Etiquetes

, ,

És veritat que no hauríem de donar gaire més voltes al desgraciat accident de l’Institut Joan Fuster de Barcelona, sobretot perquè les accions derivades d’un desequilibri psíquic no permeten deduccions generalistes ni previsions infal·libles. Però el cas és que els fets es van produir en un centre d’ensenyament i que això ha enfocat el punt de mira de l’opinió pública cap a les escoles. I en un país en què a cada casa hi ha almenys un president del govern i un entrenador de futbol, ja podem entendre que també anem sobrats d’educadors i de consellers d’ensenyament que farien i desfarien tal, qual i milers de coses més en relació als centres, al sistema educatiu i al professorat, bàsicament per aconseguir un eficient treball de bugaderia que torni neta la roba bruta que se’ls deixa cada dia a la porta.
Però l’escola, genèricament parlant, avui és víctima d’una violència silenciosa. Escenari d’accions protagonitzades per alumnes que rebenten el clima docent amb una actitud despectiva, insultant, destructiva. Per professors desemparats que renuncien a una acció directiva en benefici del qui dies passa anys empeny. Per mainada abduïda per la tecnologia mòbil. Per joves segrestats pels estereotips de gènere que expandeixen les noves tecnologies i les velles televisions. Per pares i mares que ignoren o negligeixen el seu paper educador i que només s’adrecen al professor per a defensar iradament la seva cria de la sanció o el suspens, o per a exigir la inoculació del coneixement com si es tractés d’una vitamina efervescent.
És clar que aquesta no és una descripció general, que hi ha professors incansables, escoles dinàmiques, famílies responsables i mainada motivada. És clar que potser fins i tot són majoria. Però el foc al sotabosc hi és. I és una amenaça temible, un perill que quan es deixa veure amb prou claredat, ja és massa tard perquè s’ha fet incontrolable. Per això, potser ha arribat l’hora de mirar més cap a dins de les nostres llars i avaluar si eduquem prou en el coneixement i en les actituds. I també de mirar cap a dins de les institucions i mesurar el grau de diligència per fer que l’entorn sigui també educador i no deformador.

Anuncis