Etiquetes

, , , , , , , , , ,

La Crida Nacional per la República es presenta com una organització transversal, que vol sumar persones i no sigles per a convertir Catalunya en un estat independent i que promet la dissolució per a l’endemà d’assolir l’objectiu. A la vista d’això, cal preguntar-se si ha vingut a disputar-li l’espai i la funció a l’ANC. Ha quedat obsoleta l’organització que ha mobilitzat el sobiranisme fins ara?

S’ha de conformar a ser un taller de llaços i la reserva espiritual del sobiranisme que ens fa un rol playing cada 11 de Setembre? Ha de deixar la política a una marca tipus “polítics reunits Geyper”? De moment, l’Assemblea contraataca, recorda a tothom el seu currículum i demana reunir encara més associats. No està gens disposada a renunciar al seu paper ni al seu bagatge.
Qui sí que ho sembla és el PDECat, que a més de renunciar a l’herència convergent, no té cap pressa per fer-se un nou patrimoni. Es pot entendre d’una altra manera que el congrés d’aquests dies s’hagi supeditat al pas marcat per la Crida Nacional i els seus promotors? Quan el nou president, David Bonvehí, diu que el partit ja decidirà què vol ser quan la Crida també ho hagi fet, vol dir que emmotllarà la personalitat del partit a la del moviment puigdemontista per mirar de treure’n els màxims rèdits electorals?
La Crida té un alt ritme d’adhesions i és possible que capti un ampli espectre social partidari de la unitat d’acció sobiranista. Preguntem-nos, però, si no és raonable que desperti recels per aquestes i altres ombres que projecta.