Funció vista per a veredicte

Etiquetes

, , , , , , , , ,

S’ha acabat la funció i els espectadors tornen cap a casa amb sentiments contraposats.
Al voltant d’uns, revola un aire lleuger, discretament fresc, com el de la serralada a finals de la primavera. Se’n duen una bona impressió perquè, pel seu gust, l’argument ha estat ben construït. Els seus intèrprets preferits han estat a l’alçada del repte en què els posaven els seus antagonistes i, fins i tot els figurants, amb intervencions breus però molt ben treballades, han contribuït a aixecar l’expectació sobre la trama.
Al voltant d’uns altres, però, l’aire és espès i tèrbol com el que surt de les profunditats del metro. Per a ells l’argument ha estat previsible, anodí, burocràtic, i els actors que venien a veure han hagut de defensar el seu paper a cops de colze davant d’un director cregut i uns antagonistes veterans i busca-raons que no passaven cap vergonya amb les seves exageracions vuitcentistes si n’hi podien fer passar als altres. N’estan tan convençuts que els han fotut gat per llebre que, si s’hi rumien gaire, encara tornaran enrere i li fotran foc al teatre.

Anuncis

Contra el mur dels prejudicis

Etiquetes

, , , , , , , , , ,

Aquest dimarts, el procés obert al Tribunal Suprem contra els independentistes catalans entra en el període d’exposició dels arguments de la defensa. En contrast amb les elucubracions narratives de la fiscalia, de l’advocacia de l’Estat i de l’acusació particular, que han sostingut els càrrecs en la vehemència del discurs i no en les proves, ara sentirem un argumentari legal seriós amb contrast de lleis, documents i testimonis que intentaran trobar una escletxa en el mur de prejudicis dels membres de la Sala.
Continua llegint

Falsos parlaments

Etiquetes

, , , , , , , , , , ,

Els parlaments no són el que ens havien dit que eren: les cambres on es materialitza la democràcia i on els representants que hem escollit amb els nostres vots treballen per millorar el país i la vida dels ciutadans. A la cambra europea d’Estrasburg, per exemple, la democràcia no es materialitza sinó que es liqua: no hi poden accedir els diputats escollits per les minories, si aquestes són díscoles i no se sotmeten al monopoli polític dels estats. Ni tampoc se’n poden extreure beneficis objectius que arribin als ciutadans sinó només les engrunes que es desprenen de la millora dels interessos macroeconòmics de la Unió.
Continua llegint

Entre Rocambole i Maquiavel

Etiquetes

, , , , , , ,

Quan es parla d’eleccions municipals, se sol dir que s’hi vota les persones perquè se sobreentén que els alcaldes governen la nostra proximitat quotidiana i que, en moltes poblacions mitjanes i petites, els tenim tant a l’abast que en sabem les virtuts i els defectes. I si no els sabem, el safareig ja ens els fa arribar. Però la realitat és més complexa. Primer, perquè el nostre sistema electoral obliga a fer pactes de govern per garantir l’estabilitat dels mandats i això porta a negociacions que quan no semblen inspirades en Rocambole, ho semblen per Maquiavel. I després, perquè l’actual marc polític de Catalunya requereix una lectura moral específica si es vol acreditar la capacitat de representar fidelment la ciutadania. Per això, s’ha d’aplaudir i celebrar que s’exclogui de tants pactes com sigui possible aquells partits partidaris de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució i de combatre l’independentisme democràtic amb la repressió. Qui podria ser prou bon alcalde, si no fos també profundament demòcrata?

El degoteig convergent

Etiquetes

, , , , , , , , , , , , ,

La rotunda victòria que Carles Puigdemont ha obtingut en les eleccions europees s’ha d’atribuir a un ampli suport popular i espontani vers la seva situació personal i la seva representació institucional. Un reconeixement que ha traspassat sigles i logotips de tal manera que, en moltes ocasions, no hi ha hagut cap mena de correspondència entre aquest vot i els altres que un mateix elector ha dipositat en diferents urnes i diferents convocatòries.
Continua llegint

Qui hi ha darrere d’Iceta?

Etiquetes

, , , , , , , , , ,

El rebuig de la majoria del Parlament de Catalunya a la designació de Miquel Iceta com a senador autonòmic ha aixecat una considerable polseguera i encara està pendent d’arribar el rebuf del Tribunal Constitucional. Perquè ves que no sigui anticonstitucional que segons qui perdi una votació democràtica en una cambra parlamentària. Aquesta empolsimada, però, ens ha distret i no hem acabat d’aclarir els motius pels quals el PSOE volia fer Iceta president del Senat a tres setmanes d’unes eleccions a les Corts en què no el va presentar com a candidat per a la cambra alta. No hi comptava el PSOE ni hi comptava Iceta, que fa fer cara de pòquer quan la notícia es va filtrar a la premsa i encara va trigar un dia a fer-se’n a la idea. Tots els indicis fan pensar que el secretari general del PSOE vol al capdavant del PSC un perfil diferent: algú que no vagi de manifestar-se amb el feixisme granat a considerar que determinats percentatges favorables a l’autodeterminació justifiquen un referèndum. Un perfil que balli menys, vaja.

El concert encara remuga

Etiquetes

, , , , , , , ,

Encara ara convé continuar desmentint la teoria que un estatut de concert econòmic semblant al de Gernika (igual, menor o fins i tot millor) resoldria el conflicte entre Catalunya i Espanya. En hores baixes o d’impàs del moviment independentista, aquest mantra retorna una i altra vegada com un caramel de consolació: “Si almenys tinguéssim això….” Continua llegint

Al·lèrgies primaverals

Etiquetes

, , , , , , , , , ,

Els meteoròlegs ja van anunciar que aquesta primavera vindria carregada de substàncies irritants, però no calien les seves prediccions: n’hi havia prou amb examinar l’actualitat per endevinar que ens sobrevindrien al·lèrgies variades. El president del Tribunal Suprem, per exemple, té una otitis aguda que l’impedeix suportar les preguntes dels advocats de la defensa i les declaracions dels seus testimonis, que porten aire net a una causa bruta. Ell, en canvi, ens provoca una granellada verinosa cada vegada que els interromp i coarta amb aquesta educació que té, de fill de bona casa (de barrets). Per coïssor epidèrmica, aquesta més pirètica, la que provoquen la Junta Electoral Central i els instructors i fiscals del jutjat número 13 de Barcelona, decidits a reduir a substància “orgànica” qualsevol dret que pugui esgrimir un independentista. A veure, doncs, si l’esternut que denegarà la senadoria a Miquel Iceta serà només un episodi ocasional o el símptoma d’una rinitis aguda general. Perquè, efectivament, en tenim els nassos plens.

Més símils futbolístics: com el Barça

Etiquetes

, , , , , , , ,

Una vegada em va enamorar una frase de l’escriptor francès André Gide que vaig veure impresa en un pòster: “Tot ha estat dit, però com que ningú no escolta s’haurà de repetir cada matí.” Per això, malgrat que ja he escrit alguna vegada que el Barça és la síntesi del nostre país, ara ho repetiré per comparar l’eliminació contra el Liverpool amb el procés sobiranista. Continua llegint

Les veritats ofenen al PSOE

Etiquetes

, , , , , , , , , ,

Ilustració de Juan Ferrándiz per a un conte de Seza publicat per Editorial Babuña.

Ilustració de Juan Ferrándiz per a un conte de Seza publicat per Editorial Babuña.

El PSOE ha guanyat aquestes darreres eleccions generals espanyoles oposant a la bel·licositat de la dreta una opció aparentment moderada i dialogant. Però aquests valors, per més que els neo-socialistes se n’omplin la boca i el material de propaganda, no formen part del seu codi de conducta sinó només d’un transitori manual d’estratègia. Continua llegint