Prioritats i estratègies davant del 21-D

Etiquetes

, , , , , , , , , , ,

Manifesció per la independència i la llibertat dels presos polítics de l'11/11/2017 a Barcelona. Foto: Jordi Borràs/El món

Manifestació per la independència i la llibertat dels presos polítics de l’11/11/2017 a Barcelona. Foto: Jordi Borràs/El món

En aquestes primeres hores de pre-campanya en què ja és ben clar que el 21-D no hi haurà candidatura unitària, els partits sobiranistes s’afanyen a argumentar la concurrència en solitari amb una estratègia de captació de vots de sectors que consideren poc donats a la transversalitat.

Continua llegint

Anuncis

Reflexions en la cruïlla

Etiquetes

, , , , , , , , , , ,

Quan es va fixar el rumb sobiranista per a Catalunya sabíem que l’Estat espanyol i els partits que defensen l’immobilisme rendista utilitzarien les forces judicials, político-administratives i policials per a impedir que aquest objectiu s’assolís. També se sabia que disposar d’unes estructures de país pròpies que les contra-restessin requeria uns marges de maniobra i uns recursos que difícilment tindríem a curt termini.

Continua llegint

El manifest dels necis

Etiquetes

, , , , , , , , , ,

Manifest contra el referèndum de l'1-O publicat pel diari El Pai

Manifest contra el referèndum de l’1-O publicat pel diari El Pais

Si neci és qui pren part per una qüestió sense saber el que hauria de saber, el manifest contra el referèndum de l’1-O, que aquest cap de setmana han fet públic un miler de persones des de les pàgines d’El País, és un veritable monument a la niciesa. Primer, perquè els signants d’aquest delirant document no saben o no volen saber que s’han arrecerat al voltant d’un diari que va hipotecar la seva independència contribuint, primer, a la construcció fraudulenta del mite del progressisme socialdemòcrata espanyol i, després, a la seva bunkerització, ni tampoc s’han qüestionat què representa ni a qui representa.

Continua llegint

Dues mancances

Etiquetes

, , , , , , , , , , , , ,

El moviment sobiranista català té dues mancances importants en el vessant mediàtic. Una és no haver sigut capaç de dotar-se de mitjans i canals de comunicació propis dirigits al públic internacional. Per fer córrer pel món la nostra veu dient el que pensem i volem, sí, però sobretot per a explicar què passa al voltant d’aquest procés d’autodeterminació: cada una de les passes que Catalunya fa per portar a terme un referèndum democràtic i totes les que fa l’estat espanyol per a impedir-ho, des del bloqueig constitucional i financer fins a la utilització desvergonyida i coercitiva de l’estructura diplomàtica, de la judicial i la policial sense oblidar-nos de la manipulació mediàtica. Continua llegint

Arguments i energumen(t)s

Etiquetes

, , , , , , , , , , ,

Portada El Punt Avui 23/09/2015

Portada El Punt Avui 23/09/2015

L’independentisme català ha tingut sempre una bona bateria d’arguments per a reclamar la sobirania del país amb abundants justificacions històriques, culturals i econòmiques. El canvi de la dictadura a la monarquia parlamentària va fer pensar que un estat plurinacional, equitatiu i respectuós era possible. Però a mesura que anaven passant els anys, les irreformables estructures polítiques i d’estat corcaven aquesta idea, fomentaven la liquidació de les hipoteques històriques i convidaven a formular arguments sobiranistes. Uns arguments que ofereixen dades i projecten models sobre el finançament, la política cultural i lingüística, els sistemes de salut i d’ensenyament, la seguretat pública, el benestar social, les infraestructures, etcètera.

Continua llegint

In crescendo

Etiquetes

, , , , , , , , , , , ,

Malgrat els comentaris insultants i despectius dels partits unionistes sobre el referèndum d’autodeterminació de Catalunya i malgrat els arguments profilàctics de Catalunya en Comú, el 1-O no serà cap nova versió del 9-N. La primera diferència és el posicionament de les institucions catalanes. El 2014 tot i estar a favor de la consulta, van haver de cedir-ne el control a les entitats cíviques i abstenir-se de donar-li cap aparença formal.

Continua llegint

Opinions respectables (o no)

Etiquetes

, , , , , , , , , , ,

Quino

Quino

El partits contraris al Referèndum d’Autodeterminació de Catalunya –que no és el mateix que els partits partidaris del No, que, de moment, no se’n coneixen com a tals- es fan els ofesos perquè hi ha independentistes que els ataquen verbalment. Esgrimeixen el dret a la llibertat d’expressió i a defensar la seva opció política com una més. Ningú no els pot negar aquests drets i bona prova d’això és que els exerciten. I, si ens ho mirem amb atenció, ho fan fins i tot amb els privilegis que donen la dominació institucional i jurídica i amb l’ajut dels favors tornats per les corporacions econòmiques de pressió i els grans grups de comunicació.

Continua llegint

L’esquerra tibada

Etiquetes

, , , ,

A Catalunya sempre hi ha hagut una esquerra tibada. No és un col·lectiu amb marca pròpia sinó que n’han estat i en són membres i paradigma militants amb diferents carnets però amb el denominador comú de pertànyer a l’òrbita d’una intel·lectualitat elitista que abans era roja, després es va destenyir cal al verd i ara tornassola cap al morat. Són aquells que troben que el brou es escàs, excessiu, massa fat, massa salat, massa líquid o massa espès però mai al punt.

Continua llegint

Tot va parlant-me de tu

Etiquetes

, , , ,

Darrer concert de Raimon. Palau de la Música Catalana. Foto: Juanma Ramos / El Punt Avui.

Darrer concert de Raimon. Palau de la Música Catalana. Foto: Juanma Ramos / El Punt Avui.

L’única seguretat, l’arrelament dels meus dubtes, ve potent quan tu te’n vas tant si t’ho creus com si dubtes. Te’n vas perquè el temps fa el seu camí, encara que potser no t’entendran. Però som molts més dels que volen i diuen els que en una butxaca d’uns pantalons vells devem tenir guardades entrades dels teus recitals. Des d’aquells dies, més tardans de l’any quaranta en que tu vas nàixer, quan nosaltres sentíem l’alenar de la vida que començàvem a recórrer amb la cara al vent. Vas arribar a nosaltres tip de passejar sol per València i t’hem conegut sempre igual com ara, els cabells blancs, la bondat a la cara, els llavis fins dibuixant un somriure d’amic, company, conscient del perill. Continua llegint

Serveis públics, beneficis privats

Etiquetes

, , , ,

El juliol del 2014, l’ajuntament de la vila alacantina de Montfort anunciava que deixava de contractar una empresa de recollida d’escombraries per fer-ho directament i a l’antiga: amb un carro tirat per un cavall. La raó d’aquesta decisió –polèmica i titllada d’antiquada- era ben simple: d’aquesta manera estalviaven el 50 per cent del cost que els representava la recollida de deixalles en mans d’una concessionària.
Continua llegint