Renda social i treball social

Etiquetes

, ,

Imatge extreta de Tú Decides.

Imatge extreta de Tú Decides.

Aquests dies han coincidit l’acord per l’aprovació d’una renda mínima garantida i la publicació d’un ampli reportatge del setmanari l’Econòmic (www.leconomic.cat) sobre el futur de l’ocupació. L’una i l’altre estan relacionats perquè sembla evident que, ja avui, calen mesures polítiques per corregir les tendències de l’economia i redistribuir la riquesa de manera que s’evitin exclusions. Es tracta de no haver de triar entre afavorir les persones o afavorir l’economia sinó de fer-les compatibles i de corregir els efectes nocius sobre unes o sobre l’altra.
Continua llegint

Anuncis

Una herència esdevinguda hipoteca

Etiquetes

, , , , , , , , , , ,

L’afirmació de Gabriel Rufian qualificant Jordi Pujol com el pitjor que li ha passat a Catalunya juntament amb Ciudadanos ha tocat la fibra als del PDECat perquè, per més canvi de nom i de dirigents que hagin fet, continuen essent Convergència i hereus del pujolisme.

S’entén, doncs, que Marta Pascal hagi sortit a defensar els governs del que fou president de la Generalitat durant 23 anys. S’entén però no és defensable. Si en qualsevol currículum governamental hi ha clarobscurs i pros i contres, quan apareixen assumptes com una evasió d’impostos o la instrumentalització de la posició de privilegi atorgada per la ciutadania, en benefici propi o del seu entorn de confiança, queda ressaltat tot el que políticament pugui haver fet malament i se li afegeix la relativització i el dubte de l’aprofitament personal sobre tot el que pugui haver fet de bo.
Per això la hipèrbole agra del diputat d’Esquerra no pot ser contestada dient que Pujol ha treballat molt pel país perquè el càrrec que va ocupar ho portava implícit. L’obligava a fer-ho el suport democràtic obtingut durant més de dues dècades. De la mateixa manera que l’obligava a demostrar una honestedat i un civisme exemplars que han resultat ser només aparents. I d’aquesta manera, el que hauria d’haver estat una herència per al país s’ha transformat en una hipoteca i el que hauria d’haver estat adob per al sobiranisme ha esdevingut benzina per a la corporació dels partits espanyolistes.

Quina creu, Sant Jordi!

Etiquetes

, , , ,

La Creu de Sant Jordi arrastra la brama que és un premi de peix menut, que s’atorga sense gaires miraments ni discriminació qualitativa i que la proliferació amb què es concedeix li treu valor. Però té també una altra lectura, molt més exacta i molt menys demagògica: la finalitat del guardó és distingir i honorar persones i entitats que, des de la senzillesa de la seva feina quotidiana a l’espectacularitat d’una acció puntual, contribueixen a una societat més rica i més plural.

Continua llegint

Representants i “represenpocs”

Etiquetes

, , , , , , , , , ,

És indubtable que el moviment independentista a Catalunya ha tingut una gènesi popular i molt superior a la representativitat política. Aquest moviment, absolutament transversal, ha fet la feina que li tocava fer: posar la reivindicació al carrer i donar arguments als partits per assumir-la i defensar-la.

Continua llegint

Taxi i/o driver

Etiquetes

, , ,

Desplaçar-se en vehicle requereix quelcom que no s’exercita prou: la reflexió. Pensar, primer, on volem anar i quant de temps tenim, i després, quin mitjà és el que ens hi portarà amb un cost més raonable. Si ho fem, descobrirem que ser propietari d’un vehicle no és sempre una bona inversió i comprendrem per què hi ha nous models de negoci que ofereixen sistemes alternatius com el cotxing -que ja s’ha començat a implantar amb el mateix plantejament que el bicing– o com Uber, que vol fer forat en l’àmbit del lloguer de vehicles amb conductor i que ha provocat l’aixecament del sector del taxi.
Continua llegint

Catalunya, tenim un problema

Etiquetes

, , , , , , , , , , ,

Parafrasejant la frase pronunciada pels tripulants de l’Apolo XIII en conversa amb la base de Houston, els catalans que naveguem per l’espai sideral a la recerca del planeta independent correm el risc de perdre’ns per la nebulosa Margallo perquè una part dels dipòsits d’oxigen han estat omplerts amb contingut adulterat. La metàfora no es refereix directament al caire que va prenent el judici pel cas del Palau de la Música Catalana, però sí al substrat que aquest fet va posant al descobert i que té a veure amb el finançament dels partits.
Continua llegint

És el poble qui cus

Etiquetes

, , , , , , , , ,

L’unionisme espanyolista intenta dividir el sobiranisme català subratllant les diferències entre els partits que en formen part. Gran troballa. Com si no sabéssim del recel i la competitivitat entre PDCat– i ERC que, encara ara, quan es troben, es miren les respectives esquenes per si s’han clavat recíprocament un punyal. Continua llegint

Savis que són ases

Etiquetes

, , , , ,

"El asno literato" de Goya.

“El asno literato” de Goya.

Fa pocs dies, des del govern espanyol i des del Banc d’Espanya, s’apuntava un altre cop la necessitat de retardar més l’edat de jubilació, de subscriure fons de pensions privats per substituir les mancances del sistema públic i s’augurava als actuals i propers beneficiaris unes rebaixes de percepció dramàtiques. El govern que ens diu això és successor del que va orquestrar la bombolla financera i immobiliària que ha dut l’economia espanyola al barranc i és company de militància dels que han provocat el corrent d’aire més putrefacte dels darrers temps, tant per la pràctica de l’abús de poder com de l’abús de l’erari públic. I el Banc d’Espanya, al servei d’aquest govern, és la institució que va mirar cap a un altre costat quan la banca inflava la bombolla amb pràctiques immorals i que li va abocar milers de milions per tapar els efectes de la usura desmesurada i la incompetència financera.

Continua llegint

El bolero espanyol

Etiquetes

, , , , , , , , , , ,

Il·lustració de Vilaweb.

Il·lustració de Vilaweb.

La relació política entre Espanya i Catalunya està abocada a la ruptura i quan més es tardi a assumir-ho i a gestionar-ho, més en patirem les conseqüències uns i altres. Aquesta convicció se sustenta, en primer lloc i principal, en l’evident incapacitat dels diferents poders espanyols (partits polítics, estructures administratives, cossos de seguretat i exèrcit, elits financeres…) d’acceptar que l’encaix de Catalunya a l’estat espanyol passava pel reconeixement de la nostra identitat nacional i de la plena autonomiapolítica i financera– de govern.

Continua llegint

Estat i Democràcia

Etiquetes

, , , , , , , , , , , ,

Una de les coses que Francisco Franco va aprendre de la II República espanyola –per contrast- és que l’Estat ha de ser orgànicament fort per sobreviure a totes les convulsions internes i externes. Des del primer dia de la guerra civil es va dedicar a aquesta empresa i a mesura que guanyava territoris, els incorporava a una estructura que tenia com a prioritat la vertebració absoluta i absolutista del conjunt.

Continua llegint