Etiquetes

, , , , , , , ,

Cartell de l'Assemblea Nacional Catalana per anunciar xerrades sobre el sistema de pensions.

Cartell de l’Assemblea Nacional Catalana per anunciar xerrades sobre el sistema de pensions.

L’ANC i Economistes per la independència han demostrat amb detallats estudis que a les persones jubilades també els convé que Catalunya esdevingui un estat sobirà. Primer, perquè l’abonament d’una paga de jubilació a tothom que hagi estat pagant quotes a la Seguretat Social és un deure de base contractual per a l’Estat Espanyol que està garantit per la legislació pròpia i també per l’europea. I, en segon lloc, perquè el volum de les cotitzacions de la població activa de Catalunya és superior al volum de les pensions a percebre per la població passiva, de manera que, si Espanya eludís les seves obligacions, Catalunya les podria assumir a curt i, per descomptat, a llarg termini. Vegeu-ho amb detall a http://economistes.assemblea.cat/wp/?page_id=4750

Aquí podríem fer un parèntesi per referir-nos a dos elements que poden desestabilitzar aquestes previsions. Un seria la piràmide d’edat, que s’està transformant en un triangle invertit mentre alhora augmenta la longevitat de les classes passives. I l’altre serien els efectes devastadors que el neoliberalisme està provocant en els nivells d’ocupació, en els salaris i, conseqüentment, en les cotitzacions. En resum: tendim a ser més jubilats que viuen més anys, i menys treballadors que, a més a més, treballen quan poden, cobren menys i cotitzen encara menys. Això és el que explica el retard de l’edat mínima de jubilació i el buidatge del fons de pensions i el que explicarà una reducció de l’import de les prestacions a la que badem.


És a dir: les pensions dels catalans no perillen pel fet que Catalunya esdevingui independent, sinó perquè estan basades en un sistema que ja és erroni des de la seva concepció. Fixem-nos-hi: mentre tots els fons de pensions privats són individualitzats i retornen a cada impositor les quotes abonades amb els corresponents interessos, el nostre sistema públic es limita a canviar de mans els diners, de manera que si n’hi ha menys que n’hi posen i són més a repartir, forçosament n’han de tocar menys a cada un, amb independència del que s’hagi cotitzat. I amb un agreujant: és un sistema obligatori, de manera que tothom ha hagut de contribuir-hi. Si això mateix passés en el sector privat, se’n diria estafa.
Per tant, ni en el cas que Espanya atengui les seves obligacions i responsabilitats ni en el cas que la massa laboral de Catalunya sigui autosuficient, en el país que volem construir no ens convé heretar aquest sistema. Ens cal dotar-nos d’un sistema nou en què la pensió de jubilació de cadascú depengui del que s’hagi cotitzat, sí, però també de la protecció de l’estat català de manera que qualsevol fórmula privada, pública o público-privada, blindi el dret dels ciutadans jubilats a viure amb dignitat i garanteixi que la percepció de la pensió ho permetrà, tant en el sistema d’implantació futura com en l’etapa de transició d’un a l’altre, ja que reformes d’aquesta dimensió no es poden fer d’avui per demà.
Per tant, els experts en economia, treball i seguretat social i els líders polítics i socials que ja ens han explicat que, amb el sistema actual, la situació dels pensionistes catalans no ha de ser pitjor pel fet que Catalunya sigui independent, ara haurien d’impulsar els treballs necessaris per preparar la implantació d’un nou sistema de pensions que faci que aquest país, a més de lliure sigui de veritat millor.

Anuncis