtria”, però com que, justament per ser-ho, gaudeixen del privilegi de ser on són, això és el que intentaran fer i no justícia, que seria retornar els problemes polítics a la política.

Anuncis

Presos i presoners

Etiquetes

, , , , , , , , , ,

Avui, i durant molt de temps, la nostra atenció tombarà al voltant del judici contra els presos polítics. S’ha dit que també és una causa contra tots els sobiranistes i contra tots els defensors del dret a l’autodeterminació, però això no passa de ser una metàfora política. Davant dels tribunals s’hi asseuran –en aquest judici i en tots els que estan en tràmit-, persones concretes que pateixen en la seva pròpia carn l’acció repressora de l’Estat.

Continua llegint

L’aplec de can pixa-manela

Etiquetes

, , , , , , , , ,

Cap mobilització puntual, ni cap desobediència parcial, ni cap diàleg aconseguiran que l’Estat espanyol (o els partits i institucions que se’n consideren marmessors) faci res diferent del que ha fet o fa respecte de Catalunya. En el millor dels casos, una revisió de l’Estatut; en el pitjor, la seva supressió.  L’única escletxa possible és que ell tot sol es posi el cap a la soga, cosa per a la qual té una extraordinària facilitat gràcies a la creguda i caducada prepotència heretada del colonialisme i del franquisme. Però les debilitats de l’adversari s’han de precipitar gràcies la fortalesa pròpia, i si Espanya ho sap fer gràcies a la seva força d’estat, preguntem-nos com és que nosaltres amb prou feina actuem com un aplec de sigles que ni tan sols sumen.

Els somnis s’esfumen quan ens despertem

Etiquetes

, , , , , , , , ,

Mentre Oriol Junqueras s’emmiralla en els sacrificis de Sòcrates, Ciceró i Sèneca i Carles Puigdemont sembla preferir l’èpica de Juli Cèsar, les respectives cartes polítiques ens posen de peus a terra. La conferència virtual del president d’ERC i candidat a les eleccions europees, ha confirmat l’estratègia política del partit: convèncer els indecisos, els escèptics i fins i tot els contraris fins aglutinar aquest 80 per cent de partidaris d’un referèndum acordat. Si fa o no fa, el mateix que va reivindicar la Crida per la República de Carles Puigdemont durant el recent congrés fundacional. La República de tots, doncs, sembla que queda posposada a la disputa de l’espai polític de cadascú. Mentre dormim el somni és viu i quan despertem, s’esfuma.

Mirant l’ANC

Etiquetes

, , , , , , , ,

Ha sorprès que l’ANC s’hagi posat a primera línia per denunciar el govern de la Generalitat en entendre que no avança per fer efectiva la República, per més que a l’inici de la tardor ja hagués anunciat que posava deures al gabinet de Quim Torra. L’Assemblea reuneix milers de ciutadans conscienciats i mobilitzats però, fins ara, tots els governs formats a partir de majories parlamentàries independentistes havien estat el seu aliat i no el seu adversari. La raó d’aquest canvi només es pot atribuir al nerviosisme.
Continua llegint

Dos exemples de partidisme irritant

Etiquetes

, , , , , , , , , ,

Haver d’aguantar el paternalisme partidista com si fóssim babaus es fa sobiranament irritant, i això de sobiranament no és dit amb segones, sinó amb primeres. De tots els exemples, ens quedarem amb dos de la sessió de dimecres passat al Parlament. Un: Carles Riera va tenir els pebrots –o els ovaris, que és de la CUP– d’acusar el govern català de còmplice de l’Estat i d’enganyar la població, com si tots ignoréssim per on estem passant i per què, i com si el discurs cupaire fos res més que una quimèrica qüestió de fe. I dos: el conseller d’Acció Exterior, Alfred Bosch, va dir que “tots aquells que realment volem avançar cap a un país junts hem de fer pinya”, com si el seu partit no hi estigués fotent foc tot el dia a la punyetera pinya.

República és transformació

Etiquetes

, , , , , ,

Treballs d'urbanització a la pedrera s'Antiga al terme municipal de Begur. Foro M. Carreras / El Punt Avui.

Treballs d’urbanització a la pedrera s’Antiga al terme municipal de Begur. Foro M. Carreras / El Punt Avui.

Fa uns dies, un mosso li va etzibar a un forestal ”La República no existeix, idiota!” i tothom es va esverar. D’acord que és una falta de respecte que la policia insulti els ciutadans (tot i que aquest no és un cas únic) i que un règim democràtic com la república ja hauria d’existir pel sol fet que la majoria de la població ho vulgui, com a Catalunya.
Continua llegint

Preguntes freqüents per a TV3

Etiquetes

, , , , , , , , , , ,

Cristina Puig substitueix Laura Rosel al FAQS. Bona sort a totes dues. I als que esperem que es faci república per fer possible la República. Perquè aquesta no s’alimenta només d’independentisme sinó també de transformacions com eliminar la intervenció partidista de la televisió pública. Les preguntes freqüents, avui, no les tenen els convidats al programa sinó TV3. Per què sacrifiquen amb presses la conductora d’un programa d’anàlisi política que manté una bona audiència un dissabte a la nit? Per què la productora El Terrat i TV3 s’espolsen responsabilitats mútuament? Per què la substituta ja era originàriament una candidata d’ERC? Ja saben molts càrrecs político-tècnics que fer República vol dir també fer net de vicis consolidats i de viciosos practicants?

Comprar temps per fer els deures

Etiquetes

, , , , , , , , , ,

La majoria de reflexions sobre l’encetat 2019 se centren sobre la transcendència dels judicis contra l’independentisme però si obrim el quadern dels deures pendents, el panorama és més complex perquè no solament hem d’articular una resposta a aquest procediment. També cal que el ventall PDECatJuntsxCat es ressituï, que el sobiranisme català articuli nous lideratges polítics i socials al votant d’una estratègia conjunta, que el Parlament defineixi una majoria estable i que els pressupostos de la Generalitat es pactin i aprovin. Per a tot això fa falta disposar de temps i ens hauríem de preguntar si aprovar els pressupostos del govern de Pedro Sánchez ens en dóna i ens evita el manicomi ultradretà o si ens torna a fer esclaus de la valentia verbal i dels terminis utòpics.

República al voltant de les presons

Etiquetes

, , , , , , , , , , ,

Davant la presó de Lledoners, el vespre del 25 de desembre de 2018.

Davant la presó de Lledoners, el vespre del 25 de desembre de 2018.

Ara que ens preparem per brindar i desitjar-nos tota mena de fortunes per al nou any, recordem-nos també de les persones que organitzen els actes d’acompanyament als presos polítics davant les presons del Puig de les Basses, Lledoners o Mas d’Enric i dels milers i milers de persones que hi acudeixen, uns assíduament, altres ocasionalment. I per poc que puguem, afegim-nos-hi. És difícil trobar els adjectius per qualificar l’altíssima densitat emocional de cada acte i la força dels milers i milers de persones que desafien les tanques amb la seva potència moral per fer que se sentin vencedors els que l’Estat voldria fer sentir derrotats. Quins fonaments poden ser més sòlids que els que es construeixen al cor? Per això, la República Catalana és una certesa que creix.