Etiquetes

, ,

L'Ajuntament de La Pera (Baix Empordà)

L’Ajuntament de La Pera (Baix Empordà)

Per al govern espanyol i per a la majoria parlamentària del Partit Popular, els ajuntaments són només un instrument capil·lar de la seva xarxa de poder. És clar que aquesta no és una pràctica exclussiva del PP i per corroborar-ho només hem de repassar la crònica electoral de l’estat espanyol. No obstant, hi ha matisos diferencials. Mentre un ampli espectre del ventall polític simultaneja l’estratègia electoralista amb l’exercici d’un municipalisme més o menys convençut, al PP li provoca una repugnància visceral que hi hagi parcel·les de poder i de decisió que no depenguin orgànicament de l’Estat d’una manera directa i que, per tant, no puguin ser controlades i dirigides des de la centralitat institucional.

Ho podem arribar a copsar a través de la proposta de reforma del sistema d’elecció d’alcaldes –que ara CiU proposa pactar- però, sobretot, a través de la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local (LRSAL) que podría lapidar literalment bona part de les competències locals, amb més intensitat com més petits són els ajuntaments. Per mirar d’impedir-ho, tots els grups del Parlament de Catalunya excepte el del PP van aprovar aquesta setmana la validació dels convenis entre la Generalitat i les diputacions, els consells comarcals i els ajuntaments per a la prestació de serveis sobre els que l’administració autonòmica hi té competència absoluta. I per reforçar-ho encara més, la vicepresidenta Joana Ortega els ha manat la pressa perquè accelerin el tràmit de la llei de governs locals que fa més d’un any que és a la cambra de la Ciutadella.

Mesures com aquestes poden ajudar a frenar la voracitat centralitzadora del PP. Però seran també suficients, prou racionals i proporcionals per al paper fonamental que els ajuntaments tenen en la nostra vida quotidiana? Es resoldrà també l’endèmic déficit de finançament de les corporacions locals deixant als municipis més marge de gestió sobre el que s’hi recapta i sense obligar-los a inventar-se taxes ni a empenyorar-se el sòl ni a cedir a corrupteles? Més val que sí. Perquè si algú s’adona que el dret a decidir també té molt a veure amb l’autonomia municipal, a veure qui gosarà negar-ho.

Advertisements